GOBLIN 77

SPAIN'S SECRET CONFLICT

2011-09-20T14:26:00.000+02:00

Aquest video parla per si sol i esta en angles perque tot el mon ho pugui entendre.

Alternative guide to visit Barcelona

2011-08-30T12:19:00.001+02:00

This is my alternative guide to visit Barcelona. Many of my working colleagues have asked me what to do, to eat or to see when they go to Barcelona. I prepared a list for some of them and I ended up sending this list to many people. So, I thought it was time to upload it to my blog and make it public for all the people. When reading that guide you must take into account that due to working reasons I haven’t been living in Barcelona the last few years. Therefore, I encourage you to add comments and new places that you discovered in your trip to Barcelona! I will try to update the guide from time to time.

Enjoy!

“Tapas”

Bravas

The best place for bravas in Barcelona:

Bar Tomas

Carrer Major de Sarrià, 49

08017 Barcelona

Calamares

Croquetes

Fuet and llonganisa

Choriso (chorizo in Spanish)

Pa amb tomaquet i pernil

Cloisses a la Marinera

Xipirons (Chipirones)

Ous estrellats (Huevos estrellados) amb pernil, xorizo or foie

Tortilla de patatas

Boquerones and Anxoas

Gambas al ajillo

Montaditos de lomo

Pa amb tomàquet i Pernil (of course!!!)

Queso curado (curated cheese, as much curated as much tasty! )

Beers: Estrella and Moritz

Wine: whatever from Catalonia! ;)

Good place for tapas in the city center! (Close to les Rambles):

BAR CASTELLS

Good sandwiches and tapas.

Pl. del Bonsuccés, 1

08001 - Barcelona

El Raval - Ciutat Vella

Tel. 93 302 10 54

http://www.barcastells.com

Meals

I strongly recommend you tapas, seafood, and paella but also let’s write down some dishes…

Escalivada

Xato (a sort of salat with kod)

Esbarginia farcida de carn o tonyina (Berenjena rellenan de carne o atun)

Conill a la brasa amb allioli

Paella

Fideua

Botifarra amb seques (and allioli)

Calçots (large onions grilled in flames)

Dorada al horno

Bacalla a la llauna (kod in the oven)

Espalda de cabrito al horno

Desserts:

Crema catalana (you are not allowed to leave the country before trying it!, it is the law, I am sorry!;) )

Profiteroles con chocolate caliente

Helado de Turron

Music (some nuts with a liquor)

Flam amb nata (crème caramel)

Restaurants

“El Mussol”

In this place you can eat a lot of tradional Catalan food and you have one near to the center, it is a kind of brasserie, and it has really good quality/ price relationship. The french frites and mushrooms next to the meat or fish are really tasty!!! If you are lucky and get to Barcelona within the calçots season you can try them!

Mussol Caspe

Casp, 19
08006 Barcelona
Teléfono: 93 301 76 10

Mussol Diagonal

Av. Diagonal, 488
08006 Barcelona
Teléfono: 93 416 15 53

(http://www.angrup.com/mussol/restaurante-barcelona/localizacion.php)

“La Clara”

La Clara Restaurant

Gran via de les corts Catalanes, 442 08015
Barcelona - Barcelona

(http://www.laclararestaurant.com/ )

“Els 4 gats”

It can be cheap (working days menu) or expensive.

Carrer Montsio 3 bis

Telf. 933024140

It is worth visiting the webpage and the restaurant as well (English version)

(http://www.4gats.com/)

“El Xampanyet”

C/Montcada 22 , Barcelona
Telephone: (00 34 93) 319 7003

http://www.worldsbestbars.com/public/venue_listing.jsp?categoryId=4&currentVenueId=328

“Can culleretes”

Really delicious food in an old restaurant

The oldest restaurant of Barcelona and the second oldest one of Spain

http://www.culleretes.com/ENGLISH/ENGpresentation.htm

Places to visit

Gaudi stuff:

Casa Batlló

P. de Gràcia, 43 Tel. 93 216 03 06 Timetable: Mo-Su: 9-20h.

Except days with programate acts. Closed at 14pm. See Museums.

With a tyled roof and mosaic façade. Gaudí undertook the total remodelling of this existing building. The result was an outside façade representing a party comparable to Carnival. The house is designed with shapes inspired from natural elements.

Casa Milà o "La Pedrera"

Espai Gaudí

Corner between Paseo de Gracia and Provenza.

Visiting hours: Monday-Sunday: 10-20h.

Informaciton: Tel. 93-484 59 95.

Metro: Linea 3 (Diagonal).

Bus: 7,16,17,18, 22, 24, 28

Considered to be the most representative work of Modernism, it has a breathtaking wavy façade of stone and iron balconies.

Park Güell (1900-1904)
Olot, s/n.
Tel. 93-213 04 88
Visiting hours: November to Frebuary: 10 am. - 6 pm.
March and October: 10 am.- 7 pm.
April and September: 10 am. - 8 pm.
May to August : 10 am. - 9 pm.
This is Gaudi"s largest work in Barcelona. It is an area which main aim was to become a british style "garden-city".

Sagrada Familia (1883-1926)

Sagrada Familia Square

Tel. 93-455 02 47 Visiting hours: September - March: 9 am. and 7 pm. April - August: 9 am and 8 pm. In 1883 Gaudi accepted the assignment to continue building temple.

Casa Calvet
Casp, 48
St. Althougt at first sight house does not seem one of Gaudi"s works, a visit to the entrance hall offers uncommon details.

-----

Port Olimpic (good place for swimming in the beach next to the harbor and later have a Paella o Fideua with allioli in one of the Restaurants of the area, I recall one called Roxy that was pretty good).

Barceloneta (Old neighborhood where a lot is going on. I strongly recommend you either to go to one of the bars there to have some tapas or to go to a restaurant facing the sea and have a paella!)

Plaça Catalunya and down to Les Rambles (at the beginning there is the “Canaletes” fountain where we celebrate Barça titles ;) ) (It is cool for a walk and shopping, C/Tallers it is plenty of Music, original clothes and shoes shops.)

Also you have to get into “Mercat de la Boqueria” and pass by Liceu

At the end of Les Rambles you’ll find Colon, then go a bit more down and to the left you will have a nice walk along the sea.

Before Colon have a coffee inside:

El Bosc de les Fades

Pasaje de la Banca,
Barcelona, 08002

Review at: http://ultimatepubguide.com/pubs/info.phtml?pub_id=91

Plaça Sant Jaume and the surroundings

Cathedral and the surroundings

Plaça Reial

“El Barri Gòtic”

http://www.barcelona-on-line.es/eng/turisme/bcn_gotic.htm

http://www.bcn-guide.com/htm/ang/paseando.htm (pretty nice walk the one they propose!)

Santa Maria del Mar and Born neighborhood (http://www.barcelona-tourist-guide.com/en/areas/el-born.html) (Very cool for some beers, coffee or just a walk)

That’s a pretty relaxing place for some beers!

Bar Borneo

www.barborneo.com

C/ Rec, 49
08003 Barcelona
932 682 389

Rambla del Raval and surroundings (it is a quite fashion place nowadays, even though you should watch out a bit here with the pickpockets)

Some bars here:

“El Sifo”
Espalter, 4

Barcelona

Bar Marsella (it is supposed to be the oldest bar in Barcelona , to be honest I doubt it ???)
C/ Sant Pau 65
93 318 53 47

“Barri de Gracia”

http://www.barcelona-tourist-guide.com/en/areas/gracia-barrio.html

This is like a small village inside Barcelona, you will notice the different atmosphere. You can find a lot of cafes and bars for a coffee or beer.

Passeig de Gracia

It is like 5^th Avenue in New York (well being really enthusiastic!). It is worth having a walk to get to the Barri de Gracia or the other way around to Pl Catalunya. But to be honest it is not worth buying anything there, all is really expensive!

Museo Picasso

Arc de triomf and walk until Parc de la Ciutadella

Mercat de Sant Antoni (frutes, vegetables, seafood with less tourists ;) )

Also good “tapas” bars. On Sundays people exchange stuff. Read more at:

http://www.barcelona.com/barcelona_directory/monuments/mercat_de_sant_antoni

Camp Nou!!!

It is not really beautiful from outside, but maybe you can get to the museum and the shop!

Avinguda Aristides Maillol, s/n, 08028, Barcelona

But to be honest it is not worth going to see the stadium from outside unless you have tickets for a match. If you simply want to buy a T-shirt you can find it in some shops in the center, specially in the officially dedicated to Barça. There is one close to Pl Catalunya if I remember correctly.

Shopping

Avinguda Portal del Angel (whatever)

C/ Pelai (whatever)

C/Tallers (music, clothes, shoes)

Cool clothes (at a reasonable price):

Skunkfunk · Barcelona - Outlet

Ronda Sant Pere, 31
08010 Barcelona
Tel.: +34 934120223

Desigual (colorful clothes, many shops in the center and inside big commercial centers)

Custo Barcelona (shop in C/ Ferran in the city center, not my favourite style, but very original and colorful clothes)

El corte ingles (big commercial center nearby Plaça Catalunya)

5 a 0

2010-12-01T18:09:00.000+01:00

El dilluns vam viure un dels grans partits de futbol que nomes es veuen un cop durant anys, el que passa es que el Barça d'en Guardiola ens esta fent acostumar a aquest tipus de partits. El Barça va jugar en curt, va moure la pilota d'una banda a l'altre i de davant cap enrere, sense deixar-li ensumar la pilota al Madrid. Hi ha la ja famosa jugada del segon gol, on els jugadors toquen la pilota 21 vegades en 58 segons abans de fer-li el segon a l'amic Casillas. El Barça va jugar amb una increible precisio, va pressionar i robar la pilota als defenses i va mantenir el to i la intensitat durant els 90 minuts. Poques vegades haurem vist un equip jugant amb aquesta intensitat, aquesta precisio i amb aquesta creativitat durant tot el partit contra un dels pitjors, sino el pitjor, enemic. Aixo es lo realment impresionat del partit, no els cinc gols, no perque fos el Madrid. Disfrutem tots els anys que aixo duri, perque ja sabem que el futbol va per cicles. Ara estem en el cicle bo del que es possiblement el millor equip de futbol dels ultims temps. Esperem que els tecnics, directius i nosaltres mateixos deixem fluir aquest Barça perque hi ha jugadors a la casa amb molt de futur, un estil definit i una estructura de club.

Un cop he parlat de futbol, comencem a parlar del circ que rodeja aquest esport. Malgrat la meva passio pel futbol i el Barça, que es veu reflectida en moltes ocasions en aquest blog, haig de reconeixer que es potser un dels esports envoltats de mes situacions, personatges i actituds esperpentiques. Quan juntes soberbia, prepotencia, mala educacio tens lo que, malhauradament, es avui el Madrid: Mourinho, Ronaldo, Sergio Ramos, Pepe o Valdano i Florentino, i queden difuminats lo que hauria de ser el Madrid: Casillas, Xabi Alonso, Ozil, etc... La porqueria que s'ha estat venent des de la premsa de Madrid, des d'aquests debats feixistes (Telemadrid, Intereconimia, etc...) on apareix gent, la qual dubto que tinguin suficient educacio i coneixement per saber lo que estant dient, se l'estant ara menjant amb patates. Tota la pressio extra esportiva que estan intentant posar sobre les espatlles del Barça, els hi hem tornat on es parla realment de futbol, al camp de futbol! Ara, aviam com expliquen que s'han estimbat, que la cortina de fum s'ha esvait, que el crit i la xuleria ha fracasat. I mes important, que tot allo que els representa ara mateixa ha quedat tocat i humiliat. I que consti que no es l'equip de futbol el que queda humiliat, els que hem practicat algun esport sabem que a vegades reps 5 i a vegades en fas 5 de gols. D'un partit a l'altre tot pot variar molt. Els que queden en evidencia son tots aquells que fomenten i alimenten la soberbia i la prepotencia, els que no saben demanar mai disculpes (Mourinho, Ronaldo, Sergio Ramos, Valdano...), ni acceptar raonaments sensats i que al contrari justifiquen qualsevol tipus de comentari o actitud.

Per cert, a vegades quan s'afavoreix Barça o Madrid no es senyalant un penalty en una area que no ho era. Aixo es consequencia nomes de que Barça i Madrid trepitjen l'area mes sovint que altres equips. Encara que hi ha una gran diferencia, fins i tot historica, entre lo que el Barça es afavorit i lo que el Madrid es afavorit. Nomes cal veure el numero de penals assenyalats a favor de cada equip aquesta temporada. Pero aixo es una altre historia que mereixeria un post apart. On realment s'afavoreix als equips es sancionant a Ramos nomes amb un partit despres del que va fer dilluns i va veure tota Espanya. Patada a Messi mes agressio a Puyol i Xavi, que en teoria son companys de seleccio. Aixo senyors de la federacio de futbol no es nomes un partit de sancio (que es lo que normalment reps per una tarjeta vermella directa), aixo son alguns mes, sobretot si tens en compte que Quique Sanchez Flores (entrenador del At. Madrid) ha rebut una sancio de dos partits per una picabaralla al final del partit contra l'espanyol.

En definitiva cules a disfrutar de la victoria i de que la caverna mediatica madrilenya i espanyola esta ben fotuda i humiliada, la qual quan conve critiquen fins i tot a Xavi per estar lesionat, un jugador que els hi ha donat una Copa del mon! Ara es temps de gaudir el que estem vivint i seguir ignorant els atacs des de Madrid, com molt be fa en Guardiola! Aqui us deixo el link de les millors jugades del partit perque ho seguim disfrutant:
http://www.youtube.com/watch?v=hbzmEL6X2oY&feature=player_embedded#!

Vigileu amb els miratges

2010-07-06T12:35:00.000+02:00

Es molt facil aquests dies caure en el parany. A la seleccio espanyola de futbol hi juguen actualment 8 jugadors del Barça (Busquests, Puyol, Xavi, Pique, Valdes, Pedro, Villa i Iniesta) i 7 catalans si no vaig errat. Les seves raons mes o menys comprensibles tindran per lluir la samarreta d'Espanya. A mes aquesta seleccio te un clar segell cule, sobretot en lo que es refereix a futbol espectacular d'atac, en companyerisme, en lo que a fer pinya es refereix i en ambicio. Hi han hagut bons moments de la seleccio espanyola en el Mundial, especialment tot i que a molts madridstes i exmadridistes (Hierro) els pesi, quan Espanya ha jugat al estil Barça. Aquests jugadors que representen avui a Espanya han sigut criticats i atacats per la prensa madrilenya durant tot l'any passat. Un cop mes l'anomenada caverna mediatica madridista i espanyola va intentar desestabilitzar els jugadors eterns rivals del seu estimat Madrid. Quan per joc no arriven, com ha passat en els darrers anys, la prensa engega una campanya de pressio per intentar desestabilitzar el contrari i adulterar la competicio influint en la feina dels arbitres. Tot aixo passava nomes fa uns mesos. No ens deixem enganyar pels miratges...fa calor, no hi ha Barça i veiem que en Xavi i companyia segueixen fent meravelles amb la pilota. Pero, amb quina samarreta?

Doncs amb la samarreta de un pais que retalla l'estatut d'autonmia de la nostra nacio, que retalla les nostres llibertats i que voldria veure com la nostra llengua desapareix progressivament sense fer massa soroll. No ens han deixat tenir ni un estatut que, en si mateix, ja era de minims, ja va ser retallat. Que s'ha retocat de l'estatut? Les parts que fan referencia a la llengua, al finançament, a la possibilitat de fer referendums per preguntar al poble que vol fer amb el seu pais. Arreu del mon hi ha clars casos de nacions encaixades dins altres estats mitjançant acords que respecten les llibertats dels diferents sentiments de pais. Per posar exemples veieu el documental de TV3 de fa pocs dies, el cas de Groenlandia i Dinamarca, de Escocia i Anglaterra o del Quebec i Canada. Tots poden parlar lliurament la seva llengua en totes les institucions del seu pais i en qualsevol moment tenen la llibertat de preguntar en referendum a la poblacio si volen independitzar-se. Aixo son paisos moderns, amb politiques modernes que han evolucionat. Espanya es tot lo contrari i estigui qui estigui al govern seguiran igual. La mentalitat tancada, retrograda i nacionalista del seu govern no cambiara mai, perque en el veritable fons Espanya segueix sent un Estat inmobilista i feixista.

Dit aixo si Espanya juga millor que tots els altres i guanya, felicitats! Pero nosaltres els catalans no ens deixem enganyar pels miratges de l'estiu. Per nosaltres els catalans el dissabte a la manifestacio es on es juga la nostra lliga. El dissabte a Barcelona es on tenim que començar a dir prou i volem el dret a decidir per nosaltres mateixos.

10 maig 2010

2010-05-12T15:11:00.000+02:00

Aquest silenci

Miquel Martí i Pol

La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona

El somni continua!

2010-04-29T13:01:00.000+02:00

Avui tornarem a parlar del Barça, precisament despres de la destrempera d'ahir. Aquests dos anys hem gaudit d'un dels millors equips de tots els temps. I crec fermament que en podem seguir gaudint gracies al gran bloc que tenim. Espero que les eleccions possin al capdevant algu que deixi fer en Guardiola i el seu equip. Nomes calen 4 retocs, perque sempre es pot millorar. Pero avui no es dia per entrar en valoracions tecniques. Avui es un dia per anar superant la tristesa lentament i aixecar-se i sobretot estar al costat d'un equip que se m'en refot si guanya algo aquesta temporada o no. Malhauradament, nomes quan hi ha exits es recorda el col.lectiu huma que ha estat darrere de l'exit. Pero aquest es un equip que dona plaer visual als que ens agrada el futbol i et fa sentir orgullos fora dels camps de futbol. Es elegant amb la pilota als peus i en les formes i aixeca passions.

Un equiq amb una filosofia propia, un estil propi i engrescador i un "seny i rauxa" catalans que molt be ha sapigut reforçar en Pep Guardiola. Un equip que ha anat mes enlla, i fins i tot, s'ha atrevit a canviar la historia. Dos grans victories seguides al Bernabeu, totes dues amb lliço de futbol incluida, guanyar tot lo que jugaven l'any passat, i la demostracio que no nomes amb diners es fa tot han provocat que aquella famosa "madriditis" que deien que patiem ara es digui "barcelonitis" i la pateixin a Madrid. M'enorgulleix encara mes que en aquesta ciutat nomes facin que parlar del Barça i esperin a que perdem per celebrar alguna cosa. Pobrets d'anima que sera lo darrer que celebrin aquest any!

Tot i que amb un altre arbitre en el partit d'anada encara seriem a la Champions, tant se val, el barcelonista ha deixat de preocupar-se de l'arbitre. Perdem, felicitem al rival i ens aixequem per seguir vius an altres competicions i al costat del nostre equip. Ens preocupem de jugar be, d'agradar, d'apropar-nos a l'essencia del futbol i que fins i tot el rival ens aplaudeixi. Deixem la bruticia, els descredits i les barbaritats varies per la prensa madrilenya i els Mourinhos de torn, ells es posen en evidencia per si sols. M'enorgulleix que ahir es fessin servir fins a 9 jugadors crescuts a can Barça en una semifinal de la Champions, que el Barça anes a Milan, a Londres, a Stuttgart i a on faci falta a jugar a futbol, i que mai planti un autobus davant de la porteria. Vaig trobar digne d'admirar la fredor d'en Pep quan en Mourinho intentava provocar-lo, la elegancia dels jugadors del Barça i la il.lusio i entrega de l'aficio. Ahir no podia estar al camp, pero part del meu cor cule i la meva sang catalana hi eren aixecant una de les cartulines d'un increible mosaic. Tot i que costi mes, m'agrada que quan el Barça arriva a les finals sigui per futbol, per grans jugades i per grans futbolistes com Iniesta, Messi, Xavi, Pique, Puyol, Valdes...etc..., no per tacticismes avorrits, resultadismes, trucs deshonestos o violencia exagerada. Pero, realment en el futbol d'avui en dia i en moltes altres coses primen els resultats. Els cules romantics que quedem nomes ens queda seguir gaudint amb el nostre equip i el seu bon joc. I a vegades aixo ens permet arrivar a finals, pero a vegades ens deixa a mig cami per ser fidels al nostre estil.

No tingueu dubte que aquest equip es tornara aixecar, tornara a jugar a futbol i ens seguirem sentint orgullosos. Perque com diu l'himne ... tenim un nom i el sap tothom arreu del mon!

Markov clustering and the case of the unsupported protein complexes

2010-03-12T14:52:00.000+01:00

Aqui ve el tercer capitol sobre com pot actuar el algoritme MCL alhora de construir complexes proteics entre proteines que s'han copurificat conjuntament.

Com en els dos posts anteriors podeu trobar l'entrada original a Buried treasure.
-------------------------------------------

In 2006, Krogan and coworkers published a paper in Nature describing a global analysis of protein complexes in budding yeast. This resulted in a network of 7,123 protein-protein interactions involving 2,708 proteins, which was organized into 547 protein complexes using the Markov clustering algorithm.

Considering my previous two posts, it probably comes as a surprise to nobody that I wanted to check if the issue of unnatural clusters also affected this study. Albert Palleja, a postdoc in my group, thus extracted the 547 sub-networks corresponding the protein complexes and applied single-linkage clustering to check if all clusters corresponded to connected sub-networks.

It turned out that 9 of the 547 protein complexes do not correspond to connected sub-networks in the protein interaction network that formed the basis for the clustering. Two complexes each contain two additional subunits that have no interactions with any of the other subunits of the proposed complex, five complexes contain one additional subunit with no interactions to other subunits, and two complexes are proposed hetero-dimers made up of subunits that do not interact according to the interaction network. These complexes are visualized in the figure below with the erroneous subunits highlighted in red:

To check if these additional subunits are in any way supported by the experimental data presented in the paper, I downloaded the set of raw purification from the Krogan Lab Interactome Database. For 4 of the 9 complexes, the additional subunits are weakly supported by at least one purification. It should be noted, however, that this evidence was not judged to be sufficiently reliable by the authors themselves to include the interaction in the core network based on which the complexes were derived.

To make a long story short, this analysis shows that 9 of the 547 protein complexes published by Krogan and coworkers contain one or more subunits that are not supported by the interaction network from which the complexes were derived. Of these, 5 complexes contain subunits that have no support in the underlying experimental data, and which are purely artifacts of using the MCL algorithm without without enforcing that clusters must correspond to connected sub-networks.

Source:

Buried treasure

Markov clustering and the case of the nonhomologous orthologs

2010-03-10T12:31:00.001+01:00

Aqui esta el segon capitol relacionat en com es comporta el algoritme MCL clustering en determinats contexts. En aquest cas nosaltres vam analitzar el comportament del metode de formacio de clusters de familes de proteines agrupades per la seva similitud de sequencia.

Podeu seguir aquesta historia tambe al blog Buried treasure, on trobareu les entrades originals.

-----------------------------------------------

In the previous blog post I described how the MCL algorithm can sometimes produce unnatural clusters with disconnected parts. The C implementation of MCL has an option to suppress this behavior (--force-connected=y), but I suspect that it is rarely used. I have thus taken a closer look at some notable applications of MCL in bioinformatics to see if unnatural clusters arise in real data sets.
Here I will focus on OrthoMCL-DB, which is a database of orthologous groups of protein sequences. These were constructed by applying the MCL algorithm to the normalized results of an all-against-all BLAST search of the protein sequences.

To check the connectivity of the resulting orthologous groups, I downloaded OrthoMCL version 4 including the 13+ GB of gzipped BLAST results that formed the basis for the MCL clustering. I wish to thanks to the OrthoMCL-DB team for being very helpful and making this large data set available to me.

A few Perl scripts and CPU hours later, Albert Palleja and I had extracted the BLAST network for each of the 116,536 orthologous groups and performed single-linkage clustering to check if any of them contained disconnected parts. We found that this was the case for the following 28 orthologous groups:

Orthologous group	Protein
OG4_10123	tcru\|Tc00.1047053448329.10
OG4_10133	cmer\|CMS291C
OG4_11608	bmor\|BGIBMGA011561
OG4_13082	lbic\|eu2.Lbscf0004g03370
OG4_17434	cint\|ENSCINP00000028818 nvec\|e_gw.40.282.1
OG4_20715	mbre\|fgenesh2_pg.scaffold_4000474
OG4_20953	tpal\|NP_218832
OG4_21182	tvag\|TVAG_333570
OG4_24433	tmar\|NP_229533
OG4_29163	tcru\|Tc00.1047053508221.76
OG4_32884	gzea\|FGST_11535
OG4_36484	cbri\|WBGene00088730 cjej\|YP_002344482
OG4_39391	ddis\|DDB_G0279421
OG4_43780	cpar\|cgd3_1080
OG4_44179	atha\|NP_177880
OG4_44684	bmal\|YP_104794 rbal\|NP_868387
OG4_45409	rcom\|29647.m002000 rcom\|29848.m004679
OG4_50671	pram\|C_scaffold_62000023
OG4_50712	bpse\|YP_331887.1
OG4_52326	bmaa\|14961.m05365
OG4_52455	bmal\|YP_338428
OG4_55725	apis\|XP_001952076
OG4_57272	bbov\|XP_001610684.1
OG4_58797	hwal\|YP_659316
OG4_61264	crei\|122343
OG4_68577	bmor\|BGIBMGA000864
OG4_71107	cbur\|NP_819756
OG4_84041	tcru\|Tc00.1047053479883.10

For convenience, the orthologous groups are linked to the corresponding web pages in OrthoMCL-DB, which enable viewing of Pfam domain architectures and multiple sequence alignments. Cursory inspection suggests that the majority of the of the sequences listed in the table do not belong to the orthologous groups in question.

Of the 28 orthologous groups, 24 groups contain a single protein with no BLAST hits to other group members, 2 groups each contain 2 such singletons, and the remaining 2 groups each contain 2 proteins that show weak similarity to each other but not to any other group members. The latter proteins are highlighted in red.

In summary, this analysis shows that the unnatural clustering by MCL reported for a toy example in the previous post also affects the results of real-world bioinformatics applications of the algorithm.

Source:

Buried treasure

Analysis: Markov clustering and the case of the unnatural clusters

2010-03-03T16:38:00.002+01:00

Aquest es potser el post mes tecnic que mai havia escrit, be de fet, com veureu, no l'escrit jo, pero hi he treballat per obtenir els resultats que despres han portat a escriure aquesta historia. Tot va començar quan vam intentar formar grups de proteines basant-nos en les interaccions que hi ha entre aquestes. Les proteines eren les proteines humanes i la base de dades emprada era STRING, on hi ha recollides les interaccions conegudes i predites entre proteines.

Per aquest objectiu necessites un fitxer amb les interaccions, del tipus ProtA ProtB 1 (la interaccio pot tenir diferents rangs, per exemple entre 0 i 1). Evidenment, en aquest exemple, com mes proper a 1 mes probabilitat que les proteines A i B interaccionin. En canvi, com mes proper a 0 la interaccio es mes debil. El segon que necesssites es un algoritme que et permeti formar grups de proteines segons el valor de la interaccio que tenen entre elles. Teoricament, el que t'esperes es que nomes les proteines que tenen interaccio acabin en el mateix cluster (grup de proteines). Pero podria passar que proteines acabessin en el mateix cluster sense tenir cap interaccio directa?

