El somni continua!

Avui tornarem a parlar del Barça, precisament despres de la destrempera d'ahir. Aquests dos anys hem gaudit d'un dels millors equips de tots els temps. I crec fermament que en podem seguir gaudint gracies al gran bloc que tenim. Espero que les eleccions possin al capdevant algu que deixi fer en Guardiola i el seu equip. Nomes calen 4 retocs, perque sempre es pot millorar. Pero avui no es dia per entrar en valoracions tecniques. Avui es un dia per anar superant la tristesa lentament i aixecar-se i sobretot estar al costat d'un equip que se m'en refot si guanya algo aquesta temporada o no. Malhauradament, nomes quan hi ha exits es recorda el col.lectiu huma que ha estat darrere de l'exit. Pero aquest es un equip que dona plaer visual als que ens agrada el futbol i et fa sentir orgullos fora dels camps de futbol. Es elegant amb la pilota als peus i en les formes i aixeca passions.

Un equiq amb una filosofia propia, un estil propi i engrescador i un "seny i rauxa" catalans que molt be ha sapigut reforçar en Pep Guardiola. Un equip que ha anat mes enlla, i fins i tot, s'ha atrevit a canviar la historia. Dos grans victories seguides al Bernabeu, totes dues amb lliço de futbol incluida, guanyar tot lo que jugaven l'any passat, i la demostracio que no nomes amb diners es fa tot han provocat que aquella famosa "madriditis" que deien que patiem ara es digui "barcelonitis" i la pateixin a Madrid. M'enorgulleix encara mes que en aquesta ciutat nomes facin que parlar del Barça i esperin a que perdem per celebrar alguna cosa. Pobrets d'anima que sera lo darrer que celebrin aquest any!

Tot i que amb un altre arbitre en el partit d'anada encara seriem a la Champions, tant se val, el barcelonista ha deixat de preocupar-se de l'arbitre. Perdem, felicitem al rival i ens aixequem per seguir vius an altres competicions i al costat del nostre equip. Ens preocupem de jugar be, d'agradar, d'apropar-nos a l'essencia del futbol i que fins i tot el rival ens aplaudeixi. Deixem la bruticia, els descredits i les barbaritats varies per la prensa madrilenya i els Mourinhos de torn, ells es posen en evidencia per si sols. M'enorgulleix que ahir es fessin servir fins a 9 jugadors crescuts a can Barça en una semifinal de la Champions, que el Barça anes a Milan, a Londres, a Stuttgart i a on faci falta a jugar a futbol, i que mai planti un autobus davant de la porteria. Vaig trobar digne d'admirar la fredor d'en Pep quan en Mourinho intentava provocar-lo, la elegancia dels jugadors del Barça i la il.lusio i entrega de l'aficio. Ahir no podia estar al camp, pero part del meu cor cule i la meva sang catalana hi eren aixecant una de les cartulines d'un increible mosaic. Tot i que costi mes, m'agrada que quan el Barça arriva a les finals sigui per futbol, per grans jugades i per grans futbolistes com Iniesta, Messi, Xavi, Pique, Puyol, Valdes...etc..., no per tacticismes avorrits, resultadismes, trucs deshonestos o violencia exagerada. Pero, realment en el futbol d'avui en dia i en moltes altres coses primen els resultats. Els cules romantics que quedem nomes ens queda seguir gaudint amb el nostre equip i el seu bon joc. I a vegades aixo ens permet arrivar a finals, pero a vegades ens deixa a mig cami per ser fidels al nostre estil.

No tingueu dubte que aquest equip es tornara aixecar, tornara a jugar a futbol i ens seguirem sentint orgullosos. Perque com diu l'himne ... tenim un nom i el sap tothom arreu del mon!

Quan el feixisme es vesteix de seda...

Ell es un paio d'aquests que quan obre la boca tothom escolta. Un home respectat dins el mon del futbol pel seu saber estar i per entendre de futbol. Vaja en Jorge Valdano podria ser a Madrid lo que aqui es mes o menys Johan cruyff?

Tant se val el cas es que el pobre ho ha tingut que dir. Ja feia temps que suposo que ho sentia i no ha pogut mes. I clar abans de rebentar, anem a obrir la boca i vomitar. En Jorge ha deixat el seu traje, sempre immaculat i caballeresc, i per fi s'ha embrutat les mans, s'ha llencat al fang i s'hi ha rebossat. En Jorge suposo que amb una pujada de ego ha volgut opinar sobre Catalunya i Espanya, sobre tendencies politiques. D'un dia per l'altre el paio no nomes entenia de futbol sino que tambe de medecina, de politica, de religio i de societat. Mare meva quin intel.lectual! Sera que sortir a la TV i als diaris et dona l'autoritat de sentir-te capac de tot. Llegiu si us plau primer les declaracions, que son dignes d'aplaudir:


Sobre politica, esglesia i societat:

Valdano: "El Barcelona mira desde Cataluña hacia adentro, el Madrid desde España hacia fuera"
(clicant aqui teniu tot l'article, prepareu un bon cafe i llegiu-lo! Millor que el 'peliculon' "Top Secret!")

"Aquí será difícil que algún jugador diga 'Viva el Real Madrid y viva la Comunidad de Madrid"

Els mateixos jugadors del R.Madrid t'han contradit i han dit que ells dirien lo que els hi dones la gana, - vegis declaracions de Iker Casillas! - aixo es comentari de fatxa encobert (els neolliberals aquests que corren per Espanya!) amic Valdano!

"Parece que la iglesia tiene que estar por encima de regionalismos y me sorprendió que con Ibrahimovic no aplicara un discurso del mismo orden"

Atencio a la mala llet que arrosega el pobre...regionalismos....jajajaja!!! Acaba de reduir anys de historia catalana a regionalismos! Ueeeee!!!! Valdano! Valdano!! Per cert no comparis si us plau les maneres de fer i el gasto que ha fet el R. Madrid - gracies als bancs espanyols que despres quan demanis tu com a ciutada un credit no te'l donaran - amb la manera de fitxar del Barca. Quina barra i quina prepotencia!

