El somni continua!

Avui tornarem a parlar del Barça, precisament despres de la destrempera d'ahir. Aquests dos anys hem gaudit d'un dels millors equips de tots els temps. I crec fermament que en podem seguir gaudint gracies al gran bloc que tenim. Espero que les eleccions possin al capdevant algu que deixi fer en Guardiola i el seu equip. Nomes calen 4 retocs, perque sempre es pot millorar. Pero avui no es dia per entrar en valoracions tecniques. Avui es un dia per anar superant la tristesa lentament i aixecar-se i sobretot estar al costat d'un equip que se m'en refot si guanya algo aquesta temporada o no. Malhauradament, nomes quan hi ha exits es recorda el col.lectiu huma que ha estat darrere de l'exit. Pero aquest es un equip que dona plaer visual als que ens agrada el futbol i et fa sentir orgullos fora dels camps de futbol. Es elegant amb la pilota als peus i en les formes i aixeca passions.

Un equiq amb una filosofia propia, un estil propi i engrescador i un "seny i rauxa" catalans que molt be ha sapigut reforçar en Pep Guardiola. Un equip que ha anat mes enlla, i fins i tot, s'ha atrevit a canviar la historia. Dos grans victories seguides al Bernabeu, totes dues amb lliço de futbol incluida, guanyar tot lo que jugaven l'any passat, i la demostracio que no nomes amb diners es fa tot han provocat que aquella famosa "madriditis" que deien que patiem ara es digui "barcelonitis" i la pateixin a Madrid. M'enorgulleix encara mes que en aquesta ciutat nomes facin que parlar del Barça i esperin a que perdem per celebrar alguna cosa. Pobrets d'anima que sera lo darrer que celebrin aquest any!

Tot i que amb un altre arbitre en el partit d'anada encara seriem a la Champions, tant se val, el barcelonista ha deixat de preocupar-se de l'arbitre. Perdem, felicitem al rival i ens aixequem per seguir vius an altres competicions i al costat del nostre equip. Ens preocupem de jugar be, d'agradar, d'apropar-nos a l'essencia del futbol i que fins i tot el rival ens aplaudeixi. Deixem la bruticia, els descredits i les barbaritats varies per la prensa madrilenya i els Mourinhos de torn, ells es posen en evidencia per si sols. M'enorgulleix que ahir es fessin servir fins a 9 jugadors crescuts a can Barça en una semifinal de la Champions, que el Barça anes a Milan, a Londres, a Stuttgart i a on faci falta a jugar a futbol, i que mai planti un autobus davant de la porteria. Vaig trobar digne d'admirar la fredor d'en Pep quan en Mourinho intentava provocar-lo, la elegancia dels jugadors del Barça i la il.lusio i entrega de l'aficio. Ahir no podia estar al camp, pero part del meu cor cule i la meva sang catalana hi eren aixecant una de les cartulines d'un increible mosaic. Tot i que costi mes, m'agrada que quan el Barça arriva a les finals sigui per futbol, per grans jugades i per grans futbolistes com Iniesta, Messi, Xavi, Pique, Puyol, Valdes...etc..., no per tacticismes avorrits, resultadismes, trucs deshonestos o violencia exagerada. Pero, realment en el futbol d'avui en dia i en moltes altres coses primen els resultats. Els cules romantics que quedem nomes ens queda seguir gaudint amb el nostre equip i el seu bon joc. I a vegades aixo ens permet arrivar a finals, pero a vegades ens deixa a mig cami per ser fidels al nostre estil.

No tingueu dubte que aquest equip es tornara aixecar, tornara a jugar a futbol i ens seguirem sentint orgullosos. Perque com diu l'himne ... tenim un nom i el sap tothom arreu del mon!