Us copio aqui sota el relat de la historia extret del blog d'en Lars Juhl Jensen, qui es avui en dia el meu supervisor de postdoc. El blog s'anomena Buried treasure. En aquest mateix blog podeu seguir els dos seguents capitols d'aquesta historia. Hi trobareu els links al final d'aquest post i properament us copiare el text aqui tambe, mes que res per tenir jo un record personal. Espero que disfruteu amb la historia: ;)

----------------------------

The MCL (Markov CLustering) algorithm was invented/discovered by Stijn van Dongen and was published in 2000. It has since become highly popular in bioinformatics and has proven to perform well on a variety of different problems.
It was also the method of choice when my postdoc Albert Palleja needed to cluster the human interaction network from the STRING database. However, we got strange results. More specifically, we observed that some clusters contained proteins that had no interactions with any other proteins within the same cluster. I call these unnatural clusters; this should be seen as a contrast to natural clusters, which are characterized by the presence of many edges between the members of a cluster.
After we had spent a week unsuccessfully trying to find out what we were doing wrong, I finally asked myself if it could be that we were not doing anything wrong. Might it be that applying the MCL algorithm to a protein interaction network can result in clusters of non-interacting proteins?
To test this, I constructed the following toy network consisting of only 10 nodes and 12 edges:

Assigning a weight of 1 to all edges and running this network through MCL using an inflation factor (the key parameter in the MCL algorithm) between 1.734 and 3.418 yields five clusters. In the figure below, the nodes are colored according to which cluster they belong to:

Note the black cluster which consists of two proteins, X and Y, despite the two nodes only being connected via nodes that are not part of the same cluster. This example clearly shows that the MCL algorithm is indeed capable of producing unnatural clusters containing nodes with no direct edges to any other members in the cluster.
In my view this is not as such a error in the the MCL algorithm. The algorithm is based on simulation of flow in the graph. The nodes X and Y are clustered due to the strong flow between them via nodes A, C, E, and G. However, I think it is fair to say that this behavior will catch many users by surprise and that it can give rise to misleading results when applying MCL to certain types of networks.
Edit: I suspect that this is the same issue that was reported on the Mcl-users mailing list by Sungwon Jung. Using the --force-connected=y option prevents the undesirable clustering of X and Y.

Analysis: Markov clustering and the case of the nonhomologous orthologs

Analysis: Markov clustering and the case of the unsupported protein complexes

Source:

Buried treasure

Sequenciat un esquimal de fa 4,000 anys

2010-02-12T13:24:00.000+01:00

Aquest es el vuite genoma completament sequenciat que tindrem, el que significa mes dades per analitzar i comparar per la comunitat cientifica. La gent que majoritariament ha treballat en la sequenciacio d'aquest antic esquimal, son danesos que treballen per la Universitat de Copenhague, concretament per el CBS (Center for Biological Sequence Analysis, Department of Systems Biology, Technical University of Denmark, DK-2800 Lyngby, Denmark). Per tant, crec que per interes general i propi i per proximitat cal mencionar aquesta gran troballa.

De fet te coses curioses des d'un bon principi, ja que com be s'ha destacat en els mitjans es veu que els cientifics danesos havien estat buscant per Greenland alguna resta dels antics pobladors d'aquesta immensa illa. No van trobar res que els permetes sequenciar el genoma d'aquests, cap ungla, pel o cel.lula perduda que pogues ajudar. El fet es que al tornar aqui i lamentar-se de la seva mala sort, algu va suggerir de remanar les restes trobades feia uns 20 anys abans i dipositades en el museu nacional. Concretament, una bossa on hi havia residus varis, un d'ells una mata de pel que al principi s'havia cregut que era d'os pel seu gruix.

Total que van descongelar la mostra, van extreure el cabell d'aquest esquimal de Greenland de fa uns 4000 anys i van poder aillar i sequenciar el 80% del seu DNA. Ja s'han identificat mes de 350 mil polimorfismes (variants genetiques observades entre individus i entre poblacions), els quals un 6.8% son noves mutacions a estudiar. Comparant el genoma d'aquest individu amb els 7 genomes mes contemporanis, ja sequenciats, s'ha pogut veure que el mes semblant es l'asatic i que probablement aquesta tribu va emigrar des de la siberia cap a Greenland tot passant per Alaska abans que passesin per alla els primers natius americans o els mateixos inuits de Greenland. Aixo podia haver passat fa uns 5500 anys. Un dels majors problemes en el proces era evitar la contaminacio humana en la manipulacio de la mostra, ja que no es volia acabar sequenciant el DNA dels cientifics actuals enlloc del DNA del inuit, pero s'ha pogut estimar que aquesta nomes podria ser un 0.8% del total.

De l'analisi de la sequencia i els diferents polimorfismes que presenta ja s'ha pogut veure que aquesta persona va tenir els ulls marrons, els cabells gruixuts com els asiatics, era del grup sanguini A+ i que tenia tots els numeros de quedar-se calb. Que hagin trobat pel tallat d'ell indica que segurament va morir bastant jove i encara teni una bona melena. Un gran avenç en quan al proces de la sequenciacio ha sigut que el DNA s'ha extret de la part mitja del cabell, enlloc de l'arrel. Fins ara s'havia cregut que nomes de l'arrel es podia extreure el DNA. Pero s'ha vist que es pot extreure de mes enlla de l'arrel on les cel.lules queden protegides de bacteries per les fibres de queratina que les envolten.

A l'espera de la finalitzacio del projecte de sequenciacio de 1000 genomes, de moment ja tenim el vuite. I aquest ens ofereix noves possibilitats, ja que podem comparar els genomes contemporanis amb un d'antic i estudiar com han evolucionat, quins polimorfismes hi havien abans i quins hi ha ara. De fet, com he comentat abans, aquest genoma porta 6.8% de mutacions no conegudes que s'hauran d'examinar i veure si tenen algun clar fenotip associat. Tambe s'obre la porta a diferents estudis demografics, com es van originar les civilizacions que van poblar els diferents indrets de la terra milers d'anys enrere.

Source:

Nature 463, 757-762 (11 February 2010) | doi:10.1038/nature08835; Received 30 November 2009; Accepted 18 January 2010

Metagenoma del tracte intestinal

2010-02-02T14:29:00.001+01:00

Despres de una llarga absencia, avui torno a parlar des de la nevada capital danesa.

Ahir vaig assistir a una conferencia sobre el Metagenoma del nostre aparell digestiu. Sembla que despres de la estelar sequenciacio del genoma huma, ara estiguem ja a la era dels metagenomes. Fixeu-vos primer de tot que fa mes de 15 anys quan es parlava de DNA es parlava de kb (kilobases). Despres cap a l'any 1995 amb la sequenciacio de la primera bacteria, Haemophilus influenzae, es va començar a parlar de Mb (megabases). Uns anys despres amb la sequenciacio del genoma huma l'any 2001 vam començar a parlar de Gb (gigabases) i ara mateix a la era de la metagenomica podem parlar ja de Tb (terabases). Com us podeu suposar aixo complica molt el tractament d'aquestes dades degut als fitxers enormes on estan contingudes. I mes encara si sumem que la informatica avança a grans velocitats, pero potser a velocitats, malhauradament, encara no comparables.

Doncs be si agafem el genoma huma com a referencia, el metagenoma del nostre tracte intestinal seria 150 vegades mes gran. En una comparacio mes grafica, el que es una formiga a un huma que esta de peu. Pero que seria un metagenoma del tracte intestial? Doncs tots els genomes de totes les bacteries que tenim en el nostre tracte intestinal enganxats un darrera l'altre. Com podeu suposar tots aquests organismes estaran en equilibri amb el seu hoste, en aquest cas nosaltres, els humans. Aquests organismes en un estat d'equilibri ens aporten certes funcionalitats que sense ells no tindriem. Per exemple, son els responsables de metabolitzar la fibra que ingerim, de metabolitzar algunes toxines que podem ingerir, de desenvolupar el nostre sistema immunitari i altres funcions. Com podeu suposar, aquests extrafuncions les guanyem degut als gens continguts en els genomes d'aquestes bacteries que tenim en els nostres intestins i que codifiquen per diverses proteines que desenvolupen les seves funcions.

Microscopia electronica 100,000,000x del meu intesti avui al mati despres de menjar-me un iogurt.

A vegades aquest equilibri entre aquests organismes presents a dins de nosaltres i el seu entorn es trenca. Concretament Dusko Ehrlich (professor del National Institute of Agronomic Research (INRA), France) ens va descriure ahir com aquests sistemes es veuen pertorbats per exemple, despres de la ingesta de yogurts (d'aquests amb organismes vius a dins, tot i que sempre he tingut dubtes sobre la existencia d'aquests). Per cert, us imagineu qui patrocinava aquest part del projecte? Comença per D... ja em direu... Doncs tornem a agafar el fil. Es veu que el nombre de gens i especies contingudes en aquest metagenoma es veu reduit, ostensiblement, en individus que pateixen malalties que puguin afectar els seus intestins, com poden ser la malaltia de Cron o la colitis ulcerosa. Pero, fins i tot veuen una reduccio del contingut de gens i en la varietat d'especies en persones obeses (mesurat amb el BMI - body mass index).

Localitzacio dels diferents grups taxonomics en l'aparell digestiu.

Una de les coses que va ser mes sorprenent en la seva xerrada es que les especies que primer desapareixen son les del grup taxonomic Firmicutes, mentre que Bacteroidetes, el grup mes predominant en aquest entorn es mante. Perque Firmicutes? Son les bacteries mes sensibles a canvis en la dieta, no accepten massa be dietes massa greixoses, o en l'entron? Son Bacteroidetes uns organismes molt resistents a tota clase de canvis en el seu entorn? Bacteroidetes tenen una gran capacitat de digerir tot tipus de fibra. Bacteroides thetaiotaomicron te unes 350 proteines dedicades a aquesta fi. Pero, en intestins de persones obeses o amb malalties intestinals segueixen sobrevivint, mentre que firmicutes fugen cuitacorrents. Teniu alguna opinio al respecte? Espero els vostres comentaris. ;)

Metges temptats pel Facebook

2009-12-02T12:12:00.000+01:00

A vegades és dificil dir on esta el limit de les coses. Un exemple molt clar pot ser el Facebook. Quina privacitat volem tenir o ens deixen tenir? Que es etic i que no? Tothom que juga al joc del Facebook sap el significat de privat i public i sobretot, quan alguna cosa deixa de ser privada i passa a ser publica? Què passa amb la relacio de certs camps, com pot ser la medicina, que en la meva opinio personal sempre ha d'anar associat a un alt ivell de privacitat, amb el Facebook?

Avui llegia a BBC News que alguns pacients flirtejaven amb els seus metges despres d'haver passat per l'hospital o la consulta. Evidenment, aixo trenca amb la relacio pacient-doctor que ha existit sempre. Potser alguns creureu que la relacio era dolenta i ara sera mes bona. Doncs no ho sé, pero el que crec, es que en certa manera s'han de guardar les distancies entre pacient i metge per què el metge pugui fer adequadament la seva feina. Una cosa es ser educat, correcte o fins i tot afable estant en la consulta. L'altre es que fora la consulta hi hagi un flirteig en un espai on tot s'hi val, el Facebook.

Una altre una mica mes grossa es la de unes infermeres ajudants de dentista que es veu que van crear un grup anomenat algo aixi com..."Som ajudant infermeres i odiem als pacients que.....(tals)". Aixo ja ho trobo primerament una xorrada, que ademes pot arrivar a ser ofensiu per els pacients "tals". Us imagineu que us han fet un mal horroros al dentista, torneu a casa, poseu en marxa l'ordinador i us trobeu la cara de la infermera associada a un grup que odia els pacients com vosaltres. El desig de venjanca pot ser molt elevat i ja tenim prous casos de violencia cada dia. No cal donar mes motius a la gent per enrabiar-se.

O que us semblaria trobar alguna conversa entre metges que parlessin del vostre cas, ja se que la possibilitat pot ser ara minsa, pero i si el facebook penetra molt entre els metges i al final la relacio metge-pacient es totalment oberta. Llavors ja no sera tant dificil trobar que un dia un parell de colegues de la medicina parlen de tu pel Facebook i a mes, s'esta enterant tothom. Llavors ja no estarem tant segurs que lo que has parlatamb el metge a la seva consulta s'ha quedat.

En la meva modesta opinio hi ha certs camps que s'haurien d'abstenir de fer us d'aquestes xarxes per internet. Sobretot aquests camps que tenen una elevada informacio individual sobre les persones que podria ser interpretada malament o utilitzada per a fins poc etics. Pero estareu d'acord en mi, que avui en dia hi ha molts camps que poden tenir informacio sobre tu. Llavors potser estem davant un dilema etic. Son les xarxes socials una bona eina o son perilloses? Què en penseu?

Aliat o traidor: Complex d'histocompatibilitat principal

2009-11-16T14:06:00.001+01:00

Gairebe de domini public podem considerar que sempre que una bacteria, virus o cos estrany s'introdueix dins el nostre organisme hi ha una part del nostre sistema que reacciona. El nostre sistema immunitari crea anticossos o celules T que reconeixen antigens desconeguts i despres de un llarg proces aquell microorganisme o aquella cel.lula maligna es eliminada. La part del nostre DNA que podriem dir que reacciona davant una possibe infeccio s'anomena complex d'histocompatibilitat principal (MHC aliat). Aquesta regio del DNA va ser descoberta en ratolins al 1936 (mentre a Espanya es dedicaven a matar-se els uns amb els altres) i en humans esta localitzada en el brac petit del cromosoma 6. Aquesta regio ha sigut llargament estudiada per la seva gran quantitat de gens i la seva gran variabilitat. Podem trobar uns 224 possibles gens dels quals se sap que uns 128 s'expressen a proteina i d'aquests 40% estan dedicats a tasques immunologiques.

Figure 1. Three consequences of T cells recognising antigenic peptides presented by major histocompatibility complex (MHC) molecules on antigen-presenting cells. (a) During an infection, T cells recognise antigenic peptide fragments of the pathogen that are presented on the surface of MHC molecules. This recognition is mediated by the T-cell receptor (TCR) and stabilised by additional cell-surface molecules (see also Fig. 9; fig009abo). (b) The nature of T-cell development means that potentially self-reactive T cells are produced that can respond to self MHC molecules, even in the absence of infection. (c) In transplantation, T-cell activation in response to foreign (allogeneic) MHC molecules on the surface of donor antigen-presenting cells (APCs) induces destructive immune responses (fig001abo).

Variacions en aquest complex de gens del nostre DNA porten a tenir o be susceptibilitat o be resistencia a un gran nombre de infeccions, malalties autoimmunitaries, aixi com altres tipus de malalties. S'ha vist que un centenar de malalties tenen relacio amb aquest complex de gens. Un podria pensar llavors, doncs, perque no mirem quines mutacions presenten susceptibilitat a malalties en aquesta area i llavors ja tindrem les causes de les malalties associades a aquesta part del DNA?. El problema es que hi ha elevats nivells de variacio entre humans en aquesta area i alhora presenta molt l'anomenat 'linkage disequilibrium'. Per explicar-ho planerament, moltes de les variacions en el nostre DNA no son uniques i estan associades potser amb altres mutacions que trobem centenars o fins i tot milers de bases lluny de la nostre mutacio d'estudi. A mes, molts dels estudis que es fan per trobar la causa de malalties, anomenats GWAS studies, es basen nomes en uns quants gens en una regio del cromosoma, pero no en diferents regions del DNA i alhora en les possibles relacions amb el MHC.

Molts estudis analitzent mostres de DNA de milers de pacients per identificar les variants genetiques dins aquest entramat de gens que son propies de la malaltia i aquelles que son compartides entre multiple malalties inflamatories. Malhauradament, aquest complex de gens que reacciona contra una possible infeccio, tambe pot reaccionar en contra nostra, si per exemple, no reconeix alguna proteina o alguna celula que es part del nostre cos i l'ataca (traidor). Per exemple, tenim la malatia de Cron, la qual es una malaltia autoimmune, on el nostre sistema immunitari ataca el nostre tracte gastrointesinal produint la seva inflamacio en qualsevol punt des de la boca fins l'annus. Tambe tenim la malaltia autoimmunitaria anomenada artritis reumatoide, en la qual el sistema immunitari ataca els cartilegs que tenim en les articulacions. O un altre exemple, podria ser la diabetis tipus I, on el nostre sistema immunitari destrueix les anomenades celules beta que es troben en el pancreas, les quals son les nostres productores d'insulina que es extremadament important en la regulacio del nivell de glucosa en sang.

Molts dels GWAS estudis conclouen que les associacions entre el complex d'histocompatibilitat i les malalties autoimmunes son degudes a multiples llocs en aquesta zona que estan relacionats. Moltes malalties comparteixen alguns d'aquests llocs on hi ha mutaciones relacionades. En altres paraules, podem trobar que malalties com, per exemple, el lupus, la malaltia de Chron, la diabetis tipus I, la psoriasis, l'artritis reumatoide, l'esclerosis multiple o la colitis ulcerosa, totes elles autoimmunes, poden estar relacionades. De qualsevol manera, les variants realment causals encara estan realment per descobrir. I de moment no sembla que la causa d'una malaltia estigui nomes reservada a tant sols una mutacio. En moltes es dibuixa una possible causa fora del MHC i alhora dins. Tambe cal tenir en compte altres factors com, l'ambient, factors epigenetics, o microRNAs. A part d'aixo, com he comentat en algun dels darrers posts la combinacio de certes mutacions son les que et podrien donar certa susceptibilitat a patir una malaltia, no nomes una mutacio. I en qualsevol cas, tot i la teva predisposicio a una malaltia, no estic segur de fins a quin punt tambe hi ha d'haver un component de, diguem-li "mala sort", en forma de, per exemple, una altre mutacio que desencadeni definitivament la malaltia, un entorn de treball conflictiu (estres, radiacions UV properes, exposicio a dissolvents, etc...), un virus que malhauradament colabori en el desenvolupament de la malaltia (exemple: el virus de la SIDA pot colaborar al desenvolupament de l'esclerosis lateral amyotrofica, malaltia que pot tenir una explicacio viral), etc...

Sources:

Figure:
Three consequences of T cells recognising antigenic peptides presented by major histocompatibility complex (MHC) molecules on antigen-presenting cells Andrew Bushell and Kathryn J. Wood

Mapping of multiple susceptibility variants within the MHC region for 7 immune-mediated diseases. Proc Natl Acad Sci U S A. 2009 Nov 3;106(44):18680-5.

Julebryg dag!!!!

2009-10-30T11:23:00.001+01:00

Doncs sembla aviat pero els amics danesos ja preparen la festa de Nadal i de forma ben curiosa. Avui es el 'Julebryg dag'. Alguns que hi han estat diuen que es una mena de petita October Fest a la danesa. El fet es que avui a les 20.59 del vespre es produeix l'estrena de la birra del Nadal!!!! Cada any Tuborg i Carlsberg, les quals fa poc em vaig enterar que pertanyen a la mateixa companyia, produeixen una cervesa especial nomes pel Nadal, la qual alliberen al public el primer divendres de Novembre.

Per posar-vos en situacio els bars o pubs des del mati ja anunciaven les ofertes en plan 4 cerveses a 100 corones daneses o per l'estil, amb lo qual la gent quan arriva el moment de tastar la nova cervesa, exactament a les 20.59, ja va completament torrada!! Tambe me n'he assabentat que hi ha camions conduits pels empleats de Carlsberg (la companyia propietaria de les dues marques de cervesa) que aquesta hora van passant pels carrers oferint aquesta cervesa nadalenca gratis. Com podeu veure pot ser una nit interessant la d'avui o almenys divertida! ;)

Es veu que tens que triar entre Tuborg, llavors has d'anar de color blau, o Carlsberg, llavors has d'anar evidenment de verd! Aqui teniu l'enllac a la campanya de Tuborg, que esta especialment currat per l'ocasio i les botells pel J-dag:

Tuborg J-dag

Les etiquetes de les botelles de cervesa aixi com les dels packs de cervesas tenen un disseny diferent i diuen que fins i tot un gust diferent. Experts en el tema als que he preguntat diuen que no es pas mes bona que la normal i fins i tot un pel mes dolca. Pel que he pogut llegir te cert aroma de caramel i porta algun tipus de licor angles. Ja us dire la meva opinio. El que segur mereix la pena es veure el moment de les 20.59 quan tots els bars, pubs o al bell mig del carrer comencen a servir la nova cervesa temporda de Nadal!!

Aviam si puc fer alguna foto d'aquest tradicional esdeveniment de Dinamarca!

Servira d'algo Copenhagen?

2009-10-27T16:08:00.000+01:00

Molt s'ha dit i escrit sobre els efectes del canvi climatic. Qui mes qui menys avui en dia te alguna lleugera noci'o de que emetem mes CO2 a la natura del que hauriem d'emetre o del que la natura pot assimilar.

El fet es que encara que estem assebentats i documentats un no es deixa de sorprendre quan veu els numeros, que com molt be diuen alguns, a vegades canten per si sols. Llegeixo avui a la premsa que el 75% del mal causat per el canvi climatic, el qual ja no es pot aturar, o sigui ja es un fet, el patiran els paisos mes pobres. Pero els paisos rics son els causants de 2/3 de les emisions de CO2 des dels inicis de la era industrial. El Banc Mundial estima que els paisos rics haurien d'aportar entre 75,000 i 100,000 milions de dollars anuals fins el 2050 perque els paisos en desenvolupament puguin afrontar els efectes del canvi climatic, els quals poden ser sequeres, caiguda de la produccio agricola o extensio de malalties.

Aquests son els numeros. Sembla facil no? Pais ric ajuda a pais pobre...pero clar evidenment aqui tothom esta d'acord a reduir les emisions de CO2, pero en quant a posar diners hi ha moltes diferencies. Realment arribaran a un acord a COpenhagen? Estabe! La ciutat es molt maca i es consumeixen litres de cervesa, pero n'hi haura prou per arrivar a un acord? Europa sembla una de les grans regons del planeta mes compromesa i hi ha un pre-acord de reduir les emisions a un 20 o un 30% si l'entesa amb altres regions es total. Pero en quant a financar l'adaptacio dels paisos amb menys mitjans sorgeixen els dubtes. Els paisos de l'est amb menys poder economic i alhora amb industries depenents del carbo evidenment no volen pagar en funcio del que emeten com defensa Europa i menys inmersos en els efectes de la crisi economica. Altres gran regions com la India, Xina o Brasil tambe es negaran a aportar diners. I evidenment Estats Units molt parlar i poc fer. Com he trobat escrit, si en aquest pais eliminessin els 40 milions de 4x4 que tenen per altres que consumissin menys s'estalviarien 142 milions de tones de CO2 emeses al planeta. Aqueta xifra d'emisions equival a donar un suministre d'electricitat basica als 1600 milions de persones al mon encara sense electricitat. Un cop mes les xifres canten no trobeu?

Amb aquest panorama creieu que lo de Copenhagen servira d'alguna cosa? Crec que la sirenita inspirada en el conte de Hans Christian Andersen esta una mica trista!

Mutacions comunes entre diferents fenotips: LDL colesterol i Alzeihmer

2009-10-02T16:52:00.003+02:00

Avui en dia es sapigut que hi ha malalties que poden estar relacionades. Es a dir, podriem dir que hi ha genes involucrats en diverses malaties alhora i que un mal funcionament d'aquests gens o una mala regulacio d'aquests poden ocasionar que la persona pateixi una malaltia que potser li porti a desenvolupar una altre. Per exemple un alt nivell de LDL colesterol (el anomenat coloquialment colesterol dolent) a la sang ja es ben conegut per la poblacio que et pot portar a desenvolupar alguna malaltia cardiovascular, obesitat o fins i tot diabetis. Per pot fins i tot estar relacionat amb l'Alzeihmer?

Si viatgem al llarg del DNA huma pujats dalt d'una de les 130 proteines que es creu que analitzen si hi han bases que per error no estan on els hi toca, per exemple una DNA polimerasa beta, i per mala sort aquesta proteina no s'adona del canvi s'haura produit una mutacio (un canvi d'una base per una altre). Hi ha mutacions que es donen en gens que son comuns en el desenvolupament de mes d'una malaltia. Aixo pot fer pensar que aquestes malalties estan relacionades, pero no sempre es aixi.

Anem a veure algun cas curios. Per exemple podem tenir el cas d'una mutacio en el gen que codifica per la proteina APOE (codi de la mutacio: rs4420638 en el primer intro del gen codificant per APOE) que hem vist que esta relacionada tant amb alts nivells de LDL colesterol en sang com en el desenvolupament de l'Alzeihmer. Aquesta lipoproteina transporta vitamines solubles, colesterol i lipoproteines cap a la sang. A part es la proteina diana per un receptor del fetge anomenat receptor X que capta la lipoproteina APOE i permet que el colesterol passi cap el fetge i sigui oxidat als acids biliars. Per tant com podeu suposar si la proteina APOE no funciona corretament perque el gen carrega una mutacio el metabolisme lipidic no funciona correctament.

L'alzeihmer no es pas aquell 'alemanito cabron que no me deja acordar-me de las cosas'. Feta la broma facil, que sempre queda be, aquesta malaltia es la forma mes comu de demencia i es una malaltia degenerativa que et porta a la mort i te un nom tant alemany perque va ser descoberta per un psiquiatra i neuropatoleg alemany anomenat Alois Alzeihmer al 1906. Aquesta malaltia es caracteritza per una formcaio de plaques beta-amyeloides entre cel.lules. La APOE possibilitat el trencament proteolitic (mitjancant altres proteines) d'aquestes plaques. Pero algun tipus d'alels d'aquesta proteina no son eficienta alhora de trencar aquestes plaques. Per tant, algunes mutacions en aquesta proteina porten a tenir mes tendencia al desenvolupament d'aquesta malaltia.

Un cop posats en situacio, tot i que aquests dos fenotips (LDL colesterol i Alzeihmer) comparteixen una de les mutacions que poden causar o marcar l'existencia d'aquests fenotips, cal estudiar si realment estan relacionades. Les estatines son unes drogues utilitzades per baixar els nivells de colesterol en la poblacio de risc a desenvolupar una malaltia cardiovascular o que ja la han desenvolupta. En un estudi recent es va estudiar si tractant el problema de alts nivells de LDL colesterol amb aquests medicaments es podia aconseguir algun efecte en el tractament de la demencia. Malgrat que era prometedor ja que simplement ab un medicament ja conegut potser es podia tractar tambe els mamalts d'alzeihmer, no van obtenir un resultat positiu. Per tant, encara que aquestes dues malalties comparteixen mutacio en el mateix gen, el qual esta relacionat amb el desenvolupament dels dos fenotips, no estan relacionades. Proximament estudiarem altres casos. ;)

Fonts:

Statins for the prevention of dementia.

McGuinness B, Craig D, Bullock R, Passmore P.

Cochrane Database Syst Rev. 2009 Apr 15;(2):CD003160. Review.

Espanya...toros, paella i sangria?

2009-09-28T11:22:00.001+02:00

La catàstrofe de la retallada del pressupost de R+D

Escric aquesta carta per expressar el meu sentiment de desolació absoluta respecte del país i l’època que m’ha tocat viure. Sóc professor d’universitat amb 20 anys d’experiència en la recerca i amb un currículum que, si bé no és estratosfèric, almenys és decent pel que fa a aparicions de treballs meus en publicacions internacionals, projectes concedits i tesis doctorals dirigides. Durant molt temps, vaig creure que Espanya cada vegada aniria a més en l’aspecte científic, però les dades són tossudes i m’he de rendir davant l’evidència. L’últim toc d’alerta ha estat la proposta del Govern de retallar en un 37% el pressupost de R+D. No obstant, aquest anunci, que si bé és catastròfic, no ha estat el pitjor. El pitjor és que aquesta idea no ha tingut pràcticament cap repercussió en la nostra societat.
Els tan vanagloriats agents socials (partits, sindicats, patronal i associacions diverses) han mostrat una absoluta indiferència sobre el tema, cosa que, per una altra part, només indica que aquesta societat considera l’R+D com una cosa accessòria, sense importància. Estem condemnats a ser un país amb una alta taxa d’atur, amb ofertes de treball de molt baixa qualificació i sous de riure, i amb una activitat econòmica principal que consistirà en l’atenció a estiuejants i jubilats de tot Europa a preus porqueria. El pròxim cop que algun governant o empresari surti parlant de la importància de la ciència, no l’escoltaré, ja que és pràcticament segur que mentirà.
Un últim apunt, dedicat als joves que somien amb una carrera de recerca: que acabin la tesi doctoral aquí i que immediatament marxin d’aquest país a algun altre lloc on puguin desenvolupar adequadament la seva professió.

Carta a 'El Periodico de Catalunya', crec que jo no ho podria haver dit millor, doncs lo unic que me queda es felicitar el senyor que ha escrit aixo: Joan Enric Rodríguez Gil. Em sento totalment identificat amb el que diu, probablement per aixo estic ara mateix a Dinamarca, no?

