SPAIN'S SECRET CONFLICT

Aquest video parla per si sol i esta en angles perque tot el mon ho pugui entendre.

Vigileu amb els miratges

Es molt facil aquests dies caure en el parany. A la seleccio espanyola de futbol hi juguen actualment 8 jugadors del Barça (Busquests, Puyol, Xavi, Pique, Valdes, Pedro, Villa i Iniesta) i 7 catalans si no vaig errat. Les seves raons mes o menys comprensibles tindran per lluir la samarreta d'Espanya. A mes aquesta seleccio te un clar segell cule, sobretot en lo que es refereix a futbol espectacular d'atac, en companyerisme, en lo que a fer pinya es refereix i en ambicio. Hi han hagut bons moments de la seleccio espanyola en el Mundial, especialment tot i que a molts madridstes i exmadridistes (Hierro) els pesi, quan Espanya ha jugat al estil Barça. Aquests jugadors que representen avui a Espanya han sigut criticats i atacats per la prensa madrilenya durant tot l'any passat. Un cop mes l'anomenada caverna mediatica madridista i espanyola va intentar desestabilitzar els jugadors eterns rivals del seu estimat Madrid. Quan per joc no arriven, com ha passat en els darrers anys, la prensa engega una campanya de pressio per intentar desestabilitzar el contrari i adulterar la competicio influint en la feina dels arbitres. Tot aixo passava nomes fa uns mesos. No ens deixem enganyar pels miratges...fa calor, no hi ha Barça i veiem que en Xavi i companyia segueixen fent meravelles amb la pilota. Pero, amb quina samarreta?


Doncs amb la samarreta de un pais que retalla l'estatut d'autonmia de la nostra nacio, que retalla les nostres llibertats i que voldria veure com la nostra llengua desapareix progressivament sense fer massa soroll. No ens han deixat tenir ni un estatut que, en si mateix, ja era de minims, ja va ser retallat. Que s'ha retocat de l'estatut? Les parts que fan referencia a la llengua, al finançament, a la possibilitat de fer referendums per preguntar al poble que vol fer amb el seu pais. Arreu del mon hi ha clars casos de nacions encaixades dins altres estats mitjançant acords que respecten les llibertats dels diferents sentiments de pais. Per posar exemples veieu el documental de TV3 de fa pocs dies, el cas de Groenlandia i Dinamarca, de Escocia i Anglaterra o del Quebec i Canada. Tots poden parlar lliurament la seva llengua en totes les institucions del seu pais i en qualsevol moment tenen la llibertat de preguntar en referendum a la poblacio si volen independitzar-se. Aixo son paisos moderns, amb politiques modernes que han evolucionat. Espanya es tot lo contrari i estigui qui estigui al govern seguiran igual. La mentalitat tancada, retrograda i nacionalista del seu govern no cambiara mai, perque en el veritable fons Espanya segueix sent un Estat inmobilista i feixista.


Dit aixo si Espanya juga millor que tots els altres i guanya, felicitats! Pero nosaltres els catalans no ens deixem enganyar pels miratges de l'estiu. Per nosaltres els catalans el dissabte a la manifestacio es on es juga la nostra lliga. El dissabte a Barcelona es on tenim que començar a dir prou i volem el dret a decidir per nosaltres mateixos.

Espanya...toros, paella i sangria?

La catàstrofe de la retallada del pressupost de R+D

Escric aquesta carta per expressar el meu sentiment de desolació absoluta respecte del país i l’època que m’ha tocat viure. Sóc professor d’universitat amb 20 anys d’experiència en la recerca i amb un currículum que, si bé no és estratosfèric, almenys és decent pel que fa a aparicions de treballs meus en publicacions internacionals, projectes concedits i tesis doctorals dirigides. Durant molt temps, vaig creure que Espanya cada vegada aniria a més en l’aspecte científic, però les dades són tossudes i m’he de rendir davant l’evidència. L’últim toc d’alerta ha estat la proposta del Govern de retallar en un 37% el pressupost de R+D. No obstant, aquest anunci, que si bé és catastròfic, no ha estat el pitjor. El pitjor és que aquesta idea no ha tingut pràcticament cap repercussió en la nostra societat.
Els tan vanagloriats agents socials (partits, sindicats, patronal i associacions diverses) han mostrat una absoluta indiferència sobre el tema, cosa que, per una altra part, només indica que aquesta societat considera l’R+D com una cosa accessòria, sense importància. Estem condemnats a ser un país amb una alta taxa d’atur, amb ofertes de treball de molt baixa qualificació i sous de riure, i amb una activitat econòmica principal que consistirà en l’atenció a estiuejants i jubilats de tot Europa a preus porqueria. El pròxim cop que algun governant o empresari surti parlant de la importància de la ciència, no l’escoltaré, ja que és pràcticament segur que mentirà.
Un últim apunt, dedicat als joves que somien amb una carrera de recerca: que acabin la tesi doctoral aquí i que immediatament marxin d’aquest país a algun altre lloc on puguin desenvolupar adequadament la seva professió.

Carta a 'El Periodico de Catalunya', crec que jo no ho podria haver dit millor, doncs lo unic que me queda es felicitar el senyor que ha escrit aixo:  Joan Enric Rodríguez Gil. Em sento totalment identificat amb el que diu, probablement per aixo estic ara mateix a Dinamarca, no?

Reflexions despres del 13S

Primer de tot Felic Diada per tothom uns dies despres! Espero fos un gran dia per tothom! Per mi ho va ser tot i estar fora de Catalunya gracies a la especial visita d'un amic! :)

Em quedo parat la veritat. Resulta que en un municipi de Catalunya es munta una consulta popular i li plouen critiques de totes bandes sobre la organitzacio de la tal, el cens participant, la legitimitat i sobre algun incident aillat. Pero la veritat no veig cap reccio en contra de la manifestacio falangista programada pel mateix dia. Espero i desitjo que els dirigents espanyols no se sentissin identificats amb aquesta protesta falangista, tot i que la consulta d'Arenys no els hi sembles apropiada. Nomes he llegit que la vicepresidenta estaba preocupada per un llencament d'una pedra a algu que no estava a favor de la consulta, pero no ha afegit res mes sobre si una manifestacio feixista li sembla etic o no!!!

