dijous, 29 d’abril del 2010

El somni continua!

Avui tornarem a parlar del Barça, precisament despres de la destrempera d'ahir. Aquests dos anys hem gaudit d'un dels millors equips de tots els temps. I crec fermament que en podem seguir gaudint gracies al gran bloc que tenim. Espero que les eleccions possin al capdevant algu que deixi fer en Guardiola i el seu equip. Nomes calen 4 retocs, perque sempre es pot millorar. Pero avui no es dia per entrar en valoracions tecniques. Avui es un dia per anar superant la tristesa lentament i aixecar-se i sobretot estar al costat d'un equip que se m'en refot si guanya algo aquesta temporada o no. Malhauradament, nomes quan hi ha exits es recorda el col.lectiu huma que ha estat darrere de l'exit. Pero aquest es un equip que dona plaer visual als que ens agrada el futbol i et fa sentir orgullos fora dels camps de futbol. Es elegant amb la pilota als peus i en les formes i aixeca passions.

Un equiq amb una filosofia propia, un estil propi i engrescador i un "seny i rauxa" catalans que molt be ha sapigut reforçar en Pep Guardiola. Un equip que ha anat mes enlla, i fins i tot, s'ha atrevit a canviar la historia. Dos grans victories seguides al Bernabeu, totes dues amb lliço de futbol incluida, guanyar tot lo que jugaven l'any passat, i la demostracio que no nomes amb diners es fa tot han provocat que aquella famosa "madriditis" que deien que patiem ara es digui "barcelonitis" i la pateixin a Madrid. M'enorgulleix encara mes que en aquesta ciutat nomes facin que parlar del Barça i esperin a que perdem per celebrar alguna cosa. Pobrets d'anima que sera lo darrer que celebrin aquest any!

Tot i que amb un altre arbitre en el partit d'anada encara seriem a la Champions, tant se val, el barcelonista ha deixat de preocupar-se de l'arbitre. Perdem, felicitem al rival i ens aixequem per seguir vius an altres competicions i al costat del nostre equip. Ens preocupem de jugar be, d'agradar, d'apropar-nos a l'essencia del futbol i que fins i tot el rival ens aplaudeixi. Deixem la bruticia, els descredits i les barbaritats varies per la prensa madrilenya i els Mourinhos de torn, ells es posen en evidencia per si sols. M'enorgulleix que ahir es fessin servir fins a 9 jugadors crescuts a can Barça en una semifinal de la Champions, que el Barça anes a Milan, a Londres, a Stuttgart i a on faci falta a jugar a futbol, i que mai planti un autobus davant de la porteria. Vaig trobar digne d'admirar la fredor d'en Pep quan en Mourinho intentava provocar-lo, la elegancia dels jugadors del Barça i la il.lusio i entrega de l'aficio. Ahir no podia estar al camp, pero part del meu cor cule i la meva sang catalana hi eren aixecant una de les cartulines d'un increible mosaic. Tot i que costi mes, m'agrada que quan el Barça arriva a les finals sigui per futbol, per grans jugades i per grans futbolistes com Iniesta, Messi, Xavi, Pique, Puyol, Valdes...etc..., no per tacticismes avorrits, resultadismes, trucs deshonestos o violencia exagerada. Pero, realment en el futbol d'avui en dia i en moltes altres coses primen els resultats. Els cules romantics que quedem nomes ens queda seguir gaudint amb el nostre equip i el seu bon joc. I a vegades aixo ens permet arrivar a finals, pero a vegades ens deixa a mig cami per ser fidels al nostre estil.

No tingueu dubte que aquest equip es tornara aixecar, tornara a jugar a futbol i ens seguirem sentint orgullosos. Perque com diu l'himne ... tenim un nom i el sap tothom arreu del mon!

5 comentaris:

.mCe ha dit...

Ei Albert, això no s'acaba!!! ni molt menys ;)
Però ja sabíem dues coses:
1) l'any passat va ser del tot excepcional (a nivell de resultats, i de poques lesions)
2) enguany la plantilla era curta ja d'inicis de temporada.

Ajuntant les dues coses, i sobretot considerant que aquest any TOTHOM ha jugat contra el Barça al 120% de les seves possibilitats al ser l'equip a batre, la cosa s'ha complicat... era inevitable.

Llarga vida a aquest Barça, i que l'aficionat blau-grana n'aprengui d'altres aficions i sigui més tolerant, no traient els mocadors al segon partit dolent.

Fins aviat!

cocoon ha dit...

Hej neneeeeeee!!!

M'ha agradat moltissimm aquest postttttt!!!!!jejeje...

El teu cor blau grana aporta entusiasma i molt de sentiment en un dia com aquest!!!!

Com ja et vaig dir ahir...si que el més important es guanyar, però no són els millors els que sempre guanyen i depen de com hagis de guanyar millor no fer-ho!...i si, s'envegen els titols i les finals.....però més s'enveja ser del Barsa i reflexar un taranna senzill, noble, amb educació i elegancia!

O siguiiii..que a continuar sommiant i lluitant!!

VISCA EL BARSA I VISCA CATALUNYAAAAAA!!!!

Vi ses!

Goblin77 ha dit...

Totalment d'acord en les coses Marc que apuntes. Calen pulir detalls, pero la veritat es que hi ha un gran bloc i un gran equip tecnic. Espero no fem com sempre i ho desmuntem tot ara. Crec que hi ha equip per estar en totes les competicions fins al final uns quants anys. Aquest any era vital mantenir el to i crec que ho han aconseguit. Ara cal guanyar la lliga, crec que seria molt important estrategicament parlant. Seria realment un cop per l'imperi madridista.

Estic molt d'acord tambe amb tu Cocoon!!! Hem de sentir-nos ben orgullosos d'auest equip!!! I de ser com som!! Cules i collonuts!!!! ;)

Tomàs Reverter ha dit...

I tant!!! Així és demostra que es viuen els colors i no els triomfs. Chapeau!

Goblin77 ha dit...

Gracies Tomas! Hem d'estar orgullosos ara que les coses s'estan fent mes que be! ;)