dimecres, 12 de març de 2008

Cap al no res ...

Després d'uns dies de força feina torno a la comunitat virtual... que hagi tingut més feina de lo habitual no vol dir que no hagi estat al corrent de les notícies relacionades amb les eleccions.

En aquest post vull expressar la meva decepció per els resultats electorals. Pensant en clau espanyola ens podem alegrar de que el PP no hagi tornat al govern tant com vulguem. Per altre banda, petita decepció per la pèrdua del grup polític de Izquierda Unida que crec que ara fa uns anys (1996) tenia 21 escons. Canvio i penso ara en clau catalana... decepció és la meva única sensació. Al meu entendre resulta que aquí a Catalunya ha funcionat la campanya de la por a que els altres tornin i la gent ha corregut a votar als que ens protegiran. De fet a mi, ja em causa prou decepció que els partits exclusivament catalans hagin tingut tant mal resultats, excepte CiU que sembla que es manté. És a dir, la població catalana normalment votant d'ERC o iC ha accedit a entrar en el joc de la bipolarització simplement per la por a la tornada del PP, que ens ataquen de forma directa en innumerables ocasions, ja sigui pel tema de la llengua, com per el trasvassament de les aigues de l'Ebre, etc.... Ha deixat de banda si el PSOE tenia programa polític, si oferia noves idees o opcions per Catalunya i han anat a votar porucs amb aquell per si de cas tant català. Aquest per si de cas tant habitual que ens fa ser una autonomia i no un país.



El què em pregunto és i ara què? Ja hem evitat que el PP estigui al govern. Però ara tornen a estar els socialistes...aquells del desastre dels trens, els de l'engany de l'AVE, els de la maleni vacilant ni partía ni doblá. Ja no recordeu al Zapatero dient que faria suport al estatut que sortís de Catalunya? Estatut que va ser, finalment, pactat, sota mínims, amb CiU d'amagat de tota la resta de forces catalanes. Tornem a tenir els mateixos...els que no volen publicar les balances fiscals, no fos cas que a gran part dels espanyols se'ls hi caigués la cara de vergonya, i els que difícilment ens donaran el control del nostre Aeroport. Ara ja tornem a tenir aquest Zapatero que amb gran 'talante' promou grans concessions i mesures valentes que després es queden en el camí per no tenir fugues de votants cap al malvat PP. Anem en compte que si bé els socialistes tenen una altre manera de fer, no hem d'oblidar que tant uns com els altres no tenen cap ganes d'entendre el nostre fet diferencial i les nostres aspiracions, siguin moderades o siguin més radicals.

En aquestes eleccions ens ha faltat dignitat i coratge i així no anem enlloc...així anem cap al no res...

1 comentari:

Asimetrich ha dit...

Trobo que ho has dit tot. És tota una amalgama de circumstàncies el que ha portat a la situació actual. El que em fa pensar que d'haver-hi ara eleccions catalanes els resultats no serien els mateixos. Crec vaja ... tot i que amb la crisi a ERC ... ves a saber!