Pero no mirem nomes cap a Espanya, mirem-nos el melic com els espanyols pro-Espanya unida i indivisible diuen. On carai estaven ERC i CIU en aquest referendum d'Arenys. Tirant la pedra i amagant la ma? Quina postura clara van adoptar? Quin cony d'independentisme es aquest que professen? Deixen a a la societat civil i a entitats d'aquesta actuar sense cap tipus de clar suport. O sigui la societat civil d'aquest pais sembla prendre's molt mes en serio que ells la idea de una Catalunya independent o amb mes autonomia. No em val que alguns dirigents, com Artur Mas, diguin que votarien a favor, es troben a faltar fets. Mentrestant a tot aixo Montilla i companyia segueixen jugant a la ambiguitat i els de ICV ara li fan la guerra a una cantant israeliana per unes declaracions potser no gaire encertades. Senyors algun dia es decidiran a treballar per lo que els han escollit?

Per altre banda, intento segui la prensa des de fora del pais i em trobo amb que la majoria de les noticies sobre la diada estan relacionades amb com va passar el dia el senyor Laporta. Pero a qui collons li importa el que faci aquest bon home? Que estem esperant un nou mesies? Un nou Guardiola de la politica com he llegit no recordo on. Pero que passa amb l'estatut? Que passa amb els diners que han d'arrivar del Govern central i no arriven? On esta la inversio en recerca? Quines mesures s'han pres a nivell local per aturar la crisi i ajudar als aturats? Que collons foten els mossos cascant a tot lo que se belluga quan hi ha manifestacions?

Aixo pot semblar el post d'algu que pensa que la politica no serveix per res, pero es tot lo contrari. Pero me pregunto una cosa ... algu pensa fer politica de debo i compromesa amb la gent que t'ha votat?

De utopia a realitat ...

MANIFEST

Els sotasignants,

Catalans que hem treballat i estem treballant pel benestar del nostre país i dels seus habitants
des de diferents àmbits de la vida comunitària (política, cultural, lleure, voluntariat,
associacions...)

VOLEM MANIFESTAR:

Que coneixem la iniciativa d’Arenys de Munt, de fer una consulta per a conèixer l’opinió dels
seus vilatans respecte a la conveniència que Catalunya tingui un estat propi dins d’Europa.

Que donem tot el nostre suport a aquesta iniciativa.

Que deixar que el poble es pugui expressar lliurement és un dels fonaments de la democràcia en
la qual creiem.

Que demanem a tots els arenyencs que vagin a votar.

Arenys de Munt, agost de 2009


Aplaudeixo des d'aqui a iniciatives com aquestes. Esperem que en un futur proper aquesta consulta es pugui fer a tota Catalunya, no nomes a Arenys. Estem en el nostre dret a decidir el futur del nostre petit gran pais.

Quan el feixisme es vesteix de seda...

Ell es un paio d'aquests que quan obre la boca tothom escolta. Un home respectat dins el mon del futbol pel seu saber estar i per entendre de futbol. Vaja en Jorge Valdano podria ser a Madrid lo que aqui es mes o menys Johan cruyff?

Tant se val el cas es que el pobre ho ha tingut que dir. Ja feia temps que suposo que ho sentia i no ha pogut mes. I clar abans de rebentar, anem a obrir la boca i vomitar. En Jorge ha deixat el seu traje, sempre immaculat i caballeresc, i per fi s'ha embrutat les mans, s'ha llencat al fang i s'hi ha rebossat. En Jorge suposo que amb una pujada de ego ha volgut opinar sobre Catalunya i Espanya, sobre tendencies politiques. D'un dia per l'altre el paio no nomes entenia de futbol sino que tambe de medecina, de politica, de religio i de societat. Mare meva quin intel.lectual! Sera que sortir a la TV i als diaris et dona l'autoritat de sentir-te capac de tot. Llegiu si us plau primer les declaracions, que son dignes d'aplaudir:


Sobre politica, esglesia i societat:

Valdano: "El Barcelona mira desde Cataluña hacia adentro, el Madrid desde España hacia fuera"
(clicant aqui teniu tot l'article, prepareu un bon cafe i llegiu-lo! Millor que el 'peliculon' "Top Secret!")

"Aquí será difícil que algún jugador diga 'Viva el Real Madrid y viva la Comunidad de Madrid"

Els mateixos jugadors del R.Madrid t'han contradit i han dit que ells dirien lo que els hi dones la gana, - vegis declaracions de Iker Casillas! - aixo es comentari de fatxa encobert (els neolliberals aquests que corren per Espanya!) amic Valdano!

"Parece que la iglesia tiene que estar por encima de regionalismos y me sorprendió que con Ibrahimovic no aplicara un discurso del mismo orden"

Atencio a la mala llet que arrosega el pobre...regionalismos....jajajaja!!! Acaba de reduir anys de historia catalana a regionalismos! Ueeeee!!!! Valdano! Valdano!! Per cert no comparis si us plau les maneres de fer i el gasto que ha fet el R. Madrid - gracies als bancs espanyols que despres quan demanis tu com a ciutada un credit no te'l donaran - amb la manera de fitxar del Barca. Quina barra i quina prepotencia!

Sobre medicina: (amb certa mala llet i notis la ironia)

"Se pretendía que yo defendiera a Milito por la nobleza personal del jugador y porque era muy interesante en términos futbolísticos para el Real Madrid pero el tiempo me ha dado la razón"

Aquesta es per mi la pitjor de les frases. La que et mostra com es una persona en les seves entranyes. De politica i religio qualsevol pot tenir la seva tendencia, mes o menys equivocada. Pero una frase com aquesta en un mitja de comunicacio et delata! Tela marinera! O sigui a un professional, que esta lluitant per tornar als terrenys de joc des de fa un any, se l'ha de matxacar d'aquesta manera? El temps t'ha donat, per les casualitats de la vida, l'opurtunitat de poder dir aquesta frase, no t'ha donat pas la rao Jorgito! Miserable!

Per molt que el vestim de seda, la bestia que porta dins en Jorge s'ha despertat, pero tranquils aqui estem acostumats a rebre i a no fer gaires escarafalls. Us enrecordeu quan l'Oleguer va manifestar en uns escrits la seva tendencia politica la que es va liar. Va ser la mofa del pais sencer. Ara tranquils que no pasa res, una agressio mes sense resposta...

(si us plau disculpeu les faltas d'ortografia pero escric ultimament des d'un US Keyboard! :) )

La diada torna a ser aquí! Primer aniversari!

Avui aquest blog fa un any! Gràcies a tothom que ha passat per aquí hagi escrit o no. La veritat és que escric menys del que m'agradaria, però bé considero que 50 entrades en un any doncs no està mal. Suposo que aquest blog va néixer una data tant assenyalada en el nostre calendari català amb la voluntat de comunicar, reivindicar i compartir. Aquestes són valors que s'haurien de veure reflexats cada any en la nostra diada i que no podem permetre que es dilueixin amb el pas del temps.

