Servira d'algo Copenhagen?

Molt s'ha dit i escrit sobre els efectes del canvi climatic. Qui mes qui menys avui en dia te alguna lleugera noci'o de que emetem mes CO2 a la natura del que hauriem d'emetre o del que la natura pot assimilar.

El fet es que encara que estem assebentats i documentats un no es deixa de sorprendre quan veu els numeros, que com molt be diuen alguns, a vegades canten per si sols. Llegeixo avui a la premsa que el 75% del mal causat per el canvi climatic, el qual ja no es pot aturar, o sigui ja es un fet, el patiran els paisos mes pobres. Pero els paisos rics son els causants de 2/3 de les emisions de CO2 des dels inicis de la era industrial. El Banc Mundial estima que els paisos rics haurien d'aportar entre 75,000 i 100,000 milions de dollars anuals fins el 2050 perque els paisos en desenvolupament puguin afrontar els efectes del canvi climatic, els quals poden ser sequeres, caiguda de la produccio agricola o extensio de malalties.

Aquests son els numeros. Sembla facil no? Pais ric ajuda a pais pobre...pero clar evidenment aqui tothom esta d'acord a reduir les emisions de CO2, pero en quant a posar diners hi ha moltes diferencies. Realment arribaran a un acord a COpenhagen? Estabe! La ciutat es molt maca i es consumeixen litres de cervesa, pero n'hi haura prou per arrivar a un acord? Europa sembla una de les grans regons del planeta mes compromesa i hi ha un pre-acord de reduir les emisions a un 20 o un 30% si l'entesa amb altres regions es total. Pero en quant a financar l'adaptacio dels paisos amb menys mitjans sorgeixen els dubtes. Els paisos de l'est amb menys poder economic i alhora amb industries depenents del carbo evidenment no volen pagar en funcio del que emeten com defensa Europa i menys inmersos en els efectes de la crisi economica. Altres gran regions com la India, Xina o Brasil tambe es negaran a aportar diners. I evidenment Estats Units molt parlar i poc fer. Com he trobat escrit, si en aquest pais eliminessin els 40 milions de 4x4 que tenen per altres que consumissin menys s'estalviarien 142 milions de tones de CO2 emeses al planeta. Aqueta xifra d'emisions equival a donar un suministre d'electricitat basica als 1600 milions de persones al mon encara sense electricitat. Un cop mes les xifres canten no trobeu?

Amb aquest panorama creieu que lo de Copenhagen servira d'alguna cosa? Crec que la sirenita inspirada en el conte de Hans Christian Andersen esta una mica trista!

Masais a la recerca d'aigua a la Marató de Londres

Ens uns dies on l'aigua està en boca de tots, però en sentit figurat, em sorpren la iniciativa d'aquests habitants de l'Àfrica. Sis guerrers masais de l'Àfrica van participar aquest passat cap de setmana en la marató de Londres. Això va ser possible per la iniciativa de la ONG Greenforce. Aquests els hi van proporcionar el medi per desplaçar-se i els hi van fer una mica de intèrprets, ja que només un dels sis guerres masais parlava l'anglès una miqueta. Aquesta ètnia de l'Àfrica és llegendària per caminar grans distàncies per la savana africana amb poca aigua o sense aigua. En el seu dia dia acostumen a córrer grans distàncies per caçar per les seves famílies o per cercar aigua o altres aliments. Un del ritus de iniciació per els joves guerrer masais és perseguir i acabar matant amb la seva llança un gran lleó mascle.

Es van desplaçar des del Kilimanjaro cap a Londres per fer la marató. Van participar en la marató amb el vestit tradicional, penjolls, joies i llances al damunt. Fins i tot el director de la marató va accedir a que es posessin els dorsals als escuts per preservar els seus vestits tradicionals. Una cosa ben curiosa va ser que les seves sabates van ser pneumàtics retallats, o sigui pneumàtics que ells troben abandonats i els retallen per fer-se unes 'sabatilles esportives'. Us imagineu córrer 42 quilòmetres amb els peus enfundats dins un fragment de pneumàtic subjectat amb una cinta?


