Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tabaquisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tabaquisme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Fumar és bo!


Perdoneu el títol, però si posava la frase contrària alguns de vosaltres no hauríeu ni començat a llegir el post. Hi ha en la societat el clàssic pensament de que si has de fumar, almenys fuma poc perquè així et fas menys mal al cos. Doncs, sembla ser que ni fumar poc és bo pels fumadors ni per ningú.

Un dels problemes més importants de fumar es que perjudica a les artèries. Aquestes es fan menys sensibles i ja no es dilaten com s'haurien de dilatar. Investigadors de la Universitat de Georgia (UGA) han revelat que fumar ocasionalment també fa malbé les parets arterials. El seu estudi s'ha publicat en la revista 'Ultrasound in Medicine and Biology'. En l'experiment van mesurar el treball de les artèries al respondre a canvis de fluxe sanguinis en fumadors ocasionals (menys de un paquet de cigarretes a la semana) adults i joves (18 fumadors ocasionals o no fumadors). A més a més aquests havia de fer uns dos dies que no fumessin. El resultat va ser que el treball de les artèries producte d'un canvi de flux del corrent sanguini va disminuir un preocupant 36% respecte als no fumadors. A la llarga aquest disminució de la sensibilitat arterial causarà danys arterials que amb el pas del temps poden donar lloc a una malaltia cardiovascular.

En concret amb un aparell al voltant del braç van controlar la sensibilitat arterial dels voluntaris. Van disminuir el pas del flux sanguini durant 10 min i desfrés van afluixar la tensió deixant passar el flux sanguini. En els fumadors es van veure més problemes alhora de afrontar el nou flux de sang. Fins i tot van repetir l'acció després de fumer una cigarreta i el treball arterial va disminuir un nou 24%.

No em queda massa clar si això causa danys a curt plaç o també té conseqüències a llarg plaç. De fet el mateix grup de recerca ho estudiarà en un futur proper. Però aquests estudis trenquen amb el pensament de que per fumar poc no passa res. I segons aquests resultats i el dany arterial tant clar que es manifesta jo m'aniria plantejant el hàbit de fumar.

divendres, 4 d’abril del 2008

El gen de fumar


L'altre dia vaig escoltar i també llegir una notícia que em va sobtar molt. Em sonava de la carrera que la nicotina tenia receptors dins del cos humà. Però no m'hagués imaginat mai que un canvi de lletra en la seqüència d'un gen, lo que tècnicament s'anomena snip, podia provocar dependència de la nicotina i risc de contraure càncer de pulmó o malalties relacionades amb les artèries. El gen en qüestió és el CHRNA3, receptor de nicotina acetilcolina. El cromosoma on és produeix aquest petit, però significatiu canvi en la seqüència és el 15è. Aquesta variant augmenta un 30% la possibilitat de contraure càncer de pulmó i un 20 % la possibilitat de contraure una malaltia que es veu que debilita i estreny les artèries de les cames. La informació la trobareu al Nature en l'article ‘A variant associated with nicotine dependence, lung cancer and peripheral arterial disease’. La investigació l'han portat a terme el grup de deCODE genetics situat a Islàndia, país de la Bjork, el Gudjohnsen i el bacallà amb col·laboració amb altres centres, fins i tot algun espanyol.

Sí que sempre s'ha dit que el fumar era addictiu però jo no em pensava que això pogués estar regit per una variant en el nostre genoma. Sé el que esteu pensant....jo no fumo no tinc el canvi en la seqüència...o jo sí fumo llavors tinc la variant. Doncs suposo que això no és així de simple. Aquest gen amb el canvi incorporat el tenim mitja població europea, almenys una còpia del gen. Segons es veu en l'estudi entre els que més cigarrets al dia fumen més quantitat d'individus amb còpia del gen amb variant hi ha. Per tant, sembla que la quantitat de cigarretes que els fumadors fumen si estigui directament relacionat amb si tenen el gen amb el canvi a la seqüència (al·lel). En canvi, no es pot dir que aquest tingui un efecte amb els no fumadors. Es a dir, si no fumes, el fet que tinguis aquest al·lel no et farà fumar. Però si ja fumes, el fet de tenir aquest al·lel et farà fumar més.

Crec que és un cas molt clar i il·lustratiu de com un canvi en la seqüència del genoma humà es pot relacionar amb un comportament o unes malalties derivades. Tothom pot fer el que vulgui aamb la seva vida però, des d'aquí convido aquells que fumen a deixar-ho, encara que sigui per lluitar contra el seu al·lel.