Aquesta terra en la que vivim alguns i enyoreu altres s'ha de comunicar més que les altres. Ja sabeu que sempre ens hem d'explicar més que tots el altres habitants d'altres països. Nosaltres som una nació sense estat. Quan et pregunten a l'estranger d'on vens? contestes potser català i matitzes després perquè una cosa són els sentiments i l'altre la realitat. O potser dius espanyol i matitzes després, perquè una cosa és la imposició i l'altre els sentiments. Dins la mateixa península també ens hem de justificar i explicar en diverses ocasions...'no pareceis tan tacaños como dicen', 'no pareceis tan serios como dicen'...ho heu sentit algun cop, no? A vegades t'ho diu gent amable i a vegades el típic que té ganes de colar la conya i no sap com. Som una terra acostumada a sentir el menyspreu de la resta del país espanyol gràcies a grans campanyes del PP o televisions com Telemadrid, antena3, Telecinco, TVE o diaris com el Mundo o la Razon. Me'n deixo altres però no cal posar tota la merda dins el mateixa sac, no? Últimament fins i tot gent que se fa anomenar 'intel·lectuals' s'atreveixen amb nosaltres. La nostra resposta gairebé sempre ha sigut la paraula, el seny, la negociació, o la pedagogia.

Degut a raons històriques i no tant històriques sempre haurem de reivindicar. Perquè tothom sapigui que vam ser un estat i que som una nació. Les raons històriques són les ja sabudes, erem un estat separat de les Castelles o una altre, vam ser perseguits per l'Espanya seguidora del dictador que intentava acabar amb les nostres institucions, llengua i drets. Les raons actuals poden ser entre d'altres: estem mal finançats, mentre no arriven diners per la nostra sanitat, infraestructures i escoles seguim pagant al govern central i sent acusats de insolidaris. Els partits polítics espanyols ens fan servir com a camp de batalla, s'engegen diverses campanyes contra el català i els productes i empreses catalanes, es menysprea Catalunya des de dins i fora l'estat sota la complicitat del govern central. L'atac indiscriminat del català des de dins l'estat enlloc de defensar la novena llengua a Europa enfront de la Comunitat Europea i un llarg etc...De fet un pot ben bé reivindicar els seus sentiments sense tenir raons, un se sent o no se sent alguna cosa. Si te sents català tens tot al dret a reivindicar-ho.

I per últim compartir, Catalunya s'ha convertit en un poble amb molta immigració. La veritat un exemple de convivència, perque tot i els problemes que van sorgint la gent segueix la seva vida i intenta causar els menys problemes possibles. Per exemple tot i que ja no podem gairebé demanar en català ni un tallat en gel, ningú li monta al ciri al pobre cambrer que simplement intenta fer la seva feina. A més a més es fa front a tot aquesta situació rebent quatre duros des de Madrid. Més val prendre's les coses amb bon humor i pensar que tots els que venen enriqueixen aquest petit país. Un exemple, tot i la meva catalanitat o catalanisme que no us vindrà de nou, aquest any jugo en un nou equip de futbol que sembla la ONU, amb tres marroquins, un brasiler, un colombià, un rumanès o un argentí entre d'altres. Total que el català se sent ben poc i de mostres de catalanitat no n'hi han. Bé de fet en el món del futbol cada cop menys hi han menys mostres de catalanitat, tot és com molt global. El cas és que me sento molt còmode entre aquesta gent i de fet crec que és el caràcter que els catalans hem adquirit, no renunciar a les nostres arrels però sense perdre mai la humanitat ni els bons costum que ens han fet ser sempre un poble molt obert.

Bé vaig a publicar el post que ja és dia 12. Felicitats Catalunya i Goblin77!! Gràcies a tots els lectors! ;)

La resposta no publicada...

Aquí us publico la resposta que vaig enviar al Nature. Malhauradament ells no la publicaran, però almenys han publicat altres respostes. Si voleu i teniu temps en podeu fer difusió! No deixem que es diguin més mentides. I menys gent que no sap que parla i només es dedica a repetir discursos ja fets per lo més fatxa que corre pel país!

Dear Nature Editors,

Regarding the letter called 'Schools in a third of Spain teach only in a minority language' of the Spanish scientist José María Rojo to Nature (Nature 454; Vol. 575; 2008). In his letter he tried to give the impression that in one third of Spain it is impossible to learn in Spanish. In this one third he included Catalunya, Mallorca & Valencia, Galicia and Euskadi where the people can speak Catalan, Gallego and Euskera respectively as well as Spanish. I think he forgot to mention that in these regions the students have Spanish lessons as well as the regional language lessons in both primary and secondary school. Furthermore, in Catalunya they are discussing now to add a new hour of Spanish. Anyway, in these regions, in the street the Spanish predominates over the other languages, at least in the cities and towns. In addition, there are much more newspapers and TV channels in Spanish than in Catalan or other regional languages. Obviously, the children can learn more easily Spanish than other languages. I am a Catalan researcher and I went to a Catalan school where I learnt Spanish, Catalan, English and French. I am very proud of speaking perfectly Spanish and Catalan and even I live in a Catalan city where I have to use the Spanish more often than the Catalan. However, my mother tongue is the Catalan and I think I must have the right of communicate myself in Catalan with the Spanish Institutions because is a co-official language, instead of having to change to Spanish.

Actually, behind this new defense of a common language for all the Spanish country there is a new strategy to reinforce the more radical Spanish Nationalism. They try to give to the World the impression that in Spain the Spanish is attacked by the regional languages. They are playing the victim with the purpose of reducing to a minimal expression the languages that are spoken in Spain which are not the common one (the Spanish). It is really curious see also how so many Spanish intellectuals have decided to sign a manifesto favoring the use of a common language in Spain. How can we understand that a intellectual wants to use a unique language? How persons, which are supposed to be given to activities or pursuits that require the exercise of their intellect, wants only use and communicate themselves in one language? I just find one reason, a political one, they have a strong Spanish Nationalism feeling, and therefore they must not confuse the public opinion. Fortunately, the Spanish has got in our planet a very good health and it does not require any campaign to save it.

In the Catalan case, I think that the Spanish Government must be more worried in the fact that one of the languages that are spoken in Spain, which is the ninth language in Europe, is not recognized yet by the European Institutions, instead of trying to make happy the more radical Spanish Nationalism. Also they must be worried about the level of English of the Spanish population, which actually is not very high.