Sobre medicina: (amb certa mala llet i notis la ironia)

"Se pretendía que yo defendiera a Milito por la nobleza personal del jugador y porque era muy interesante en términos futbolísticos para el Real Madrid pero el tiempo me ha dado la razón"

Aquesta es per mi la pitjor de les frases. La que et mostra com es una persona en les seves entranyes. De politica i religio qualsevol pot tenir la seva tendencia, mes o menys equivocada. Pero una frase com aquesta en un mitja de comunicacio et delata! Tela marinera! O sigui a un professional, que esta lluitant per tornar als terrenys de joc des de fa un any, se l'ha de matxacar d'aquesta manera? El temps t'ha donat, per les casualitats de la vida, l'opurtunitat de poder dir aquesta frase, no t'ha donat pas la rao Jorgito! Miserable!

Per molt que el vestim de seda, la bestia que porta dins en Jorge s'ha despertat, pero tranquils aqui estem acostumats a rebre i a no fer gaires escarafalls. Us enrecordeu quan l'Oleguer va manifestar en uns escrits la seva tendencia politica la que es va liar. Va ser la mofa del pais sencer. Ara tranquils que no pasa res, una agressio mes sense resposta...

(si us plau disculpeu les faltas d'ortografia pero escric ultimament des d'un US Keyboard! :) )

Ni autocomplacencia, ni excuses si us plau!

Faig una parada en el cami de la variacio genetica per retornar a un tema mes del poble, com es el futbol. I concretament parlar del Barca. Ja fa temps que em pregunto com funciona la sseccio del club encarregada dels fitxatges del nostre estimat equip. Avui al Sport llegeixo que el nostre apreciat Txiki Begiristain diu: Txiki: "Los jugadores que necesitamos están imposibles".


Tot i que el Txiki es un paio que em cau molt be en aquesta ocasio discrepo totalment. Els jugadors que li interessen el Barca estan escampats arreu del mon en lliues desconegudes. Son forts, joves, habilidosos i amb unes ganes bojes de lluir la samarreta del Barca i guanyar la copa de europa! Aquests son jugadors desconeguts com quan es va fitxar Stoitxkov. Us enrecordeu? De fet per fitxar a Dani Alves, Ribery, Mascherano, Ibrahimovic, Cesc, Kaka o C. Ronaldo em poden posar a mi o a la portera del senyor Nunez. Pero jo entenc que la secretaria tecnica no ha d'anar a buscar nomes cracks mundials ja contrastats. Al meu entendre ha de crear un entramat de observadors que els permetin trobar les joves promeses amb ganes de triunfar i amb aquests anar renovant l'equip. Evidenment quan algun crack es posi a tiro i no suposi hipotecar-se com fa el Madrid, ho han d'aprofitar. Pero no Txiqui, els jugadors que necessita o necessitava el Barca (ja que la temporada al meu entendre ja ha comencat i l'estan tirant endavant els mateixos de l'any passat mes la cantera) estan esperant i no son impossibles.

Per altre banda llegeixo a en Xavier Sala Martin afirmant que: "Al final ha resultado que no estábamos tan mal". Doncs si senyor Sala Martin, estavem fatal i per aixo es va canviar l'entrenador i van desapareixer la meitat dels membres de la junta, perque estavem fatal! Va caldre un soci que promogues una mocio de censura perque els membres d'aquella junta i com a principal responsable el president Joan Laporta, no en tenia ni idea de que fer i perpetuava en el carrec una persona que permetia que el vestuari fos una casa de barrets.


A mi aquesta frase em sona a autocomplacencia ara que tot va be i la del Txiki a excusa. Si us plau, no caiem en els mateixos errors d'altres anys. Ara que tot va perfecte no comencem a ser autocomplaents, a dir que tenim el millor equip del mon (aixo senyors ja sabem que varia molt rapidament), ni ens comencem a conformar amb excuses tals com que els jugadors estan cars. La politica que ha de portar el Barca no es aquesta.

Futbol d'èlit ...i Tricampions!!!!

Necessitaba uns dies per pair aquest any increible de futbol. Perà ha arribat el moment de homenatjar el nostre Barça. Perque aquest any sí culès, aquest any sí hem vist futbol i el món ha vist de què som capaços. Som els Campions d'Europa, de la Lliga espanyola i del Copa per mèrits propis, amb un futbol realment bonic i vistós i a sobre donant exemple. Per tots el culès aquí penjo aquest video en homenatge als campions, a nosaltres als seguidors i en definitiva als amants del futbol.

Lo puto gusiluz o Don Andrés!!!!

És un personatge entre tímid i prudent fins que es posa les botes. Llavors és un futbolista creatiu atrevit i gens tímid. És dels que no s'amaga i vol la pilota, dels que se la juga en qualsevol moment del partit, vagi bé o malament, és a dir al Bernabeu amb un rival vençut o a Stamford Bridge amb un rival molt fort física i mentalment. Ahir li va arrivar un premi, un premi merescut a una carrera admirable i silenciosa cap a l'èxit. Sense piercings, cabells tenyits, sense ser un fashion victim i sense novies amb tetes operades, el noi de Fuentealbilla ha arrivat a ser un dels millors jugadors de futbol del planeta. No ven portades ni sortides de to, però juga a futbol que al final, és lo que ens interessa als que seguim apreciant aquest esport.