Reflexions despres del 13S

2009-09-15T14:15:00.000+02:00

Primer de tot Felic Diada per tothom uns dies despres! Espero fos un gran dia per tothom! Per mi ho va ser tot i estar fora de Catalunya gracies a la especial visita d'un amic! :)

Em quedo parat la veritat. Resulta que en un municipi de Catalunya es munta una consulta popular i li plouen critiques de totes bandes sobre la organitzacio de la tal, el cens participant, la legitimitat i sobre algun incident aillat. Pero la veritat no veig cap reccio en contra de la manifestacio falangista programada pel mateix dia. Espero i desitjo que els dirigents espanyols no se sentissin identificats amb aquesta protesta falangista, tot i que la consulta d'Arenys no els hi sembles apropiada. Nomes he llegit que la vicepresidenta estaba preocupada per un llencament d'una pedra a algu que no estava a favor de la consulta, pero no ha afegit res mes sobre si una manifestacio feixista li sembla etic o no!!!

Pero no mirem nomes cap a Espanya, mirem-nos el melic com els espanyols pro-Espanya unida i indivisible diuen. On carai estaven ERC i CIU en aquest referendum d'Arenys. Tirant la pedra i amagant la ma? Quina postura clara van adoptar? Quin cony d'independentisme es aquest que professen? Deixen a a la societat civil i a entitats d'aquesta actuar sense cap tipus de clar suport. O sigui la societat civil d'aquest pais sembla prendre's molt mes en serio que ells la idea de una Catalunya independent o amb mes autonomia. No em val que alguns dirigents, com Artur Mas, diguin que votarien a favor, es troben a faltar fets. Mentrestant a tot aixo Montilla i companyia segueixen jugant a la ambiguitat i els de ICV ara li fan la guerra a una cantant israeliana per unes declaracions potser no gaire encertades. Senyors algun dia es decidiran a treballar per lo que els han escollit?

Per altre banda, intento segui la prensa des de fora del pais i em trobo amb que la majoria de les noticies sobre la diada estan relacionades amb com va passar el dia el senyor Laporta. Pero a qui collons li importa el que faci aquest bon home? Que estem esperant un nou mesies? Un nou Guardiola de la politica com he llegit no recordo on. Pero que passa amb l'estatut? Que passa amb els diners que han d'arrivar del Govern central i no arriven? On esta la inversio en recerca? Quines mesures s'han pres a nivell local per aturar la crisi i ajudar als aturats? Que collons foten els mossos cascant a tot lo que se belluga quan hi ha manifestacions?

Aixo pot semblar el post d'algu que pensa que la politica no serveix per res, pero es tot lo contrari. Pero me pregunto una cosa ... algu pensa fer politica de debo i compromesa amb la gent que t'ha votat?

De utopia a realitat ...

2009-09-07T12:58:00.000+02:00

MANIFEST

Els sotasignants,

Catalans que hem treballat i estem treballant pel benestar del nostre país i dels seus habitants
des de diferents àmbits de la vida comunitària (política, cultural, lleure, voluntariat,
associacions...)

VOLEM MANIFESTAR:

Que coneixem la iniciativa d’Arenys de Munt, de fer una consulta per a conèixer l’opinió dels
seus vilatans respecte a la conveniència que Catalunya tingui un estat propi dins d’Europa.

Que donem tot el nostre suport a aquesta iniciativa.

Que deixar que el poble es pugui expressar lliurement és un dels fonaments de la democràcia en
la qual creiem.

Que demanem a tots els arenyencs que vagin a votar.

Arenys de Munt, agost de 2009

Aplaudeixo des d'aqui a iniciatives com aquestes. Esperem que en un futur proper aquesta consulta es pugui fer a tota Catalunya, no nomes a Arenys. Estem en el nostre dret a decidir el futur del nostre petit gran pais.

El gen estalviador

2009-09-02T11:39:00.000+02:00

En el passat les diferents poblacions vivien del que els homes cacaven i les dones recol.lectaven. Tot i que avui en dia potser podria ser al reves o una barreja. Aquesta era la seva manera de subsistir que no estava exempta de problemes. En moltes ocasions o en determinats periodes de l'any el menjar podia escasejar per diferents raons. Per exemple, si el menjar guardat escassejava i el temps o alguna malaltia feia que els cacadors i les recol.lectores no puguessin desenvolupar la seva feina. Aquest periode de la histora humana, pressumiblement llarg, va passar factura al nostre DNA. Algunes mutacions en algun dels nostres genes podria haver ocasionat al.lels (copies d'aquests gens amb canvis genetics) que afavorissin que la poblacio humana no moris de gana. Aquestes mutacions podrien haver sigut seleccionades positivament per l'evolucio.

Al 1962 un genetista america anomenat JV Neel es va preguntar com la diabetis, un fenotip que no tenia res de beneficios per la persona humanabeneficios pels humans, havia pogut ser afavorida per la seleccio natural. Ell va arribar a la conclusio que genes que predisposaven a contreure diabetis havien sigut aventatjosos historicament. Aquests gens se'ls va anomenar gens estalviadors. La seva hipotesi anomenada "hipotesi del gen estalviador" diu que les variants genetiques que van donar resistencia a la fam a les poblacions de cacadors i recol.lectores podien haver sigut seleccionades positivament. Aquestes variants genetiques que preparaven als humans per les epoques de escassetat i que van resultar seleccionades per l'evolucio, avui en dia, donen als humans mes risc de patir diabetis, obesitat o d'altres desordres metabolics. Aquestes variants genetiques dotaven de beneficis als nostres predecessors, pero en la societat moderna on vivim, amb abundancia de menjar (almenys a Europa), juguen a la nostra contra, ja que no passem pas per periodes de fam, mes aviat tenim mes risc de ser obesos.

Tot i la popularitat d'aquesta teoria el gen economic encara no ha sigut ben be identificat. Tot i aixi el gen FTO, implicat en l'emmagatzemament de greixos podria ser un perfecte candidat per esdevenir -ho. Un al.lel d'aquest gen sembla dotar al individu de risc d'acumular molta massa greixosa o fins i tot de patir obesitat. A mes a mes, recentment uns estudis evolutius han pogut demostrar que aquest gen ha patit seleccio positiva. Per tant, de moment tot sembla indicar que el gen FTO podria ser el gen economic. Per aquells ja mes avancats, que se que llegiu aquest blog de tant en tant, per evaluar les caracteristiques evolutives s'ha utilitzat el iHS (integrated haplotype score) que es una mesura de la seleccio positiva recent per detectar haplotips extesos a consequencia de canvis en la seleccio.

Fonts:

Neel JV (1962). "Diabetes mellitus: a "thrifty" genotype rendered detrimental by "progress"?". Am. J. Hum. Genet. 14: 353–62.
Potential etiologic and functional implications of genome-wide association loci for human diseases and traits. Proc Natl Acad Sci U S A. 2009 Jun 9;106(23):9362-7.

Aixo es fustrant, no tinc c trencada!!!! :(

Genetica de la diabetis tipus II

2009-08-31T15:03:00.000+02:00

Molts dels gens o els llocs, identificats gracies als GWAS (tractat ja previament) que tenen relacio amb malalties o trets de les persones (alcada, pes, ...), no havien estat previament relacionats amb aquests. Per un numero substancial de malalties comuns s'han identificat noves vies metaboliques implicades que ens donen a pensar que existeixen subfenotips, es a dir, que donada una persona amb la malaltia pot presentar nomes un o algunes d'aquestes vies metaboliques implicades, no cal que les presenti totes. Com per exemple, la predisposicio a desenvolupar una diabetis tipus II. En aquesta malaltia multifactorial (no depen d'un unic gene) sembla que hi hagin involucrats genes que participen en diferents vies metaboliques que afecten l'obesitat, els elevats nivells de glucosa en sang en deju o la formacio i funcio de les celules pancreatiques beta.

Els GWAS han detectat nous llocs associats amb aquests fenotips (obesitat, elevats nivells de glucosa en sang, celules beta no funcionals). Per exemple, el receptor de la melatonina (MTNR1B) involucrat en la via metabolica del ritme circadia sembla estar involucrat en els elevats nivells de glucosa en deju i amb la diabetis tipus II. Altres 6 llocs associats son genes dedicats a la formacio de celules beta en el pancreas i en la funcio d'aquestes celules com a secretores de insulina per regular la glucosa en sang.

Concretament aquests estudis han identificat 18 regions que podrien estar relacionades amb el risc de contreure diabetis tipus II en humans caucasians (blancs). Quatre gens ja se'ls hi coneixia previament la seva relacio amb la malaltia degut a mutacions rares que presenten formes monogeniques de diabetis. Pero ara s'ha vist que gens implicats en: formacio de celules beta, funcio secretora d'insulina en celules beta, nivells de glucosa en sang en deju, massa corporal, diferenciacio dels adipocits, regulacio de la via metabolica de la insulina i 8 altres genes que encara no esta clara la relacio tambe poden estar relacionats amb la predisposicio a patir malalties.

La diabetis tipus II no es l'unic exemple de malaltia multifactorial associada amb diversos gens involucrats en diverses vies metaboliques. En l'esclerosi multiple hi ha involucrades moltes regions implicades en la funcio immunologica com els gens receptors de les interleuquines IL2RA i IL7RA, aixi com un gen involucrat en la funcio dels axons de les neurones. Abans els metges creien que un fenotip (per exemple la biabetis tipus II) venia unicament d'un sol desordre biologic. Aquestes noves informacions permeten comprendre millor les malalties humanes.

Fonts:

Human genetic variation and its contribution to complex traits.
Nat Genet Rev 2009 Apr;10(4):241-51.

Quan el feixisme es vesteix de seda...

2009-08-28T11:03:00.000+02:00

Ell es un paio d'aquests que quan obre la boca tothom escolta. Un home respectat dins el mon del futbol pel seu saber estar i per entendre de futbol. Vaja en Jorge Valdano podria ser a Madrid lo que aqui es mes o menys Johan cruyff?

Tant se val el cas es que el pobre ho ha tingut que dir. Ja feia temps que suposo que ho sentia i no ha pogut mes. I clar abans de rebentar, anem a obrir la boca i vomitar. En Jorge ha deixat el seu traje, sempre immaculat i caballeresc, i per fi s'ha embrutat les mans, s'ha llencat al fang i s'hi ha rebossat. En Jorge suposo que amb una pujada de ego ha volgut opinar sobre Catalunya i Espanya, sobre tendencies politiques. D'un dia per l'altre el paio no nomes entenia de futbol sino que tambe de medecina, de politica, de religio i de societat. Mare meva quin intel.lectual! Sera que sortir a la TV i als diaris et dona l'autoritat de sentir-te capac de tot. Llegiu si us plau primer les declaracions, que son dignes d'aplaudir:

Sobre politica, esglesia i societat:

Valdano: "El Barcelona mira desde Cataluña hacia adentro, el Madrid desde España hacia fuera"
(clicant aqui teniu tot l'article, prepareu un bon cafe i llegiu-lo! Millor que el 'peliculon' "Top Secret!")

"Aquí será difícil que algún jugador diga 'Viva el Real Madrid y viva la Comunidad de Madrid"

Els mateixos jugadors del R.Madrid t'han contradit i han dit que ells dirien lo que els hi dones la gana, - vegis declaracions de Iker Casillas! - aixo es comentari de fatxa encobert (els neolliberals aquests que corren per Espanya!) amic Valdano!

"Parece que la iglesia tiene que estar por encima de regionalismos y me sorprendió que con Ibrahimovic no aplicara un discurso del mismo orden"

Atencio a la mala llet que arrosega el pobre...regionalismos....jajajaja!!! Acaba de reduir anys de historia catalana a regionalismos! Ueeeee!!!! Valdano! Valdano!! Per cert no comparis si us plau les maneres de fer i el gasto que ha fet el R. Madrid - gracies als bancs espanyols que despres quan demanis tu com a ciutada un credit no te'l donaran - amb la manera de fitxar del Barca. Quina barra i quina prepotencia!

Sobre medicina: (amb certa mala llet i notis la ironia)

"Se pretendía que yo defendiera a Milito por la nobleza personal del jugador y porque era muy interesante en términos futbolísticos para el Real Madrid pero el tiempo me ha dado la razón"

Aquesta es per mi la pitjor de les frases. La que et mostra com es una persona en les seves entranyes. De politica i religio qualsevol pot tenir la seva tendencia, mes o menys equivocada. Pero una frase com aquesta en un mitja de comunicacio et delata! Tela marinera! O sigui a un professional, que esta lluitant per tornar als terrenys de joc des de fa un any, se l'ha de matxacar d'aquesta manera? El temps t'ha donat, per les casualitats de la vida, l'opurtunitat de poder dir aquesta frase, no t'ha donat pas la rao Jorgito! Miserable!

Per molt que el vestim de seda, la bestia que porta dins en Jorge s'ha despertat, pero tranquils aqui estem acostumats a rebre i a no fer gaires escarafalls. Us enrecordeu quan l'Oleguer va manifestar en uns escrits la seva tendencia politica la que es va liar. Va ser la mofa del pais sencer. Ara tranquils que no pasa res, una agressio mes sense resposta...

(si us plau disculpeu les faltas d'ortografia pero escric ultimament des d'un US Keyboard! :) )

Al lloc de feina com a casa?

2009-08-22T18:50:00.000+02:00

Qui no ha vist passejant a 'estiu per Catalunya el típic estranger amb samarreta curta, pantaló curt i aquelles sandalies amb mitjons. Això en la nostra cultura és una combinació que esgarrifa i sovint ho mirem de reull o li diem al company 'mira aquell, segur que es guiri!'.

Doncs fa gairebé un mes que sóc a Dinamarca, concretament a la capital Copenhague, i començo a trobar aquesta manera d'anar calçat familiar. Amb això no vull dir que jo vagi calçat així ara. Sincerament ho continuo trobant estrany. Però dóna la casualitat que m'he trobat que gran part de la gent utilitza unes sandalies amb mitjons quan està al lloc de feina.

El passat divendres em vaig quedar a la feina fins més tard del compte i observaba les taules veïnes. Coincidien diversos aspectes, ordinadors, tasses de café ja buides i fredes, diversos articles científics amb paràgrafs remarcats i unes sandalies sota la taula. Llavors vaig començar a buscar-li un sentit. Molts pensareu que perquè no marxava cap a casa com havien fet ells ja feia un parell d'hores. Doncs perquè no, en aquella hora de la tarda vaig voler trobar una explicació al tema de les sandalies més mitjons a la feina.

Abans de dir-vos a quina conclusió vaig arribar us haig de posar en context. Al lloc on treballo i no sembla ser una excepció en aquest país. Hi ha una cuina per cada planta on pots trobar nevera, microones, fogons més forn, rentaplats i una màquina de café enorme que no para en tot el dia. En aquest país no es para de beure café i cervesa. Però deixeu que em guardi aquest tema per un altre dia. A part després de cada meeting important hi ha pa, formatge, embotit, pepino (estrany oi? Jo també ho penso!), pebrot, vi i cervesa. A part d'això a la planta hi ha una sala per reunir-se i estan per arrivar uns sofas per un espai que de moment no està en terra de ningú. Ara ja esteu en context, i procedim a les conclusions. Jo crec que els danesos intenten estar a la feina com a casa. Arriven pel matí, es canvien el calçat i s'enfunden unes sandalies, però clar, aquí fa més fresqueta, per tant sandalies amb mitjons, per no refredar-se! A part tenen el cafetó gratis cada vegada que volen, només cal anar i apretar un botó, bé i ficar el got sota del sortidor del líquid, si no cagada! I de tant en tant menjar gratis. Crec que l'empresa amb totes aquestes facilitats el que aconsegueix és que amb les 7 i mitja o 8 hores que el treballador està a la feina i estigui a gust. Però evidenment, lo que més ajuda són les sandalies de la feina. Segur que alguns estan tant còmodes que després marxen cap a casa també amb elles posades.

Ni autocomplacencia, ni excuses si us plau!

2009-08-20T14:20:00.000+02:00

Faig una parada en el cami de la variacio genetica per retornar a un tema mes del poble, com es el futbol. I concretament parlar del Barca. Ja fa temps que em pregunto com funciona la sseccio del club encarregada dels fitxatges del nostre estimat equip. Avui al Sport llegeixo que el nostre apreciat Txiki Begiristain diu: Txiki: "Los jugadores que necesitamos están imposibles".

Tot i que el Txiki es un paio que em cau molt be en aquesta ocasio discrepo totalment. Els jugadors que li interessen el Barca estan escampats arreu del mon en lliues desconegudes. Son forts, joves, habilidosos i amb unes ganes bojes de lluir la samarreta del Barca i guanyar la copa de europa! Aquests son jugadors desconeguts com quan es va fitxar Stoitxkov. Us enrecordeu? De fet per fitxar a Dani Alves, Ribery, Mascherano, Ibrahimovic, Cesc, Kaka o C. Ronaldo em poden posar a mi o a la portera del senyor Nunez. Pero jo entenc que la secretaria tecnica no ha d'anar a buscar nomes cracks mundials ja contrastats. Al meu entendre ha de crear un entramat de observadors que els permetin trobar les joves promeses amb ganes de triunfar i amb aquests anar renovant l'equip. Evidenment quan algun crack es posi a tiro i no suposi hipotecar-se com fa el Madrid, ho han d'aprofitar. Pero no Txiqui, els jugadors que necessita o necessitava el Barca (ja que la temporada al meu entendre ja ha comencat i l'estan tirant endavant els mateixos de l'any passat mes la cantera) estan esperant i no son impossibles.

Per altre banda llegeixo a en Xavier Sala Martin afirmant que: "Al final ha resultado que no estábamos tan mal". Doncs si senyor Sala Martin, estavem fatal i per aixo es va canviar l'entrenador i van desapareixer la meitat dels membres de la junta, perque estavem fatal! Va caldre un soci que promogues una mocio de censura perque els membres d'aquella junta i com a principal responsable el president Joan Laporta, no en tenia ni idea de que fer i perpetuava en el carrec una persona que permetia que el vestuari fos una casa de barrets.

A mi aquesta frase em sona a autocomplacencia ara que tot va be i la del Txiki a excusa. Si us plau, no caiem en els mateixos errors d'altres anys. Ara que tot va perfecte no comencem a ser autocomplaents, a dir que tenim el millor equip del mon (aixo senyors ja sabem que varia molt rapidament), ni ens comencem a conformar amb excuses tals com que els jugadors estan cars. La politica que ha de portar el Barca no es aquesta.

Tipus de variants genètiques

2009-08-14T00:43:00.000+02:00

Les variants genètiques poden ser comuns o rares. Si prenem la definició estàndard, tot depèn de si aquestes estan en l'al·lel menys comú en la població en un 1% o en menys d'un 1%. En aquests darrers posts he parlat sobre variants genètiques només fent referència als canvis d'una base per una altre o els anomenats SNPs. De fet aquests són els més coneguts com a variants genètiques humanes i els que han sigut més àmpliament estudiats. Però, la veritat és que quan parlem de variants genètiques en humans s'inclouen les variacions d'un nucleòtid i les variants estructurals. Anem a veure esquematicament com són aquestes variacions:

Variants de només un nucleòtid (SNPs):

ATTGGCCTTAACCCCCCATTATCAGG
ATTGGCCTTAACCCTCCATTATCAGG

Variacions de només un dels 4 nucleòtids (A, C, T o G)

Variacions estructurals:

Insercions o deleccions:

ATTGGCCTTAAGATCCCCCATTATCAGG
ATTGGCCTTAA - - -CCCCCATTATCAGG

Un o més nucleòtids són presents en un genoma però no en d'altres.

Substitucions en bloc:

ATTGGCCTTAACCCCCATTATCAGG
ATTGGCCTTAACAGTGATTATCAGG

Generalment només formades per uns quantes bases, tot i que poden ser d'uns 80,000 nucleòtids de llargada. En aquest cas, una cadena de nucleòtids adjacents varia entre dos genomes.

Inversions:

ATTGGCCTTAACCCCCATTATCAGG
ATTGGCCTTAATGGGGGTTATCAGG

En una inversió l'ordre de les bases està invertit i és complementari en una secció del cromosoma. Un 20% dels humans del Nord d'Europa (o sigui una bona part de la gent que em rodeja últimamament) presenta una inversió de 900,000 nucleòtids en el cromosoma 17.

Variabilitat del nombre de còpies:

ATTGGCCTTAAGGCCCATTAAGGCCCATTAAGGCCCATTATCAGG
ATTGGCCTTAAGGCCCATT- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - ATCAGG

Sequències idèntiques o gairebe idèntiques són repetides en alguns cromosomes mentre que això no passa en d'altres. La còpia més llarga ha sigut identificada en el genoma del científic J. Craig Venter, amb una llargada de 2,000,000 de bases.

Les variants estructurals no es coneixen tant i no estan tant ben caracteritzades com els SNPs, però constitueixen entre un 9 i 25 milions de bases, o sigui entre un 0,5 i un 1% de la variació genètica humana. Respecte els SNPs s'ha estimat que deuen haver uns 11 milions al genoma humà, uns 7 millions amb una presència a l'al·lel menys comú de més del 5%, mentre que la resta tenen una presència a l'al·lel menys frequent entre un 1 i un 5 %. Es creu que de l'estudi dels 4 genomes estudiats individuals sequenciats fins ara, ja s'han trobat la majoria dels SNPs, els quals ja han estat dipositats en la base de dades dbSNP. Ara doncs, és interesant estudiar les relacions entre aquestes variants genètiques que poden contribuir a l'explicació de diversos fenotips (diferents alçades, malalties, pes, etc...). Cal destacar que per explicar aquests fenotips complexos es necessiten conéixer les funcions de certs gens, les interaccions entre aquests i les interaccions dels gens amb factors mediambientals. No només es feina de buscar una variant genètica dins un gen o en una regió reguladora que sigui la causant directa d'un fenotip.

El genoma humà o el genoma humà de referència

2009-08-12T14:25:00.000+02:00

Quan un sent a parlar del genoma humà podria pensar que quan es va seqüenciar el genoma humà completament es va obtenir un genoma estàndard. Però això no és així tot i que les primeres versions del genoma humà són sovint preses com a referència.

L'any 2001, el Human Genome Sequencing Consortium va publicar la seqüència del genoma humà derivada de la unió de seqüències de diferents donant, mentre que Celera Genomics, l'empresa de J. Craig Venter, publicava la seva seqüència del genoma humà fruit de 5 donants. Per cert, us recomano el llibre La vida descodificada de J. Craig Venter per saber com va anar la batalla per aconseguir seqüenciar el genoma humà. Llavors tornant al tema, el que hem d'entendre és que tenim dues seqüències del DNA humà que són una referència i podríem dir que s'assemblen un ~99% a la teva, però que no són exactament com la teva. El 1% restant són variants genètiques que poden ser variants comuns o rares.

Sis anys més tard es va seqüenciar el primer genoma individual que va ser el d'en Venter, seguit del d'un altre il·lustre científic James D. Watson un dels pares del descobriment de la doble hèlix de DNA. Un any després es sequenciaven els genomes anònims d'un asiàtic d'un africà. Els genoms dels dos homes de raça blanca tenen aproximadamant el mateix número de variants genètiques simples (anomenats també SNPs o canvis d'una base en el DNA). L'asiàtic en té menys i l'africà té 1.5 vegades més canvis de bases que els genomes de raça blanca, reflexant l'elevada diversitat existent en genomes d'indivius d'origen africà. De la comparació dels genomes individuals podem veure que aquestes variacions genètiques són més aviat comuns que no pas rares, i que moltes d'aquestes ja estan trobades i emmagatzemades en bases de dades (dbSNP) i només cal estudiar-les o desenvolupar la tecnologia adient per fer-ho.

La comparació entre genomes individuals ha permès l'estudi de varies formes de variació genètica, la seva evolució i les correlacions que hi ha entre elles. Ara s'esta treballant en caracteritzar aquestes variants genètiques i saber quina contribució pot tenir en una variació fenotípica. És a dir, si una variació genètica pot tenir relació amb alguna altre i si aquestes dos relacionades o cada una per elles mateixes poden fer que tu tinguis més predisposició a patir una malaltia o a ser més alt o més baix (variació fenòtípica).

Genome-Wide Association Studies

2009-08-05T11:23:00.000+02:00

Per els que no sapigueu que són aquests estudis estan dedicats a rastrejar el DNA o el genoma de diverses persones en busca de variacions genètiques, es a dir canvis en les bases del DNA, que puguin estar associades amb algun tipus de malaltia. Una vegada definides aquestes associacions, els investigadors poden utilitzar-les per detectar, tractar o prevenir les malaties.

En un futur, els metges podran proporcionar al pacient informació sobre el risc que tenen de desenvolupar certes malalties. Es pot dir que en el futur podríem rebre un tractament personalitzat segons els nostres marcadors genètics, guanyant efectivitat en el tractament i eliminant les possibles reaccions adverses.

L'any 2005, tres estudis independents van coincidir en què una forma de ceguera comuna era ocasionada per una variació en el gen que codifica per la proteïna factor complementari H, la qual està involucrada en la regulació del procés de inflamació. Poc s'havia pensat abans que la inflamació tingués a veure amb aquest tipus de ceguera, anomenada degeneració macular associada amb l'edat (AMD) i que afecta a part dels nostres avis. Aquests estudis, basats en identificar variants genètiques que condueixen al risc de patir malalties, també han tingut èxit treballant en altres malalties com l'obesitat, la diabetis tipus II, el Parkinson, malalties del cor, la malaltia de Cron o fins i tot la resposta a medicaments per la depressió.

Per dur a terme aquests estudis es prenen mostres dels pacients (sang o cotó sota la llengua), s'extreu i es purifica el DNA de cada persona i es posa en uns petits xips dins d'unes màquines automàtiques que escanejen i inspeccionen el DNA buscant els marcadors genètics, també anomenats (single nucleotide polymorphisms, o SNPs). Si una variació genètica és estadísticament més frequent en pacients amb la malatia que en pacients sense la malaltia, es diu que aquest canvi en una base de les que forma el DNA està associat a la malaltia. Cal tenir en compte que potser aquesta variant genica no és la causa directa de la malatia però està apuntant a la zona associada amb la malaltia. Per aquesta raó es necessiten estudis addicionals per establir la causa real de la malaltia. Per això se seqüencia la regió on la variant genètica està i es para atenció tant als genes que l'envolten com a les regions reguladores. Així doncs aquestes variants genètiques són poderosos marcadors de malalties, tot i que no cal que siguin les causes directes.

Aquest serà el meu nou camp de treball, ja us aniré informant de més, al ritme que vagi aprenent noves coses.

Els australians ACDC estan en forma

2009-06-22T12:46:00.000+02:00

Tenia pendent fer la crónica del darrer concert al que hi he assistit. Va ser a l'estadi de Montjuic, al Lluís Companys. Vam arribar cap a quarst de deu i ja estaven els previs tocant, la veritat no vaig fer massa cas perquè estava tot ple i la feina era trobar una posició per 4 a la grada. Amb les entrades esgotades per més de 62.000 incondicionals que venien de diferents llocs però amb denominador comú...camiseta negre, texans i banyes de dimoni...

Va ser un concert increibles, els que repetien s'afanyaven a dir que per ells un dels millors. Per mi era el primer i kla veritat vaig flipar. Per les 4 pantalles gegants els veia la cara, una cara on es dibuixaba el pas del temps, després veies com corrien per l'escenari per una rampa fins un escenari col·locat al mig del camp i no t'ho podies creure. Angus Yang no va decebre, riffs de pura essència rock, solos al llarg del màstil i streptease fins mostrar el cul dels calçotets on posava ben clar ACDC. Un tren a l'escenari i una nina inflable amb grans glàndules mamàries van completar la nota còmica. ACDC va fer el seu primer treball al 1973. Un no s'adona de lo que han influenciat aquesta gent el rock, i la joventut de la nostra quinta i de quintes previes, fins que no és allí, al ben mig d'un concert d'ells, escoltant tots aquells riffs que més d'un cop s'han quedat grabats a la memòria.

Solo Angus Yang: (no us el perdeu els amants del guitarreo!)