Albert Pallejà

Departament de Bioquímica i Biotecnologia,

Universitat Rovira I Virgili,

Altres respostes sí publicades:

Languages: Spain's minority-language speakers are bilingual

Languages: Catalan speakers learn a wider range

Un atac més des de Madrid

Un altre cop som agredits des de Madrid. Aquest cop per un pobre ignorant que des de més de 600 km de distància vols ensenyar a viure en territoris de parla no espanyola. Quina llàstima que aquest individu faci servir una revista científica per atacar altres territoris i fer propaganda política encoberta, segurament això dóna una idea del tipus de persona que deu ser:

Schools in a third of Spain teach only in minority languages

Jose M. Rojo

Departamento de Fisiopatología Molecular y Celular, Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC, Ramiro de Maeztu 9, 28040 Madrid, Spain
Email:jmrojo@cib.csic.es

Sir,

Your Editorial ‘Comédie française’ (Nature 453, 1144; 10.1038/453114b 2008) argues that opposition by the members of the Académie française to including regional languages in the French constitution is disingenuous. But maybe these French academics have looked south and seen what has happened in Spain, where “regional and minority languages, like endangered species”, are considered to “merit protection” by several of the regional governments.

Today, it is impossible to obtain public or publicly funded education in Spanish, the common language, in the schools of about one third of the country, including Catalonia, Mallorca and Valencia. For example, teaching is conducted in Catalan or one of its variants in northeastern Spain, and in Gallego in Galicia in the northwest.

In the Basque country, despite the obscurity of the language, education programmes will be available only in Basque from 2009 and programmes taught partially in Spanish will be dropped.

This is an absurd situation, where in some places it is easier for Spanish children to study in English (for example, in the British Council schools) than in Spanish, the language that the Spanish constitution has set as the common official language.

It has stimulated prominent — and by no means all conservative — intellectuals, headed by the novelist Mario Vargas Llosa, to sign a manifesto calling to defend the rights of Spanish-speaking people in their own country (see http://tinyurl.com/692c5g, or in automatic-translation English at http://tinyurl.com/5fvbrp). ¡Qué horror!

En el següent post trobareu la meva resposta ja enviada a la revista Nature.

"La llibertat d'expressió no està per sobre de la llei"

Aquesta bonica frase carregada de contrasentit la va espetar ahir un alt dirigent del govern xinès. Un d'aquests que porten 40 anys al càrrec. Sembla una declaració de intencions. Precisament, la llibertat d'expressió hauria de poder opinar sobre les lleis si aquestes van, per exemple, contra la dignitat dels habitants del país o contra els drets humans.En aquest magnífic país de la Xina es on es celebraran els Jocs Olímpics 2008. Una gran festa de la hipocresia en un país, segurament preciós i carregat d'història, però que segueix sent un país repressor i invasor! Molts altres països que han celebrat Jocs Olímpics també ho han sigut, però no en la actualitat en el grau de la Xina. Crec que el Comité Olímpic Internacional (COI) es podria mirar una miqueta més les condicions dels drets humans d'allà on decideix que se celebrin els Jocs. Repeteixo que hi ha pocs països lliures de culpa, que no ens embauquin!, però que almenys actualment ens els països candidats se'ls demanés uns mínims de llibertat, llibertat d'expressió, drets humans i res de polítiques totalitàries.


El COI ha passat un document als esportistes en el qual se'ls prohibeix parlar de política i evidentment sobre el govern xinès en les instal·lacions o villa olímpica. Només ho podran fer en zones públiques o en el seu país. O sigui, que el que interessa és que els esportistes no tinguin cap tipus de criteri, que no pensin i només saltin amb la pèrtiga com uns micos o corrin sense parar com Forrest Gump. Això és l'esperit olímpic? Volem atletes que no molestin el gran teatre, la gran farsa ha de continuar passi lo que passi. Jo preferiria atletes que primer de tot siguin persones i que després facin els 100 metres en 9,73 segons. Els preferiria que sapiguessin diferenciar entre lo que és una demòcracia o lo que és just (o mitjanament just, perque hi ha democràcies que tela marinera...) i lo que que és un règim autoritari i lo que és injust. L'esperit olímpic ha de reflexar uns valors que, sota la estreta vigilància del règim xinès i en un estat de por o passotisme internacional, difícilment es pot desenvolupar. Només prima que es doni una gran aparença de normalitat, mentre segurament alguns activistes tibetans, periodistes xinesos, etc.. estiguin sent torturats en algun indret del país. Felicitats per avançat al COI per aquests Jocs Olímpics!

Els Jocs Olímpics de Pekín 2008 seran, possiblement, un altre episodi dantesc de la condició humana.

La repressió torna a treure el nas per Espanya

Aquest és el manifest presentat al Ateneu cultural de Madrid per un grup de "intel·lectuals" que firmen a sota, molt d'ells reconeguts anticatalans. En aquest manifest ja s'han adherit, de moment, segons veig rtve, telecinco, o diaris com el Mundo o El País.Si teniu temps i estòmac llegiu-lo, a mi m'han donat ganes de vomitar! Com deia en l'anterior post una mostra més de que Espanya cada cop és més integradora. Quina farsa!

Companys i companyes això és el que hi ha quan creuem la frontera, o aquí dins de casa nostra, que no ens prenguin el pel amb missatges integradors falsos.

Manifiesto por la lengua común

Desde hace algunos años hay crecientes razones para preocuparse en nuestro país por la situación institucional de la lengua castellana, la única lengua juntamente oficial y común de todos los ciudadanos españoles. Desde luego, no se trata de una desazón meramente cultural -nuestro idioma goza de una pujanza envidiable y creciente en el mundo entero, sólo superada por el chino y el inglés- sino de una inquietud estrictamente política: se refiere a su papel como lengua principal de comunicación democrática en este país, así como de los derechos educativos y cívicos de quienes la tienen como lengua materna o la eligen con todo derecho como vehículo preferente de expresión, comprensión y comunicación.

Como punto de partida, establezcamos una serie de premisas:

1. Todas las lenguas oficiales en el Estado son igualmente españolas y merecedoras de protección institucional como patrimonio compartido, pero sólo una de ellas es común a todos, oficial en todo el territorio nacional y por tanto sólo una de ellas -el castellano- goza del deber constitucional de ser conocida y de la presunción consecuente de que todos la conocen. Es decir, hay una asimetría entre las lenguas españolas oficiales, lo cual no implica injusticia (?) de ningún tipo porque en España hay diversas realidades culturales pero sólo una de ellas es universalmente oficial en nuestro Estado democrático. Y contar con una lengua política común es una enorme riqueza para la democracia, aún más si se trata de una lengua de tanto arraigo histórico en todo el país y de tanta vigencia en el mundo entero como el castellano.