Senyors/es ha guanyat el futbol i per una vegada, en un esport sovint injust, s'ha fet algo de justícia. Des de Londres i des d'aquí prop de casa nostra se'ns criticarà i se'ns recordarà un possible penal de Piqué, ja ningú s'enrecorda, pel que veig, del penal que no ens van pitar a l'anada sobre Henry, de que Ballack hauria d'haver sigut expulsat, de que Malouda s'hauria d'haver emportat alguna tarjeta tant a l'anada com a la tornada, de que Drogba hauria d'haver sigut també sancionat amb tarjeta per infinites lipotimiesa dins l'àrea o de que se'ns va expulsar a Abidal per una lipotimia d'Anelka. Pura hipocresia! Aquells qui més ens criticaran són els que precisament estan abonats a guanyar d'aquesta manera, en l'últim suspir i amb jugades polèmiques (Madrid i Chelsea entre d'altres...).

Però oblidem la carronya per uns moments i disfrutem aquest moment culès i amants del futbol. Tenim un equip guanyador i que juga molt bé amb uns cracks admirables dins i fins i tot fora del camp com l'Andrés! Veieu un cop més un moment que passarà a la històrica futbolística.

Per fi s'imposa la lògica...històric!!!!!

Doncs si senyores i senyors, el dissabte vam assistir a un espectacle amb majúscules! Vam veure com el Barça es posava les piles i esborrava del camp a un Madrid que jugava en el seu camp i encara tenia alguna esperança d'estar a l'alçada del Barça. On està ara el anomenat 'canguelo' o aquells que deien que al Bernabeu se'ns acabaria la festa. Ja hi hem passat pel Bernabeu senyors del petit gran país madrileny...ja hi hem passat i hi hem fet un recital que espero no oblidin mai! Què els aprofiti la 'soberbia merengue', ja se la poden ben menjar amb patates! (per patates ja tenen els seus jugadors!).

Per fi l'equip perfectament comandat i motivat per Guardiola deixava les coses clares. Potser hem fet algun mal partit o potser ens marquen molts gols a pilota parada, però aquest any el millor equip de futbol és el Barça. I jo m'atreviria a dir que és potser el millor equip de futbol que havia vist mai. Jo crec que no s'havia vist mai tanta fluència en el joc, tants jugadors buscant l'espai per rebre una passada i tants petits hobbies junts (Messi, Xavi, Iniesta) remenant la pilota al seu plaer. I no només fan filigranes o dones gols fets a Henry o Eto'o, a més a més el Barça pressionava i recuperava pilotes a un ritme frenètic amb un Touré Yaya immens, dos centrals catalans que senten els colors ben endins com són Puyol i Piqué i dos laterals que pressionen i ho donen tot Abidal i Alves. Si m'haig de quedar amb una imatge em quedo amb el capità Puyol fent un petó a la senyera després d'haver marcat el segon gol que encarrilava el partit! El premi a un esforç i la dedicatòria a un sentiment!

Falta guanyar títols perquè diuen que així ets recordat, però en aquesta temporada ja hi ha molts partits que ens han quedat gravats en la memòria. Són aquells partits que la gent s'oblida des tres punts en joc. Són aquells partits en que un cop acabada una jugada ja n'esperes una altre i no vols que l'arbitre xiuli el final. Com el partit de dissabte, aquest ja històric 2 a 6 que li va clavar el Barça al etern rival!

Un Barça impresionant!!!!

I per què no tornar a reengegar aquest blog parlant de futbol? I per què no fer-ho parlant d'autèntic futbol? O sigui parlar del Barça!

Aquest Barça és increible i lo que està fent és impronosticable, impensable, inimaginable, només somiable i desitjable! Un equip llançat a guanyar totes les competicions que juga! Tant de bo així sigui.



El Barça ha fet 59 de 66 a la lliga! Això és alucinant. Aquest és un Barça de records amb els seus tres davanters titulars dins dels jugadors candidats pel golejador de la lliga (Eto'o, Messi i Henry), però és un Barça també de bon joc i un Barça humà i humil, potser gràcies a la mà del seu entrenador.

Aquest Barça va començar amb una derrota amb el Numància i un empat a casa contra el Racing. Un escenari que genes feia presagiar el vendaval de joc, gols i records que vindria després. El Barça és avui en dia un exemple a imitar i admirar. Tal com a vegades critiquem amb foça per canviar lo que no va bé, hem de saber elogiar lo que és increible i una feina molt ben feta.

El entrenador d'aquest Barça ha sapigut infondre als seus jugadors una força i unes ganes admirables. El Barça presiona des de tres quarts de camp, recupera un munt de pilotes i surt a l'atac amb una velocitat digne de Carl Lewis o Linford Christie i amb la pilota enganxada al peu. En Pep juga amb els de la casa, amb els que viuen els colors, amb jugadors que han renascut amb fitxatges que s'han revaloritzat i adaptat a les mil meravelles. I encara més sorprenent, el Barça juga en ocasions amb la mateixa alineació que l'any passat i segueix complint i amb nota. Com és de necessari a vegades un anàlisi exhaustiu del què ha passat i un canvi des de lo més profund. A vegades val la pena tot i que el canvia hagi pogut ser doloros...Ronaldinho, Deco, Rijkaard, moció de censura, etc... Ningú realment, ni els detractors de Guardiola, ni els que el defensaven es podien esperar aquests resultats. Ningú, encara ara, ens creiem que aquests jugadors estiguin tant motivats, que tots estiguin a un nivell més que bo, que lluitin des del primer minut fins al darrer tot i guanyar i de molt a vegades, que toquin de peus a terra i que 'treballin' gairebé 8 hores com les persones normals. Guardiola ha humanitzat el futbol i resulta que a sobre les coses li funcionen i molt bé!


El Barça té jugadors increibles, de dibuixos animats com Messi, Iniesta, Alvés o Eto'o. Té treballadors incansables i alhora amb una tècnica increible com Xavi, Busquets o Touré Yaya i homes de confiança i seguretat com Piqué, Puyol o Marquez i sobretot té una plantilla que surti qui surti està motivat i porta minuts a sobre, un altre mèrit d'en Guardiola! No hi ha jugadors que han de jugar per decret ni altres que no juguen mai i simplement escalfen banqueta.