Un cop havien tocat grans clàssics (Hells Bells, Thunderstrick, TNT, For those about to rock, Back in black, etc...) i fins i tot es van atrevir amb alguna cançó del nou, va arribar el temps dels bisos, quan Johnson va voler mostrar la seva samarreta del Barça amb el número 1, mentre sonaba Highway to hell. Al final comiat amb focs artificials i tots amb cara de embadalits cap a casa. Només una crítica que no sé si té a veure amb el grup o només amb la organització. ELs preus dins del camp eren totalment abusius, però per una altre cop ja ho sé...entrepà de casa sempre!!!

Highway to hell - Brian Johnson cantant amb la samarreta del Barça:

Futbol d'èlit ...i Tricampions!!!!

2009-06-12T16:05:00.000+02:00

Necessitaba uns dies per pair aquest any increible de futbol. Perà ha arribat el moment de homenatjar el nostre Barça. Perque aquest any sí culès, aquest any sí hem vist futbol i el món ha vist de què som capaços. Som els Campions d'Europa, de la Lliga espanyola i del Copa per mèrits propis, amb un futbol realment bonic i vistós i a sobre donant exemple. Per tots el culès aquí penjo aquest video en homenatge als campions, a nosaltres als seguidors i en definitiva als amants del futbol.

Florentino i la ESO

2009-06-12T09:59:00.000+02:00

Avui mentre anava cap a la feina escoltava a la radio que el 25% dels nens de la ESO no estaven preparats per superar-la. El 25% ho trobo una xifra molt elevada, després buscant per Internet he vist que els nens de segon d'ESO van bé en Castellà, Català i Naturals però fallen i no arriven al límit amb les matemàtiques i l'anglès. Fixeu-vos també que una de les constants preocupacions del govern central i la oposició, el castellà és una de les assignatures que millor porten els nens. Però tan se val si no entraríem en un altre tema.

El fet es que després d'aquesta notícia n'he sentit una altre, al voltant de la qual a RAC1 s'ha generat un debat. Cristiano Ronaldo ha fitxat pel Madrid per 94 millions d'euros. No sé a vosaltres però a mi la relació entre les dues notícies m'ha vingut fàcilment. S'ha creat una societat on el que més diners té o es gasta és el més feliç o el que genera il·lusions. On ha anat la cultura de l'esforç? On quedem aquells que no hem tirat per fer el diner fàcil en aquesta societat?

El fantasma de Florentino va pregonant que és l'home que més diners paga per un simple jugador de futbol. El futbol pot ser molt emocionant i aquest any el Barça, per exemple, ha generat il·lusió, felicitat i admiració arreu del món. Però reitero que estem parlant de un simple jugador de futbol, per mi exemple de ben poca cosa. Com ha de filtrar un nen eslògans publicitaris com: 'vuelve florentino, vuelve la ilusión, vuelven los títulos' o 'yo soy hasta ahora el que mas ha pagado por un jugador'. Saps que crec que els hi arriba...la cultura està molt bé però tu noi fes diners que en aquesta vida el que té més diners és el més respectat i el que més val i en conseqüència el més feliç. Després d'aquesta reflexió algú es posaria a estudiar historia? Lo pitjor a la fi i el cap és que molts pares potser també tenen aquesta reflexió en el subconscient.

Lo puto gusiluz o Don Andrés!!!!

2009-05-07T12:00:00.000+02:00

És un personatge entre tímid i prudent fins que es posa les botes. Llavors és un futbolista creatiu atrevit i gens tímid. És dels que no s'amaga i vol la pilota, dels que se la juga en qualsevol moment del partit, vagi bé o malament, és a dir al Bernabeu amb un rival vençut o a Stamford Bridge amb un rival molt fort física i mentalment. Ahir li va arrivar un premi, un premi merescut a una carrera admirable i silenciosa cap a l'èxit. Sense piercings, cabells tenyits, sense ser un fashion victim i sense novies amb tetes operades, el noi de Fuentealbilla ha arrivat a ser un dels millors jugadors de futbol del planeta. No ven portades ni sortides de to, però juga a futbol que al final, és lo que ens interessa als que seguim apreciant aquest esport.

Senyors/es ha guanyat el futbol i per una vegada, en un esport sovint injust, s'ha fet algo de justícia. Des de Londres i des d'aquí prop de casa nostra se'ns criticarà i se'ns recordarà un possible penal de Piqué, ja ningú s'enrecorda, pel que veig, del penal que no ens van pitar a l'anada sobre Henry, de que Ballack hauria d'haver sigut expulsat, de que Malouda s'hauria d'haver emportat alguna tarjeta tant a l'anada com a la tornada, de que Drogba hauria d'haver sigut també sancionat amb tarjeta per infinites lipotimiesa dins l'àrea o de que se'ns va expulsar a Abidal per una lipotimia d'Anelka. Pura hipocresia! Aquells qui més ens criticaran són els que precisament estan abonats a guanyar d'aquesta manera, en l'últim suspir i amb jugades polèmiques (Madrid i Chelsea entre d'altres...).

Però oblidem la carronya per uns moments i disfrutem aquest moment culès i amants del futbol. Tenim un equip guanyador i que juga molt bé amb uns cracks admirables dins i fins i tot fora del camp com l'Andrés! Veieu un cop més un moment que passarà a la històrica futbolística.

Per fi s'imposa la lògica...històric!!!!!

2009-05-04T11:12:00.000+02:00

Doncs si senyores i senyors, el dissabte vam assistir a un espectacle amb majúscules! Vam veure com el Barça es posava les piles i esborrava del camp a un Madrid que jugava en el seu camp i encara tenia alguna esperança d'estar a l'alçada del Barça. On està ara el anomenat 'canguelo' o aquells que deien que al Bernabeu se'ns acabaria la festa. Ja hi hem passat pel Bernabeu senyors del petit gran país madrileny...ja hi hem passat i hi hem fet un recital que espero no oblidin mai! Què els aprofiti la 'soberbia merengue', ja se la poden ben menjar amb patates! (per patates ja tenen els seus jugadors!).

Per fi l'equip perfectament comandat i motivat per Guardiola deixava les coses clares. Potser hem fet algun mal partit o potser ens marquen molts gols a pilota parada, però aquest any el millor equip de futbol és el Barça. I jo m'atreviria a dir que és potser el millor equip de futbol que havia vist mai. Jo crec que no s'havia vist mai tanta fluència en el joc, tants jugadors buscant l'espai per rebre una passada i tants petits hobbies junts (Messi, Xavi, Iniesta) remenant la pilota al seu plaer. I no només fan filigranes o dones gols fets a Henry o Eto'o, a més a més el Barça pressionava i recuperava pilotes a un ritme frenètic amb un Touré Yaya immens, dos centrals catalans que senten els colors ben endins com són Puyol i Piqué i dos laterals que pressionen i ho donen tot Abidal i Alves. Si m'haig de quedar amb una imatge em quedo amb el capità Puyol fent un petó a la senyera després d'haver marcat el segon gol que encarrilava el partit! El premi a un esforç i la dedicatòria a un sentiment!

Falta guanyar títols perquè diuen que així ets recordat, però en aquesta temporada ja hi ha molts partits que ens han quedat gravats en la memòria. Són aquells partits que la gent s'oblida des tres punts en joc. Són aquells partits en que un cop acabada una jugada ja n'esperes una altre i no vols que l'arbitre xiuli el final. Com el partit de dissabte, aquest ja històric 2 a 6 que li va clavar el Barça al etern rival!

Feina feta! Ja sóc Doctor!

2009-03-19T16:44:00.000+01:00

El passat 25 de Febrer vaig superar la meva defensa de la tesi doctoral. El títol va ser " Computational Insights into Intergenic Regions and Overlapping Genes among Prokaryotes. Aquesta tesi ha estat desenvolupada en el Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Facultat de Química de Tarragona. Aquí us poso un petit resum en català sobre la tesi :

Computational Insights into Intergenic Regions and Overlapping Genes among Prokaryote Genomes

Tot i la gran varietat d’estils de vida de les espècies bacterianes, tots ells presenten trets arquitectònics comuns. En aquesta tesi s’estudia les regions intergèniques i els solapaments entre gens en els genomes procariotes.

Hem vist que per predir els orígens de replicació, a part de l’anàlisi de la composició de nucleòtids del DNA, es requereix experiments computacionals complementaris per aconseguir millors prediccions. Els solapaments entre gens acostumen a ser curts, respecten el codi genètic i es veuen influenciats per la pressió selectiva en contra de grans solapaments. En canvi, com més llarg és un solapament entre dos gens, més risc hi ha que una mutació pugui afectar a dues proteïnes de la cèl·lula al mateix temps. Hem detectat que els solapaments més llargs de 60 parells de bases són deguts a errors en la seqüenciació o en l’anotació dels gens. En quant a les regions intergèniques, hem vist que la presència d’una seqüència reguladora entre gens, com és la Shine-Dalgarno (responsable de iniciar eficientment la traducció de RNA missatger a proteïna) pot influir en la mida d’aquestes regions i afectar l’ús de codons d’aturada. Finalment, hem construït una aplicació web que permet estudiar fàcilment la conservació els solapaments en les espècies i les regions intergèniques en els genomes procariotes.

És difícil passar balanç de cinc anys de feina. Això és lo que he trigat en acabar el meu doctorat. És curiós perquè ara lo únic que m'omple és saber que ho he fet i ja he pogut passar pàgina. Que he complert amb mi mateix. Que jo mateix he desenvolupat una recerca amb resultats que sempre seran discutibles, però un ha recorregut un camí i ha lluitat fins al final per arrivar en les millors condicions. I sobretot i el que m'ha omplert més és que la meva família, pares, avis, nòvia i amics ho han pogut veure. Sí... he arrivat fins al final!

Ara, passant balanç es pot pensar en coses que s'haguessin pogut fer millor. Potser hi ha altre aspectes que ja han anat bé i altres que en tota la trajectòria no s'han pogut arreglar. Però és curiós, perquè tot això ara sembla passar a un segon terme. Qui s'enrecorda ara de les enrabiades per diversos temes...soletat, desorganització, frustració (sentir-se com una sardina dins un mar de taurons), pocs mitjans, etc... Ara tot això crec que va començar a difuminar-se just amb els aplaudiments del final de la tesi. Es difumina tot, però queda gravat en el disc dur de la consciència. Queda gravat que has patit, lluitat i conseguit un objectiu. En definitiva, he après alguna cosa.

Frase extreta del prefaci de la meva tesi:

"Life is a long lesson of humility" James Mathew Barrie (Scottish Dramatist and Novelist best known as the creator of Peter Pan, 1860-1937).

Volia expressar la meva opinió sobre què és una tesi per aquells que encara la estiguin fent. Amic doctorand la tesi és responsabilitat teva en una gran part. Però pensa que l'exit no és pot MAI mesurar per el nombre de papers que tens. Una tesi depèn del tema o sigui si els objectus estan ben definits i si estàs en un camp prolífic o no. També depèn del teu supervisor, és a dir, grau d'implicació i interès, l'ajuda que et dóna, com t'orienta, etc... I una mica també del teu entorn, és a dir condicions del laboratori, mitjans, presupost i podríem fins i tot valorar la teva situació personal. Lo únic que depèn de tu estimat colega és que ho donis tot si creus amb lo que estàs fent. Que la gran part que depengui de tu sempre la compleixis. I després la teva recompensa tindràs, la satisfacció de la feina feta.

Frase extreta del prefaci de la meva tesi:

"Learn from yesterday, live for today, hope for tomorrow. The important thing is not to stop questioning" Albert Einstein (German Physic 1879 - 1955)

Gràcies a tots els que vau ser-hi en cos i en ànima o en ànima només! ;)

Un Barça impresionant!!!!

2009-02-08T21:12:00.000+01:00

I per què no tornar a reengegar aquest blog parlant de futbol? I per què no fer-ho parlant d'autèntic futbol? O sigui parlar del Barça!

Aquest Barça és increible i lo que està fent és impronosticable, impensable, inimaginable, només somiable i desitjable! Un equip llançat a guanyar totes les competicions que juga! Tant de bo així sigui.

El Barça ha fet 59 de 66 a la lliga! Això és alucinant. Aquest és un Barça de records amb els seus tres davanters titulars dins dels jugadors candidats pel golejador de la lliga (Eto'o, Messi i Henry), però és un Barça també de bon joc i un Barça humà i humil, potser gràcies a la mà del seu entrenador.

Aquest Barça va començar amb una derrota amb el Numància i un empat a casa contra el Racing. Un escenari que genes feia presagiar el vendaval de joc, gols i records que vindria després. El Barça és avui en dia un exemple a imitar i admirar. Tal com a vegades critiquem amb foça per canviar lo que no va bé, hem de saber elogiar lo que és increible i una feina molt ben feta.

El entrenador d'aquest Barça ha sapigut infondre als seus jugadors una força i unes ganes admirables. El Barça presiona des de tres quarts de camp, recupera un munt de pilotes i surt a l'atac amb una velocitat digne de Carl Lewis o Linford Christie i amb la pilota enganxada al peu. En Pep juga amb els de la casa, amb els que viuen els colors, amb jugadors que han renascut amb fitxatges que s'han revaloritzat i adaptat a les mil meravelles. I encara més sorprenent, el Barça juga en ocasions amb la mateixa alineació que l'any passat i segueix complint i amb nota. Com és de necessari a vegades un anàlisi exhaustiu del què ha passat i un canvi des de lo més profund. A vegades val la pena tot i que el canvia hagi pogut ser doloros...Ronaldinho, Deco, Rijkaard, moció de censura, etc... Ningú realment, ni els detractors de Guardiola, ni els que el defensaven es podien esperar aquests resultats. Ningú, encara ara, ens creiem que aquests jugadors estiguin tant motivats, que tots estiguin a un nivell més que bo, que lluitin des del primer minut fins al darrer tot i guanyar i de molt a vegades, que toquin de peus a terra i que 'treballin' gairebé 8 hores com les persones normals. Guardiola ha humanitzat el futbol i resulta que a sobre les coses li funcionen i molt bé!

El Barça té jugadors increibles, de dibuixos animats com Messi, Iniesta, Alvés o Eto'o. Té treballadors incansables i alhora amb una tècnica increible com Xavi, Busquets o Touré Yaya i homes de confiança i seguretat com Piqué, Puyol o Marquez i sobretot té una plantilla que surti qui surti està motivat i porta minuts a sobre, un altre mèrit d'en Guardiola! No hi ha jugadors que han de jugar per decret ni altres que no juguen mai i simplement escalfen banqueta.

Ara el nostre joc de can Barça ja l'hem recuperat, ara el soci ja està content. Aquest és el Barça que ens fa sentir orgullosos, el què guanya perquè s'ho mereix i fins i tot els rivals es treuen els barret. Algo que sempre ens diferenciarà del etern rival. Nosaltres quan guanyem és perquè estem desenvolupant un joc que destaca per sobre de la resta. Ara falten els títols. En el futbol malhauradament sempre manen el resultats. Però de moment tenim grans jugades, un entrenador que dóna una lliçó de futbol i de humanitat en cada roda de prensa que el sentim, uns jugadors treballadors, motivats i amb il·lusió! Un Barça exemplar! Que segueixi la festa si us plau!

Minuts de Rock'n'Roll !!!!

2008-12-06T12:21:00.000+01:00

Degut a que estic concentradíssim en la redacció de la meva tesi, us ofereixo uns minuts musical...uns minuts de punk rock!!! A part li fem una miqueta de cas a la música que feia temps que tenia abandonada aquesta secció. Espero que els disfruteu....

Ja us els havia presentat, però és un grup de rock alternatiu alemany que no deixa de sorprendre...us deixo amb l'interessant vídeo de la cançó 'Cut off the top'...

Una altre perla d'aquests alemanys..'Jane became insane'....

Un altre grup d' origen california, on a part d'anous hi ha grans bandes de punk rock, que fan un punk rock de alta qualitat són els Ignite. Us recomano encesament els CDs 'Our darkest days' (2006) i el 'A place called home' (2000)...Aquí us deixo amb una versió que fan del clàssic dels U2 'Sunday bloody sunday' dedicat al diumenge de sang i fetge que es va viure a Irlanda. El so no és molt bo (és un directe a Portugal què voleu?), sobretot quan les guitarres comencen a fotre-li canya. Però la veu del cantant sobresurt i escolteu la reivindicació d'abans de començar...un exercici de honestedat....

Aquí us deixo una altre cançoneta d'aquest grup californià...'My judgement day'.....

I una altre impressionant cançó barrejant pura energia i melodia...i on es torna a veure l'esperit reivindicatiu...'Bleeding'.....

Bé espero que tingueu prou punk rock mentre acabo d'escriure la tesi. Ja tornaré amb noves idees! ;)

Alguns efectes secundaris poden ser beneficiosos

2008-11-19T11:06:00.000+01:00

Qui no ha llegit, en els prospectes dels medicaments, tot aquell reguitzell de efectes secundaris adversos que fan esgarrifar, mentre empasses com pots la píndola màgica que et sanarà. I qui més qui menys ha patit algun mareig o vòmit per algun medicament.

Investigadors del Bork group (Heidelberg-EMBL) han publicat recentment un estudi en que revelen que en certs casos els efectes secundaris dels medicaments poden ser beneficiosos per altres malalties. Parteixen de la base de que els efectes secundaris són el reflex dels mecanismes moleculars a través dels quals actuen els medicaments. Els fàrmacs s'uneixen a més dianes de les que es poden preveure. Per tal d'estudiar-ho van dissenyar un model bioinformàtic a través del qual comparaven la similitud dels efectes secundaris en diversos medicaments. Quan aquests eren semblants això es reflectia amb similitud en el mecanisme d'acció. En altres paraules, dos molècules diferents és possible que tinguin una mateixa diana, i que aquesta diana es pressuposi per una de les dues molècules. Van provar en vint parelles de medicaments en assajos cel·lulars. En 13 d'elles es van confirmar les seves hipòtesis, o sigui, fàrmacs que poden tenir la mateixa diana. Ara haurien de testar la hipòtesi en models animals, per passar finalment a probar-ho en humans.

Alguns exemples que descriuen molt bé això són per exemple el rabeprazol indicat per les úlceres d'estòmag i que comparteix una diana amb un fàrmac indicat per el Parkinson. Un altre pot ser un tractament contra els fongs que comparteix diana amb un medicament contra els vòmits. De fet com apunten els autors, el cas més conegut d'utilització dels efectes secundaris de un medicament és la Viagra. Aquest medicament estava indicat, inicialment, per les angines de pit i es va veure que podia ser adequat per la impotència, ja que tenia com efecte colateral la millora de l'erecció.

Aquest és un descobriment d'aquells que obre noves portes en la medicina i farmacologia. Ara mateix us podeu estar prenent un medicament per alguna cosa que sigui beneficiós o preventiu d'alguna altre dolència. Potser les empreses farmacèutiques han de canviar les seves inversions en descobrir nous fàrmacs i estudiar el possible reaprofitament dels que ja es coneixen. De fet, en aquests fàrmacs ja existents es té la ventatge de que la seguretat ja ha esta testada. Només caldria valorar si els efectes secundaris són tolerables o massa agressius. És a dir no aplicarem un medicament contra el càncer que és molt agressiu per a curar un refredat. Alhora és interessant que hi hagin estudis que puguin augmentar el control dels fàrmacs que ens estem prenent, o sigui, que se sàpiguen bé els mecanismes d'acció d'aquests un cop dins l'organisme.

Apadrina un becari

2008-11-14T11:49:00.000+01:00

L'Esther m'ha passat una informació respecte al mon becaris. Resulta que ara els sindicats, tipus CCOO se n'adonen de que les empreses, universitats, etc... s'abasteixen de becaris per a fer tasques que no els hi pertoquen. En teoria, un becari se l'agafa per formar-lo i perquè agafi experiència en algun camp. A la pràctica aquests becaris acaven fent tasques que no els hi pertoquen per contracte o condicions de beca. En el cas de la Universitat, el mon que conec de més aprop, tenim el cas clar dels becaris que fan la tesi, en la seva beca no diu res sobre fer classes, però acabem fent laboratoris, corretgint informes i en algun cas fent classes magistrals. A sobre en aquests laboratoris en molts casos no hi ha ni el professor responsable.

Ja està bé que el treballador cada vegada tingui menys drets i que els sindicats cada vegada siguin més partits polítics que fan campanya, enlloc de treballar i denunciar constanment les males pràctiques de les empreses o les entitats públiques. Aqui us deixo el video amb el títol 'Apadrina un becario' fet per la CCOO. Amb aquest vídeo aquest sindicat intenta que els treballadors denunciin les males pràctiques que les empreses duen a terme amb els becaris contractats. Es preten que els treballadors jugant-se la seva feina denunciï a la empresa perque tenen un becari que enlloc de fer tasques de formació està treient la feina de l'empresa endavant. També es pretèn que el becari accedeixi a un contracte laboral. El vídeo és bo si aconsegueix remoure algunes consciències serà encar millor. No seré jo qui el censuri. Però m'espero més dels sindicats, perque són ells els que poden denunciar a les empreses i donar suport als treballadors que ho necessiti. Si no sempre és el propi terballador, ciutadà o perrsona del món el que es té que barallar amb tot. Amb això vull dir, en resum, que estan molt bé les campanyes de conscienciació (si no costen gaires diners, és clar), però es necessiten accions clares i sòlides per darrere. S'han de recuperar els drets pels quals els nostres pares van lluitar!

Aquí teniu més informació sobre la campanya:
http://apadrinaunbecario.org/

Resultat enquesta títol de tesi

2008-10-21T13:38:00.000+02:00

Doncs ja tenim els resultats definitius. Veig que a una amplia majoria li ha agradat més el darrer títol: "Insights in the structural genomics of Prokaryotes. A computational view". Realment era el més modern,heu fet una bona elecció. Gràcies per les vostres votacions.

El cas és que he triat aquest darrer que heu votat però he afegit unes modificacions perquè incloessin més bé la feina que he fet durant la tesi. Enlloc de posar structural genomics ho he substituit per intergenic regions and overlapping genes. Alhora he desplaçat la paraula computational al principi. Finalment he afegit unes correccions a l'anglès, sobretot preposicions i llest.

El títol serà "Computational Insights into Intergenic Regions and Overlapping Genes among Prokaryote Genomes". Gràcies a la vostra col·laboració, en especial al Dr García-Vallvé!

Ara d'aquí uns mesos, ja la podré defensar, les coses són molt més fàcils quan és té títol! ;)

Fumar és bo!

2008-10-14T12:43:00.001+02:00

Perdoneu el títol, però si posava la frase contrària alguns de vosaltres no hauríeu ni començat a llegir el post. Hi ha en la societat el clàssic pensament de que si has de fumar, almenys fuma poc perquè així et fas menys mal al cos. Doncs, sembla ser que ni fumar poc és bo pels fumadors ni per ningú.

Un dels problemes més importants de fumar es que perjudica a les artèries. Aquestes es fan menys sensibles i ja no es dilaten com s'haurien de dilatar. Investigadors de la Universitat de Georgia (UGA) han revelat que fumar ocasionalment també fa malbé les parets arterials. El seu estudi s'ha publicat en la revista 'Ultrasound in Medicine and Biology'. En l'experiment van mesurar el treball de les artèries al respondre a canvis de fluxe sanguinis en fumadors ocasionals (menys de un paquet de cigarretes a la semana) adults i joves (18 fumadors ocasionals o no fumadors). A més a més aquests havia de fer uns dos dies que no fumessin. El resultat va ser que el treball de les artèries producte d'un canvi de flux del corrent sanguini va disminuir un preocupant 36% respecte als no fumadors. A la llarga aquest disminució de la sensibilitat arterial causarà danys arterials que amb el pas del temps poden donar lloc a una malaltia cardiovascular.

En concret amb un aparell al voltant del braç van controlar la sensibilitat arterial dels voluntaris. Van disminuir el pas del flux sanguini durant 10 min i desfrés van afluixar la tensió deixant passar el flux sanguini. En els fumadors es van veure més problemes alhora de afrontar el nou flux de sang. Fins i tot van repetir l'acció després de fumer una cigarreta i el treball arterial va disminuir un nou 24%.

No em queda massa clar si això causa danys a curt plaç o també té conseqüències a llarg plaç. De fet el mateix grup de recerca ho estudiarà en un futur proper. Però aquests estudis trenquen amb el pensament de que per fumar poc no passa res. I segons aquests resultats i el dany arterial tant clar que es manifesta jo m'aniria plantejant el hàbit de fumar.

Voti, Voti, Voti ... Boticelli qui no voti!!!

2008-10-09T18:24:00.000+02:00

Senyors i senyores faré la meva primera enquesta per aquest blog. Estic arrivant al final de la meva tesi doctoral. Se'm presenta davant el meu nas un gran dubte. Quin títol haig de posar-li? Sí sembla una tonteria però el cas és que tu vas fent feina però trobar una frase que pugui representar una sinopsi del que has fet és ben complicat. En línees generals podem dir que he estat treballant en genòmica bacteriana.

Però deixeu-me ficar-vos una miqueta en context. Al llarg de la tesi he treballt en forces conceptes relacionats amb l'estructura dels genomes procariotes. És a dir, l'organització que tenen els gens, les regions reguladores d'aquests, les regions que els separen, i altres sequències que conviuen en el DNA de una bacteria. També hi hagut temps per repassar les annotacions que es fan dels genomes procariotes un cop ja estan seqüenciats, és a dir qsi els genes estan ben localitzats en el cromosoma.

Anem per parts. Els origens de replicació en procariotes és únic en la majoria d'espècies i és on es produeixen una sèrie de processes que fan que es desenrotlli la cadena de DNA i comenci el procès de replicació del DNA. Normalment aquestes seqüències es troben en regions intergèniques i presenten unes seqüències patró que són reconegudes per unes proteïnes. Aquest és un pas clau en l'inici de la replicació bacteriana. Les regions intergèniques també contenen les regions reguladores dels gens. Per exemple, per la traducció dels RNA missatgers sembla que la majoria dels gens necessiten una regió reguladora situada abans del gen anomenada Shine-Dalgarno (SD) i descoberta al 1974 (Shine and Dalgarno, 1974). Aquesta és una regió reguladora que permet refinar les prediccions dels gens procariotes, ja que aquestà s'ha de situar a prop del codo d'inici dels gens. Arrel d'estudiar les zones intergèniques, també vam fer un cop d'ull als genes solapats. Doncs sí amics, hi ha un percentatge considerable de gens que solapen en el mon procariota. Se suposa que aquest fenomen té a veure en la compressió del DNA en genomes procariotes. On és situarien doncs les regions reguladores en aquests gens solapats? Quin tipus de gens solapen? Són preguntes que d'alguna manera s'intenten resoldre en aquesta tesi. A part de la presència o absència de la SD, hi ha alguna altre manera de veure si un gen està realment solapat i no és producte de una mala annotació dels seu inici o final?

Bé més o menys les quëstions que us he comentat aquí són les que surten per la tesi. Espero que hi participeu i m'ajudeu a trobar títol per la meva tesi. Ep! Que un llibre no s'escriu cada dia! Aquí a la dreta trobareu uns títols que més o menys podrien estar bé, però si no us convenç cap podeu opinar en els comentaris! Tota suggerència serà valorada! ;)

Lo que m'ha deixat Santa Tecla 2008

2008-10-01T18:52:00.000+02:00

Aquest és un resum com un altre...el que va veure els meus ulls i la meva càmara...en poden haver de molts altres, de millors i de pitjors, però una gran frase seria dir que en la diversitat del que veiem la nostra retina ho absorvbeix i en el nostre cervell es crea la imatge de la Festa Major. Deu ni do eh per començar!

Santa Tecla va començar amb força un diumenge ja amb castells on Vilafranca va donar una altre bona lliçó de com fer castells. Per la nit, a la Pl del Rei, vam poder gaudir del grup Ska Cubano, per mi el grup més divertit de la festa major. No és el meu estil de música favorit, però s'hi van deixar la pell i van interaccionar molt bé amb el públic. El grup el formaven una série de grans músics (tant d'edat com d'habilitat), cada un vestit d'una manera i amb una personalitat propia. Van fer que els que estàvem a la plaça i encara no ens creiem que Santa Tecla havia arrivat, comencéssim a creure-ho i a escalfar motors.