2. Son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüísticos, no los territorios ni mucho menos las lenguas mismas. O sea: los ciudadanos que hablan cualquiera de las lenguas cooficiales tienen derecho a recibir educación y ser atendidos por la administración en ella, pero las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc... en detrimento del castellano (y mucho menos se puede llamar a semejante atropello «normalización lingüística»).

3. En las comunidades bilingües es un deseo encomiable aspirar a que todos los ciudadanos lleguen a conocer bien la lengua cooficial, junto a la obligación de conocer la común del país (que también es la común dentro de esa comunidad, no lo olvidemos). Pero tal aspiración puede ser solamente estimulada, no impuesta. Es lógico suponer que siempre habrá muchos ciudadanos que prefieran desarrollar su vida cotidiana y profesional en castellano, conociendo sólo de la lengua autonómica lo suficiente para convivir cortésmente con los demás y disfrutar en lo posible de las manifestaciones culturales en ella. Que ciertas autoridades autonómicas anhelen como ideal lograr un máximo techo competencial bilingüe no justifica decretar la lengua autonómica como vehículo exclusivo ni primordial de educación o de relaciones con la Administración pública. Conviene recordar que este tipo de imposiciones abusivas daña especialmente las posibilidades laborales o sociales de los más desfavorecidos, recortando sus alternativas y su movilidad.

4. Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de la Constitución establece que «las distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección». Nada cabe objetar a esta disposición tan generosa como justa, proclamada para acabar con las prohibiciones y restricciones que padecían esas lenguas. Cumplido sobradamente hoy tal objetivo, sería un fraude constitucional y una auténtica felonía utilizar tal artículo para justificar la discriminación, marginación o minusvaloración de los ciudadanos monolingües en castellano en alguna de las formas antes indicadas.

Por consiguiente los abajo firmantes solicitamos del Parlamento español una normativa legal del rango adecuado (que en su caso puede exigir una modificación constitucional y de algunos estatutos autonómicos) para fijar inequívocamente los siguientes puntos:

1. La lengua castellana es COMUN Y OFICIAL a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles.

2. Todos los ciudadanos que lo deseen tienen DERECHO A SER EDUCADOS en lengua castellana, sea cual fuere su lengua materna. Las lenguas cooficiales autonómicas deben figurar en los planes de estudio de sus respectivas comunidades en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva. En cualquier caso, siempre debe quedar garantizado a todos los alumnos el conocimiento final de la lengua común.

3. En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser ATENDIDO INSTITUCIONALMENTE EN LAS DOS LENGUAS OFICIALES. Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello, no que todo funcionario deba tener tal capacitación. En locales y negocios públicos no oficiales, la relación con la clientela en una o ambas lenguas será discrecional.

4. LA ROTULACION DE LOS EDIFICIOS OFICIALES Y DE LAS VIAS PUBLICAS, las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) es recomendable que sean bilingües pero en todo caso nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica.

5. LOS REPRESENTANTES POLITICOS, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características. En los parlamentos autonómicos bilingües podrán emplear indistintamente, como es natural, cualquiera de las dos lenguas oficiales.

Firmado por Mario Vargas Llosa, José Antonio Marina, Aurelio Arteta, Félix de Azúa, Albert Boadella, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi Espada, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, José Luis Pardo, Alvaro Pombo, Ramón Rodríguez, José Mª Ruiz Soroa, Fernando Savater y Fernando Sosa Wagner.

Si heu arrivat fins aquí ara deveu estar camí del lavabo per vomitar, però no us preocupeu. Això ho contestarem, podeu afegir les vostres opinions en aquest blog. Cap agressió sense resposta!

L'eurocopa...

Volíeu un post sobre la Eurocopa, doncs el tindreu! No es pot negar que Espanya tenia el millor equip del campionat i és la selecció que ha jugat millor. Per tant, merescuda victòria futbolísticament parlant i felicitats per aquells que se sentin espanyols. No hi ha més que veure que nou jugadors del equip ideal de la competició són de la selecció espanyola. I fins i tot el millor jugador de la competició ha sigut Xavi Hernandez, el blaugrana després de una irregular campanya al Barça ens sorprenia l'altre dia entonant un "Viva España". Algo que que exaltaba els ànims d'aquells que l'aclamaven i enfonsava en la misèria la majoria d'aquells que li donem suport la majoria de l'any. Jugar una Eurocopa amb la selcció espanyola és una oportunitat futbolística única, però dir "Viva España" ja s'han de tenir ganes. Si us vau fixar, per un cop tots els jugadors eren espanyols, no es va sentir allò típic de quan es perd alguna competició esportiva...'el atleta catalan' o 'el jugador catalan', hi havia una germanor, una gresca i una xerinola amenitzada per el showman Reina que feia por!


Per altre banda, per mi va ser una decebedora nit a Tarragona, veient la ciutat entregada a la 'fúria roja'. Segons el meu entendre seria més normal celebrar la victòria de una hipotètica selecció catalana, del Nàstic, del Barça. Cada celebració té un lloc, un moment i un significat. El moment, lògicament, després del partit. Un detall en quant al lloc de celebració, aquest va ser (aquí a Tarragona) la font del centenari, on acostumen anar els seguidors del Reial Madrid a celebrar les seves conquestes. I la de l'altre dia, a part de ser una celebració de que la selecció de futbol espanyol ha guanyat, per mi va tenir el significat un cop més d'una exaltació de l'espanyolisme present en la nostra terra, que és fins i tot en ocasions més fervent que el espanyolisme d'Espanya.

Segons he anat sentint en els últims dies la gent diu que és només futbol, que no passa res, que hi havien jugadors catalans, que al revés també passa el mateix, etc... I he sentit això tant al carrer com a TV3. Doncs no! NO és només futbol les banderes anticonstitucionals, els càntics de l'estil 'es polaco el que no vote', ni l'intent per molts mitjans i periodistes de donar a veure un model d'Espanya ja moderna i plural, perdoneu-me Àngels Barceló i companyia... perquè això encara no existeix. Falta encara molt per la unitat i el reconeixement de totes les identitats que hi han a Espanya, i sembla tant utòpic com ho pugui ser la independència de Catalunya. Què passa quan Catalunya intenta tenir les seves seleccions nacionals? Qui exerceix el veto i influencia el vot d'altres federacions esportives?

