Masais a la recerca d'aigua a la Marató de Londres

Ens uns dies on l'aigua està en boca de tots, però en sentit figurat, em sorpren la iniciativa d'aquests habitants de l'Àfrica. Sis guerrers masais de l'Àfrica van participar aquest passat cap de setmana en la marató de Londres. Això va ser possible per la iniciativa de la ONG Greenforce. Aquests els hi van proporcionar el medi per desplaçar-se i els hi van fer una mica de intèrprets, ja que només un dels sis guerres masais parlava l'anglès una miqueta. Aquesta ètnia de l'Àfrica és llegendària per caminar grans distàncies per la savana africana amb poca aigua o sense aigua. En el seu dia dia acostumen a córrer grans distàncies per caçar per les seves famílies o per cercar aigua o altres aliments. Un del ritus de iniciació per els joves guerrer masais és perseguir i acabar matant amb la seva llança un gran lleó mascle.

Es van desplaçar des del Kilimanjaro cap a Londres per fer la marató. Van participar en la marató amb el vestit tradicional, penjolls, joies i llances al damunt. Fins i tot el director de la marató va accedir a que es posessin els dorsals als escuts per preservar els seus vestits tradicionals. Una cosa ben curiosa va ser que les seves sabates van ser pneumàtics retallats, o sigui pneumàtics que ells troben abandonats i els retallen per fer-se unes 'sabatilles esportives'. Us imagineu córrer 42 quilòmetres amb els peus enfundats dins un fragment de pneumàtic subjectat amb una cinta?


Durant la marató i crec que encara està oberta, la població anglesa i mundial, evidentment, tenia la possibilitat de fer donatius per aquesta gent. Amb unes 20,000 lliures tenien suficient per fer un pou per cercar aigua de aqüífers subterranis. Que no es confongui ningú, no han vingut a buscar caritat, han vingut a lluitar pel seu poble. Han vingut a aconseguir aigua neta per els seus. La diferència amb el seu dia a dia és que l'han anat a buscar a Londres. A més a més van fer tota la marató cantant els seus cants tradicionals. I quan van arrivar al final seguien cantant mentre altres esbufegaven. Aquesta gent no està boja, per mi han fet una gran demostració de coratge i preocupació pels seus. A vegades els herois no porten capa ni antifaços ni saben volar.

Em sembla un gran exemple de preocupació per la seva societat, pel seu poblat, per les seves famílies. Crec que els poblats africans, que en moltes coses estan ben atrasats, potser en qüestions socials ens donen unes quantes voltes, com per exemple en el valor de compartir. Una paraula que hauria de ser un valor apreciat en la nostre societat, no una cosa que només es fa amb pares, germans i com a molt amics. Al veure aquesta notícia se'm va acudir posar un parell de sorsals al Mas i al Montilla i fer-los córrer per tota França en busca de aigua per el seu poblat.