Dilluns va ser dia de flamenc o fusió, diga-li com vulguis... Va estar força bé el flamenc per exemple de D'Callaos (dilluns nit pl Font), no pas el d' El bicho (quin freaky cregut de ser alguna cosa), massa místic i un concert mancat totalment de ritme i de sintonia amb el public. L'únic bo es que van tenir la oportunitat de veure el concert des d'un balcó de la Pl de la Font molt proper a l'escenari. La vista de l'ambient des d'allí dalt podeu imaginar que era espectacular!

M'abstindré de comentar res sobre els Sirex i els Mustang, suposo que hi ha d'haver festa MAjor per tots els gustos, colors i edats. No és un acte exclusiu del jovent.

Seguirem per destacar el concert de la troba kung fu, els quals van escalfar la gent, amb Obrint Pas que van fer un tros de concert foten-li una miqueta de canya amb cançons prou reivindicatives. Aquí vam disfrutar com feia temps (dimecres nit)! No poso fotos per no ferir sensibilitats. De tant en tant una miqueta de canya i dir les coses pel seu nom també hauria de lligar amb Tarragona i la seva Festa Major.

El divendres gran concert del Laments of Silence que lamentablement vam arrivar tard i van tocar molt poc. Després vam començar un periple per les grans orquestres de la nit a Cos del bou, Passeig de lesPalmeres amb una gran Batukada improvisada, etc... I és clar trobar-se a tothom i fer una birra a cada paradeta reivindicativa d'alguna cosa! ;)

I arrivem al gran concert de la Festa Major per el dissabte nit, el mític Rosendo aterrava aal barri de Torrefora amb el seu Rock potent i proper. Aquí podeu veure una mostra de que el paio segueix en forma:

Per la nit després del gran Rosendo vam anar a parar al Passeig de les Palmeres on vam gaudir dels Ara mateix (Ska-Reggae) i els Revolta 21 (hardcore). Els primer comandats pel gran Titot (ex de Brams) es van marcar un tros de concert amb molta força i arrivant al públic. Es va veure clar que aquest paio porta molts anys sobre els escenaris. Els segons van començar amb un hardcore força potent que la pluja va fer esvair-se. Després ens vam mullar una mica, mentre acabavem la cervesa i/o cubata. No poso fotos que si no crearé un precedent molt perillós....però tela marinera!

La mítica baixada de l'àguila va tocar aquest any en diumenge i a la gent li va costar arrencar, però finalment deu ni do! Tots seguint l'àguila, la mulassa i tot el bestiari a ritme Amparito Roca. Aquesta cançó que deixa afónica a mitja població durant deu dies!

Al dia següent balls de dames i vells amb el seu humor picant que esquitxa tota la plana major de Tarragona. No se'n va salvar ningú! Ho vam veure a una de les meravelles de Tarragona .... la plaça de Dames i Vells! Després el gran seguici popular amb tot el bestiari i els diversos balls per la part alta! La veritat va ser molt divertit veure-ho!

Empalmada i Castells de l'endemà van ser passats per aigua. No és Santa Tecla si no hi ha algun dia amb pluja. Tot i així ens va respectar prou aquest any!

Dimarts grans focs artificials, en la meva opinió força avorrits aquest any. Després, per anar acabant, van portar els Dr Calypso a les Granotes i la Salseta del Poble Sec al Palau firal (per la pluja). Quina llàstima tenir que triar entre aquests dos senyors de la organització!!! Nosaltres vam triar Dr Calypso, feia temps que no els veia i els tios seqgueixen en forma. Els veus i sembla que no hagi passat el temps. Van animar molt la encara força gent que seguiem de peu! Esperaven trobar una gent rebentada ja i ens van trobar amb ganes de festa un dimarts nit! Es van tenir que posar el mono de feina i repassar uns quants clàssics! Aquí us deixo un fragment...

A l'endemà una cosa espectacular, digne de veure, els castells a la Pl de le Cols i la passejada dels pilars des de la Catedral fins l'Ajuntament. Senzillament increible! Jutgeu vosaltres amb aquest fragment. Això és només la sortida, després fan tot el carrer Major, baixenla empinada baixada de la Misericòrdia i creuen longitudinalment la Pl de la Font fins l'ajuntament. Una autèntica proesa, una mostra de força i resistència. I això que més d'un dels que ho fa porta uns quants dies de festa a sobre. Els castellers que veureu són els Xiquets de Tarragona. Malhauradament en aquesta ocasió van caure a la Baixada de la Misericòrdia, però crec que això no resta gens de mèrit a la seva proesa.

I sorollosa traca final després de un correfoc força llarg i espectacular però poc intens. Doncs un any més s'acabat i hem d'esperar un any per tornar-hi. Teclers i tecleres fins l'any que ve....

Post dedicat a Asymetrich i el Llindar....vosaltres també hi vau ser! ;)

Santa Tecla 2008

2008-09-17T10:24:00.000+02:00

Entre la tesi i Santa Tecla tinc això una mica abandonat, almenys us posaré una selecció de vídeos d'on hem podeu trobar fins el dia 24 de Setembre!

Declarada festa tradicional d'interès nacional pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1996 així com festa d'interès turístic estatal pel govern de l'Estat al 2002. Una de les festes majors més emblemàtiques dels Països Catalans!

Tarragonins, tarragonines,
teclers i tecleres de tota la ciutat:
vestiu finestres i balcons
amb senyeres de Tarragona!

VISCA SANTA TECLA!!!

La mítica baixada de l'àliga...

Els mítics pilars pujant per l'escala de la Catedral i tornant a baixar fins la Plaça de la Font...

Els Castells...

El correfoc...

Fins aviat! Una abraçada per els que no hi podreu assistir! ;)

La diada torna a ser aquí! Primer aniversari!

2008-09-10T12:19:00.000+02:00

Avui aquest blog fa un any! Gràcies a tothom que ha passat per aquí hagi escrit o no. La veritat és que escric menys del que m'agradaria, però bé considero que 50 entrades en un any doncs no està mal. Suposo que aquest blog va néixer una data tant assenyalada en el nostre calendari català amb la voluntat de comunicar, reivindicar i compartir. Aquestes són valors que s'haurien de veure reflexats cada any en la nostra diada i que no podem permetre que es dilueixin amb el pas del temps.

Aquesta terra en la que vivim alguns i enyoreu altres s'ha de comunicar més que les altres. Ja sabeu que sempre ens hem d'explicar més que tots el altres habitants d'altres països. Nosaltres som una nació sense estat. Quan et pregunten a l'estranger d'on vens? contestes potser català i matitzes després perquè una cosa són els sentiments i l'altre la realitat. O potser dius espanyol i matitzes després, perquè una cosa és la imposició i l'altre els sentiments. Dins la mateixa península també ens hem de justificar i explicar en diverses ocasions...'no pareceis tan tacaños como dicen', 'no pareceis tan serios como dicen'...ho heu sentit algun cop, no? A vegades t'ho diu gent amable i a vegades el típic que té ganes de colar la conya i no sap com. Som una terra acostumada a sentir el menyspreu de la resta del país espanyol gràcies a grans campanyes del PP o televisions com Telemadrid, antena3, Telecinco, TVE o diaris com el Mundo o la Razon. Me'n deixo altres però no cal posar tota la merda dins el mateixa sac, no? Últimament fins i tot gent que se fa anomenar 'intel·lectuals' s'atreveixen amb nosaltres. La nostra resposta gairebé sempre ha sigut la paraula, el seny, la negociació, o la pedagogia.

Degut a raons històriques i no tant històriques sempre haurem de reivindicar. Perquè tothom sapigui que vam ser un estat i que som una nació. Les raons històriques són les ja sabudes, erem un estat separat de les Castelles o una altre, vam ser perseguits per l'Espanya seguidora del dictador que intentava acabar amb les nostres institucions, llengua i drets. Les raons actuals poden ser entre d'altres: estem mal finançats, mentre no arriven diners per la nostra sanitat, infraestructures i escoles seguim pagant al govern central i sent acusats de insolidaris. Els partits polítics espanyols ens fan servir com a camp de batalla, s'engegen diverses campanyes contra el català i els productes i empreses catalanes, es menysprea Catalunya des de dins i fora l'estat sota la complicitat del govern central. L'atac indiscriminat del català des de dins l'estat enlloc de defensar la novena llengua a Europa enfront de la Comunitat Europea i un llarg etc...De fet un pot ben bé reivindicar els seus sentiments sense tenir raons, un se sent o no se sent alguna cosa. Si te sents català tens tot al dret a reivindicar-ho.

I per últim compartir, Catalunya s'ha convertit en un poble amb molta immigració. La veritat un exemple de convivència, perque tot i els problemes que van sorgint la gent segueix la seva vida i intenta causar els menys problemes possibles. Per exemple tot i que ja no podem gairebé demanar en català ni un tallat en gel, ningú li monta al ciri al pobre cambrer que simplement intenta fer la seva feina. A més a més es fa front a tot aquesta situació rebent quatre duros des de Madrid. Més val prendre's les coses amb bon humor i pensar que tots els que venen enriqueixen aquest petit país. Un exemple, tot i la meva catalanitat o catalanisme que no us vindrà de nou, aquest any jugo en un nou equip de futbol que sembla la ONU, amb tres marroquins, un brasiler, un colombià, un rumanès o un argentí entre d'altres. Total que el català se sent ben poc i de mostres de catalanitat no n'hi han. Bé de fet en el món del futbol cada cop menys hi han menys mostres de catalanitat, tot és com molt global. El cas és que me sento molt còmode entre aquesta gent i de fet crec que és el caràcter que els catalans hem adquirit, no renunciar a les nostres arrels però sense perdre mai la humanitat ni els bons costum que ens han fet ser sempre un poble molt obert.

Bé vaig a publicar el post que ja és dia 12. Felicitats Catalunya i Goblin77!! Gràcies a tots els lectors! ;)

La resposta no publicada...

2008-09-04T09:43:00.000+02:00

Aquí us publico la resposta que vaig enviar al Nature. Malhauradament ells no la publicaran, però almenys han publicat altres respostes. Si voleu i teniu temps en podeu fer difusió! No deixem que es diguin més mentides. I menys gent que no sap que parla i només es dedica a repetir discursos ja fets per lo més fatxa que corre pel país!

Dear Nature Editors,

Regarding the letter called 'Schools in a third of Spain teach only in a minority language' of the Spanish scientist José María Rojo to Nature (Nature 454; Vol. 575; 2008). In his letter he tried to give the impression that in one third of Spain it is impossible to learn in Spanish. In this one third he included Catalunya, Mallorca & Valencia, Galicia and Euskadi where the people can speak Catalan, Gallego and Euskera respectively as well as Spanish. I think he forgot to mention that in these regions the students have Spanish lessons as well as the regional language lessons in both primary and secondary school. Furthermore, in Catalunya they are discussing now to add a new hour of Spanish. Anyway, in these regions, in the street the Spanish predominates over the other languages, at least in the cities and towns. In addition, there are much more newspapers and TV channels in Spanish than in Catalan or other regional languages. Obviously, the children can learn more easily Spanish than other languages. I am a Catalan researcher and I went to a Catalan school where I learnt Spanish, Catalan, English and French. I am very proud of speaking perfectly Spanish and Catalan and even I live in a Catalan city where I have to use the Spanish more often than the Catalan. However, my mother tongue is the Catalan and I think I must have the right of communicate myself in Catalan with the Spanish Institutions because is a co-official language, instead of having to change to Spanish.

Actually, behind this new defense of a common language for all the Spanish country there is a new strategy to reinforce the more radical Spanish Nationalism. They try to give to the World the impression that in Spain the Spanish is attacked by the regional languages. They are playing the victim with the purpose of reducing to a minimal expression the languages that are spoken in Spain which are not the common one (the Spanish). It is really curious see also how so many Spanish intellectuals have decided to sign a manifesto favoring the use of a common language in Spain. How can we understand that a intellectual wants to use a unique language? How persons, which are supposed to be given to activities or pursuits that require the exercise of their intellect, wants only use and communicate themselves in one language? I just find one reason, a political one, they have a strong Spanish Nationalism feeling, and therefore they must not confuse the public opinion. Fortunately, the Spanish has got in our planet a very good health and it does not require any campaign to save it.

In the Catalan case, I think that the Spanish Government must be more worried in the fact that one of the languages that are spoken in Spain, which is the ninth language in Europe, is not recognized yet by the European Institutions, instead of trying to make happy the more radical Spanish Nationalism. Also they must be worried about the level of English of the Spanish population, which actually is not very high.

Albert Pallejà

Departament de Bioquímica i Biotecnologia,

Universitat Rovira I Virgili,

Altres respostes sí publicades:

Languages: Spain's minority-language speakers are bilingual

Languages: Catalan speakers learn a wider range

Un atac més des de Madrid

2008-08-26T09:36:00.000+02:00

Un altre cop som agredits des de Madrid. Aquest cop per un pobre ignorant que des de més de 600 km de distància vols ensenyar a viure en territoris de parla no espanyola. Quina llàstima que aquest individu faci servir una revista científica per atacar altres territoris i fer propaganda política encoberta, segurament això dóna una idea del tipus de persona que deu ser:

Schools in a third of Spain teach only in minority languages

Jose M. Rojo

Departamento de Fisiopatología Molecular y Celular, Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC, Ramiro de Maeztu 9, 28040 Madrid, Spain
Email:jmrojo@cib.csic.es

Sir,

Your Editorial ‘Comédie française’ (Nature 453, 1144; 10.1038/453114b 2008) argues that opposition by the members of the Académie française to including regional languages in the French constitution is disingenuous. But maybe these French academics have looked south and seen what has happened in Spain, where “regional and minority languages, like endangered species”, are considered to “merit protection” by several of the regional governments.

Today, it is impossible to obtain public or publicly funded education in Spanish, the common language, in the schools of about one third of the country, including Catalonia, Mallorca and Valencia. For example, teaching is conducted in Catalan or one of its variants in northeastern Spain, and in Gallego in Galicia in the northwest.

In the Basque country, despite the obscurity of the language, education programmes will be available only in Basque from 2009 and programmes taught partially in Spanish will be dropped.

This is an absurd situation, where in some places it is easier for Spanish children to study in English (for example, in the British Council schools) than in Spanish, the language that the Spanish constitution has set as the common official language.

It has stimulated prominent — and by no means all conservative — intellectuals, headed by the novelist Mario Vargas Llosa, to sign a manifesto calling to defend the rights of Spanish-speaking people in their own country (see http://tinyurl.com/692c5g, or in automatic-translation English at http://tinyurl.com/5fvbrp). ¡Qué horror!

En el següent post trobareu la meva resposta ja enviada a la revista Nature.

"La llibertat d'expressió no està per sobre de la llei"

2008-08-07T09:43:00.000+02:00

Aquesta bonica frase carregada de contrasentit la va espetar ahir un alt dirigent del govern xinès. Un d'aquests que porten 40 anys al càrrec. Sembla una declaració de intencions. Precisament, la llibertat d'expressió hauria de poder opinar sobre les lleis si aquestes van, per exemple, contra la dignitat dels habitants del país o contra els drets humans.En aquest magnífic país de la Xina es on es celebraran els Jocs Olímpics 2008. Una gran festa de la hipocresia en un país, segurament preciós i carregat d'història, però que segueix sent un país repressor i invasor! Molts altres països que han celebrat Jocs Olímpics també ho han sigut, però no en la actualitat en el grau de la Xina. Crec que el Comité Olímpic Internacional (COI) es podria mirar una miqueta més les condicions dels drets humans d'allà on decideix que se celebrin els Jocs. Repeteixo que hi ha pocs països lliures de culpa, que no ens embauquin!, però que almenys actualment ens els països candidats se'ls demanés uns mínims de llibertat, llibertat d'expressió, drets humans i res de polítiques totalitàries.

El COI ha passat un document als esportistes en el qual se'ls prohibeix parlar de política i evidentment sobre el govern xinès en les instal·lacions o villa olímpica. Només ho podran fer en zones públiques o en el seu país. O sigui, que el que interessa és que els esportistes no tinguin cap tipus de criteri, que no pensin i només saltin amb la pèrtiga com uns micos o corrin sense parar com Forrest Gump. Això és l'esperit olímpic? Volem atletes que no molestin el gran teatre, la gran farsa ha de continuar passi lo que passi. Jo preferiria atletes que primer de tot siguin persones i que després facin els 100 metres en 9,73 segons. Els preferiria que sapiguessin diferenciar entre lo que és una demòcracia o lo que és just (o mitjanament just, perque hi ha democràcies que tela marinera...) i lo que que és un règim autoritari i lo que és injust. L'esperit olímpic ha de reflexar uns valors que, sota la estreta vigilància del règim xinès i en un estat de por o passotisme internacional, difícilment es pot desenvolupar. Només prima que es doni una gran aparença de normalitat, mentre segurament alguns activistes tibetans, periodistes xinesos, etc.. estiguin sent torturats en algun indret del país. Felicitats per avançat al COI per aquests Jocs Olímpics!

Els Jocs Olímpics de Pekín 2008 seran, possiblement, un altre episodi dantesc de la condició humana.

La taula periòdica amb humor

2008-07-29T11:02:00.000+02:00

M'han fet arribar un video sobre química que m'ha fet riure molt. Fins i tot he repassat algunes coses que tenia oblidades. Últimament tinc el blog un pel abandonat per massa feina. Almenys us poso un vídeo perque us entretingueu....

Aquest video l'he tret de un altre blog força interessant que un Doctor de la Facultat me n'ha fet ressò. Es diu Apuntes científicos desde el MIT i es mantingut per en Pere Estupinyà, un químic bioquímic format a la Rovira i Virgili.

Fins aviat i bon estiu a tothom!

"El pas del temps de cap manera disminueix la culpa dels assassins"

2008-07-10T11:57:00.000+02:00

Aquesta és la frase amb la que Mr Efrahim Zuroff, el més important caçador de nazis de les darreres tres decades del Simon Wiesenthal Centre, argumenta que per més edat que tinguin els assassins de l'holocaust no deixen de ser culpables del que van fer. I afegeix que si a certa edat una persona deixés de ser culpable de les seves accions també estaríem oblidant el fet de que va haver-hi un genocidi.

Mr Zuroff ha emprès la darrera cerca per Sud Amèrica, lloc on van anar a refugiar-se dotzenes de nazis i col·laboradors, acabada la segona Guerra Mundial. En aquesta cerca, anomenada Operation Last Chance, està darrera la pista de un antic metge de les SS, Aribert Heim, entre d'altres. Aquest treballava al camp de concentració de Mauthausen i resulta que el desgraciat era l'encarregat de experimentar amb els jueus. Alguns testimonis han dit que el recordaven per la seva crueltat i sadisme. Entre d'altres coses experimentava quan dolor podia suportar una persona. Feia mutilacions sense anestèsia i un dels seus mètodes preferits era injectar petroli, aigua o verí directament al cor. En les seves estones lliures mesurava amb un cronómetre quan trigaven els pacients a morir. Afegiré que era conegut com el "Doctor Mort". Potser ha sigut molt dur llegir això, però considero que una imatge mental a vegades ajuda a retenir la informació d'algunes de les coses que van passar ara fa uns anys. I potser refrescar-ho, de tant en tant, hauria d'ajudar a que fets similars no tornessin a passar.

Mauthausen.

Al final de la segona Guerra Mundial, aquest assassí es va instal·lar a Baden-Baden per exercir la medicina, aquest cop de forma "estandard", és a dir, per curar, no per fer mal, suposo que es devia avorrir. Quan va veure que començaven a jutjar criminals de guerra, cap allà el 1962, va fugir cap a Sud Amèrica, establint-se a Xile, es creu que amb la seva filla. Aquesta, ara amb 64 anys, al ser interrogada per Mr Zuroff, va dir que son pare havia mort al 1993 a Argentina. Però no existeix ni certificat de defunció, ni la seva filla ni els seus fills, que viuen a Alemanya, han reclamat els prop de 900,000 euros que se suposa que té en la compte d'un banc europeu. Un cop més estan utilitzant la tàctica de les recompenses, que sembla haver funcionat en les captures d'altres nazis. Ja se sap que els diners mobilitzen més a la gent.

Aquest sàdic haurà pogut fer més o menys una vida normal, al costat de la seva filla, en canvi, molta de la gent que ell mateix va torturar no han tingut aquesta possibilitat. Potser ara, en els darrers anys de la seva vida, si és que és viu, li tocarà patir una mica, no tant com ell va fer patir.

La repressió torna a treure el nas per Espanya

2008-07-04T11:59:00.000+02:00

Aquest és el manifest presentat al Ateneu cultural de Madrid per un grup de "intel·lectuals" que firmen a sota, molt d'ells reconeguts anticatalans. En aquest manifest ja s'han adherit, de moment, segons veig rtve, telecinco, o diaris com el Mundo o El País.Si teniu temps i estòmac llegiu-lo, a mi m'han donat ganes de vomitar! Com deia en l'anterior post una mostra més de que Espanya cada cop és més integradora. Quina farsa!

Companys i companyes això és el que hi ha quan creuem la frontera, o aquí dins de casa nostra, que no ens prenguin el pel amb missatges integradors falsos.

Manifiesto por la lengua común

Desde hace algunos años hay crecientes razones para preocuparse en nuestro país por la situación institucional de la lengua castellana, la única lengua juntamente oficial y común de todos los ciudadanos españoles. Desde luego, no se trata de una desazón meramente cultural -nuestro idioma goza de una pujanza envidiable y creciente en el mundo entero, sólo superada por el chino y el inglés- sino de una inquietud estrictamente política: se refiere a su papel como lengua principal de comunicación democrática en este país, así como de los derechos educativos y cívicos de quienes la tienen como lengua materna o la eligen con todo derecho como vehículo preferente de expresión, comprensión y comunicación.

Como punto de partida, establezcamos una serie de premisas:

1. Todas las lenguas oficiales en el Estado son igualmente españolas y merecedoras de protección institucional como patrimonio compartido, pero sólo una de ellas es común a todos, oficial en todo el territorio nacional y por tanto sólo una de ellas -el castellano- goza del deber constitucional de ser conocida y de la presunción consecuente de que todos la conocen. Es decir, hay una asimetría entre las lenguas españolas oficiales, lo cual no implica injusticia (?) de ningún tipo porque en España hay diversas realidades culturales pero sólo una de ellas es universalmente oficial en nuestro Estado democrático. Y contar con una lengua política común es una enorme riqueza para la democracia, aún más si se trata de una lengua de tanto arraigo histórico en todo el país y de tanta vigencia en el mundo entero como el castellano.

2. Son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüísticos, no los territorios ni mucho menos las lenguas mismas. O sea: los ciudadanos que hablan cualquiera de las lenguas cooficiales tienen derecho a recibir educación y ser atendidos por la administración en ella, pero las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc... en detrimento del castellano (y mucho menos se puede llamar a semejante atropello «normalización lingüística»).

3. En las comunidades bilingües es un deseo encomiable aspirar a que todos los ciudadanos lleguen a conocer bien la lengua cooficial, junto a la obligación de conocer la común del país (que también es la común dentro de esa comunidad, no lo olvidemos). Pero tal aspiración puede ser solamente estimulada, no impuesta. Es lógico suponer que siempre habrá muchos ciudadanos que prefieran desarrollar su vida cotidiana y profesional en castellano, conociendo sólo de la lengua autonómica lo suficiente para convivir cortésmente con los demás y disfrutar en lo posible de las manifestaciones culturales en ella. Que ciertas autoridades autonómicas anhelen como ideal lograr un máximo techo competencial bilingüe no justifica decretar la lengua autonómica como vehículo exclusivo ni primordial de educación o de relaciones con la Administración pública. Conviene recordar que este tipo de imposiciones abusivas daña especialmente las posibilidades laborales o sociales de los más desfavorecidos, recortando sus alternativas y su movilidad.

4. Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de la Constitución establece que «las distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección». Nada cabe objetar a esta disposición tan generosa como justa, proclamada para acabar con las prohibiciones y restricciones que padecían esas lenguas. Cumplido sobradamente hoy tal objetivo, sería un fraude constitucional y una auténtica felonía utilizar tal artículo para justificar la discriminación, marginación o minusvaloración de los ciudadanos monolingües en castellano en alguna de las formas antes indicadas.

Por consiguiente los abajo firmantes solicitamos del Parlamento español una normativa legal del rango adecuado (que en su caso puede exigir una modificación constitucional y de algunos estatutos autonómicos) para fijar inequívocamente los siguientes puntos:

1. La lengua castellana es COMUN Y OFICIAL a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles.

2. Todos los ciudadanos que lo deseen tienen DERECHO A SER EDUCADOS en lengua castellana, sea cual fuere su lengua materna. Las lenguas cooficiales autonómicas deben figurar en los planes de estudio de sus respectivas comunidades en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva. En cualquier caso, siempre debe quedar garantizado a todos los alumnos el conocimiento final de la lengua común.

3. En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser ATENDIDO INSTITUCIONALMENTE EN LAS DOS LENGUAS OFICIALES. Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello, no que todo funcionario deba tener tal capacitación. En locales y negocios públicos no oficiales, la relación con la clientela en una o ambas lenguas será discrecional.

4. LA ROTULACION DE LOS EDIFICIOS OFICIALES Y DE LAS VIAS PUBLICAS, las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) es recomendable que sean bilingües pero en todo caso nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica.

5. LOS REPRESENTANTES POLITICOS, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características. En los parlamentos autonómicos bilingües podrán emplear indistintamente, como es natural, cualquiera de las dos lenguas oficiales.

Firmado por Mario Vargas Llosa, José Antonio Marina, Aurelio Arteta, Félix de Azúa, Albert Boadella, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi Espada, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, José Luis Pardo, Alvaro Pombo, Ramón Rodríguez, José Mª Ruiz Soroa, Fernando Savater y Fernando Sosa Wagner.

Si heu arrivat fins aquí ara deveu estar camí del lavabo per vomitar, però no us preocupeu. Això ho contestarem, podeu afegir les vostres opinions en aquest blog. Cap agressió sense resposta!

L'eurocopa...

2008-07-03T09:46:00.000+02:00

Volíeu un post sobre la Eurocopa, doncs el tindreu! No es pot negar que Espanya tenia el millor equip del campionat i és la selecció que ha jugat millor. Per tant, merescuda victòria futbolísticament parlant i felicitats per aquells que se sentin espanyols. No hi ha més que veure que nou jugadors del equip ideal de la competició són de la selecció espanyola. I fins i tot el millor jugador de la competició ha sigut Xavi Hernandez, el blaugrana després de una irregular campanya al Barça ens sorprenia l'altre dia entonant un "Viva España". Algo que que exaltaba els ànims d'aquells que l'aclamaven i enfonsava en la misèria la majoria d'aquells que li donem suport la majoria de l'any. Jugar una Eurocopa amb la selcció espanyola és una oportunitat futbolística única, però dir "Viva España" ja s'han de tenir ganes. Si us vau fixar, per un cop tots els jugadors eren espanyols, no es va sentir allò típic de quan es perd alguna competició esportiva...'el atleta catalan' o 'el jugador catalan', hi havia una germanor, una gresca i una xerinola amenitzada per el showman Reina que feia por!

Per altre banda, per mi va ser una decebedora nit a Tarragona, veient la ciutat entregada a la 'fúria roja'. Segons el meu entendre seria més normal celebrar la victòria de una hipotètica selecció catalana, del Nàstic, del Barça. Cada celebració té un lloc, un moment i un significat. El moment, lògicament, després del partit. Un detall en quant al lloc de celebració, aquest va ser (aquí a Tarragona) la font del centenari, on acostumen anar els seguidors del Reial Madrid a celebrar les seves conquestes. I la de l'altre dia, a part de ser una celebració de que la selecció de futbol espanyol ha guanyat, per mi va tenir el significat un cop més d'una exaltació de l'espanyolisme present en la nostra terra, que és fins i tot en ocasions més fervent que el espanyolisme d'Espanya.