I no és el mateix quan és lo oposat, llavors és lo normal, celebrar la victòria d'equips de la ciutat, o d'equips catalans, o de una utòpica selecció catalana és per mi lo normal. Cadascú en aquest país és lliure de fer el que li doni la gana mentre no es comprometi la llibertat dels altres, només faltaria, però que ningú em vengui que la revolució que hi va haver als carrers l'altre dia per la victòria d'Espanya és lo normal aquí Catalunya i que és lo mateix que quan els catalans celebrem la vistòria d'algun dels nostres equips. Cada celebració té un lloc adient com he dit abans.

Suposo que aquest post acabarà sent políticament incorrecte, per tant, acabaré dient, tot i que no està de moda i queda molt malament dir-ho aquests dies, que a mi se m'en refot que Espanya hagi guanyat la Eurocopa! I de fet li tenia més simpatia a altres seleccions com Portugal, Holanda, Turquia o Croàcia. Posats a ser globals també ho serem els catalans no?

AIR BERLIN parlant del que no sap

Fa uns dies el director general de la companyia aèria Air Berlín feia unes desafortunades declaracions al magazine de la seva companyia on deixava el català com a llengua que s'intenta imposar sobre el "afeblit" castellà a les nostres terres (entenent com a nostres els Països Catalans). Tot perquè el govern Balear intentava que el català tingués més presència dins la seva companyia. Lo que pot semblar lo més normal del món, ja que aquesta companyia està operant en territoris on es parla català (Aeroports de València, Palma, Barcelona o Eivissa), per aquesta companyia sembla ser una agressió contra el castellà. Aquest és un clar cas de desinformació i de no contrastar la informació, cosa molt greu en un director de una companyia aèria com Air Berlín. Evidentment, el responsable de la companyia a Espanya ha ratificat les paraules del seu director general.


Però si aquest pobre ignorant, anomenat Joaquim Hunold, o la companyia Air Berlín vol guerra la tindrà, us convido a firmar en el manifest d'aquí sota i propagar la informació aviam si li col·lapsem el email de queixes:

http://www.plataforma-llengua.cat/airberlin/

Aquí us deixo uns fragments de les declaracions d'aquest pobre senyor, que lo millor que té es que s'assembla a Lex Luttor...

"Hoy el castellano ya no es una lengua oficial".

“La partición de españa en nacionalismos regionales es de hecho un retorno a los miniestados medievales".

"¿Les tengo tambien que dar cursos de catalán por decreto a mis empleados? ¿Y los que vuelan a Galicia o al País Vasco querrán que nos dirijamos en gallego o en vasco? ¿Es que ya no hablan en castellano?"

No en tenim prou amb els feixistes d'aquí que ara a sobre des d'Alemanya ens vindran atacar la nostra llengua o altres llengües de l'Estat. Suposo que pel que llegeixo aquí aquest home només li calia afegir que 'con Franco todo iba mejor'. A part aquest discurs no us resulta familiar? Quines influències li suposeu amb aquest paio? No és el típic discurs de 'que el castellano está perseguido en Catalunya'? Afortunadament, com ja sabeu alguns, he estat uns mesos vivint Alemanya, i sé que això no és el sentir dels alemanys, sinó les declaracions d'un inculte més.

A més a més, Suposo que ha oblidat que a Mallorca mitja població es veu colonitzada per població alemanya buscant el sol i la platja i que, fins i tot, en alguns llocs els cambrers es dirigeixen en alemany directament als clients. Resulta que en aquesta terra "tant hostil", principal destí turístic de vostès, també si parla el català, a part de l'alemany i el castellà. Llàstima que vostè només vulgui sentir parlar de números i no tingui cap interès en conèixer la cultura d'allà on vostè fa negoci. Em sembla que està parlant del que no en sap i crec que molt mal assesorat! Em sap greu per vostè, no sap lo que es perd.

Yahoo! amb la tirania!

Increible però cert! En el món de Internet, on suposadament hi ha una gran llibertat, resulta que el motor de cerca Yahoo! es dedica a proporcionar al govern xinés les adreces IP i els e-mails dels disidents amb el règim. Aquestes dades serveixen al govern xinès per ficar a la presó a tots aquells que no pensen com ells. El post sobre la entrevista amb un pres polític xinès de nòmades, on explicava els treballs forçats a que són sotmesos els presos en les presons xineses, i els comentaris derivats de la Noemi m'han fet recordar aquesta notícia. Fa poc vaig veure la gran pel·lícula 'La vida de los otros' i vaig pensar no fa tant que aquests tipus de represions contra les llibertats de les persones encara succeïen. Aquestes vigilàncies ocultes aviam si les persones confabulen contra el règim instaurat. Doncs resulta que a la Xina segueixen així.

Asociacions de drets humans como World Organization for Human Rights ha denunciat a la empresa americana Yahoo! pel suposat col·laboracionisme amb el govern xinès. Segons publica el diari francés Le Monde, Wang Xiaoning, de 56 años, va ser condemnat al Setembre del 2003 a deu anys de presó i privació dels seus drets civils per “incitació a la subversió del poder del Estat”. Es veu que des de llavors ha sigut torturat simplement per suggerir noves línees de obertura pel seu país. Aquest és el darrer cas que es coneix però, lamentablement, no és l'únic.


La meva sorpresa és encara més gran quan m'entero que Google també és sopitosa de certes privacions de llibertat cap als xinesos. Fins i tot han reconegut que s'ha privat d'entrar a certs sites a internautes xinesos. A més a més segons denuncia la ONG Reporters sens frontières es veu que hi ha un 'pacte d'autodisciplina' que empreses com Yahoo! i MSN microsoft ja han firmat amb el govern xinès a aprtir del qual tu no pots fer blogs anònims, tens que registrar-te amb les teves dades verdaderes, retallant així la teva llibertat. O sigui que aquestes grans empreses americanes per fer-se amb el mercat asiàtic estan subscribint acords que van contra els drets humans de les persones. Un cop més fàstic és la paraula que em ve al cap! El lema és renunciem a qualsevol tipo de ideal per la pela! El mercat asiàtic s'està obrint, faci vostè negoci a qualsevol preu. Tant se val si allí la gent no és lliure i viu amb por, la qüestió és arrivar abans que els competidors encara que s'hagin de fer pactes amb el diable.