Ara el nostre joc de can Barça ja l'hem recuperat, ara el soci ja està content. Aquest és el Barça que ens fa sentir orgullosos, el què guanya perquè s'ho mereix i fins i tot els rivals es treuen els barret. Algo que sempre ens diferenciarà del etern rival. Nosaltres quan guanyem és perquè estem desenvolupant un joc que destaca per sobre de la resta. Ara falten els títols. En el futbol malhauradament sempre manen el resultats. Però de moment tenim grans jugades, un entrenador que dóna una lliçó de futbol i de humanitat en cada roda de prensa que el sentim, uns jugadors treballadors, motivats i amb il·lusió! Un Barça exemplar! Que segueixi la festa si us plau!

"La llibertat d'expressió no està per sobre de la llei"

Aquesta bonica frase carregada de contrasentit la va espetar ahir un alt dirigent del govern xinès. Un d'aquests que porten 40 anys al càrrec. Sembla una declaració de intencions. Precisament, la llibertat d'expressió hauria de poder opinar sobre les lleis si aquestes van, per exemple, contra la dignitat dels habitants del país o contra els drets humans.En aquest magnífic país de la Xina es on es celebraran els Jocs Olímpics 2008. Una gran festa de la hipocresia en un país, segurament preciós i carregat d'història, però que segueix sent un país repressor i invasor! Molts altres països que han celebrat Jocs Olímpics també ho han sigut, però no en la actualitat en el grau de la Xina. Crec que el Comité Olímpic Internacional (COI) es podria mirar una miqueta més les condicions dels drets humans d'allà on decideix que se celebrin els Jocs. Repeteixo que hi ha pocs països lliures de culpa, que no ens embauquin!, però que almenys actualment ens els països candidats se'ls demanés uns mínims de llibertat, llibertat d'expressió, drets humans i res de polítiques totalitàries.


El COI ha passat un document als esportistes en el qual se'ls prohibeix parlar de política i evidentment sobre el govern xinès en les instal·lacions o villa olímpica. Només ho podran fer en zones públiques o en el seu país. O sigui, que el que interessa és que els esportistes no tinguin cap tipus de criteri, que no pensin i només saltin amb la pèrtiga com uns micos o corrin sense parar com Forrest Gump. Això és l'esperit olímpic? Volem atletes que no molestin el gran teatre, la gran farsa ha de continuar passi lo que passi. Jo preferiria atletes que primer de tot siguin persones i que després facin els 100 metres en 9,73 segons. Els preferiria que sapiguessin diferenciar entre lo que és una demòcracia o lo que és just (o mitjanament just, perque hi ha democràcies que tela marinera...) i lo que que és un règim autoritari i lo que és injust. L'esperit olímpic ha de reflexar uns valors que, sota la estreta vigilància del règim xinès i en un estat de por o passotisme internacional, difícilment es pot desenvolupar. Només prima que es doni una gran aparença de normalitat, mentre segurament alguns activistes tibetans, periodistes xinesos, etc.. estiguin sent torturats en algun indret del país. Felicitats per avançat al COI per aquests Jocs Olímpics!

Els Jocs Olímpics de Pekín 2008 seran, possiblement, un altre episodi dantesc de la condició humana.

L'eurocopa...

Volíeu un post sobre la Eurocopa, doncs el tindreu! No es pot negar que Espanya tenia el millor equip del campionat i és la selecció que ha jugat millor. Per tant, merescuda victòria futbolísticament parlant i felicitats per aquells que se sentin espanyols. No hi ha més que veure que nou jugadors del equip ideal de la competició són de la selecció espanyola. I fins i tot el millor jugador de la competició ha sigut Xavi Hernandez, el blaugrana després de una irregular campanya al Barça ens sorprenia l'altre dia entonant un "Viva España". Algo que que exaltaba els ànims d'aquells que l'aclamaven i enfonsava en la misèria la majoria d'aquells que li donem suport la majoria de l'any. Jugar una Eurocopa amb la selcció espanyola és una oportunitat futbolística única, però dir "Viva España" ja s'han de tenir ganes. Si us vau fixar, per un cop tots els jugadors eren espanyols, no es va sentir allò típic de quan es perd alguna competició esportiva...'el atleta catalan' o 'el jugador catalan', hi havia una germanor, una gresca i una xerinola amenitzada per el showman Reina que feia por!


Per altre banda, per mi va ser una decebedora nit a Tarragona, veient la ciutat entregada a la 'fúria roja'. Segons el meu entendre seria més normal celebrar la victòria de una hipotètica selecció catalana, del Nàstic, del Barça. Cada celebració té un lloc, un moment i un significat. El moment, lògicament, després del partit. Un detall en quant al lloc de celebració, aquest va ser (aquí a Tarragona) la font del centenari, on acostumen anar els seguidors del Reial Madrid a celebrar les seves conquestes. I la de l'altre dia, a part de ser una celebració de que la selecció de futbol espanyol ha guanyat, per mi va tenir el significat un cop més d'una exaltació de l'espanyolisme present en la nostra terra, que és fins i tot en ocasions més fervent que el espanyolisme d'Espanya.

Segons he anat sentint en els últims dies la gent diu que és només futbol, que no passa res, que hi havien jugadors catalans, que al revés també passa el mateix, etc... I he sentit això tant al carrer com a TV3. Doncs no! NO és només futbol les banderes anticonstitucionals, els càntics de l'estil 'es polaco el que no vote', ni l'intent per molts mitjans i periodistes de donar a veure un model d'Espanya ja moderna i plural, perdoneu-me Àngels Barceló i companyia... perquè això encara no existeix. Falta encara molt per la unitat i el reconeixement de totes les identitats que hi han a Espanya, i sembla tant utòpic com ho pugui ser la independència de Catalunya. Què passa quan Catalunya intenta tenir les seves seleccions nacionals? Qui exerceix el veto i influencia el vot d'altres federacions esportives?