Segons he anat sentint en els últims dies la gent diu que és només futbol, que no passa res, que hi havien jugadors catalans, que al revés també passa el mateix, etc... I he sentit això tant al carrer com a TV3. Doncs no! NO és només futbol les banderes anticonstitucionals, els càntics de l'estil 'es polaco el que no vote', ni l'intent per molts mitjans i periodistes de donar a veure un model d'Espanya ja moderna i plural, perdoneu-me Àngels Barceló i companyia... perquè això encara no existeix. Falta encara molt per la unitat i el reconeixement de totes les identitats que hi han a Espanya, i sembla tant utòpic com ho pugui ser la independència de Catalunya. Què passa quan Catalunya intenta tenir les seves seleccions nacionals? Qui exerceix el veto i influencia el vot d'altres federacions esportives?

I no és el mateix quan és lo oposat, llavors és lo normal, celebrar la victòria d'equips de la ciutat, o d'equips catalans, o de una utòpica selecció catalana és per mi lo normal. Cadascú en aquest país és lliure de fer el que li doni la gana mentre no es comprometi la llibertat dels altres, només faltaria, però que ningú em vengui que la revolució que hi va haver als carrers l'altre dia per la victòria d'Espanya és lo normal aquí Catalunya i que és lo mateix que quan els catalans celebrem la vistòria d'algun dels nostres equips. Cada celebració té un lloc adient com he dit abans.

Suposo que aquest post acabarà sent políticament incorrecte, per tant, acabaré dient, tot i que no està de moda i queda molt malament dir-ho aquests dies, que a mi se m'en refot que Espanya hagi guanyat la Eurocopa! I de fet li tenia més simpatia a altres seleccions com Portugal, Holanda, Turquia o Croàcia. Posats a ser globals també ho serem els catalans no?

AIR BERLIN parlant del que no sap

2008-06-16T16:40:00.000+02:00

Fa uns dies el director general de la companyia aèria Air Berlín feia unes desafortunades declaracions al magazine de la seva companyia on deixava el català com a llengua que s'intenta imposar sobre el "afeblit" castellà a les nostres terres (entenent com a nostres els Països Catalans). Tot perquè el govern Balear intentava que el català tingués més presència dins la seva companyia. Lo que pot semblar lo més normal del món, ja que aquesta companyia està operant en territoris on es parla català (Aeroports de València, Palma, Barcelona o Eivissa), per aquesta companyia sembla ser una agressió contra el castellà. Aquest és un clar cas de desinformació i de no contrastar la informació, cosa molt greu en un director de una companyia aèria com Air Berlín. Evidentment, el responsable de la companyia a Espanya ha ratificat les paraules del seu director general.

Però si aquest pobre ignorant, anomenat Joaquim Hunold, o la companyia Air Berlín vol guerra la tindrà, us convido a firmar en el manifest d'aquí sota i propagar la informació aviam si li col·lapsem el email de queixes:

http://www.plataforma-llengua.cat/airberlin/

Aquí us deixo uns fragments de les declaracions d'aquest pobre senyor, que lo millor que té es que s'assembla a Lex Luttor...

"Hoy el castellano ya no es una lengua oficial".

“La partición de españa en nacionalismos regionales es de hecho un retorno a los miniestados medievales".

"¿Les tengo tambien que dar cursos de catalán por decreto a mis empleados? ¿Y los que vuelan a Galicia o al País Vasco querrán que nos dirijamos en gallego o en vasco? ¿Es que ya no hablan en castellano?"

No en tenim prou amb els feixistes d'aquí que ara a sobre des d'Alemanya ens vindran atacar la nostra llengua o altres llengües de l'Estat. Suposo que pel que llegeixo aquí aquest home només li calia afegir que 'con Franco todo iba mejor'. A part aquest discurs no us resulta familiar? Quines influències li suposeu amb aquest paio? No és el típic discurs de 'que el castellano está perseguido en Catalunya'? Afortunadament, com ja sabeu alguns, he estat uns mesos vivint Alemanya, i sé que això no és el sentir dels alemanys, sinó les declaracions d'un inculte més.

A més a més, Suposo que ha oblidat que a Mallorca mitja població es veu colonitzada per població alemanya buscant el sol i la platja i que, fins i tot, en alguns llocs els cambrers es dirigeixen en alemany directament als clients. Resulta que en aquesta terra "tant hostil", principal destí turístic de vostès, també si parla el català, a part de l'alemany i el castellà. Llàstima que vostè només vulgui sentir parlar de números i no tingui cap interès en conèixer la cultura d'allà on vostè fa negoci. Em sembla que està parlant del que no en sap i crec que molt mal assesorat! Em sap greu per vostè, no sap lo que es perd.

Del 'que n'aprenguin' a 'al loro'

2008-06-06T10:56:00.000+02:00

Amb lo bé que va començar tot. Un Barça nou amb fitxatges il·lusionants, catalanista, preocupat pels problemes del món, que fa fora els indesitjables i regula l'entrada als violents. Un dels caps visibles, potser el més visble, era el senyor Laporta. Un president correcte, diplomàtic, esportista i orgullós de ser català. L'acompanyava una junta dinàmica i jove que semblava que sabessin de que parlaven i aconseguien grans fitxatges i donar-li un gir radical al tema económic. A sobre en els primers tres anys cauen dos lligues i una Champions! Vaja tot un canvi molt ben estudiat i executat a la perfecció que feia oblidar el desgavell dels últims anys i feia pensar que teniem una altre cop un Barça d'aquells que faria història. Aquesta junta és la que jo vaig votar i la que ara m'ha decebut!

Que ha passat últimament,...mals resultats que s'acompanyen amb una manca de decisió i una covardia absoluta. Fa dos anys que s'està veient lo que passa, la renovació de la plantilla i sobretot d'entrenador es tenia que haver fet ja fa molt temps. Si hi havia algun problema extraesportiu d'algun jugador es tenia que haver perseguit i castigat si era necessari. Van sortint notícies que van dibuixant un panorama de desgovern absolut des de fa dos anys. Jugadors que es passen de festa (no entrarem en detalls), Messi fent la recuperació a Argentina per no ser pervertit per Ronnie, jugadors que es neguen en rotund a atendre els medis després dels partits, permisos injustificats de cert jugador per anar a veure la novia a Madrid, fins i to l'equip mèdic es rebel·la i decideix fer pública informació sobre el estat de Ronnie. I a part de tot això, lo més recent, intenten fer un partit amistós a Arabia i resulta que tots els cracks i no tant cracks diuen que no volen anar i marxen al seu país, per mi una situació de rebeldia absoluta! Senyor Laporta aquí tenia que haver actuat amb mà dura vostè, no nomenar més càrrecs, com el senyor Ingla, per por a actuar. Per cert encara no entenc que ha fet aquest senyor. Tampoc tenia que anar a fer el ridícul en les reunions de penyes, amb aquelles frases que tots tenim al cap...'que no me los embauquen', 'al loro' o 'que no estamos tan mal, hombre!'. Aquesta acusació i sortida de to, per més que vostè digui a TV3 que no és reconeix, era vostè recordant als millors temps de Josep Lluís Nuñez. S'enrecorda? Era un especialista en fer cortines de fum al voltant de l'equip quan aquest anava malament i acostumava a culpar a l'entorn, aquell vell enemic del Barça!

Ara un soci li ha donat per fer una moció censura, a la qual tampoc estic massa d'acord, però això és una altre tema. El fet és que es mereixia vostè i aquesta junta aquesta moció. I li diré el perquè...vostès han deixat que un projecte molt bo i guanyador caigués en picat i a sobre ara estant donant una imatge patètica. No m'agradat gens que els jugadors del Barça puguessin fer el que els hi rotava, sense cap tipus de autoritat. I no m'agradat gens que vostè degut a les circumstàncies en les que s'han viscut anés muntant espectacles. Malauradament veig que el procés de decadència no s'atura i resulta que el mateix dia que es validen les paperetes de la moció de censura vostè fa públic la firma de Josep Guardiola com a nou tècnic. Ha après molt bé a fer cortines de fum, com aquell que fa uns anys vostè tant criticava. S'en recorda?

Si la moció de censura prospera com sembla i hi ha una votació crec que vostè hauria de deixar el càrrec. Perquè la moció no guanyarà la votació, ja li pronostico jo, però segurament quedarà meitat i meitat. Però amb una situació tant dividida lo que ha de fer vostè és convocar eleccions.

Premis Dardo 2008 i Golden Bird

2008-05-26T12:21:00.000+02:00

Encara que una miqueta tard agraeixo la concessió dels premis Dardo 2008 - Best blogs darts thinker. El premi porta adjun t el següent lema: “La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

Ha sigut un honor rebre dels sempre interessants blogs Nòmades i El llindar aquest premi, vaja dels blogs que habitualment un llegeix.

Un altre premi que han concedit a aquest blog és el premi Golden Bird atorgat per Nòmades i creat pel blog Niñapajaro es concedeix por nada en especial, tal vez simplemente por estar ahí, gracias por compartir vuestro mundoblog, no tiene ni bases ni normas ni prohibiciones.

Pensant en fer difusió d'aquests dos premis he decidit premiar amb tots dos premis a:

Nòmades per els seus posts sempre interessants, sempre superant-se un a l'altre en interés i il·lustrant-nos en algun nou tema. I la magnífica proliferació de idees i posts.

El llindar per la seva varietat, originalitat i fi sentit del humor. I també la magnífica proliferació de posts.

Tots dos blogs ens tenen massa ben acostumats a post per dia gairebé.

A part d'aquests dos vull premiar a:

DJ Raman per la seva dedicació a la seva música, la seva passió! S'han de perseguir les nostres passions! Dale... Malgrat de futbol no se n'enteri massa.... :)

Neuronas en paro per la seva línea transgressora de sempre i les seves ganes de polemitzar!

Trinity per els seus monogràfics sobre viatges, interessants opinions sobre Barça, Basket, música, etc... Tot i que Deco s'hauria de quedar! ;)

M'agradaria acaba donant les gràcies als blogaires que he citat aquí i als altres que hi han per internet. Ho trobo una activitat sense ànim de lucre molt bona. Expressar les teves idees i pensaments o coses rellevants que van passant al teu voltant, que no vols que quedin en el oblit i que vols compartir i discutir amb els companys de blogs i lectors. A tots vosaltres ànims i gràcies!!!

CE IMPERIAL salvat!!!

2008-05-23T09:55:00.000+02:00

El CE Imperial s'ha salvat del descens a tercera regional matemàticament abans de la darrera jornada. Això és una gran notícia per nosaltres que hem estat les darreres 2 temporades amb l'aigua al coll fins l'últim partit. Felicitats al Imperial i tots els seus jugadors!!!

Aquest és un club modest i humil de més de trenta anys de història. Si voleu seguir una mica més la història podeu clicar al link de la part dreta a friendly links. Jo només volia destacar el fet que som un club que tenim que posar diners cada temporada per poder fer front a les despesses de la lliga. A part del sponsors que tenim, cada jugador ha d'abonar una quantitat a principi d'any per pagar fitxes, àrbitres, pilotes, etc... Tot i així ens enfrontem molt dignament a equips que potser cobren una bona pasta per jugar i guanyar el partit. Aquesta temporada vam guanyar a La Selva i Riudoms, equips que han quedat molt ben posicionats a la classificació i cobren per partit guanyat. Evidenment, com us podeu imaginar els equips que paguen acaven tenint els millors jugadors. Aquí és on entre la èpica...nosaltres amb menys mitjans i sent a vegades 12 o 13 jugadors només al partit, o 7 o 8 als entrenos tenim la possibilitat aquesta temporada d'acabar els tretzens de 18 clubs. Per nosaltres tot un mèrit i objectiu acomplert! I una demostració que els diners no ho són tot, i menys en l'esport!

No és fàcil aixecar aquest equip i només ho aconseguim des de un grup humà ben unit que hem sapigut conviure i comprendre'ns entre nosaltres. Si no fos així ningú aguanta en un equip en zona baixa i amb pressió durant tota la lliga. Hi han moltes tensions al llarg de la temporada. I lo millor és que al final tots quedem amics. Potser un dels valors de l'esport oblidats moltes vegades.

Yahoo! amb la tirania!

2008-05-16T11:03:00.000+02:00

Increible però cert! En el món de Internet, on suposadament hi ha una gran llibertat, resulta que el motor de cerca Yahoo! es dedica a proporcionar al govern xinés les adreces IP i els e-mails dels disidents amb el règim. Aquestes dades serveixen al govern xinès per ficar a la presó a tots aquells que no pensen com ells. El post sobre la entrevista amb un pres polític xinès de nòmades, on explicava els treballs forçats a que són sotmesos els presos en les presons xineses, i els comentaris derivats de la Noemi m'han fet recordar aquesta notícia. Fa poc vaig veure la gran pel·lícula 'La vida de los otros' i vaig pensar no fa tant que aquests tipus de represions contra les llibertats de les persones encara succeïen. Aquestes vigilàncies ocultes aviam si les persones confabulen contra el règim instaurat. Doncs resulta que a la Xina segueixen així.

Asociacions de drets humans como World Organization for Human Rights ha denunciat a la empresa americana Yahoo! pel suposat col·laboracionisme amb el govern xinès. Segons publica el diari francés Le Monde, Wang Xiaoning, de 56 años, va ser condemnat al Setembre del 2003 a deu anys de presó i privació dels seus drets civils per “incitació a la subversió del poder del Estat”. Es veu que des de llavors ha sigut torturat simplement per suggerir noves línees de obertura pel seu país. Aquest és el darrer cas que es coneix però, lamentablement, no és l'únic.

La meva sorpresa és encara més gran quan m'entero que Google també és sopitosa de certes privacions de llibertat cap als xinesos. Fins i tot han reconegut que s'ha privat d'entrar a certs sites a internautes xinesos. A més a més segons denuncia la ONG Reporters sens frontières es veu que hi ha un 'pacte d'autodisciplina' que empreses com Yahoo! i MSN microsoft ja han firmat amb el govern xinès a aprtir del qual tu no pots fer blogs anònims, tens que registrar-te amb les teves dades verdaderes, retallant així la teva llibertat. O sigui que aquestes grans empreses americanes per fer-se amb el mercat asiàtic estan subscribint acords que van contra els drets humans de les persones. Un cop més fàstic és la paraula que em ve al cap! El lema és renunciem a qualsevol tipo de ideal per la pela! El mercat asiàtic s'està obrint, faci vostè negoci a qualsevol preu. Tant se val si allí la gent no és lliure i viu amb por, la qüestió és arrivar abans que els competidors encara que s'hagin de fer pactes amb el diable.

Els jocs olímpics de Pekin es veien com una possibilitat de obertura cap al món del gegant asiàtic. Esperàvem potser veure grans imatges de la cultura xinesa i de l'esport que ens deixessin bocabadats. Per ara, ens van arrivant notícies, que potser abans no ens arrivaben, que dibuixen un país reprimit, torturat i privat dels seus drets humans. Això ens deixa bocabadats també, però en sentit negatiu!

Bojan diu no!

2008-05-16T10:07:00.000+02:00

Doncs sí, sembla mentida però un xavalet de 17 anys o 18 té més coneixement que la resta de jugadors madurs del Barça. El xaval, suposo que ben aconsellat ha decidit no anar a la Eurocopa. Després de dos anys sense parar de jugar li ha arrivat la hora de prendre un descans, per després poder estar millor. Això ho ha interpretat molt bé, per molt que ara els mitjans estatals potser li facin una petita campanya, com ens tenen acostumats tipo Oleguer o el cava català. De oportunitats en tindrà moltes més, però més val una aturada per descansar una estona que després no poder cumplir amb el seu club. No oblidem que qui paga als jugadors són els clubs no les seleccions.

Des d'aquí aplaudeixo la seva decisió. Una decisió que no és pas fàcil de prendre. No és fàcil renunciar als somnis. A mi em semble un acte de responsabilitat que em fa pensar que aquest noi és un tros de jugador tant al camp com fora del camp. De moment com el seu company Messi, sembla tenir el cap bastant més amoblta que molts dels cracks que corren per Europa i can Barça. M'agradaria haver vist als Puyol, Xavi, Iniesta, Eto'o o Ronaldinho dient que no a la seva selecció quan han atravessat males ratxes de joc o quan sortien d'alguna lesió. Em sembla un gran acte de responsabilitat cap al teu cos, primerament, ja que és la seva eina de treball, i cap al club i l'afició que els manté.

Me n'alegro que per una vegada, només li havia vist fer a Larsson, un jugador prioritzi la següent campanya amb al seu club a anar a la selecció. I encara és més lloable quan aquest xaval és tant jove.

Atracament final al Bernabeu

2008-05-07T23:54:00.000+02:00

Malgrat no tinc massa temps, per algun lloc necessito expulsar la meva indignació. Hi haurà alguna vegada que anem al Santiago Bernabeu i no ens robin descaradament? Calia avui que amb la llliga ja més que guanyada, amb el 'pasillito' xorra, encara i així ens fotessin el partit? Primer gol falta sobre Marquez, segon falta fingida de Sergio Ramos centrada i gol, quart gol penal per mans involuntaries de Puyol. Guti tindria que haver sigut expulsat al primer temps per entrar amb el colze a Messi i Marcelo en el segon temps per etzibar una patada a Valdés, li acaba ensenyant tarjeta a Valdés. En comptes d'això l'àrbitre carrega de tarjetes al Barça per accions no sancionades igualment al R. Madrid. Finalment ja veurem perquè l'arbitre acaba expulsant Xavi per doble groga. Arbitratge lamentable i totalment innecesari ja que el Madrid igualment tenia prou empenta per emportar-se el partit per mèrits propis.

Tot això no excusa que el Barça és un equip tou que defensa a 5 metres del rival i que li costa una eternitat fer la transició atac defensa. A tot això suma-li la ja més que provada ineficàcia tàctica de l'entrenador i el acovardiment de molts dels jugadors. Alguns dels quals no han volgut ni afrontar aquest darrer partit. Molt tindrà que canviar el Barça de l'any que ve des de la directiva, el cos tècnic i jugadors.

La meva indignació ja ha sigut total al veure com en la retransmissió de tele 5 en cap moment s'ha reflexat tot això que aquí he comentat. Retransmissió que ha obviat les decisions més que polèmiques de l'àrbitre, en canvi, li ha donat una gran cobertura al tema del 'pasillo' famós. Tot plegat vergonyós. No pensava que una retransmissió de tele 5 (no estem parlant de telemadrid, antena3 o TV1) pogués ser tant parcial. Petita decepció amb Amor, exjugador del Barça que no ha comentat res al respecte, era la nostra veu en aquesta retransmissió i m'ha defraudat completament. Aquesta senyors/es és la Espanya de tots no? La que estan robant el partit a un equip i lo únic important és el 'pasillo al campeón' els homenatges del públic a Raul i Guti i lo bé que ho han fet durant tota la temporada, el recordatori de l'afició blanca a Eto'o (ja us podeu imaginar), quan celebrarà el Madrid el títol, etc... Això era lo més important del que succeïa en el partit. La polèmica actuació del àrbitre ni es mencionava. Blancs ja us podeu confitar la lliga, sempre us faltarà estil i ... la Espanya de tots també!

Masais a la recerca d'aigua a la Marató de Londres

2008-04-16T12:01:00.000+02:00

Ens uns dies on l'aigua està en boca de tots, però en sentit figurat, em sorpren la iniciativa d'aquests habitants de l'Àfrica. Sis guerrers masais de l'Àfrica van participar aquest passat cap de setmana en la marató de Londres. Això va ser possible per la iniciativa de la ONG Greenforce. Aquests els hi van proporcionar el medi per desplaçar-se i els hi van fer una mica de intèrprets, ja que només un dels sis guerres masais parlava l'anglès una miqueta. Aquesta ètnia de l'Àfrica és llegendària per caminar grans distàncies per la savana africana amb poca aigua o sense aigua. En el seu dia dia acostumen a córrer grans distàncies per caçar per les seves famílies o per cercar aigua o altres aliments. Un del ritus de iniciació per els joves guerrer masais és perseguir i acabar matant amb la seva llança un gran lleó mascle.

Es van desplaçar des del Kilimanjaro cap a Londres per fer la marató. Van participar en la marató amb el vestit tradicional, penjolls, joies i llances al damunt. Fins i tot el director de la marató va accedir a que es posessin els dorsals als escuts per preservar els seus vestits tradicionals. Una cosa ben curiosa va ser que les seves sabates van ser pneumàtics retallats, o sigui pneumàtics que ells troben abandonats i els retallen per fer-se unes 'sabatilles esportives'. Us imagineu córrer 42 quilòmetres amb els peus enfundats dins un fragment de pneumàtic subjectat amb una cinta?

Durant la marató i crec que encara està oberta, la població anglesa i mundial, evidentment, tenia la possibilitat de fer donatius per aquesta gent. Amb unes 20,000 lliures tenien suficient per fer un pou per cercar aigua de aqüífers subterranis. Que no es confongui ningú, no han vingut a buscar caritat, han vingut a lluitar pel seu poble. Han vingut a aconseguir aigua neta per els seus. La diferència amb el seu dia a dia és que l'han anat a buscar a Londres. A més a més van fer tota la marató cantant els seus cants tradicionals. I quan van arrivar al final seguien cantant mentre altres esbufegaven. Aquesta gent no està boja, per mi han fet una gran demostració de coratge i preocupació pels seus. A vegades els herois no porten capa ni antifaços ni saben volar.

Em sembla un gran exemple de preocupació per la seva societat, pel seu poblat, per les seves famílies. Crec que els poblats africans, que en moltes coses estan ben atrasats, potser en qüestions socials ens donen unes quantes voltes, com per exemple en el valor de compartir. Una paraula que hauria de ser un valor apreciat en la nostre societat, no una cosa que només es fa amb pares, germans i com a molt amics. Al veure aquesta notícia se'm va acudir posar un parell de sorsals al Mas i al Montilla i fer-los córrer per tota França en busca de aigua per el seu poblat.

El gen de fumar

2008-04-04T10:36:00.000+02:00

L'altre dia vaig escoltar i també llegir una notícia que em va sobtar molt. Em sonava de la carrera que la nicotina tenia receptors dins del cos humà. Però no m'hagués imaginat mai que un canvi de lletra en la seqüència d'un gen, lo que tècnicament s'anomena snip, podia provocar dependència de la nicotina i risc de contraure càncer de pulmó o malalties relacionades amb les artèries. El gen en qüestió és el CHRNA3, receptor de nicotina acetilcolina. El cromosoma on és produeix aquest petit, però significatiu canvi en la seqüència és el 15è. Aquesta variant augmenta un 30% la possibilitat de contraure càncer de pulmó i un 20 % la possibilitat de contraure una malaltia que es veu que debilita i estreny les artèries de les cames. La informació la trobareu al Nature en l'article ‘A variant associated with nicotine dependence, lung cancer and peripheral arterial disease’. La investigació l'han portat a terme el grup de deCODE genetics situat a Islàndia, país de la Bjork, el Gudjohnsen i el bacallà amb col·laboració amb altres centres, fins i tot algun espanyol.

Sí que sempre s'ha dit que el fumar era addictiu però jo no em pensava que això pogués estar regit per una variant en el nostre genoma. Sé el que esteu pensant....jo no fumo no tinc el canvi en la seqüència...o jo sí fumo llavors tinc la variant. Doncs suposo que això no és així de simple. Aquest gen amb el canvi incorporat el tenim mitja població europea, almenys una còpia del gen. Segons es veu en l'estudi entre els que més cigarrets al dia fumen més quantitat d'individus amb còpia del gen amb variant hi ha. Per tant, sembla que la quantitat de cigarretes que els fumadors fumen si estigui directament relacionat amb si tenen el gen amb el canvi a la seqüència (al·lel). En canvi, no es pot dir que aquest tingui un efecte amb els no fumadors. Es a dir, si no fumes, el fet que tinguis aquest al·lel no et farà fumar. Però si ja fumes, el fet de tenir aquest al·lel et farà fumar més.

Crec que és un cas molt clar i il·lustratiu de com un canvi en la seqüència del genoma humà es pot relacionar amb un comportament o unes malalties derivades. Tothom pot fer el que vulgui aamb la seva vida però, des d'aquí convido aquells que fumen a deixar-ho, encara que sigui per lluitar contra el seu al·lel.

El plàstic pot matar ocells a quilòmetres de distància

2008-03-31T19:47:00.000+02:00

Aquest post té relació amb un post del sempre interesant blog nòmades. De fet al llegir la notícia que comento ara, vaig pensar que ja alguna cosa havia llegit en aquest blog sobre aquest tema.

En el centre del Pacífic hi ha una illa anomenada Midway. Aquesta és famosa per ser un punt estratègic en la Segona Guerra Mundial, on els americans van aconseguir la primera victòria sobre els japonesos. Però, des de fa un temps és punt de trobada de plàstics d'arreu de les zones delimitants de l'oceà Pacífic.

Al voltant de la illa es donen corrents de plàstics que acaben envaint de piles de brutícia l'illa i les aigües més properes. Es pot veure en el vídeo del final com voluntaris desplaçats a la zona recullen muntanyes de residus en tant sols 30 minuts. Es dona el cas que en aquesta illa hi viuen milions d'albatros, ocell llegendari per les seves dimensions i capacitat de vol.

Els ocells pares d'aquesta espècie alimenten als seus fills pescant a l'aigua calamars petits. Aquests calamars petits quan son a l'aigua tenen una gran semblança a un encenador o a un petit plàstic que neda pel mar. El resultat us el podeu imaginar... Els pares pesquen aquest suposat calamar i l'acaben donant a la boca dels seu fills. En conseqüència el fill ha de desenvolupar-se i créixer amb l'impediment de tenir un plàstic dins del seu sistema digestiu. Evidenment, degut a l'estrés mecanístic de viure amb aquest plàstic dins del seu sistema digestiu acaben morint.

Es veu que científics desplaçats a la zona veuen com es moren molts exemplars d'albatros amb un pes més lleuger a lo normal en aquesta espècie. La sorpresa va ser al obrir l'animal. Es veu que dins d'aquests animals van trobar plàstics, encenadors, raspalls de dents, etc... L'estadística és encara més penosa. Es veu que gairebé el 100% de les cries tenen algun tipo de plàstic a dins seu. Com diu en el vídeo de més abaix, aquests ocells han estat a l'illa des de fa milers d'anys, però si el flux de plàstics cap a la illa continua en uns 15 anys ja hauran desaparegut. De moment no hi ha gaires bones perspectives ja que el corrent desemboca de ple a l'illa.

Aquí us deixo un vídeo on ho expliquem millor que jo...diuen que una imatge val més que mil paraules...

Actuacions de la Guàrdia Urbana al Campus Sescelades

2008-03-25T14:00:00.000+01:00

Benvolgut director del Diari de Tarragona,

Al Campus de Sescelades la comunitat universitària tenim un aparcament asfaltat on aparca tothom, és a dir, alumnes, doctorands i professors de la Universitat, més gent d’altres institucions que també aprofiten aquest aparcament, com les escoles dels voltants. A part, hi ha un parell de descampats, un just al costat de l’aparcament i un altre al costat del Institut Comte Rius. Però no n’hi ha prou. No tenim prou lloc i la gent estem aparcant allà on podem, evidentment, intentant no molestar a ningú.

El que realment és increïble i motiu de la meva carta és que, de tant en tant, la Guàrdia Urbana passa per la zona i es dedica a posar multes aleatòriament als cotxes que ells consideren que estan mal aparcats. Posen multes a cotxes que ocupen llocs on després durant un mes la gent seguirà aparcant, perquè no tenim més remei, fins que tornin a venir. De totes maneres és increïble que posin multes en una zona on no hi ha voreres definides, el voral no està senyalitzat, els carrils no estan pintats, no hi ha senyals de tràfic, hi ha hi ha encara innumerables zones per asfaltar o terrenys on estan fent obres des de fa temps. M’indigna encara més quan després, baixo cap a Tarragona i veig cotxes en doble fila o sobre la vorera per tot arreu i la Guàrdia Urbana passa pel costat com si res. Per posar un exemple carrer Pere Martell que passa de tenir 3 carrils a tenir-ne un a determinades hores de la tarda o Ramon i Cajal on hi ha gent aturada en trams on només hi ha un carril. Això si que molesta a la circulació. Aquí sí tenen que actuar. En canvi, venen a Sant Pere i Sant Pau a multar la comunitat universitària, que aparquem lo millor que podem ateses les circumstàncies.

