dijous, 13 de març del 2008

Once

En aquest post vull parlar de música i de cinema.... Once és la millor pel·lícula que he vist darrerament. És una producció irlandesa feta pel director John Carney. Un complet desconegut per mi, de uns 35 anys, que ha fet una verdadera obra mestra. Una història d'amor i música, però no en plan pastel, sino a la irlandesa, que transcorre pels carrers de Dublín. Una història que no necessariament té que acabar bé o malament, una història de la vida. Ell és un guitarrista que toca cada dia pel carrer i ella una noia txeca amb estudis de piano. Lo curiós és que aquests actors a la vida real realment són músics. El noi és intrepretat per Glen Hasard, el qual va composar les cançons expresament per la pel·lícula, totes elles són de gran qualitat. Investigant més sobre la pel·lícula...el director havia tocat el baix en el grup on és vocalista Glen Hasard entre 1991 i 1993. La banda on van coincidir actor i director s'anomena The frames, una banda irlandesa formada l'any 1990 a Dublín amb 6 discs editats. Ella és una pianista txeca, anomenada Markéta Irglová, que ha col·laborat durant els darrers anys amb Glen Hasard, el vocalista de The Frames. Tot plegat un muntatge que ja de per si pica la curiositat.




La pel·lícula seria com un musical, però no com els musicals comuns. Les cançons són intrepretades en la pel·lícula i composades per la pel·lícula i són interpretades pels dos músics quan toca i senceres. Un musical alternatiu d'alta qualitat amb un argument sòlid i original que no deixa indiferent. Us la recomano!

Aquí teniu una de les cançons que es poden escoltar en la pel·lícula, senzillament una perla...

6 comentaris:

Jose Ramos ha dit...

Loco!!!!, otra vez te me adelantaste...., tengo la peli en "cue" de pelis para ver...y esta la iba a ver este finde, me cago en Deu!!!!...., fijo que hubiera hecho uno..., pero bueno..., así son las cosas...
Volveré a comentar sobre esto con más fundamento cuando haya visto la peli, ahora me dió más ganas de verla porque veo que pinta bien y da para pensar en lo personal a cada uno....; esas son las buenas, las que te dejan un interrogante para que uno aplique la respuesta o reflexión a su vida cotidiana...
Por cierto, la cançó molt bonica....., pero de un harkoreta com tú....me extraña araña, jejejee....
Doncs, tornaré després de veure la peli...
saluts

PD: que tal my improvisated catalá??, jejejeje..

Esther Sala ha dit...

Bones!!!Genial!!!Que cabroooon, jo estic amb en Raman, ara tinc més ganes de veure-la, ja que n'hi ha que encara no em tingut la oportunitat,saps??!!!
La canço està molt bé i la peli sembla d'aquelles que no et deixa indiferent, jo també ho crec, a més....(es que dj raman, me has quitao las palabras!!!!!voy a decir lo mismo que tú!!Ej qué.....) a lo que anava....que no et deixa indiferent mira't a tú......qui ho diria!!jejeje

Bueno nen, que vagi bé i fins la pròxima!!

Goblin77 ha dit...

Que sapigueu que el punk rock o el metal no està renyit amb el bon gust! I quan una cosa és bona s'ha de dir! ;)

Molt bé el teu català DJ Raman!!! D'aquí poc ja et veig parlant cada dia! :)

Aviam si mireu la peli que val la pena!!

Jose Ramos ha dit...

Locosss!!!!.....Todavía no vi la peli......, pero fijo que este viernes la veo...., sí, fijo, fijísimo....jejejeje...
Asique Esther, si querés te hago una copia...., calculo que esta la podrás ver en el reproductor de DVD....jejejejeje...que seguro no viste Snatch todavía, jejeje...
salu2 y volveré...

Esther Sala ha dit...

jooooooooooo.......vale!!ya lo sé, todavía no he visto Snatch pero no por ganas, sinó porque solo puedo ver-la en el portátil, así que a ver si me aplico y este sábado la veo porque hoy es viernes!!!jijiji!!Yo ya vi ONCE....jejeje, ayer, es mu xula!Vale la pena!
Albert!!Ja vaig comentar algo,però bé, dir-te que és una peli amb molta música i la història d'amor és molt maca,i la música és genial, ens va agradar a tots!!Gràcies per la recomanació!!jejeje

Jose Ramos ha dit...

Por fin......, la vi estos días entre puente y no puente...
Tengo que decir que primero vi la primer media hora....., me empezaba a resultar difícil....
Aunque después me la vi entera...., y por la noche al ir a dormir.......me la miré otra vez....
Vaya peli.....uffff...., en cierta forma entendí esa actitud de no saber para donde apuntar el sentido del día a día cotidiano, después de que a uno le pasa lo que le pasa a los personajes de la peli....
Que se yo....., es una buena peli....