I no és el mateix quan és lo oposat, llavors és lo normal, celebrar la victòria d'equips de la ciutat, o d'equips catalans, o de una utòpica selecció catalana és per mi lo normal. Cadascú en aquest país és lliure de fer el que li doni la gana mentre no es comprometi la llibertat dels altres, només faltaria, però que ningú em vengui que la revolució que hi va haver als carrers l'altre dia per la victòria d'Espanya és lo normal aquí Catalunya i que és lo mateix que quan els catalans celebrem la vistòria d'algun dels nostres equips. Cada celebració té un lloc adient com he dit abans.

Suposo que aquest post acabarà sent políticament incorrecte, per tant, acabaré dient, tot i que no està de moda i queda molt malament dir-ho aquests dies, que a mi se m'en refot que Espanya hagi guanyat la Eurocopa! I de fet li tenia més simpatia a altres seleccions com Portugal, Holanda, Turquia o Croàcia. Posats a ser globals també ho serem els catalans no?

CE IMPERIAL salvat!!!

El CE Imperial s'ha salvat del descens a tercera regional matemàticament abans de la darrera jornada. Això és una gran notícia per nosaltres que hem estat les darreres 2 temporades amb l'aigua al coll fins l'últim partit. Felicitats al Imperial i tots els seus jugadors!!!


Aquest és un club modest i humil de més de trenta anys de història. Si voleu seguir una mica més la història podeu clicar al link de la part dreta a friendly links. Jo només volia destacar el fet que som un club que tenim que posar diners cada temporada per poder fer front a les despesses de la lliga. A part del sponsors que tenim, cada jugador ha d'abonar una quantitat a principi d'any per pagar fitxes, àrbitres, pilotes, etc... Tot i així ens enfrontem molt dignament a equips que potser cobren una bona pasta per jugar i guanyar el partit. Aquesta temporada vam guanyar a La Selva i Riudoms, equips que han quedat molt ben posicionats a la classificació i cobren per partit guanyat. Evidenment, com us podeu imaginar els equips que paguen acaven tenint els millors jugadors. Aquí és on entre la èpica...nosaltres amb menys mitjans i sent a vegades 12 o 13 jugadors només al partit, o 7 o 8 als entrenos tenim la possibilitat aquesta temporada d'acabar els tretzens de 18 clubs. Per nosaltres tot un mèrit i objectiu acomplert! I una demostració que els diners no ho són tot, i menys en l'esport!

No és fàcil aixecar aquest equip i només ho aconseguim des de un grup humà ben unit que hem sapigut conviure i comprendre'ns entre nosaltres. Si no fos així ningú aguanta en un equip en zona baixa i amb pressió durant tota la lliga. Hi han moltes tensions al llarg de la temporada. I lo millor és que al final tots quedem amics. Potser un dels valors de l'esport oblidats moltes vegades.

Bojan diu no!

Doncs sí, sembla mentida però un xavalet de 17 anys o 18 té més coneixement que la resta de jugadors madurs del Barça. El xaval, suposo que ben aconsellat ha decidit no anar a la Eurocopa. Després de dos anys sense parar de jugar li ha arrivat la hora de prendre un descans, per després poder estar millor. Això ho ha interpretat molt bé, per molt que ara els mitjans estatals potser li facin una petita campanya, com ens tenen acostumats tipo Oleguer o el cava català. De oportunitats en tindrà moltes més, però més val una aturada per descansar una estona que després no poder cumplir amb el seu club. No oblidem que qui paga als jugadors són els clubs no les seleccions.


Des d'aquí aplaudeixo la seva decisió. Una decisió que no és pas fàcil de prendre. No és fàcil renunciar als somnis. A mi em semble un acte de responsabilitat que em fa pensar que aquest noi és un tros de jugador tant al camp com fora del camp. De moment com el seu company Messi, sembla tenir el cap bastant més amoblta que molts dels cracks que corren per Europa i can Barça. M'agradaria haver vist als Puyol, Xavi, Iniesta, Eto'o o Ronaldinho dient que no a la seva selecció quan han atravessat males ratxes de joc o quan sortien d'alguna lesió. Em sembla un gran acte de responsabilitat cap al teu cos, primerament, ja que és la seva eina de treball, i cap al club i l'afició que els manté.

Me n'alegro que per una vegada, només li havia vist fer a Larsson, un jugador prioritzi la següent campanya amb al seu club a anar a la selecció. I encara és més lloable quan aquest xaval és tant jove.

Atracament final al Bernabeu

Malgrat no tinc massa temps, per algun lloc necessito expulsar la meva indignació. Hi haurà alguna vegada que anem al Santiago Bernabeu i no ens robin descaradament? Calia avui que amb la llliga ja més que guanyada, amb el 'pasillito' xorra, encara i així ens fotessin el partit? Primer gol falta sobre Marquez, segon falta fingida de Sergio Ramos centrada i gol, quart gol penal per mans involuntaries de Puyol. Guti tindria que haver sigut expulsat al primer temps per entrar amb el colze a Messi i Marcelo en el segon temps per etzibar una patada a Valdés, li acaba ensenyant tarjeta a Valdés. En comptes d'això l'àrbitre carrega de tarjetes al Barça per accions no sancionades igualment al R. Madrid. Finalment ja veurem perquè l'arbitre acaba expulsant Xavi per doble groga. Arbitratge lamentable i totalment innecesari ja que el Madrid igualment tenia prou empenta per emportar-se el partit per mèrits propis.

