Florentino i la ESO

Avui mentre anava cap a la feina escoltava a la radio que el 25% dels nens de la ESO no estaven preparats per superar-la. El 25% ho trobo una xifra molt elevada, després buscant per Internet he vist que els nens de segon d'ESO van bé en Castellà, Català i Naturals però fallen i no arriven al límit amb les matemàtiques i l'anglès. Fixeu-vos també que una de les constants preocupacions del govern central i la oposició, el castellà és una de les assignatures que millor porten els nens. Però tan se val si no entraríem en un altre tema.

El fet es que després d'aquesta notícia n'he sentit una altre, al voltant de la qual a RAC1 s'ha generat un debat. Cristiano Ronaldo ha fitxat pel Madrid per 94 millions d'euros. No sé a vosaltres però a mi la relació entre les dues notícies m'ha vingut fàcilment. S'ha creat una societat on el que més diners té o es gasta és el més feliç o el que genera il·lusions. On ha anat la cultura de l'esforç? On quedem aquells que no hem tirat per fer el diner fàcil en aquesta societat?


El fantasma de Florentino va pregonant que és l'home que més diners paga per un simple jugador de futbol. El futbol pot ser molt emocionant i aquest any el Barça, per exemple, ha generat il·lusió, felicitat i admiració arreu del món. Però reitero que estem parlant de un simple jugador de futbol, per mi exemple de ben poca cosa. Com ha de filtrar un nen eslògans publicitaris com: 'vuelve florentino, vuelve la ilusión, vuelven los títulos' o 'yo soy hasta ahora el que mas ha pagado por un jugador'. Saps que crec que els hi arriba...la cultura està molt bé però tu noi fes diners que en aquesta vida el que té més diners és el més respectat i el que més val i en conseqüència el més feliç. Després d'aquesta reflexió algú es posaria a estudiar historia? Lo pitjor a la fi i el cap és que molts pares potser també tenen aquesta reflexió en el subconscient.

Apadrina un becari

L'Esther m'ha passat una informació respecte al mon becaris. Resulta que ara els sindicats, tipus CCOO se n'adonen de que les empreses, universitats, etc... s'abasteixen de becaris per a fer tasques que no els hi pertoquen. En teoria, un becari se l'agafa per formar-lo i perquè agafi experiència en algun camp. A la pràctica aquests becaris acaven fent tasques que no els hi pertoquen per contracte o condicions de beca. En el cas de la Universitat, el mon que conec de més aprop, tenim el cas clar dels becaris que fan la tesi, en la seva beca no diu res sobre fer classes, però acabem fent laboratoris, corretgint informes i en algun cas fent classes magistrals. A sobre en aquests laboratoris en molts casos no hi ha ni el professor responsable.

Ja està bé que el treballador cada vegada tingui menys drets i que els sindicats cada vegada siguin més partits polítics que fan campanya, enlloc de treballar i denunciar constanment les males pràctiques de les empreses o les entitats públiques. Aqui us deixo el video amb el títol 'Apadrina un becario' fet per la CCOO. Amb aquest vídeo aquest sindicat intenta que els treballadors denunciin les males pràctiques que les empreses duen a terme amb els becaris contractats. Es preten que els treballadors jugant-se la seva feina denunciï a la empresa perque tenen un becari que enlloc de fer tasques de formació està treient la feina de l'empresa endavant. També es pretèn que el becari accedeixi a un contracte laboral. El vídeo és bo si aconsegueix remoure algunes consciències serà encar millor. No seré jo qui el censuri. Però m'espero més dels sindicats, perque són ells els que poden denunciar a les empreses i donar suport als treballadors que ho necessiti. Si no sempre és el propi terballador, ciutadà o perrsona del món el que es té que barallar amb tot. Amb això vull dir, en resum, que estan molt bé les campanyes de conscienciació (si no costen gaires diners, és clar), però es necessiten accions clares i sòlides per darrere. S'han de recuperar els drets pels quals els nostres pares van lluitar!



Aquí teniu més informació sobre la campanya:
http://apadrinaunbecario.org/