Crec que la Guàrdia Urbana està sancionant un col·lectiu que no es caracteritza pas per causar problemes o per males actituds. Sinó per tot el contrari, som un col·lectiu que s’adapta a moltes situacions i treballa amb molta voluntat i tota la il·lusió no sempre en les millors condicions.

Atentament,

Carta al diari de Tarragona que vaig enviar recentment. Com que ja no he pogut controlar si l'han publicat o no, la publico jo en el meu blog. La que sí han pogut publicar és la d'un company de feina amb el títol 'Multas en el Campus Sescelades':

Multas en el Campus Sescelades

Un injusto suceso ocurrió en las inmediaciones del aparcamiento de la Facultad de Química i Enología. Tenemos un aparcamiento muy escaso para toda la comunidad universitaria, como este aparcamiento está desbordado, se aprovecha para ese fin unas zonas de tierra o descampados justo al lado, pero aún así no hay suficiente espacio.

El martes 11 de marzo de 2008, anunciaron por megafonía que los municipales estaban poniendo multas a los coches que entorpecían la calzada. La realidad es que como no hay suficiente aparcamiento para todos, se utiliza el arcén de tierra, ocupando ligeramente la calzada, pero la incongruencia es la siguiente: en esa zona no hay líneas en el asfalto que delimiten la calzada, ni señales que informen de la prohibición de aparcar en ese lado del arcén.

Lo que más me indigna es que luego en el centro de Tarragona, donde en ocasiones hay dos carriles, uno de ellos esté fuera de uso porque hay personas que han aparcado en doble fila, y es ahí donde verdaderamente hacen más falta las multas por mal aparcamiento.

Me da la sensación de que la Policía Municipal se ha cebado desproporcionadamente con el colectivo universitario en el Campus Sescelades.

David Pajuelo, Tarragona

Un altre crack que marxarà per la porta de darrera...

2008-03-20T12:25:00.000+01:00

Deixant al marge les actuacions de Ronaldinho, la seva possible falta de compromís d'aquestes darreres 2 temporades o la seva, simplement, baixada de rendiment, què està fent el Barça?

De tots els que estem al lloro del futbol sabem que aquest tipus de cracks, aquests jugadors genials, tenen de 2 a 3 temporades bones en un equip. Fins que el cicle s'acaba i necessiten nous reptes o noves motivacions. O fins que 'la mala vida' truca a la seva porta i sorgeixen certs canvis de preferències que acaben afectant la mentalitat en què un jugador salta al camp. He posat mala vida entre cometes perquè no em refereixo a drogues, prostitució, alcoholisme, sinó a contractes publicitaris, alguna sortideta de nit com qualsevol jove, viatges promocionals, etc...que lo que fan és distreure i cansar als jugadors. Tot això que acabo de dir és independent de si un jugador cobra més o menys, entenent que tots cobren molt i tenen gran potencial econòmic.

En el futbol hi ha cicles, hi ha ratxes de bon joc, de mal joc o de poca punteria. I jo sempre he dit que ni quan els diaris els posen al nivell dels Deus o ni quan els posen al nivell de delinqüents, no reflexen la realitat. En Ronnie ha baixat el ritme i això hi ha un cos tècnic amb l'entrenador al seu capdavant per avaluar-ho. També hi ha un secretari tècnic i un cos mèdic. I a dalt de tot hi han directius i el president del club com a màxim dirigent. És a dir hi ha tot un entremat tècnic esportiu per observar les situacions i prendre decisions. El problema és que a can Barça no s'ha pres ni una sola decisió des de fa temps. Resulta que tot és sempre una basa d'oli. Hi ha un bon rotllo que flipes. Però resulta que les coses no funcionen com haurien de funcionar tot i tenir una de les millors plantilles que s'han tingut mai, almenys en quant a cromos.

I ara, a sobre, un cop més enlloc de donar la cara i prendre decisions, per més polèmiques que siguin, el Barça va públic un comunicat mèdic que posa en evidència en Ronnie i en Rijkaard. Resulta que les lesions d'en Ronnie o bé no existeixen o bé son mentida i el bo d'en Rijkaard ho tapa tot. Això és la nova manera d'actuar del Barça senyor Laporta? No són capaços de fer traspassos de jugadors a temps i treure rendiment de les inversions fetes, d'anar renovant amb joventut la plantilla, tampoc de fer respectar el codi intern del vestuari, de investigar i sancionar portes endins les lesions que no són lesions i les excentricitats dels jugadors.

És curiós perquè jo vaig votar aquesta junta amb la què vam arribar a lo màxim i després no s'ha sapigut gestionar l'èxit i han anat perdent crèdit i més crèdit. Ara mateix, ja no els podria tornar a votar perquè crec que no són prou valents per seguir portant aquest vaixell i que comencen a utilitzar l'atac per l'esquena. Segurament, a final de temporada, veurem la típica sortida per la porta del darrera de can Barça d'algun d'aquests jugadors que ens ha fascinat però que no s'ha venut a temps.

Once

2008-03-13T23:34:00.000+01:00

En aquest post vull parlar de música i de cinema.... Once és la millor pel·lícula que he vist darrerament. És una producció irlandesa feta pel director John Carney. Un complet desconegut per mi, de uns 35 anys, que ha fet una verdadera obra mestra. Una història d'amor i música, però no en plan pastel, sino a la irlandesa, que transcorre pels carrers de Dublín. Una història que no necessariament té que acabar bé o malament, una història de la vida. Ell és un guitarrista que toca cada dia pel carrer i ella una noia txeca amb estudis de piano. Lo curiós és que aquests actors a la vida real realment són músics. El noi és intrepretat per Glen Hasard, el qual va composar les cançons expresament per la pel·lícula, totes elles són de gran qualitat. Investigant més sobre la pel·lícula...el director havia tocat el baix en el grup on és vocalista Glen Hasard entre 1991 i 1993. La banda on van coincidir actor i director s'anomena The frames, una banda irlandesa formada l'any 1990 a Dublín amb 6 discs editats. Ella és una pianista txeca, anomenada Markéta Irglová, que ha col·laborat durant els darrers anys amb Glen Hasard, el vocalista de The Frames. Tot plegat un muntatge que ja de per si pica la curiositat.

La pel·lícula seria com un musical, però no com els musicals comuns. Les cançons són intrepretades en la pel·lícula i composades per la pel·lícula i són interpretades pels dos músics quan toca i senceres. Un musical alternatiu d'alta qualitat amb un argument sòlid i original que no deixa indiferent. Us la recomano!

Aquí teniu una de les cançons que es poden escoltar en la pel·lícula, senzillament una perla...

Cap al no res ...

2008-03-12T11:01:00.000+01:00

Després d'uns dies de força feina torno a la comunitat virtual... que hagi tingut més feina de lo habitual no vol dir que no hagi estat al corrent de les notícies relacionades amb les eleccions.

En aquest post vull expressar la meva decepció per els resultats electorals. Pensant en clau espanyola ens podem alegrar de que el PP no hagi tornat al govern tant com vulguem. Per altre banda, petita decepció per la pèrdua del grup polític de Izquierda Unida que crec que ara fa uns anys (1996) tenia 21 escons. Canvio i penso ara en clau catalana... decepció és la meva única sensació. Al meu entendre resulta que aquí a Catalunya ha funcionat la campanya de la por a que els altres tornin i la gent ha corregut a votar als que ens protegiran. De fet a mi, ja em causa prou decepció que els partits exclusivament catalans hagin tingut tant mal resultats, excepte CiU que sembla que es manté. És a dir, la població catalana normalment votant d'ERC o iC ha accedit a entrar en el joc de la bipolarització simplement per la por a la tornada del PP, que ens ataquen de forma directa en innumerables ocasions, ja sigui pel tema de la llengua, com per el trasvassament de les aigues de l'Ebre, etc.... Ha deixat de banda si el PSOE tenia programa polític, si oferia noves idees o opcions per Catalunya i han anat a votar porucs amb aquell per si de cas tant català. Aquest per si de cas tant habitual que ens fa ser una autonomia i no un país.

El què em pregunto és i ara què? Ja hem evitat que el PP estigui al govern. Però ara tornen a estar els socialistes...aquells del desastre dels trens, els de l'engany de l'AVE, els de la maleni vacilant ni partía ni doblá. Ja no recordeu al Zapatero dient que faria suport al estatut que sortís de Catalunya? Estatut que va ser, finalment, pactat, sota mínims, amb CiU d'amagat de tota la resta de forces catalanes. Tornem a tenir els mateixos...els que no volen publicar les balances fiscals, no fos cas que a gran part dels espanyols se'ls hi caigués la cara de vergonya, i els que difícilment ens donaran el control del nostre Aeroport. Ara ja tornem a tenir aquest Zapatero que amb gran 'talante' promou grans concessions i mesures valentes que després es queden en el camí per no tenir fugues de votants cap al malvat PP. Anem en compte que si bé els socialistes tenen una altre manera de fer, no hem d'oblidar que tant uns com els altres no tenen cap ganes d'entendre el nostre fet diferencial i les nostres aspiracions, siguin moderades o siguin més radicals.

En aquestes eleccions ens ha faltat dignitat i coratge i així no anem enlloc...així anem cap al no res...

Kosovo independent, ... Espanya covarda!

2008-02-19T10:51:00.000+01:00

La història va ficant a cadascú al seu lloc, suposo. Resulta que a la nostra 'grande y libre' Espanya hi conviuen diversos pobles i cultures amb divereses llengues. Diverses nacions sense Estat propi amb absoluta llibertat. I una merda!

Als Balcans la petita nacionalitat albano-kosovar s'ha autodeterminat. Ha exercit la seva llibertat de fer-ho. Diversos Estats ja han acceptat el dret d'aquest país a autodeterminar-se. Entre ells Estats Units amb interessos propis més que coneguts, els de ficar bases militars el més aprop del Kremlin o de Xina, per tenir una bona situació estratègica. Per tant no és un bon exemple, però si que ho són els diversos països europeus o de l'Amèrica del Sud que ja ho han fet. Altres països, on es troben curiosament aquells que tenen conflictes de nacionalitats dins les seves fronteres, han optat per no reconèixer el nou país, emparant-se en la legalitat internacional. Aquella, que quan cal, se n'obliden fàcilment! Espanya tenia una oportunitat de ser valenta i reconèixer un dret de un poble i no ficar-se a l'alçada de Putin o el govern xinès. Però ha seguit demostrant la mateixa covardia de sempre...la por a que la 'grande y libre' es desfaci. Uns diuen que clar...estem en campanya i ara no es moment de posicionar-se, perquè qualsevol posició pot decantar la balança. A mi em sembla que pujin uns al poder o els altres l'assumpte serà el de sempre. Aquí una Espanya arcaica i antiga, i poruga encara en molts sentits, mai farà accions reals per crear una societat, on realment, convisquin els pobles en absoluta llibertat (s'entén també contemplar el dret a autodeterminar-se). Això ens posa, a nivell europeu, a l'alçada de mentalitats gregues o rumanes, també amb minories amb aspiracions autodeterministes dins les fronteres. Perquè no es treuen tots plegats la careta i es posen la de nacionalistes espanyols, que està més d'acord amb els fets.

Felicitats Kosovo!!! Però vigileu ara s'han de fer les coses bé i no caure en revenjes i fanatismes incontrolats! És moment de desenvolupar-se, sortir de la pobresa i tancar ferides.

Believe in me!

2008-02-13T11:11:00.000+01:00

-Hi PhD student! I am the Manager of this Company. Welcome! I am going to do this interview with you. First of all, I will ask you about your work in your thesis...are you satisfied about the work you have done?

Perdoni sr Manager però podríem començar per una de més facileta?

-Ok, no problem. I understand that probably you are a little nervous...

No, no és ben bé això, és que no sabria que dir-li...

-Sorry, what?

Miri es que hi ha dies que sembla que estiguis fent la feina més maca del món i que estiguis descobrint el que mai ningú encara ha trobat...però hi ha d'altres en què ho engegaries tot a la merda i a més d'un que t'envolta també.

-Yes... but I guess that this is the life, perhaps this happens in all the jobs, isn't it?

Home que vol que li digui...el que fa la seva feina sense preocupacions de que d'un dia per l'altre no li canviin, o sense tenir que esperar dies i dies respostes de gent que no et té ni en el seu top ten de prioritats, o sense saber quin és el seu contracte i quins drets li pertoquen, per dir alguns exemples....deu anar més tranquil a treballar no?

-Of course, but I guess that this does not happen at the University...

T'en faries creus sr Manager ... Sap que dels més de 4 anys que porto només el darrer he tingut un contracte com deu mana, com la resta de treballadors. Sap vostè que et toqui o no fer docència acabes fen-ne igual perque, simplement, el que mana més ho diu?

-Ok...Let's talk about your thesis, we will get back to all this later. What were the objectives of your thesis?

Perdoni? em pot repetir la pregunta?

-Yes of course! I guess that when you began your thesis you knew beforehand your scientific objectives.

Doncs això deu ser un model antic..., perque jo tinc entès que quan s'arriba al final, un mira lo que bonament ha pogut fer, escriu la tesi i deixa per lo últim posar quin era l'objectiu.

-Then, you do not have an aproppiate way of work...here we work to achieve some objectives in the lesser time required. So we need people capable to work in a team, organize meetings, share information and contrast ideas, etc..

Doncs això sí que em sap greu...perquè jo sempre treballo sol.

-But whith this concept of how to work, did you get some results?

Cap ni un! Ara tinc molt projectes vius encara. Fins i tot tinc un article que ja ha anat a sis revistes i en l'última casi cola. A part d'això he anat a congressos i he conegut molta gent. Fins i tot he fet una estada a l'estranger, amb grans resultats, tot i que també segueixo esperant aviam si algun dia em diuen alguna cosa des d'allí i els publiquem.

-Ok...but perhaps you should know when something is going on or not?

Però perdoni, vostè no em deu haver escoltat....jo treballo sol, com haig de saber si algo no funciona, amb qui vol que ho discuteixi.

-But you have not any group meeting in the whole PhD thesis?

I tant! Els primers anys un cop a la setmana i eren força divertides, però tampoc parlàvem massa de ciència. Després ho vam deixar, a la gent no li anava bé. Més tard de tant en tant veia al meu jefe i ens saludàvem i ara últimament ens veiem i quedem perque jo li ensenyi alguna cosa sobre un llenguatge de programació. Tinc moltes anècdotes, vol que li expliqui alguna?

-No thank you! Perhaps in another ocasion. Now, I would like to talk about your preparation?

Doncs posat còmode, perque tinc dos carreres, un bon grapat de títols i cursos!

-And then...why did not get results in your thesis period? You have plenty of courses in your CV and two degrees. You did not applied your knowledge?

Homeeeeeee.......veurà...es que jo sóc bioinformàtic sap, però resulta que he fet química i bioquímica com a carreres i després el doctorat en nutrició i metabolisme. Vostè es preguntarà que té a veure tot això amb la bioinformàtica oi?

-Obviously....

Doncs poca cosa...així que he hagut de fer un fotimer de cursos, com per exemple, de programació. Vaja que de fet, més tard o més d'hora, coneixements he assolit en el meu tema. Però el cas és que un cop assolits...no tenia objectius, no hi havia idees, ni res planejat per mi.

-But then...if your group did not have ideas...then neither projects and money for the PhD students...

Ah no home no! Això va per un altre camí! Està vostè barrejant pomes amb figues! Una cosa són els projectes, les fonts de financement, tenir més doctorands i més tesis per dirigir per poder demanar encara més projectes i perque els professors augmentin el sou i una altre cosa és lo que faci el doctorand. Evidenment és una cosa que pasa a segon terme. No veu que fer les coses coherents i pensar idees a desenvolupar requereix més temps.

-I feel a little confused but...

Tranquil home, jo em sento així des de fa anys...i de moment encara sóc viu.

-Ok then, what do you think that you have learnt all this time?

Això és una pregunta difícil! He après moltes coses. Però la més important és que he après a viure i treballar sol. He après a inventar-me una feina i creure en ella fins les darreres conseqüències. Ah! I he adquirit una esportivitat increible! Sóc capaç d'anar cada dia a currar sabent que tot plegat és un desastre i està mal dirigit. I veure com al voltant hi ha gent que li va bé i altre que està com jo. Sóc capaç de veure injustícies, que em remouen l'estòmac, però somatitzar-les ràpidament i seguir treballant, tot creant un bon ambient de treball, per no ofendre a ningú.

-Oh this is good! In our enterprise we appreciatte that our employees like sports!

Sí això és el que jo deia...

-And the last question...at least for today... why do you wanna join us? And why do you think we should give you an opportunity?

Sr Manager...amb tot lo que li he explicat i encara i així he acabat la tesi...crec que es pot vostè donar per contestat.

Soberbia anglesa.

2008-02-08T15:29:00.000+01:00

Un cop més lliçó de sobèrbia dels anglesos. No vaig sentir ni que li van dir a Hamilton a Montmeló o quines pancartes li van mostrar. El cas és que no és res que no hagi sentit o vist en un camp de futbol un fotimer de vegades. És un problema de racisme o potser més aviat de bandalisme d'acord. Però crec que és un problema que la organització i direcció del circuit de Montmeló fàcilment pot abordar i solucionar. Només cal, en la següent carrera, requisar pancartes i controlar amb seguretat les accions dels quatre bàndals de torn.

Trobo per tant exagerat i fora de lloc que el ministre d'esports d'Anglaterra Gerry Sutcliffe s'hagi de posar en contacte amb el govern espanyol per demanar explicacions sobre el que va succeïr al circuit i demani la suspensió del GP de Montmeló. De fet, no recordo que mai cap ministre anglès s'hagi posat en contacte amb el govern espanyol o català per disculpar-se per els comportamnets dels anomenats hooligans, que la armen allà on van. Quan aquests animals venen a casa nostra es carreguen algun bar, apallisen algun pobre desgraciat que es creua en el seu camí o deixen tota la ciutat plena de merda, on és llavors el primer ministre d'Anglaterra? Si quan els teus obren malament no et disculpes no vingueu ara a demanar explicacions. Això per mi és sobèrbia i mala educació! La típica sobèrbia i mala educació dels anglesos quan van per Europa!

Normes absurdes

2008-02-03T13:33:00.000+01:00

Primer va ser circular a 80 km/h per la zona metropolitana de Barcelona i la perifèria. El cas és que pots estar d'acord o no en circular aquesta velocitat. Es poden donar situacions absurdes com anar a 80 Km/h, amb 3 o 4 carrils per tu, en certs punts d'entrada a Barcelona. A part no sé si, realment, això disminueix la contaminció, de fet sempre s'ha dit que un cotxe quan consumeix menys és quan el cotxe va en cinquena a uns 100 km/h. El fet és que potser reduint la velocitat amb alguns dels radars posats frenen una mica l'entrada a conductors que vagin a més velocitat. Vaja que podríem dir, amb matisos o no, que és una norma a favor de la seguretat.

Una altre cosa ben diferent és voler reduïr l'amplada dels carrils per entrar a Barcelona. Això, a part de servir per ben poca cosa, jo almenys encara no he trobat cap explicació lògica, pot resultar fins i tot perillós. Només penseu en la sensació de inseguretat que tens un cop entres en una d'aquelles carreteres secundàries on gairebé no hi ha vorera d'emergència. O quan en una autopista s'estreten els carrils per obres. Pot una norma per reduïr la velocitat d'entrada a Barcelona, o sigui, a favor de la seguretat, generar inseguretat als conductors? Em sembla que la resposta és simplement no! Què passarà amb els conductors novells o sense experiència que es trobin amb carrils reduïts o aquella gent que, malhauradament, no van massa segurs al volant? A part penseu en el trasbals que pot ocasionar el reajustament de totes les línees dels carrils d'entrada a la ciutat.

Jo, sincerament, espero que no es porti a terme. Una cosa és legislar amb criteri per prevenir i una altre és causar incomoditat als conductors i situacions de perill. Hi ha un moment en què les normes de seguretat et fan circular insegur, llavors s'ha d'aturar la màquina i rebobinar, aviam que s'ha fet malament.

La paraula llibertat

2008-01-25T10:41:00.000+01:00

És curiosa la paraula llibertat en boca de certs personatges. Ahir Mariano Rajoy, líder del Partit Popular espanyol, va estar a TV3 al programa de Mònica Terribes. Es va cansar de repetir les paraules llibertat i igualtat durant tot el seu discurs. Deia que aquestes grans paraules i encara més grans valors les han de tenir tots els espanyols. I a nivell de Catalunya comentava que els pares han de tenir dret a l'escolarització dels seus fills en català o en castellà. Aquesta per mi és una falsa llibertat. Això per mi és manipular el significat de la paraula llibertat, del gran valor que té aquesta paraula. Resulta que un pare pot tenir la decisió de quin idioma ha d'aprendre el seu fill. Ha de privar un pare vingui d'on vingui que el seu nen aprengui el màxim de llengües possibles, atenent als criteris polítics i personals d'aquest pare? I una altre qüestió...que respon aquella vella dita de divideix i guanyaràs...si crees dos bàndols en la societat, els castellano i els catalano parlants estàs dividint, i al final qui guanyarà serà el més poderós. Tots sabem quin idioma és el més poderós.

És molt fàcil fer política a Catalunya des de Madrid. I és molt fàcil omplir-se la boca de grans valors universals com la llibertat i igualtat. Però no pots encobrir darrere aquestes paraules altres intencions o donar-li a aquests valors significats equivocats. Una cosa és la llibertat i l'altre que aquí cadascú exigeixi els privilegis que troba oportú quan arriba a una altre zona de l'estat, amb uns costums i llengua pròpia. Si comencem a canviar significats de paraules com darrerament al món de la política es veu aquí allò del diàleg per entendre's s'haurà acabat.

Altres temes que atemptaven contra aquesta "llibertat" que ell defensava és el fet de que parli que amb el temps arribarem a formar una nacionalitat única a tot el món, o que els homosexuals no es puguin casar, només unir-se. I que m'en dieu de la paraula igualtat en boca del senyor Rajoy? Igualtat és tractar de manera diferent punts d'estatuts similars? Com el valencià amb el català, o el andalús amb el català?

Si us plau, no perdem el significat de les paraules. El discurs d'aquest senyor d'ahir, si no s'analitza amb esperit crític podria resultar fins i tot coherent, és més, en altres parts d'Espanya, segurament, és com una veritat absoluta. Ara si analitzem lo que defensa amb les accions que realitza o té en ment ens adonem de una gran incoherència política. Crec o confio que es pugui fer polítiques de dretes o centristes, com li vulgueu dir, sense caure amb la mentida ni amb dobles moralitats.

La mà biònica

2008-01-24T10:07:00.000+01:00

S'ha implantat una mà biònica a una nena al Hospital Sant Joan de Déu de Girona. Per mi és una d'aquelles notícies que m'apassionen! M'explico...en un món on es va utilitzar la fissió nuclear per desenvolupar l'arma més mortífera que s'ha fet mai, com és la bomba atòmica, és esperançador que la ciència i la tècnica també es dediqui a crear mans biòniques per a nens que neixen amb amputacions congènites.

Aquesta primera mà biònica, fabricada per una empresa escocesa, sembla ser que permet molt més moviments i augmenta la sensibilitat. Es veu que recull els estímuls del múscul residual de la nena, mitjançant sensors subcutanis, i els transforma en moviment. Això crec que obre un ventall d'esperança per totes les persones que malauradament sofreixen amputacions congènites o no congènites. I millora les pròtesis ja existents. Tot i que segurament aquesta mà no està a l'abast de totes les persones.

Recentment, llegia un llibre futurista, anomenat Limbo, en el qual després de una gran guerra mundial on els humans ens destruíem entre nosaltres, amb grans mitjans tècnics i avenços tecnològics, apareixia un món on la gent rica i ben aposentada portava implants amb grans possibilitats i prestacions, que per exemple, et permetien saltar grans distàncies, córrer més ràpid, etc... Com més implants tenies més ben considerat estaves en la societat i els pobres eren aquells que no tenien cap implant.

Aquesta dualitat de la ciència...destinada cap al bé i cap al mal i el temà dels implants biònics que recorden a la poderosa dóna biònica, gran sèrie de TV3 de fa temps, m'han fet recordar aquest llibre de ciència ficció. I en el rerefons em queda la pregunta...definitivament la ciència tendirà a grans descobriments cap al bé de les persones i de la natura que ens envolta o seguirem en aquesta obscura dualitat anys i anys? Bombes, armes, alta tecnologia precisa per a matar i mans biòniques per nens que no en tenen.

Sarkozy...política basada en la imatge!

2008-01-21T12:49:00.000+01:00

Ja fa temps que li tinc ganes. Un altre polític d'aquests que va de lliberal i de bo i és un feixista prepotent. Sembla que sigui una nova moda...anar per la vida de lliberal però fotent canya a tot lo que no va en el sentit de la teva opinió. Des del seu partit Unió per un Moviment Popular, ara no fa ni un any que està en la presidència de la República francesa i ja s'ha deixat sentir i conèixer arreu del món. Un home ple de contradiccions. Un aliat de Jaques Chirac fins que aquest mateix el considerà un traïdor.

Sembla mentida que un dirigent de família hongaresa aristòcrata, que va ser expropiada de les seves pertinences i van anar donant tombs per Austria i Alemanya fins a fixar la residència a França, volgués fer fora, a cops de mànega a pressió, els manifestants dels suburbis de Paris quan era ministre de l'interior, amb la seva política de "resistència contra el crim". Què ha passat... que poden més aquestes presidències de la regió més rica de França i els clubs exclusius dels quals aquest individu és soci que la consciència d'on ha sortit cada un? Tot i que la millor manera d'arreglar les coses no és cremar la ciutat, també entenc que en aquestes regions de Paris la gent no es deu queixar perquè sí. Crec que les seves idees sobre immigració ens farien posar a tots els pèls de punta.

També sembla mentida que aquest individu sigui tant catòlic practicant i tingui com referent Joan Pau II i no va ser capaç ni de passar la pensió a la seva primera dona amb la que va tenir tres fills. No recordo que això ho ensenyés el catolicisme. Sembla més un tema de com diuen en castellà "A Dios rogando y con el mazo dando".

El tio diuen que es va gastar 34.445 euros en productes estètics i serveis d'una maquilladora, durant la seva campanya electoral. Encara que la que era la seva rival, la socialista Ségolène Royal no es va quedar curta i se'n va gastar 51,659 comptant la perruqueria, això sí. Calen tots aquests diners per la imatge d'un polític o el que calen són idees clares i netes?

Un altre que n'ha fet va ser l'alliberament dels detinguts pel cas dels nens segrestats al Txad. Pim pam...entrada triomfal d'en Nicolas! I alliberament immediat! Una operació mediàtica espectacular. I les últimes notícies i rumors senyalen que potser ell lo que va fer és ficar-se pel mig dels diplomàtics que feien la seva feina sense fer soroll. I que qui realment manega les coses és la seva ex dona Cecilia des de l'ombra. Darrera de tot gran home sempre hi ha o hi havia una gran dona o darrera d'aquesta farsa de tio algú li ha de fer la feina de debò.

Per últim quina credibilitat ens ofereix com a persona algú que coneix Carla Bruni i potser en uns tres mesos de relació ja parla de casar-se? Això també ho diu el catolicisme? O es que per aclarir la situació s'han de casar...i on està allò d'estimar-se....una gran farsa més d'aquest senyor! Em pregunto que haurà vist en aquest individu la ex model actriu i cantant Carla Bruni.

Una imatge val més que mil paraules... però a mi un home que és tot imatge em genera una gran desconfiança! Que els grans desplegaments de medis no ens ocultin la veritat, per molt que un prepotent ens el pintin de salvador. Prou de polítics forts fent negoci amb la política i més polítics humils dedicant-se a la política.

