Els australians ACDC estan en forma

Tenia pendent fer la crónica del darrer concert al que hi he assistit. Va ser a l'estadi de Montjuic, al Lluís Companys. Vam arribar cap a quarst de deu i ja estaven els previs tocant, la veritat no vaig fer massa cas perquè estava tot ple i la feina era trobar una posició per 4 a la grada. Amb les entrades esgotades per més de 62.000 incondicionals que venien de diferents llocs però amb denominador comú...camiseta negre, texans i banyes de dimoni...

Va ser un concert increibles, els que repetien s'afanyaven a dir que per ells un dels millors. Per mi era el primer i kla veritat vaig flipar. Per les 4 pantalles gegants els veia la cara, una cara on es dibuixaba el pas del temps, després veies com corrien per l'escenari per una rampa fins un escenari col·locat al mig del camp i no t'ho podies creure. Angus Yang no va decebre, riffs de pura essència rock, solos al llarg del màstil i streptease fins mostrar el cul dels calçotets on posava ben clar ACDC. Un tren a l'escenari i una nina inflable amb grans glàndules mamàries van completar la nota còmica. ACDC va fer el seu primer treball al 1973. Un no s'adona de lo que han influenciat aquesta gent el rock, i la joventut de la nostra quinta i de quintes previes, fins que no és allí, al ben mig d'un concert d'ells, escoltant tots aquells riffs que més d'un cop s'han quedat grabats a la memòria.

Solo Angus Yang: (no us el perdeu els amants del guitarreo!)



Un cop havien tocat grans clàssics (Hells Bells, Thunderstrick, TNT, For those about to rock, Back in black, etc...) i fins i tot es van atrevir amb alguna cançó del nou, va arribar el temps dels bisos, quan Johnson va voler mostrar la seva samarreta del Barça amb el número 1, mentre sonaba Highway to hell. Al final comiat amb focs artificials i tots amb cara de embadalits cap a casa. Només una crítica que no sé si té a veure amb el grup o només amb la organització. ELs preus dins del camp eren totalment abusius, però per una altre cop ja ho sé...entrepà de casa sempre!!!

Highway to hell - Brian Johnson cantant amb la samarreta del Barça:

Minuts de Rock'n'Roll !!!!

Degut a que estic concentradíssim en la redacció de la meva tesi, us ofereixo uns minuts musical...uns minuts de punk rock!!! A part li fem una miqueta de cas a la música que feia temps que tenia abandonada aquesta secció. Espero que els disfruteu....

Ja us els havia presentat, però és un grup de rock alternatiu alemany que no deixa de sorprendre...us deixo amb l'interessant vídeo de la cançó 'Cut off the top'...



Una altre perla d'aquests alemanys..'Jane became insane'....




Un altre grup d' origen california, on a part d'anous hi ha grans bandes de punk rock, que fan un punk rock de alta qualitat són els Ignite. Us recomano encesament els CDs 'Our darkest days' (2006) i el 'A place called home' (2000)...Aquí us deixo amb una versió que fan del clàssic dels U2 'Sunday bloody sunday' dedicat al diumenge de sang i fetge que es va viure a Irlanda. El so no és molt bo (és un directe a Portugal què voleu?), sobretot quan les guitarres comencen a fotre-li canya. Però la veu del cantant sobresurt i escolteu la reivindicació d'abans de començar...un exercici de honestedat....



Aquí us deixo una altre cançoneta d'aquest grup californià...'My judgement day'.....



I una altre impressionant cançó barrejant pura energia i melodia...i on es torna a veure l'esperit reivindicatiu...'Bleeding'.....