Els jocs olímpics de Pekin es veien com una possibilitat de obertura cap al món del gegant asiàtic. Esperàvem potser veure grans imatges de la cultura xinesa i de l'esport que ens deixessin bocabadats. Per ara, ens van arrivant notícies, que potser abans no ens arrivaben, que dibuixen un país reprimit, torturat i privat dels seus drets humans. Això ens deixa bocabadats també, però en sentit negatiu!

Cap al no res ...

Després d'uns dies de força feina torno a la comunitat virtual... que hagi tingut més feina de lo habitual no vol dir que no hagi estat al corrent de les notícies relacionades amb les eleccions.

En aquest post vull expressar la meva decepció per els resultats electorals. Pensant en clau espanyola ens podem alegrar de que el PP no hagi tornat al govern tant com vulguem. Per altre banda, petita decepció per la pèrdua del grup polític de Izquierda Unida que crec que ara fa uns anys (1996) tenia 21 escons. Canvio i penso ara en clau catalana... decepció és la meva única sensació. Al meu entendre resulta que aquí a Catalunya ha funcionat la campanya de la por a que els altres tornin i la gent ha corregut a votar als que ens protegiran. De fet a mi, ja em causa prou decepció que els partits exclusivament catalans hagin tingut tant mal resultats, excepte CiU que sembla que es manté. És a dir, la població catalana normalment votant d'ERC o iC ha accedit a entrar en el joc de la bipolarització simplement per la por a la tornada del PP, que ens ataquen de forma directa en innumerables ocasions, ja sigui pel tema de la llengua, com per el trasvassament de les aigues de l'Ebre, etc.... Ha deixat de banda si el PSOE tenia programa polític, si oferia noves idees o opcions per Catalunya i han anat a votar porucs amb aquell per si de cas tant català. Aquest per si de cas tant habitual que ens fa ser una autonomia i no un país.



El què em pregunto és i ara què? Ja hem evitat que el PP estigui al govern. Però ara tornen a estar els socialistes...aquells del desastre dels trens, els de l'engany de l'AVE, els de la maleni vacilant ni partía ni doblá. Ja no recordeu al Zapatero dient que faria suport al estatut que sortís de Catalunya? Estatut que va ser, finalment, pactat, sota mínims, amb CiU d'amagat de tota la resta de forces catalanes. Tornem a tenir els mateixos...els que no volen publicar les balances fiscals, no fos cas que a gran part dels espanyols se'ls hi caigués la cara de vergonya, i els que difícilment ens donaran el control del nostre Aeroport. Ara ja tornem a tenir aquest Zapatero que amb gran 'talante' promou grans concessions i mesures valentes que després es queden en el camí per no tenir fugues de votants cap al malvat PP. Anem en compte que si bé els socialistes tenen una altre manera de fer, no hem d'oblidar que tant uns com els altres no tenen cap ganes d'entendre el nostre fet diferencial i les nostres aspiracions, siguin moderades o siguin més radicals.

En aquestes eleccions ens ha faltat dignitat i coratge i així no anem enlloc...així anem cap al no res...

Kosovo independent, ... Espanya covarda!

La història va ficant a cadascú al seu lloc, suposo. Resulta que a la nostra 'grande y libre' Espanya hi conviuen diversos pobles i cultures amb divereses llengues. Diverses nacions sense Estat propi amb absoluta llibertat. I una merda!



Als Balcans la petita nacionalitat albano-kosovar s'ha autodeterminat. Ha exercit la seva llibertat de fer-ho. Diversos Estats ja han acceptat el dret d'aquest país a autodeterminar-se. Entre ells Estats Units amb interessos propis més que coneguts, els de ficar bases militars el més aprop del Kremlin o de Xina, per tenir una bona situació estratègica. Per tant no és un bon exemple, però si que ho són els diversos països europeus o de l'Amèrica del Sud que ja ho han fet. Altres països, on es troben curiosament aquells que tenen conflictes de nacionalitats dins les seves fronteres, han optat per no reconèixer el nou país, emparant-se en la legalitat internacional. Aquella, que quan cal, se n'obliden fàcilment! Espanya tenia una oportunitat de ser valenta i reconèixer un dret de un poble i no ficar-se a l'alçada de Putin o el govern xinès. Però ha seguit demostrant la mateixa covardia de sempre...la por a que la 'grande y libre' es desfaci. Uns diuen que clar...estem en campanya i ara no es moment de posicionar-se, perquè qualsevol posició pot decantar la balança. A mi em sembla que pujin uns al poder o els altres l'assumpte serà el de sempre. Aquí una Espanya arcaica i antiga, i poruga encara en molts sentits, mai farà accions reals per crear una societat, on realment, convisquin els pobles en absoluta llibertat (s'entén també contemplar el dret a autodeterminar-se). Això ens posa, a nivell europeu, a l'alçada de mentalitats gregues o rumanes, també amb minories amb aspiracions autodeterministes dins les fronteres. Perquè no es treuen tots plegats la careta i es posen la de nacionalistes espanyols, que està més d'acord amb els fets.

Felicitats Kosovo!!! Però vigileu ara s'han de fer les coses bé i no caure en revenjes i fanatismes incontrolats! És moment de desenvolupar-se, sortir de la pobresa i tancar ferides.

Soberbia anglesa.

Un cop més lliçó de sobèrbia dels anglesos. No vaig sentir ni que li van dir a Hamilton a Montmeló o quines pancartes li van mostrar. El cas és que no és res que no hagi sentit o vist en un camp de futbol un fotimer de vegades. És un problema de racisme o potser més aviat de bandalisme d'acord. Però crec que és un problema que la organització i direcció del circuit de Montmeló fàcilment pot abordar i solucionar. Només cal, en la següent carrera, requisar pancartes i controlar amb seguretat les accions dels quatre bàndals de torn.

Trobo per tant exagerat i fora de lloc que el ministre d'esports d'Anglaterra Gerry Sutcliffe s'hagi de posar en contacte amb el govern espanyol per demanar explicacions sobre el que va succeïr al circuit i demani la suspensió del GP de Montmeló. De fet, no recordo que mai cap ministre anglès s'hagi posat en contacte amb el govern espanyol o català per disculpar-se per els comportamnets dels anomenats hooligans, que la armen allà on van. Quan aquests animals venen a casa nostra es carreguen algun bar, apallisen algun pobre desgraciat que es creua en el seu camí o deixen tota la ciutat plena de merda, on és llavors el primer ministre d'Anglaterra? Si quan els teus obren malament no et disculpes no vingueu ara a demanar explicacions. Això per mi és sobèrbia i mala educació! La típica sobèrbia i mala educació dels anglesos quan van per Europa!