Tot això no excusa que el Barça és un equip tou que defensa a 5 metres del rival i que li costa una eternitat fer la transició atac defensa. A tot això suma-li la ja més que provada ineficàcia tàctica de l'entrenador i el acovardiment de molts dels jugadors. Alguns dels quals no han volgut ni afrontar aquest darrer partit. Molt tindrà que canviar el Barça de l'any que ve des de la directiva, el cos tècnic i jugadors.

La meva indignació ja ha sigut total al veure com en la retransmissió de tele 5 en cap moment s'ha reflexat tot això que aquí he comentat. Retransmissió que ha obviat les decisions més que polèmiques de l'àrbitre, en canvi, li ha donat una gran cobertura al tema del 'pasillo' famós. Tot plegat vergonyós. No pensava que una retransmissió de tele 5 (no estem parlant de telemadrid, antena3 o TV1) pogués ser tant parcial. Petita decepció amb Amor, exjugador del Barça que no ha comentat res al respecte, era la nostra veu en aquesta retransmissió i m'ha defraudat completament. Aquesta senyors/es és la Espanya de tots no? La que estan robant el partit a un equip i lo únic important és el 'pasillo al campeón' els homenatges del públic a Raul i Guti i lo bé que ho han fet durant tota la temporada, el recordatori de l'afició blanca a Eto'o (ja us podeu imaginar), quan celebrarà el Madrid el títol, etc... Això era lo més important del que succeïa en el partit. La polèmica actuació del àrbitre ni es mencionava. Blancs ja us podeu confitar la lliga, sempre us faltarà estil i ... la Espanya de tots també!

Un altre crack que marxarà per la porta de darrera...

Deixant al marge les actuacions de Ronaldinho, la seva possible falta de compromís d'aquestes darreres 2 temporades o la seva, simplement, baixada de rendiment, què està fent el Barça?

De tots els que estem al lloro del futbol sabem que aquest tipus de cracks, aquests jugadors genials, tenen de 2 a 3 temporades bones en un equip. Fins que el cicle s'acaba i necessiten nous reptes o noves motivacions. O fins que 'la mala vida' truca a la seva porta i sorgeixen certs canvis de preferències que acaben afectant la mentalitat en què un jugador salta al camp. He posat mala vida entre cometes perquè no em refereixo a drogues, prostitució, alcoholisme, sinó a contractes publicitaris, alguna sortideta de nit com qualsevol jove, viatges promocionals, etc...que lo que fan és distreure i cansar als jugadors. Tot això que acabo de dir és independent de si un jugador cobra més o menys, entenent que tots cobren molt i tenen gran potencial econòmic.


En el futbol hi ha cicles, hi ha ratxes de bon joc, de mal joc o de poca punteria. I jo sempre he dit que ni quan els diaris els posen al nivell dels Deus o ni quan els posen al nivell de delinqüents, no reflexen la realitat. En Ronnie ha baixat el ritme i això hi ha un cos tècnic amb l'entrenador al seu capdavant per avaluar-ho. També hi ha un secretari tècnic i un cos mèdic. I a dalt de tot hi han directius i el president del club com a màxim dirigent. És a dir hi ha tot un entremat tècnic esportiu per observar les situacions i prendre decisions. El problema és que a can Barça no s'ha pres ni una sola decisió des de fa temps. Resulta que tot és sempre una basa d'oli. Hi ha un bon rotllo que flipes. Però resulta que les coses no funcionen com haurien de funcionar tot i tenir una de les millors plantilles que s'han tingut mai, almenys en quant a cromos.

I ara, a sobre, un cop més enlloc de donar la cara i prendre decisions, per més polèmiques que siguin, el Barça va públic un comunicat mèdic que posa en evidència en Ronnie i en Rijkaard. Resulta que les lesions d'en Ronnie o bé no existeixen o bé son mentida i el bo d'en Rijkaard ho tapa tot. Això és la nova manera d'actuar del Barça senyor Laporta? No són capaços de fer traspassos de jugadors a temps i treure rendiment de les inversions fetes, d'anar renovant amb joventut la plantilla, tampoc de fer respectar el codi intern del vestuari, de investigar i sancionar portes endins les lesions que no són lesions i les excentricitats dels jugadors.



És curiós perquè jo vaig votar aquesta junta amb la què vam arribar a lo màxim i després no s'ha sapigut gestionar l'èxit i han anat perdent crèdit i més crèdit. Ara mateix, ja no els podria tornar a votar perquè crec que no són prou valents per seguir portant aquest vaixell i que comencen a utilitzar l'atac per l'esquena. Segurament, a final de temporada, veurem la típica sortida per la porta del darrera de can Barça d'algun d'aquests jugadors que ens ha fascinat però que no s'ha venut a temps.

Soberbia anglesa.

Un cop més lliçó de sobèrbia dels anglesos. No vaig sentir ni que li van dir a Hamilton a Montmeló o quines pancartes li van mostrar. El cas és que no és res que no hagi sentit o vist en un camp de futbol un fotimer de vegades. És un problema de racisme o potser més aviat de bandalisme d'acord. Però crec que és un problema que la organització i direcció del circuit de Montmeló fàcilment pot abordar i solucionar. Només cal, en la següent carrera, requisar pancartes i controlar amb seguretat les accions dels quatre bàndals de torn.

Trobo per tant exagerat i fora de lloc que el ministre d'esports d'Anglaterra Gerry Sutcliffe s'hagi de posar en contacte amb el govern espanyol per demanar explicacions sobre el que va succeïr al circuit i demani la suspensió del GP de Montmeló. De fet, no recordo que mai cap ministre anglès s'hagi posat en contacte amb el govern espanyol o català per disculpar-se per els comportamnets dels anomenats hooligans, que la armen allà on van. Quan aquests animals venen a casa nostra es carreguen algun bar, apallisen algun pobre desgraciat que es creua en el seu camí o deixen tota la ciutat plena de merda, on és llavors el primer ministre d'Anglaterra? Si quan els teus obren malament no et disculpes no vingueu ara a demanar explicacions. Això per mi és sobèrbia i mala educació! La típica sobèrbia i mala educació dels anglesos quan van per Europa!