Durant la marató i crec que encara està oberta, la població anglesa i mundial, evidentment, tenia la possibilitat de fer donatius per aquesta gent. Amb unes 20,000 lliures tenien suficient per fer un pou per cercar aigua de aqüífers subterranis. Que no es confongui ningú, no han vingut a buscar caritat, han vingut a lluitar pel seu poble. Han vingut a aconseguir aigua neta per els seus. La diferència amb el seu dia a dia és que l'han anat a buscar a Londres. A més a més van fer tota la marató cantant els seus cants tradicionals. I quan van arrivar al final seguien cantant mentre altres esbufegaven. Aquesta gent no està boja, per mi han fet una gran demostració de coratge i preocupació pels seus. A vegades els herois no porten capa ni antifaços ni saben volar.

Em sembla un gran exemple de preocupació per la seva societat, pel seu poblat, per les seves famílies. Crec que els poblats africans, que en moltes coses estan ben atrasats, potser en qüestions socials ens donen unes quantes voltes, com per exemple en el valor de compartir. Una paraula que hauria de ser un valor apreciat en la nostre societat, no una cosa que només es fa amb pares, germans i com a molt amics. Al veure aquesta notícia se'm va acudir posar un parell de sorsals al Mas i al Montilla i fer-los córrer per tota França en busca de aigua per el seu poblat.

El plàstic pot matar ocells a quilòmetres de distància

Aquest post té relació amb un post del sempre interesant blog nòmades. De fet al llegir la notícia que comento ara, vaig pensar que ja alguna cosa havia llegit en aquest blog sobre aquest tema.

En el centre del Pacífic hi ha una illa anomenada Midway. Aquesta és famosa per ser un punt estratègic en la Segona Guerra Mundial, on els americans van aconseguir la primera victòria sobre els japonesos. Però, des de fa un temps és punt de trobada de plàstics d'arreu de les zones delimitants de l'oceà Pacífic.


Al voltant de la illa es donen corrents de plàstics que acaben envaint de piles de brutícia l'illa i les aigües més properes. Es pot veure en el vídeo del final com voluntaris desplaçats a la zona recullen muntanyes de residus en tant sols 30 minuts. Es dona el cas que en aquesta illa hi viuen milions d'albatros, ocell llegendari per les seves dimensions i capacitat de vol.



Els ocells pares d'aquesta espècie alimenten als seus fills pescant a l'aigua calamars petits. Aquests calamars petits quan son a l'aigua tenen una gran semblança a un encenador o a un petit plàstic que neda pel mar. El resultat us el podeu imaginar... Els pares pesquen aquest suposat calamar i l'acaben donant a la boca dels seu fills. En conseqüència el fill ha de desenvolupar-se i créixer amb l'impediment de tenir un plàstic dins del seu sistema digestiu. Evidenment, degut a l'estrés mecanístic de viure amb aquest plàstic dins del seu sistema digestiu acaben morint.

Es veu que científics desplaçats a la zona veuen com es moren molts exemplars d'albatros amb un pes més lleuger a lo normal en aquesta espècie. La sorpresa va ser al obrir l'animal. Es veu que dins d'aquests animals van trobar plàstics, encenadors, raspalls de dents, etc... L'estadística és encara més penosa. Es veu que gairebé el 100% de les cries tenen algun tipo de plàstic a dins seu. Com diu en el vídeo de més abaix, aquests ocells han estat a l'illa des de fa milers d'anys, però si el flux de plàstics cap a la illa continua en uns 15 anys ja hauran desaparegut. De moment no hi ha gaires bones perspectives ja que el corrent desemboca de ple a l'illa.

Aquí us deixo un vídeo on ho expliquem millor que jo...diuen que una imatge val més que mil paraules...