Bé espero que tingueu prou punk rock mentre acabo d'escriure la tesi. Ja tornaré amb noves idees! ;)

Once

En aquest post vull parlar de música i de cinema.... Once és la millor pel·lícula que he vist darrerament. És una producció irlandesa feta pel director John Carney. Un complet desconegut per mi, de uns 35 anys, que ha fet una verdadera obra mestra. Una història d'amor i música, però no en plan pastel, sino a la irlandesa, que transcorre pels carrers de Dublín. Una història que no necessariament té que acabar bé o malament, una història de la vida. Ell és un guitarrista que toca cada dia pel carrer i ella una noia txeca amb estudis de piano. Lo curiós és que aquests actors a la vida real realment són músics. El noi és intrepretat per Glen Hasard, el qual va composar les cançons expresament per la pel·lícula, totes elles són de gran qualitat. Investigant més sobre la pel·lícula...el director havia tocat el baix en el grup on és vocalista Glen Hasard entre 1991 i 1993. La banda on van coincidir actor i director s'anomena The frames, una banda irlandesa formada l'any 1990 a Dublín amb 6 discs editats. Ella és una pianista txeca, anomenada Markéta Irglová, que ha col·laborat durant els darrers anys amb Glen Hasard, el vocalista de The Frames. Tot plegat un muntatge que ja de per si pica la curiositat.




La pel·lícula seria com un musical, però no com els musicals comuns. Les cançons són intrepretades en la pel·lícula i composades per la pel·lícula i són interpretades pels dos músics quan toca i senceres. Un musical alternatiu d'alta qualitat amb un argument sòlid i original que no deixa indiferent. Us la recomano!

Aquí teniu una de les cançons que es poden escoltar en la pel·lícula, senzillament una perla...

At the drive in

Avui us porto a descobrir una banda de la Amèrica profunda. Sembla estrany que d'aquelles latituds surtin grans músics com aquests. Aquest és una banda qualificada com a post-hardcore de El Paso (Texas) que fou fundada al 1993 i va morir al 2001. Inspirada en grans bandes que van marcar estil com Fugazzi dins el Hardcore. Com a millor disc podria destacar el Relationship of command.

Aquesta és una d'aquelles bandes que els escoltes una primera vegada i penses aquests a que es dediquen...quin estil és aquest? I després a còpia de sentir-los acaben sent un dels teus referents pel que fa a la música. Lletres metafòriques i guitarres estridents combinades amb posades en escena molt energètiques i de tant en quant fins i tot alguna psicodèlia. Tot plegat els hi donava un so completament experimental i novedós dins les bandes contemporanies d'estils similars. Caram com està/estava l'escena Hardcore a Texas.

Al 2001 van trencar la banda formant dos posteriorment. El trencament fos degut a diferents criteris musicals. Les bandes que van formar es van anomenar The Mars Volta, on van anar a para el vocalista Cedric Bixler and un guitarra partidaris de sons més experimentals, mentre que l'altre es va anomenar Sparta on van anar a parar la resta dels integrants amb pensaments més de rock progresiu.

Aquí trobareu una petita mostra d'ells. Es tracta de un dels seus hits dins la ràdio "One armed Scissor".

The Beatsteaks

Avui entrada musical! Aquest és un dels grups que estic escoltant més últimament! Són una banda de rock alternatiu d'Alemanya fundada al 1995 i que resideix a Berlin. Llàstima que no vaig coincidir amb ells quan vaig estar per allí. Tenen dos grans CDs que destaquen entre els altres 'Launched' and 'Livin targets' (2002). Les seves cançons són un rock i en ocasions punk rock molt energètic...gaudiu-ne amb aquest petit exemple...

Last.fm

Potser molts de vosaltres ja el coneixeu. Però tot i així he considerat que era un link ciós per afegir aquest blog i a part comentar-ho una mica. Last.fm és un link sobre música, hi ha música de tot tipus i pots escoltar els teus grups de música favorits i saber quines són les cançons més escoltades d'aquests. Hi ha innumerables opcions més. Ara bé, el que he trobat més interessant és que aquesta pàgina web et per met buscar un grup i et dona una llista de grups similars al que tu busques. D'aquesta manera pots trobar grups musicals de l'estil dels que a tu t'agraden.

Jo ho he trobat molt interessant i us ho recomano als que us agradi la música. Podeu entrar i jugar una estona i ja comentareu si trobeu alguna cosa nova o interessant. Enjoy the music!