El clàsic de la lliga espanyola.

Era un partit que com bé deia el Puyal abans de començar la retransmisió feia més por que una pedregada. El Barça arribava amb la gran baixa de Messi, amb un Eto'o al que encara no se li pot demanar res i amb molts dubtes sobre els jugadors que tenien que jugar o no.

El R.Madrid amb un plantejament tàctic més a la italiana que mai va treure or del Camp Nou. Una defensa composada de 4 centrals, per tant molt forts a darrere, un mig camp fluix en quan a joc (vaja fluixíssim), però pressionant i una davantera amb tres homes que s'anaven intercanvian a gran velocitat, molt perillosa. En resum, un futbol molt directe, gens espectacular o bonic, però eficient. Sense cap estrella i tothom currant. El Madrid aquest any senyors/es té entrenador que amb quatre jugadors bonets està fent un equip. És així, per molt prepotent o estúpid que en Schuster pugui semblar, té idea i caràcter on cal que en tingui, al vestuari i al camp i potser li sobra prepotència a les rodes de prensda i comentaris postpartit.

El Barça davant d'aquest plantejament del Madrid, ja a priori tenia poc a fer. M'explico...contra una defensa tant ben posicionada si ningú marxa en l'u contra u hi ha molt poc a fer. No entro ja en polèmiques de Ronny sí o no. Considero que els mals del Barça no se centren només en el rendiment del brasileny. El cas és que cap dels davanters que el Barça tenia al camp (ronny, Et'o o Iniesta) marxava dels seu defensors. Estic d'acord en que els tres ho intentaven, però cap ho aconseguia. Ronny voluntariós, Iniesta elèctric però molt molt lluny de l'àrea i Eto'o gairebé contra quatre centrals...Imposible oi?

A part, tot i perdre.... jugadors com Xavi, Touré Yaya que estan cridats a controlar el ritme del partit seguien jugant al mateix ritme, o sigui, passada curta inofensiva sense verticalitat. Em direu que potser no és aquest el seu joc...doncs em sap greu però hi ha altres jugadors que en la seves posicions si que juguen de manera vertical i prenen responsabilitats. Em sap greu però ja no n'hi ha prou amb això. Observeu el gol de Baptista, jugador de la mitja del madrid...pared amb Van Nistelroy, trepitja àrea i gol. Mireu també com juga Cesc al Arsenal, com ho fa Lampard al Chelsea

En defensa el Barça no va estar malament del tot tot i que m'esperava més sortida de pilota. Un detall però important, en Puyol si juga de lateral ha de fer de lateral i no de central, mig defensiu i extrem alhora, perque al final la seva banda pot resultar un forat, no oblidem que per això no interesava Belleti. Un altre detall, tenim un dels laterals esquerra més bons que han passat pel camp nou a la banqueta. M'agrada molt Abidal defensivament, però jugant amb un Ronny a la banda, que no fa jugada fins a la línia i centre el lateral ha de pujar la banda, i en això Abidal va començar fort i s'ha anat diluint. En general, per això, podríem dir que la pressió del Barça és bastant suau i que el Madrid no tenia grans problemes per plantar-se davant els defensors del Barça.

Tota aquesta sèrie de detalls comentats... manca de pressió, no saber com desbordar la defensa blanca, no saber com esperonar el ritme de partit, canvis a les acaballes del partit gairebé, prudència en qui fer jugar, jugadors que marxen de les seves posicions, etc... és feina d'entrenador. Si els jugadors per el seu amor propi no ho estan tirant endavant, ha de ser l'entrenador amb decisions meditades i analitzades el que prengui la iniciativa...SR FRANK RIJKAARD ESPAVILI!!!!! Que no ho sabia el cos técnic com jugava el Madrid? Que no sabien que necessitàvem gent que desbordés al seu marcador al davant, gent pressionant al mig del camp? Molt bé en fer jugar en Ronny perquè és un valor actiu del club, però per favor que no se'l pot canviar quan ja no pot més? Tant lligat de mans i peus està senyor Frank Rijkaard? Per mi va ser de un impotència terrible veure com, amb Bojan i Giovanni, el partit es revolucionava quan quedaven ja només deu minuts. No es pot perpetuar jugadors en el camp o en l'once inicial pels galons ni perque esl que els substitueixen són més joves. El futbol avui en dia el juga el que està més en forma físicament i mentalment. Si no va treure en Ronny, el qual va ser tot voluntat, però no està amb la mentalitat adequada i el seu joc ara mateix és bastant pobre, només perquè el Camp Nou no el xiulés estem caient en la maledicció de la vaques sagrades. M'agradaria que prenguessin part en això els capitans, que per alguna cosa ho són. I que no tingui que aparéixer un dia l'Edmilson a posar els punts sobre les is, el qual precisament jugant deixa molt que desitjar degut a la seva irregularitat. Els jugadors són del club i no el club dels jugadors, que no s'equivoqui ningú. Visca la unitat del vestuari...però si aquesta afecta els resultats del club i el club en sí, aquesta unitat és una farsa! Per sobre de tots els jugadors que hi ha avui a can Barça hi ha el club i els seus seguidors, que som el gran patrimoni del club, una mica de respecte senyor Laporta, senyor Rijkaard i senyors estrelles del vestuari.

El lleó torna a rugir!

Aquest és un post dedicat a el llindar, com ell ja avançà en el seu bloc la tornada d'Eto'o és molt important per el Barça. Doncs sí culés i no culés la bèstia ha tornat ... el lleó torna rugir.

