Alguns efectes secundaris poden ser beneficiosos

Qui no ha llegit, en els prospectes dels medicaments, tot aquell reguitzell de efectes secundaris adversos que fan esgarrifar, mentre empasses com pots la píndola màgica que et sanarà. I qui més qui menys ha patit algun mareig o vòmit per algun medicament.


Investigadors del Bork group (Heidelberg-EMBL) han publicat recentment un estudi en que revelen que en certs casos els efectes secundaris dels medicaments poden ser beneficiosos per altres malalties. Parteixen de la base de que els efectes secundaris són el reflex dels mecanismes moleculars a través dels quals actuen els medicaments. Els fàrmacs s'uneixen a més dianes de les que es poden preveure. Per tal d'estudiar-ho van dissenyar un model bioinformàtic a través del qual comparaven la similitud dels efectes secundaris en diversos medicaments. Quan aquests eren semblants això es reflectia amb similitud en el mecanisme d'acció. En altres paraules, dos molècules diferents és possible que tinguin una mateixa diana, i que aquesta diana es pressuposi per una de les dues molècules. Van provar en vint parelles de medicaments en assajos cel·lulars. En 13 d'elles es van confirmar les seves hipòtesis, o sigui, fàrmacs que poden tenir la mateixa diana. Ara haurien de testar la hipòtesi en models animals, per passar finalment a probar-ho en humans.

Alguns exemples que descriuen molt bé això són per exemple el rabeprazol indicat per les úlceres d'estòmag i que comparteix una diana amb un fàrmac indicat per el Parkinson. Un altre pot ser un tractament contra els fongs que comparteix diana amb un medicament contra els vòmits. De fet com apunten els autors, el cas més conegut d'utilització dels efectes secundaris de un medicament és la Viagra. Aquest medicament estava indicat, inicialment, per les angines de pit i es va veure que podia ser adequat per la impotència, ja que tenia com efecte colateral la millora de l'erecció.

Aquest és un descobriment d'aquells que obre noves portes en la medicina i farmacologia. Ara mateix us podeu estar prenent un medicament per alguna cosa que sigui beneficiós o preventiu d'alguna altre dolència. Potser les empreses farmacèutiques han de canviar les seves inversions en descobrir nous fàrmacs i estudiar el possible reaprofitament dels que ja es coneixen. De fet, en aquests fàrmacs ja existents es té la ventatge de que la seguretat ja ha esta testada. Només caldria valorar si els efectes secundaris són tolerables o massa agressius. És a dir no aplicarem un medicament contra el càncer que és molt agressiu per a curar un refredat. Alhora és interessant que hi hagin estudis que puguin augmentar el control dels fàrmacs que ens estem prenent, o sigui, que se sàpiguen bé els mecanismes d'acció d'aquests un cop dins l'organisme.

Fumar és bo!

Perdoneu el títol, però si posava la frase contrària alguns de vosaltres no hauríeu ni començat a llegir el post. Hi ha en la societat el clàssic pensament de que si has de fumar, almenys fuma poc perquè així et fas menys mal al cos. Doncs, sembla ser que ni fumar poc és bo pels fumadors ni per ningú.

Un dels problemes més importants de fumar es que perjudica a les artèries. Aquestes es fan menys sensibles i ja no es dilaten com s'haurien de dilatar. Investigadors de la Universitat de Georgia (UGA) han revelat que fumar ocasionalment també fa malbé les parets arterials. El seu estudi s'ha publicat en la revista 'Ultrasound in Medicine and Biology'. En l'experiment van mesurar el treball de les artèries al respondre a canvis de fluxe sanguinis en fumadors ocasionals (menys de un paquet de cigarretes a la semana) adults i joves (18 fumadors ocasionals o no fumadors). A més a més aquests havia de fer uns dos dies que no fumessin. El resultat va ser que el treball de les artèries producte d'un canvi de flux del corrent sanguini va disminuir un preocupant 36% respecte als no fumadors. A la llarga aquest disminució de la sensibilitat arterial causarà danys arterials que amb el pas del temps poden donar lloc a una malaltia cardiovascular.

En concret amb un aparell al voltant del braç van controlar la sensibilitat arterial dels voluntaris. Van disminuir el pas del flux sanguini durant 10 min i desfrés van afluixar la tensió deixant passar el flux sanguini. En els fumadors es van veure més problemes alhora de afrontar el nou flux de sang. Fins i tot van repetir l'acció després de fumer una cigarreta i el treball arterial va disminuir un nou 24%.

No em queda massa clar si això causa danys a curt plaç o també té conseqüències a llarg plaç. De fet el mateix grup de recerca ho estudiarà en un futur proper. Però aquests estudis trenquen amb el pensament de que per fumar poc no passa res. I segons aquests resultats i el dany arterial tant clar que es manifesta jo m'aniria plantejant el hàbit de fumar.

El gen de fumar

L'altre dia vaig escoltar i també llegir una notícia que em va sobtar molt. Em sonava de la carrera que la nicotina tenia receptors dins del cos humà. Però no m'hagués imaginat mai que un canvi de lletra en la seqüència d'un gen, lo que tècnicament s'anomena snip, podia provocar dependència de la nicotina i risc de contraure càncer de pulmó o malalties relacionades amb les artèries. El gen en qüestió és el CHRNA3, receptor de nicotina acetilcolina. El cromosoma on és produeix aquest petit, però significatiu canvi en la seqüència és el 15è. Aquesta variant augmenta un 30% la possibilitat de contraure càncer de pulmó i un 20 % la possibilitat de contraure una malaltia que es veu que debilita i estreny les artèries de les cames. La informació la trobareu al Nature en l'article ‘A variant associated with nicotine dependence, lung cancer and peripheral arterial disease’. La investigació l'han portat a terme el grup de deCODE genetics situat a Islàndia, país de la Bjork, el Gudjohnsen i el bacallà amb col·laboració amb altres centres, fins i tot algun espanyol.

Sí que sempre s'ha dit que el fumar era addictiu però jo no em pensava que això pogués estar regit per una variant en el nostre genoma. Sé el que esteu pensant....jo no fumo no tinc el canvi en la seqüència...o jo sí fumo llavors tinc la variant. Doncs suposo que això no és així de simple. Aquest gen amb el canvi incorporat el tenim mitja població europea, almenys una còpia del gen. Segons es veu en l'estudi entre els que més cigarrets al dia fumen més quantitat d'individus amb còpia del gen amb variant hi ha. Per tant, sembla que la quantitat de cigarretes que els fumadors fumen si estigui directament relacionat amb si tenen el gen amb el canvi a la seqüència (al·lel). En canvi, no es pot dir que aquest tingui un efecte amb els no fumadors. Es a dir, si no fumes, el fet que tinguis aquest al·lel no et farà fumar. Però si ja fumes, el fet de tenir aquest al·lel et farà fumar més.

Crec que és un cas molt clar i il·lustratiu de com un canvi en la seqüència del genoma humà es pot relacionar amb un comportament o unes malalties derivades. Tothom pot fer el que vulgui aamb la seva vida però, des d'aquí convido aquells que fumen a deixar-ho, encara que sigui per lluitar contra el seu al·lel.