En el centre del Pacífic hi ha una illa anomenada Midway. Aquesta és famosa per ser un punt estratègic en la Segona Guerra Mundial, on els americans van aconseguir la primera victòria sobre els japonesos. Però, des de fa un temps és punt de trobada de plàstics d'arreu de les zones delimitants de l'oceà Pacífic.
Al voltant de la illa es donen corrents de plàstics que acaben envaint de piles de brutícia l'illa i les aigües més properes. Es pot veure en el vídeo del final com voluntaris desplaçats a la zona recullen muntanyes de residus en tant sols 30 minuts. Es dona el cas que en aquesta illa hi viuen milions d'albatros, ocell llegendari per les seves dimensions i capacitat de vol.
Els ocells pares d'aquesta espècie alimenten als seus fills pescant a l'aigua calamars petits. Aquests calamars petits quan son a l'aigua tenen una gran semblança a un encenador o a un petit plàstic que neda pel mar. El resultat us el podeu imaginar... Els pares pesquen aquest suposat calamar i l'acaben donant a la boca dels seu fills. En conseqüència el fill ha de desenvolupar-se i créixer amb l'impediment de tenir un plàstic dins del seu sistema digestiu. Evidenment, degut a l'estrés mecanístic de viure amb aquest plàstic dins del seu sistema digestiu acaben morint.
Es veu que científics desplaçats a la zona veuen com es moren molts exemplars d'albatros amb un pes més lleuger a lo normal en aquesta espècie. La sorpresa va ser al obrir l'animal. Es veu que dins d'aquests animals van trobar plàstics, encenadors, raspalls de dents, etc... L'estadística és encara més penosa. Es veu que gairebé el 100% de les cries tenen algun tipo de plàstic a dins seu. Com diu en el vídeo de més abaix, aquests ocells han estat a l'illa des de fa milers d'anys, però si el flux de plàstics cap a la illa continua en uns 15 anys ja hauran desaparegut. De moment no hi ha gaires bones perspectives ja que el corrent desemboca de ple a l'illa.
Aquí us deixo un vídeo on ho expliquem millor que jo...diuen que una imatge val més que mil paraules...
Entrades
5 comentaris:
Quin desastre!. Cada dia estic més convençut que caldria reprendre certes costums oblidades (o que directament no hem adoptat mai per que ho feien els nostres avis) per tal de posar solució a tot això. Crec que l'ús de plàstics es podria reduir moltísim sense que les nostres vides es vegin afectades...
Anar a comprar amb el típic carro de iaia ... no seria fins i tot més còmode que anar carregats com a rucs amb 1000 bosses de plàstic?
Doncs mira a casa en tenim un de carro d'aquests. I haig d'admetre que a vegades surts amb el carro i dius ostia semblem uns avis que anem a comprar. Però sí, potser enlloc de semblar un freakie d'aquí poc estigui de moda. Si no sabem regular el reciclatge millor seria que fessin desaparèixer el plàstic.
Per altre banda, ja de per si és perillós. Perquè, per exemple, en aquestes inundacions que es donen a vegades tant greus, són font de plàstics a l'aigua (exemples a l'India, inundacions a la Xina o lo del gran tsunami, etc... ). Tot això a part de la estupidesa humana.
M'ha impactat el reportatge, vaya merda!millor dit vaya plàstic!jejej....vale, no faig broma, és molt serio, el problema és que cada vegada s'utilitza més el plàstic per a tot, si al final ens aixugarem el cul amb plàstic, sí, sí, no penseu que us rascarà no....si el faran d'aquell suau, ja veureu!!!
Fomentem les bosses de la iaia i elscarritus!!Estic amb tu Josep!!
Nen. Només et puc dir una cosa, et mereixes un dardo al mig del cul ... un dardo de fusta, res de plàstic.
Per més informació visit nòmades
En un primer moment havia estat pensant quina relació tenia el teu comentari amb el post ....i no ho pillava!!! Pensava...què diu ara aquest...que s'ha tornat un activista del plàstic? :)
Ara he visitat nòmades i ja m'he fet una idea. Moltes gràcies pel premi! ;)
Publica un comentari a l'entrada