Va donar bones sensacions contra l'Stuttgart i va explotar la ràbia continguda durant tants mesos contra el València. Va començar a mostrar la xispa dins làrea que sempre ha tingut i aquella velocitat mental que tenen els grans davanters centres. Contra el València va fer dos gols de velocitat i habilitat i lo més important ...concentració! A mi em va semblar que papa Eto'o estava molt ficat en el partit per poder fer els regats que va fer en el primer gol i el xut sense pensar-ho ni 1 segon en el segon gol.

Esperem que sigui una peça bàsica en el Barça, lo que s'espera d'ell, una cosa que només els grans davanters centres tenen ... instint assassí!!!

Aplaudiments per la iniciativa de l'Espanyol

L'Espanyol és un club amb el qual poques coses comparteixo en quant a pensament amb la seva directiva o afició. Però per un cop tinc que aplaudir una de les iniciatives que el seu entrenador va anunciar que prendrien a partir d'ara. El senyor Valverde va anunciar que no tirarien la pilota a fora quan hi ha un jugador estès a terra. Per tots és ben sabut que aquesta és una tàctica en la majoria dels casos per perdre temps o tallar alguna jugada de contracop.

Jo els aplaudeixo i si algú els vol acusar de manca de 'fair play' que pensi si el que està a terra exagerant el seu dolor o simplement perdent el temps n'està tenint de 'fair play'. Crec que és una iniciativa que va en favor dels que ens agrada el futbol. Aquesta jugada de tirar la pilota a fora fa temps era una jugada que es repetia potser cada cinc o sis partits i ara a cada partit es repeteix una o dos vegades

'Fair play' sempre i en tots els esports, però 'fair play' de veritat no malentès. En un partit hi ha 4 àrbitres que poden aturar el joc en qualsevol moment si és necessari.

Ronaldinho ha arrivat a l'estat de vedette?

Fins aquí hem arrivat. Fins ara he estat un defensor del joc de Ronaldinho, ja que jugant a futbol des de fa anys un ja sap que hi ha èpoques en les que un està més inspirat i altres en les que no ho estàs.

Ara bé, el senyor Ronaldinho en plena baixa forma se'n va a jugar amb el seu país per enèsima vegada, a part el segon dels partits amb la seva seleçao juga amb molèsties al turmell. I ara arriva a Barcelona i sabent que anirà a la banqueta per baix rendiemnt diu que ha de descansar per l'acumulació de partits i desplaçaments.

Increible!!!! Qui li paga aquest senyor? Per quin club i per quina afició juga aquest futbolista? Només importa el Brasil? Jo em pregunto....aquest senyor sap tot lo que li deu aquest club i afició. Jo puc perdonar un mal joc, un baix rendiment, el que ja no li perdono és lo que en català se'n diu la barra. El nostre astre brasiler és ara lo més proper a una vedette per mi i les vedettes han d'estar al teatre no en els camps de fútbol.

Vull tornar a veure el Ronaldinho futbolista, no el Ronaldinho caradura endiosat!

Felicitats a la Selecció catalana d'Hoquei patins!!

En aquesta ocasió un comentari curt, però no per això menys important. Moltes felicitats a la nostra selecció de Hoquei patins per la seva presència a la Copa Amèrica 2007 disputada a Xile. Només per haver estat allà i haver fet un bon paper ja mereixen tot el nostre reconeixement.

I per nosaltres els catalans mica en mica s'omple la pica. I encara que hi ha qui dirà que això no té cap importància o qui ho voldrà ridiculitzar, hem estat representats en la Copa America per la nostra selecció. Un cop més en racons llunyans ens reconeixen sense cap problema, mentre aquí a dues pases són incapaços d'entendre el nostre fet diferencial!

Dosificació dels jugadors?

Sr Laporta la meva motivació per que un jugador del Barça vagi a la selecció espanyola crec que és tant nul·la com la seva. Ara bé, com se li pot demanar als jugadors que hi van que es dosifiquin. Segons tinc entès vostè ha jugat a futbol molts anys. Ja sabrà doncs que quan un jugador entra al camp dóna tot lo que té i si no l'entrenador el canvia i posa un company que estigui millor. En tot cas, si algun jugador torna en baixa forma o no del tot motivat per a jugar, després d'haver estat amb la 'selección', qui té un paper a jugar és l'entrenador fent seure aquest jugador a la banqueta. Això era una de les coses que en Cruyff tenia de bo. Jugador que no tornava fresc i en plena forma anava a la banqueta i els partits que calgués. A can Barça en aquest moment tenim en bo d'n Frank, per tant, crec que lo de posar una miqueta de mà dura amb els jugadors internacionals ho portem cru.

Per altre banda li diré que estic totalment a favor de la seva reclamació. Els clubs han de rebre compensacions econòmiques, oportunitat de poder negociar el cedir o no segons quin jugador (a tall d'exemple què ha anat a fer Puyol a la convocatoria de la 'selección' en el darrer partit contra Dinamarca?), o poder contractar assegurança per si el jugador es lesiona. Crec que on podem tenir força els clubs és organitzats i fent feina en els despatxos dialogant i reclamant directament a la FIFA i a les federacions internacionals de futbol. No crec que la solució sigui dir-li a un jugador ves però no corris gaire, que total aquests no són els que et paguen. Això per els que hem jugat a futbol ja sabem que són paraules que se lees emporta el vent. De totes maneres una altre tema seria que un jugador mateix sapiguès si té que anar o no a la selecció del seu país depenent del seu estat físic. Torno a citar un altre cop el exemple de Puyol en la darrera convocatoria qu hi ha anat acabat de sortir de una lesió important. O els exemples de Ronaldinho quan hi ha anat acabat de sortir d'una lesió i encara sense haver jugat un sol partit amb el Barça.