Recepta Guacamole

2008-01-08T13:50:00.000+01:00

Ingredients:

2 alvocats
2 tomàquets
1 ceba
mitja llimona
sal
oli
pebre

Explicació

Pelar i tallar a trossets els alvocats en un recipient. Afegir la llimona expremuda per evitar l'oxidació de l'alvocat. Pelar els tomàquets i tallar-los a daus i afegir-los al recipient. Tallar la ceba a daus o trossets també i afegir-ho al recipient. Trinxar una miqueta tot plegat. Afegir sal i pebre al gust i un raig d'oli sense passar-se. Finalment es pot passar pel turmix també al gust, vull dir, depenent de si t'agrada amb fragments de tomàquet i ceba o més triturat.

Fàcil i ràpid de fer. Molt bo per menjar amb Doritos o en el seu defecte torrades. També bo en les amanides. Aquesta és una salsa molt energètica, rica en nutrients i en vitamina E (paper important en el retràs dels processos d'envelliment). L'alvocat, originari de Mèxic i Perú, és un substitut de les proteïnes contingudes en la carn, ou i formatge.

A quin famós/a t'assembles?

2008-01-07T12:15:00.000+01:00

Segur que alguna vegada us heu preguntat això. O algun amic us ha dit us assembleu a tal persona. A vegades és ben bé un desig...em vull assemblar aquella estrella del cinema, o del futbol, o de la música! Però en això entraríem en un altre tema, el tema dels ídols..quins ídols de joventut, i potser no tant de joventut, heu tingut? Perquè us hi volíeu assemblar o us sentieu identificats? Potser són propers...un pare, una mare, un germà,....o potser són estrelles mediàtiques o gent que ha dedicat la seva vida a una bona causa o ha seguit fins al final els seus ideals! Us heu fixat que segurament hi ha grans diferències entre cultures amb els ídols? Per exemple, us imagineu tenir com a ídol un lluitador de sumo, com pot passar al Japó. O un jugador de ping pong com a la Xina. Imagineu per un moment els ídols de poblats africans o dels països del Orient mitjà...a que segur no penseu que són com els vostres ídols.

Jo us puc dir que mai he tingut cap molt definit. De petit quan anava al Camp Nou m'agradava el bo d'en Schuster mentre somiava que era superman o el nen inventor dels Goonies. D'adolescent m'inspirava la guitarra d'Slash (Guns'n'Roses) o la de Kirk Hamett (Metallica), o el grup Nirvana. Mentre que futbolísticament em fascinava Stoichkov, Romario, Koeman o Bakero. Ara ja de més gran m'han atret més les maneres de fer i les capacitats de la gent...per dir-ne algunes...el carisma d'en Jordi Pujol, la senzillesa de Carod Rovira, la clarividencia d'alguns científics que he anat coneixent com Peer Bork, Lars Jensen, la capacitat d'assimilar questions econòmiques de mon pare, la capacitat d'educar dels meus pares i d'altres pares. La personalitat i bondat dels voluntaris que estan en missions humanitàries arreu del món, etc...

Tot plegat fruit d'aquesta evolució m'ha portat a pensar que ídols ho som tots, almenys algun dia de la nostra vida. Només cal estar preparat per afrontar aquell moment, que a vegades et pot passar fins i tot desapercebut o per tu pot ser completament insignificant. No cal ser pas un superman, hi ha petits detalls que et fan ser un ídol d'algú o un heroi.

Però bé..anem a lo que anàvem. En aquesta web podeu carregar una foto vostra i saber a quin famós us assembleu, perquè sigueu o no ídols també ntindreu algun rato per jugar una estona no....

http://www.myheritage.es/FP/Company/tryFaceRecognition.php

Per cert espero els vostres comentaris sobre quins ídols heu tingut i perquè i a qui us assembleu, però amb percentatges eh!! I no valen desitjos sino realitats....

El clàsic de la lliga espanyola.

2007-12-27T14:54:00.000+01:00

Era un partit que com bé deia el Puyal abans de començar la retransmisió feia més por que una pedregada. El Barça arribava amb la gran baixa de Messi, amb un Eto'o al que encara no se li pot demanar res i amb molts dubtes sobre els jugadors que tenien que jugar o no.

El R.Madrid amb un plantejament tàctic més a la italiana que mai va treure or del Camp Nou. Una defensa composada de 4 centrals, per tant molt forts a darrere, un mig camp fluix en quan a joc (vaja fluixíssim), però pressionant i una davantera amb tres homes que s'anaven intercanvian a gran velocitat, molt perillosa. En resum, un futbol molt directe, gens espectacular o bonic, però eficient. Sense cap estrella i tothom currant. El Madrid aquest any senyors/es té entrenador que amb quatre jugadors bonets està fent un equip. És així, per molt prepotent o estúpid que en Schuster pugui semblar, té idea i caràcter on cal que en tingui, al vestuari i al camp i potser li sobra prepotència a les rodes de prensda i comentaris postpartit.

El Barça davant d'aquest plantejament del Madrid, ja a priori tenia poc a fer. M'explico...contra una defensa tant ben posicionada si ningú marxa en l'u contra u hi ha molt poc a fer. No entro ja en polèmiques de Ronny sí o no. Considero que els mals del Barça no se centren només en el rendiment del brasileny. El cas és que cap dels davanters que el Barça tenia al camp (ronny, Et'o o Iniesta) marxava dels seu defensors. Estic d'acord en que els tres ho intentaven, però cap ho aconseguia. Ronny voluntariós, Iniesta elèctric però molt molt lluny de l'àrea i Eto'o gairebé contra quatre centrals...Imposible oi?

A part, tot i perdre.... jugadors com Xavi, Touré Yaya que estan cridats a controlar el ritme del partit seguien jugant al mateix ritme, o sigui, passada curta inofensiva sense verticalitat. Em direu que potser no és aquest el seu joc...doncs em sap greu però hi ha altres jugadors que en la seves posicions si que juguen de manera vertical i prenen responsabilitats. Em sap greu però ja no n'hi ha prou amb això. Observeu el gol de Baptista, jugador de la mitja del madrid...pared amb Van Nistelroy, trepitja àrea i gol. Mireu també com juga Cesc al Arsenal, com ho fa Lampard al Chelsea

En defensa el Barça no va estar malament del tot tot i que m'esperava més sortida de pilota. Un detall però important, en Puyol si juga de lateral ha de fer de lateral i no de central, mig defensiu i extrem alhora, perque al final la seva banda pot resultar un forat, no oblidem que per això no interesava Belleti. Un altre detall, tenim un dels laterals esquerra més bons que han passat pel camp nou a la banqueta. M'agrada molt Abidal defensivament, però jugant amb un Ronny a la banda, que no fa jugada fins a la línia i centre el lateral ha de pujar la banda, i en això Abidal va començar fort i s'ha anat diluint. En general, per això, podríem dir que la pressió del Barça és bastant suau i que el Madrid no tenia grans problemes per plantar-se davant els defensors del Barça.

Tota aquesta sèrie de detalls comentats... manca de pressió, no saber com desbordar la defensa blanca, no saber com esperonar el ritme de partit, canvis a les acaballes del partit gairebé, prudència en qui fer jugar, jugadors que marxen de les seves posicions, etc... és feina d'entrenador. Si els jugadors per el seu amor propi no ho estan tirant endavant, ha de ser l'entrenador amb decisions meditades i analitzades el que prengui la iniciativa...SR FRANK RIJKAARD ESPAVILI!!!!! Que no ho sabia el cos técnic com jugava el Madrid? Que no sabien que necessitàvem gent que desbordés al seu marcador al davant, gent pressionant al mig del camp? Molt bé en fer jugar en Ronny perquè és un valor actiu del club, però per favor que no se'l pot canviar quan ja no pot més? Tant lligat de mans i peus està senyor Frank Rijkaard? Per mi va ser de un impotència terrible veure com, amb Bojan i Giovanni, el partit es revolucionava quan quedaven ja només deu minuts. No es pot perpetuar jugadors en el camp o en l'once inicial pels galons ni perque esl que els substitueixen són més joves. El futbol avui en dia el juga el que està més en forma físicament i mentalment. Si no va treure en Ronny, el qual va ser tot voluntat, però no està amb la mentalitat adequada i el seu joc ara mateix és bastant pobre, només perquè el Camp Nou no el xiulés estem caient en la maledicció de la vaques sagrades. M'agradaria que prenguessin part en això els capitans, que per alguna cosa ho són. I que no tingui que aparéixer un dia l'Edmilson a posar els punts sobre les is, el qual precisament jugant deixa molt que desitjar degut a la seva irregularitat. Els jugadors són del club i no el club dels jugadors, que no s'equivoqui ningú. Visca la unitat del vestuari...però si aquesta afecta els resultats del club i el club en sí, aquesta unitat és una farsa! Per sobre de tots els jugadors que hi ha avui a can Barça hi ha el club i els seus seguidors, que som el gran patrimoni del club, una mica de respecte senyor Laporta, senyor Rijkaard i senyors estrelles del vestuari.

El lleó torna a rugir!

2007-12-18T12:52:00.000+01:00

Aquest és un post dedicat a el llindar, com ell ja avançà en el seu bloc la tornada d'Eto'o és molt important per el Barça. Doncs sí culés i no culés la bèstia ha tornat ... el lleó torna rugir.

Va donar bones sensacions contra l'Stuttgart i va explotar la ràbia continguda durant tants mesos contra el València. Va començar a mostrar la xispa dins làrea que sempre ha tingut i aquella velocitat mental que tenen els grans davanters centres. Contra el València va fer dos gols de velocitat i habilitat i lo més important ...concentració! A mi em va semblar que papa Eto'o estava molt ficat en el partit per poder fer els regats que va fer en el primer gol i el xut sense pensar-ho ni 1 segon en el segon gol.

Esperem que sigui una peça bàsica en el Barça, lo que s'espera d'ell, una cosa que només els grans davanters centres tenen ... instint assassí!!!

At the drive in

2007-12-17T16:14:00.000+01:00

Avui us porto a descobrir una banda de la Amèrica profunda. Sembla estrany que d'aquelles latituds surtin grans músics com aquests. Aquest és una banda qualificada com a post-hardcore de El Paso (Texas) que fou fundada al 1993 i va morir al 2001. Inspirada en grans bandes que van marcar estil com Fugazzi dins el Hardcore. Com a millor disc podria destacar el Relationship of command.

Aquesta és una d'aquelles bandes que els escoltes una primera vegada i penses aquests a que es dediquen...quin estil és aquest? I després a còpia de sentir-los acaben sent un dels teus referents pel que fa a la música. Lletres metafòriques i guitarres estridents combinades amb posades en escena molt energètiques i de tant en quant fins i tot alguna psicodèlia. Tot plegat els hi donava un so completament experimental i novedós dins les bandes contemporanies d'estils similars. Caram com està/estava l'escena Hardcore a Texas.

Al 2001 van trencar la banda formant dos posteriorment. El trencament fos degut a diferents criteris musicals. Les bandes que van formar es van anomenar The Mars Volta, on van anar a para el vocalista Cedric Bixler and un guitarra partidaris de sons més experimentals, mentre que l'altre es va anomenar Sparta on van anar a parar la resta dels integrants amb pensaments més de rock progresiu.

Aquí trobareu una petita mostra d'ells. Es tracta de un dels seus hits dins la ràdio "One armed Scissor".

La Vall del Silici

2007-12-10T15:57:00.000+01:00

La Vall del Silici, o Silicon Valley, és el nom de la regió sud de l'àrea de la badia de San Francisco al nord de California (Estats Units). Delimitat a la badia de Santa Clara i la meitat sud de la península de San Francisco. El nom va ser creat per el periodista Don C. Hoefler al 1971. Silici (silicon) es refereix a la alta concentració d'empreses en la zona dedicades als ordinadors i als semiconductors. I el terme vall (Valley) ve donat per la situació a la badia de Santa Clara.

L'ubicació de empreses d'alta tecnologia a la vall es deu a dos homes William Shokley i Frederik Terman. Aquest últim era professor a la Universitat d'Stanford i va considerar que aquesta zona sense utilitzar de la terra de la universitat seria perfecta pel desenvolupament immobiliari i va establir un programa per incentivar als estudiants a quedar-se allà. Dos dels estudiants a qui va convèncer van ser William Hewlett i David Packard els quals posteriorment crearien l'empresa Hewlett-Packard, una de les primeres en establir-se al territori la qual ja no tenien relació directa amb la NASA ni la marina americana.

Aquest complex és avui la casa d'empreses de renom, que a tots reconeixem ja que, qui més qui menys, té algun producte d'aquestes empreses a casa, com Hewlet-Packard, Apple Inc., Intel, eBay, Sun Microsystems o Adobe systems entre altres. I també el lloc on resideixen universitats tant importants com les de Stanford, Silicon Valley, San José o Berkley (no ben bé al lloc però amb una forta relació en quan a investigació).

M'ha agradat aquesta història i he decidit escriure un post relacionat perquè fruit de promoure un indret on estudiants puguessin interaccionar, tant dins com fora de les aules, va néixer una de les zones més punteres avui en quant a informàtica i coneixement, així com en desenvolupament industrial. Hem sembla un bon exemple d'invertir en recerca i desenvolupament i crear una vall próspera a partir del no res. Potser països com el nostre podrien aprendre d'aquest model.

Si algú en sap alguna cosa més...el convido a completar aquest post sobre la vall del silici...

Un 8 a 0 avui en dia és un espectacle de gols o una estafa?

2007-12-07T15:42:00.000+01:00

Volieu futbol alguns de vosaltres...doncs tornem a tenir fútbol! Però en aquest cas ja us avanço que el post serà una mica trist!

Vosaltres que acostumeu a bibrar en el futbol amb el vostre equip, amb jugades brillants, amb detalls de qualitat, amb grans gols o gols trascendentals que decideixen partits i competicions. Fins i tot bibrem amb les decisions arbitrals polèmiques o amb les males o bones actuacions dels dirigents dels clubs de futbol. Vosaltres us imagineu que sobre les grans nits de Champions o els camps de setmana de lliga comences a aparéixer la ombra del dubte....

Us imagineu que a partir d'ara el resultat d'un partit podria ser 1 a 2, o 0 a 6 depenent de les cases d'apostes? El 6 de novembre, en quarta jornada de Champions, el Liverpool li va clavar 8 gols al Besiktas a Anfield. Resulta que les cases d'apostes van enregistrar grans apostes amb importants quantitats de diners a favor de una golejada anglesa. Aquestes apostes van resultar provenir del país turc i de paísos asiàtics amb gran tradició amb màfies de joc. Però és que el més preocupant és que la FIFA, a través del seu màxim mandatari Michel Platini està investigant uns 15 partits a part d'aquest.

Ja és ben sabut que allà on apareixen els diners i si, a més, apareixen en grans quantitats, tot s'embruta. Tothom sap de l'existència dels maletins a les darreres jornades de lliga per incentivar la victoria d'uns equips sobre d'altres. Però fins a quin nivell estem disposats a tolerar l'engany. Senyors/es jo sí el Barça ha de guanyar la Champions depenent el que ha apostat qualsevol mafiós forrat de l'altre punta del globo aquí haurà acabat la meva afició per el futbol, la meva emoció per els meus colors o per el meu equip haurà mort. I només em quedarà jugar a futbol i esperar que la mafia de les apostes no arrivin fins a les lligues regionals.

Aquí tenen els 8 gols....espectacle o frau?

The Beatsteaks

2007-12-04T13:44:00.000+01:00

Avui entrada musical! Aquest és un dels grups que estic escoltant més últimament! Són una banda de rock alternatiu d'Alemanya fundada al 1995 i que resideix a Berlin. Llàstima que no vaig coincidir amb ells quan vaig estar per allí. Tenen dos grans CDs que destaquen entre els altres 'Launched' and 'Livin targets' (2002). Les seves cançons són un rock i en ocasions punk rock molt energètic...gaudiu-ne amb aquest petit exemple...

Concert de NOFX

2007-11-27T11:54:00.000+01:00

El passat 16 de Novembre vaig assistir al concert dels grans NOFX a Razzmatazz. Concert amb gent fins l'entrada del lavabo per la gent que coneix la sala i podem dir que ple absolut per la gent que no la coneix. Els teloners van començar a animar la gent amb força estil i energia. Força bé els The loved ones tot i que les cançons es semblaven molt les unes a les altres. Després d'ells van arrivar els NOFX a un ritme relaxat però es van anar entonant ràpidament. Però qui són aquests NOFX?

NOFX és una banda californiana creada a l'any 1983 que et pot sorprende amb cançons punks, hardcore melòdic o reggae. EL seu nom deriva de una banda de hardcore de Boston anomenada Negative FX. El seu estil són cançons animades i catxondes on poden satiritzar sobre política, religió o racisme. Tot i que darrerament han començat a fer una forta crítica sobre el govern Bush. La formació actual està composada per Fat Mike com a baixista i cantant. Aquest home és el creador de la discogràfica Fat Wreck Chords que ha acollit a un gran nombre de bandes de hardcore. A les guitarres Eric Melvin i El Hefe que a part s'encarrega de la trompeta. El Hefe va entrar a la banda cap a l'any 1991 i sempre és una festa en si. A la bateria ja més amagat Scott Sellers. Entre la seva ja extensa discografia destaca el Ribbed, White Trash, Two Heebs And a bean, el Punk in drublic o el So long and thank for all the shoes.

Parlant ja del concert va ser un concert de pujades i baixades. Va començar força suau amb forces cançons que requerien la guitarra del Hefe el qual des del principi va estar saltant per l'escenari. Posteriorment i després de la cançó més llarga que té el grup (va durar 20 minuts) el concert es va aturar en diverses vegades degut a que l'Eric Melvin va arrivar en mal estat, no sé si per indigestió o per excès de suc de civada. Mentrestant, el Hefe o en Fat intentaven que el bon rotllo establert amb el públic des del principi no decaigués amb Murder the Government o fins i tot alguna versió de Bob Marley. Finalment després de un parell d'interrupcions i gràcies a l'ajuda d'un sanitari de l'ambulància de fora en Melvin va tornar aflorar i vam entrar en els minuts més trepidants del concert on van sonar grans clàssics com Linoleum, Kill all the white man, Stickin in my eyes, Leave it alone o Don't call me white.

Un concert d'alts i baixos, en absolut el millor que els hi he vist, però sempre seran grans i conectaran amb la gent com ningú! Una passada veure'ls en concert! NOFX forever!!

Aquí teniu un petit fragment....

Last.fm

2007-11-27T11:32:00.000+01:00

Potser molts de vosaltres ja el coneixeu. Però tot i així he considerat que era un link ciós per afegir aquest blog i a part comentar-ho una mica. Last.fm és un link sobre música, hi ha música de tot tipus i pots escoltar els teus grups de música favorits i saber quines són les cançons més escoltades d'aquests. Hi ha innumerables opcions més. Ara bé, el que he trobat més interessant és que aquesta pàgina web et per met buscar un grup i et dona una llista de grups similars al que tu busques. D'aquesta manera pots trobar grups musicals de l'estil dels que a tu t'agraden.

Jo ho he trobat molt interessant i us ho recomano als que us agradi la música. Podeu entrar i jugar una estona i ja comentareu si trobeu alguna cosa nova o interessant. Enjoy the music!

Aplaudiments per la iniciativa de l'Espanyol

2007-11-25T12:06:00.000+01:00

L'Espanyol és un club amb el qual poques coses comparteixo en quant a pensament amb la seva directiva o afició. Però per un cop tinc que aplaudir una de les iniciatives que el seu entrenador va anunciar que prendrien a partir d'ara. El senyor Valverde va anunciar que no tirarien la pilota a fora quan hi ha un jugador estès a terra. Per tots és ben sabut que aquesta és una tàctica en la majoria dels casos per perdre temps o tallar alguna jugada de contracop.

Jo els aplaudeixo i si algú els vol acusar de manca de 'fair play' que pensi si el que està a terra exagerant el seu dolor o simplement perdent el temps n'està tenint de 'fair play'. Crec que és una iniciativa que va en favor dels que ens agrada el futbol. Aquesta jugada de tirar la pilota a fora fa temps era una jugada que es repetia potser cada cinc o sis partits i ara a cada partit es repeteix una o dos vegades

'Fair play' sempre i en tots els esports, però 'fair play' de veritat no malentès. En un partit hi ha 4 àrbitres que poden aturar el joc en qualsevol moment si és necessari.

Ronaldinho ha arrivat a l'estat de vedette?

2007-11-24T15:50:00.000+01:00

Fins aquí hem arrivat. Fins ara he estat un defensor del joc de Ronaldinho, ja que jugant a futbol des de fa anys un ja sap que hi ha èpoques en les que un està més inspirat i altres en les que no ho estàs.

Ara bé, el senyor Ronaldinho en plena baixa forma se'n va a jugar amb el seu país per enèsima vegada, a part el segon dels partits amb la seva seleçao juga amb molèsties al turmell. I ara arriva a Barcelona i sabent que anirà a la banqueta per baix rendiemnt diu que ha de descansar per l'acumulació de partits i desplaçaments.

Increible!!!! Qui li paga aquest senyor? Per quin club i per quina afició juga aquest futbolista? Només importa el Brasil? Jo em pregunto....aquest senyor sap tot lo que li deu aquest club i afició. Jo puc perdonar un mal joc, un baix rendiment, el que ja no li perdono és lo que en català se'n diu la barra. El nostre astre brasiler és ara lo més proper a una vedette per mi i les vedettes han d'estar al teatre no en els camps de fútbol.

Vull tornar a veure el Ronaldinho futbolista, no el Ronaldinho caradura endiosat!

Felicitats a la Selecció catalana d'Hoquei patins!!

2007-11-13T16:08:00.000+01:00

En aquesta ocasió un comentari curt, però no per això menys important. Moltes felicitats a la nostra selecció de Hoquei patins per la seva presència a la Copa Amèrica 2007 disputada a Xile. Només per haver estat allà i haver fet un bon paper ja mereixen tot el nostre reconeixement.

I per nosaltres els catalans mica en mica s'omple la pica. I encara que hi ha qui dirà que això no té cap importància o qui ho voldrà ridiculitzar, hem estat representats en la Copa America per la nostra selecció. Un cop més en racons llunyans ens reconeixen sense cap problema, mentre aquí a dues pases són incapaços d'entendre el nostre fet diferencial!

Pedagogia o simplement, dir les coses pel seu nom?

2007-10-24T10:44:00.000+02:00

En una setmana on, arrel de la presència de Carod Rovira al programa de la 1, es torna a posar de manifest que quan un diu que és català el titllen de agre, separatista o altres coses pitjors, jo reflexiono, realment s'ha d'anar explicant a la gent què és ser català o només dir-ho sense cap mena de complexe ni temor. Cal explicar a gent, que no ho vol entendre, i que es revela contra un sentiment tant natural que una persona se senti català? Cal ser sempre tolerant amb aquella gent que venint d'Espanya et diu que mai voldran aprendre el català, simplement com a acte de rabieta. Quan estrangers hem trobat que al cap de quatre dies que estan aquí et somriuen i et solten un bon dia! Molts més que espanyols, segur! És un insult o una gràcia que algú et digui, doncs, tot i ser català m'has caigut bé, em pensava que els catalans ereu tancats o antipàtics. Que espensen que som un poble que ens pasem la vida conspiran aviam quans diners més li podem treure a Espanya? On vull anar a parar és a plantejar el fet de si realment a Espanya s'ha de fer pedagogia sobre que és ser català o el catalanisme, o que catalanisme no és sinònim de separatisme. Realment aquesta gent encara creu que ser català és un acte d'agressió a la unitat espanyola. No seria al revés, vull dir, no s'hauria de lluitar contra tot el que va representar el franquisme i les fundacions i comentaris a favor que encara ara existeixen, a favor de que totes les llengues de l'estat espanyol fossin oficials a Europa, a favor que cada regió o nació pogués ensenyar a les futures generacions amb la seva llengua i amb la riquesa cultural propia, a favor de trobar una fórmula en que totes les regions i nacions de l'estat espanyol poguessin conviure còmodament. Aquests espanyols, en molts casos intel.lectuals o universitaris, encara creuen que l'únic que volem és ser antiespanyols. En cap moment no s'han plantejat que nosaltres parlem català perquè ens agrada i ens dóna la gana, no com cap acte de rebeldia. No saben que un quan pensa en el seu interior potser ho fa en català, no en castellà ni en anglès. Estic segur i al llarg de la vida ho he pogut corroborar, que hi ha zones d'Espanya que encara creuen que a nosaltres parlar català ens representa un esforç i que, a més, ens ho imposen els malvats Carod Rovira o Artur Mas de torn.

Lectors d'aquest blog, us posaré un exemple, quan Copérnic entre 1507-1532 escrivia sobre la possibilitat de que no fos l'home i la terra el centre de l'Univers sino el Sol, la gent i entre aquesta gent l'esglèsia, creieu que estava disposada a escoltar el treball d'aquest científic? O més aviat el que veien perillar eren totes les seves antigues i arrelades creences i alguns la seva posició de força vers la societat. D'aquesta manera, van reaccionar no acceptant o posan impediments a la teoria heliocéntrica. Tant se'ls donava quina de les teories era la correcte o que deia exactament la heliocéntrica. Eren nacionalistes del seu pensament i de les seves creences. Doncs a Espanya pasa el mateix. La gent està adoctrinada en contra i revelada cap a les nacions catalana, basca. I el fet que tu diguis em sento català, vull aprendre català i parlar català en el carrer, vull defensar el meu idioma a les escoles, vull que els meus impostos quedin aquí i no vagin a kilometres de distància perquè després quan necessitem inversions els diners no arriven ni de conya, vull que quan algun turista vingui aquí no sempre compri un toro sino que també s'endugui una barretina cap a casa seva, és un acte antiespanyol i és una agressió separatista. Si algun d'aquests nacionalistes espanyols, perque a la gent se la de dir pel seu nom, no enten alguna d'aquestes coses, no fa cap esforç i a més la odia per decret, està fent com l'esglèsia quan negava a Copérnic els seus descobriments únicament perquè tenien por de perdre la seva posició dominant, la seva falsa estabilitat.

Jo des d'aquí dic a les coses pel seu nom sempre que puc: jo sóc català sense cap tipus d'explicació més. Si algún amic o company, espanyol o europeu, o qualsevol ciutadà del món em pregunta per aquest fet jo estaré encantat d'explicar-li el que sento. Però d'ara en endavant, de primeres català!!

Dosificació dels jugadors?

2007-10-14T12:04:00.000+02:00

Sr Laporta la meva motivació per que un jugador del Barça vagi a la selecció espanyola crec que és tant nul·la com la seva. Ara bé, com se li pot demanar als jugadors que hi van que es dosifiquin. Segons tinc entès vostè ha jugat a futbol molts anys. Ja sabrà doncs que quan un jugador entra al camp dóna tot lo que té i si no l'entrenador el canvia i posa un company que estigui millor. En tot cas, si algun jugador torna en baixa forma o no del tot motivat per a jugar, després d'haver estat amb la 'selección', qui té un paper a jugar és l'entrenador fent seure aquest jugador a la banqueta. Això era una de les coses que en Cruyff tenia de bo. Jugador que no tornava fresc i en plena forma anava a la banqueta i els partits que calgués. A can Barça en aquest moment tenim en bo d'n Frank, per tant, crec que lo de posar una miqueta de mà dura amb els jugadors internacionals ho portem cru.

Per altre banda li diré que estic totalment a favor de la seva reclamació. Els clubs han de rebre compensacions econòmiques, oportunitat de poder negociar el cedir o no segons quin jugador (a tall d'exemple què ha anat a fer Puyol a la convocatoria de la 'selección' en el darrer partit contra Dinamarca?), o poder contractar assegurança per si el jugador es lesiona. Crec que on podem tenir força els clubs és organitzats i fent feina en els despatxos dialogant i reclamant directament a la FIFA i a les federacions internacionals de futbol. No crec que la solució sigui dir-li a un jugador ves però no corris gaire, que total aquests no són els que et paguen. Això per els que hem jugat a futbol ja sabem que són paraules que se lees emporta el vent. De totes maneres una altre tema seria que un jugador mateix sapiguès si té que anar o no a la selecció del seu país depenent del seu estat físic. Torno a citar un altre cop el exemple de Puyol en la darrera convocatoria qu hi ha anat acabat de sortir de una lesió important. O els exemples de Ronaldinho quan hi ha anat acabat de sortir d'una lesió i encara sense haver jugat un sol partit amb el Barça.