divendres, 12 de juny de 2009

Florentino i la ESO

Avui mentre anava cap a la feina escoltava a la radio que el 25% dels nens de la ESO no estaven preparats per superar-la. El 25% ho trobo una xifra molt elevada, després buscant per Internet he vist que els nens de segon d'ESO van bé en Castellà, Català i Naturals però fallen i no arriven al límit amb les matemàtiques i l'anglès. Fixeu-vos també que una de les constants preocupacions del govern central i la oposició, el castellà és una de les assignatures que millor porten els nens. Però tan se val si no entraríem en un altre tema.

El fet es que després d'aquesta notícia n'he sentit una altre, al voltant de la qual a RAC1 s'ha generat un debat. Cristiano Ronaldo ha fitxat pel Madrid per 94 millions d'euros. No sé a vosaltres però a mi la relació entre les dues notícies m'ha vingut fàcilment. S'ha creat una societat on el que més diners té o es gasta és el més feliç o el que genera il·lusions. On ha anat la cultura de l'esforç? On quedem aquells que no hem tirat per fer el diner fàcil en aquesta societat?


El fantasma de Florentino va pregonant que és l'home que més diners paga per un simple jugador de futbol. El futbol pot ser molt emocionant i aquest any el Barça, per exemple, ha generat il·lusió, felicitat i admiració arreu del món. Però reitero que estem parlant de un simple jugador de futbol, per mi exemple de ben poca cosa. Com ha de filtrar un nen eslògans publicitaris com: 'vuelve florentino, vuelve la ilusión, vuelven los títulos' o 'yo soy hasta ahora el que mas ha pagado por un jugador'. Saps que crec que els hi arriba...la cultura està molt bé però tu noi fes diners que en aquesta vida el que té més diners és el més respectat i el que més val i en conseqüència el més feliç. Després d'aquesta reflexió algú es posaria a estudiar historia? Lo pitjor a la fi i el cap és que molts pares potser també tenen aquesta reflexió en el subconscient.

4 comentaris:

Asimetrich ha dit...

Quanta raó tens. Quina bona reflexió!.

Es que això de la cultura de l'esforç és molt català. Si ens dirigim cap a zones més mesetàries ens trobarem amb que s'hi porta molt aquesta cultura del pelotazo. Molts madridistes (que no madrilenys) i sobretot el seu entorn mediàtic són molt chulitos, ja ho estan guanyant tot abans de començar la temporada. I és la chuleria del señorito, del que vesteix tratges fets a mida i porta el pèl engominat. en definitiva, la forma de ser de l'amant i seguidor fervent del pelotazo.

Afortunadament, avui els nens es poden mirar en figures com Iniesta, Xavi, o el barça d'aquesta temporada. Humilitat, treball en equip i esforç és el que ens ha dona il·lusió i felicitat. Potser guanyen títols la propera temporada aquests madridistes, però mai es podran comparar amb el Barça històric que els ha fotut 6 golassos.

El que sí és ben cert és que hi ha responsabilitats que, per molt que siguis un club de futbol, no pots defugir. Hi ha gent massa influent a la societat com per mirar-se el món només en clau econòmica.

Per cert, ja has vist la primera farra del CR94 (antic CR7) amb la Paris Hilton? Aquest nano és carne madridista!

Albertinho ha dit...

Sí algo he llegit...deu ni do! Pot fer el que vulgui perque com no ha de donar exemple de res tot és permès. Espera que arrivi a Madrid....

Sobre això del Barça d'aquesta temporada tens tota la raó i et diré més. Si ho haguessim conseguit a cop de talonari i sense respectar certs valors, que crec que aquest equip els ha tingut, no ho haguessim disfrutat tant. Crec que no estaríem tant contents i orgullosos com estem ara.

Que el Madrid en la situació de crisi actual vagi a gastar potser 300 milions de euros en fitxatges crec que és indecent. Ja és indecent de per sí lo que cobra avui un futbolista d'elit, per lo que fa aquest senyor de vendre il·lusió a cop de talonari i especulació és vergonyós.

noemi ha dit...

Tot i que ja faig una mica tard, avui tenia una estona, la supercalor fa que no pugui surtir per la porta de la bofetada que et peguen els 40ºC, i he aprofitat per fer cultura i xafardejar els blogs, total que avui tot dinant sola, no es que us vulgui fer pena, aprofito per llegir el diario de Sevilla, i a pesar que la majoria de vegades no m'agrada, puc dir que avui he llegit una reflexió força bona, dràstica però força bona. Total tot venia pel tema de la concentració bètica de més de 60.000 aficionats indignats amb Lopera el dia del 15J, que deien ells, i el redactor venia a dir que com era posible que una colla de rebotats (força gran per cert!) sigui capaç de indignarse per això (que vale que futbol i tal..!) pero no protestin pel paro, per la mort de la noia Marta del Castillo (manifestació apenes 3000 persones) o la crisis, o la política, no sé tants de temes oi? pero clar els polítics i famosos a quina manifestació van anar? asclar!! evidentment a la bètica, visca la societat que estem creant entre tots!!!

Albertinho ha dit...

Jo ja sabeu que m'agrada molt el futbol i hem d'assumir que mou moltes passions. Però estic totalment d'acord amb tu Noemi i la trobo una gran reflexió aquesta del diari. El govern espanyol o català s'està lluint però uns per protesta o alttres per celebració sortim al carrer a liar-la pel futbol. En els temes realment importants per la societat segueix dominant la resignació. Suposo que la gent se mouria per aquestes coses (paro, enganyifa d'estatut o financement, l'educació cada cop més precària dels nens,...) si hi hagués un estímul prou fort, una injustícia encara més forta que fes indignar del tot a la població. JA sabem que fins que no rebem directament a casa no ens mobilitzem, mentrestant futbol i series a la tele.