La paraula llibertat

És curiosa la paraula llibertat en boca de certs personatges. Ahir Mariano Rajoy, líder del Partit Popular espanyol, va estar a TV3 al programa de Mònica Terribes. Es va cansar de repetir les paraules llibertat i igualtat durant tot el seu discurs. Deia que aquestes grans paraules i encara més grans valors les han de tenir tots els espanyols. I a nivell de Catalunya comentava que els pares han de tenir dret a l'escolarització dels seus fills en català o en castellà. Aquesta per mi és una falsa llibertat. Això per mi és manipular el significat de la paraula llibertat, del gran valor que té aquesta paraula. Resulta que un pare pot tenir la decisió de quin idioma ha d'aprendre el seu fill. Ha de privar un pare vingui d'on vingui que el seu nen aprengui el màxim de llengües possibles, atenent als criteris polítics i personals d'aquest pare? I una altre qüestió...que respon aquella vella dita de divideix i guanyaràs...si crees dos bàndols en la societat, els castellano i els catalano parlants estàs dividint, i al final qui guanyarà serà el més poderós. Tots sabem quin idioma és el més poderós.

És molt fàcil fer política a Catalunya des de Madrid. I és molt fàcil omplir-se la boca de grans valors universals com la llibertat i igualtat. Però no pots encobrir darrere aquestes paraules altres intencions o donar-li a aquests valors significats equivocats. Una cosa és la llibertat i l'altre que aquí cadascú exigeixi els privilegis que troba oportú quan arriba a una altre zona de l'estat, amb uns costums i llengua pròpia. Si comencem a canviar significats de paraules com darrerament al món de la política es veu aquí allò del diàleg per entendre's s'haurà acabat.

Altres temes que atemptaven contra aquesta "llibertat" que ell defensava és el fet de que parli que amb el temps arribarem a formar una nacionalitat única a tot el món, o que els homosexuals no es puguin casar, només unir-se. I que m'en dieu de la paraula igualtat en boca del senyor Rajoy? Igualtat és tractar de manera diferent punts d'estatuts similars? Com el valencià amb el català, o el andalús amb el català?

Si us plau, no perdem el significat de les paraules. El discurs d'aquest senyor d'ahir, si no s'analitza amb esperit crític podria resultar fins i tot coherent, és més, en altres parts d'Espanya, segurament, és com una veritat absoluta. Ara si analitzem lo que defensa amb les accions que realitza o té en ment ens adonem de una gran incoherència política. Crec o confio que es pugui fer polítiques de dretes o centristes, com li vulgueu dir, sense caure amb la mentida ni amb dobles moralitats.

Sarkozy...política basada en la imatge!

Ja fa temps que li tinc ganes. Un altre polític d'aquests que va de lliberal i de bo i és un feixista prepotent. Sembla que sigui una nova moda...anar per la vida de lliberal però fotent canya a tot lo que no va en el sentit de la teva opinió. Des del seu partit Unió per un Moviment Popular, ara no fa ni un any que està en la presidència de la República francesa i ja s'ha deixat sentir i conèixer arreu del món. Un home ple de contradiccions. Un aliat de Jaques Chirac fins que aquest mateix el considerà un traïdor.

Sembla mentida que un dirigent de família hongaresa aristòcrata, que va ser expropiada de les seves pertinences i van anar donant tombs per Austria i Alemanya fins a fixar la residència a França, volgués fer fora, a cops de mànega a pressió, els manifestants dels suburbis de Paris quan era ministre de l'interior, amb la seva política de "resistència contra el crim". Què ha passat... que poden més aquestes presidències de la regió més rica de França i els clubs exclusius dels quals aquest individu és soci que la consciència d'on ha sortit cada un? Tot i que la millor manera d'arreglar les coses no és cremar la ciutat, també entenc que en aquestes regions de Paris la gent no es deu queixar perquè sí. Crec que les seves idees sobre immigració ens farien posar a tots els pèls de punta.

També sembla mentida que aquest individu sigui tant catòlic practicant i tingui com referent Joan Pau II i no va ser capaç ni de passar la pensió a la seva primera dona amb la que va tenir tres fills. No recordo que això ho ensenyés el catolicisme. Sembla més un tema de com diuen en castellà "A Dios rogando y con el mazo dando".

El tio diuen que es va gastar 34.445 euros en productes estètics i serveis d'una maquilladora, durant la seva campanya electoral. Encara que la que era la seva rival, la socialista Ségolène Royal no es va quedar curta i se'n va gastar 51,659 comptant la perruqueria, això sí. Calen tots aquests diners per la imatge d'un polític o el que calen són idees clares i netes?

Un altre que n'ha fet va ser l'alliberament dels detinguts pel cas dels nens segrestats al Txad. Pim pam...entrada triomfal d'en Nicolas! I alliberament immediat! Una operació mediàtica espectacular. I les últimes notícies i rumors senyalen que potser ell lo que va fer és ficar-se pel mig dels diplomàtics que feien la seva feina sense fer soroll. I que qui realment manega les coses és la seva ex dona Cecilia des de l'ombra. Darrera de tot gran home sempre hi ha o hi havia una gran dona o darrera d'aquesta farsa de tio algú li ha de fer la feina de debò.

Per últim quina credibilitat ens ofereix com a persona algú que coneix Carla Bruni i potser en uns tres mesos de relació ja parla de casar-se? Això també ho diu el catolicisme? O es que per aclarir la situació s'han de casar...i on està allò d'estimar-se....una gran farsa més d'aquest senyor! Em pregunto que haurà vist en aquest individu la ex model actriu i cantant Carla Bruni.

Una imatge val més que mil paraules... però a mi un home que és tot imatge em genera una gran desconfiança! Que els grans desplegaments de medis no ens ocultin la veritat, per molt que un prepotent ens el pintin de salvador. Prou de polítics forts fent negoci amb la política i més polítics humils dedicant-se a la política.

Felicitats a la Selecció catalana d'Hoquei patins!!

En aquesta ocasió un comentari curt, però no per això menys important. Moltes felicitats a la nostra selecció de Hoquei patins per la seva presència a la Copa Amèrica 2007 disputada a Xile. Només per haver estat allà i haver fet un bon paper ja mereixen tot el nostre reconeixement.

I per nosaltres els catalans mica en mica s'omple la pica. I encara que hi ha qui dirà que això no té cap importància o qui ho voldrà ridiculitzar, hem estat representats en la Copa America per la nostra selecció. Un cop més en racons llunyans ens reconeixen sense cap problema, mentre aquí a dues pases són incapaços d'entendre el nostre fet diferencial!