dimecres, 10 de setembre de 2008

La diada torna a ser aquí! Primer aniversari!


Avui aquest blog fa un any! Gràcies a tothom que ha passat per aquí hagi escrit o no. La veritat és que escric menys del que m'agradaria, però bé considero que 50 entrades en un any doncs no està mal. Suposo que aquest blog va néixer una data tant assenyalada en el nostre calendari català amb la voluntat de comunicar, reivindicar i compartir. Aquestes són valors que s'haurien de veure reflexats cada any en la nostra diada i que no podem permetre que es dilueixin amb el pas del temps.

Aquesta terra en la que vivim alguns i enyoreu altres s'ha de comunicar més que les altres. Ja sabeu que sempre ens hem d'explicar més que tots el altres habitants d'altres països. Nosaltres som una nació sense estat. Quan et pregunten a l'estranger d'on vens? contestes potser català i matitzes després perquè una cosa són els sentiments i l'altre la realitat. O potser dius espanyol i matitzes després, perquè una cosa és la imposició i l'altre els sentiments. Dins la mateixa península també ens hem de justificar i explicar en diverses ocasions...'no pareceis tan tacaños como dicen', 'no pareceis tan serios como dicen'...ho heu sentit algun cop, no? A vegades t'ho diu gent amable i a vegades el típic que té ganes de colar la conya i no sap com. Som una terra acostumada a sentir el menyspreu de la resta del país espanyol gràcies a grans campanyes del PP o televisions com Telemadrid, antena3, Telecinco, TVE o diaris com el Mundo o la Razon. Me'n deixo altres però no cal posar tota la merda dins el mateixa sac, no? Últimament fins i tot gent que se fa anomenar 'intel·lectuals' s'atreveixen amb nosaltres. La nostra resposta gairebé sempre ha sigut la paraula, el seny, la negociació, o la pedagogia.

Degut a raons històriques i no tant històriques sempre haurem de reivindicar. Perquè tothom sapigui que vam ser un estat i que som una nació. Les raons històriques són les ja sabudes, erem un estat separat de les Castelles o una altre, vam ser perseguits per l'Espanya seguidora del dictador que intentava acabar amb les nostres institucions, llengua i drets. Les raons actuals poden ser entre d'altres: estem mal finançats, mentre no arriven diners per la nostra sanitat, infraestructures i escoles seguim pagant al govern central i sent acusats de insolidaris. Els partits polítics espanyols ens fan servir com a camp de batalla, s'engegen diverses campanyes contra el català i els productes i empreses catalanes, es menysprea Catalunya des de dins i fora l'estat sota la complicitat del govern central. L'atac indiscriminat del català des de dins l'estat enlloc de defensar la novena llengua a Europa enfront de la Comunitat Europea i un llarg etc...De fet un pot ben bé reivindicar els seus sentiments sense tenir raons, un se sent o no se sent alguna cosa. Si te sents català tens tot al dret a reivindicar-ho.

I per últim compartir, Catalunya s'ha convertit en un poble amb molta immigració. La veritat un exemple de convivència, perque tot i els problemes que van sorgint la gent segueix la seva vida i intenta causar els menys problemes possibles. Per exemple tot i que ja no podem gairebé demanar en català ni un tallat en gel, ningú li monta al ciri al pobre cambrer que simplement intenta fer la seva feina. A més a més es fa front a tot aquesta situació rebent quatre duros des de Madrid. Més val prendre's les coses amb bon humor i pensar que tots els que venen enriqueixen aquest petit país. Un exemple, tot i la meva catalanitat o catalanisme que no us vindrà de nou, aquest any jugo en un nou equip de futbol que sembla la ONU, amb tres marroquins, un brasiler, un colombià, un rumanès o un argentí entre d'altres. Total que el català se sent ben poc i de mostres de catalanitat no n'hi han. Bé de fet en el món del futbol cada cop menys hi han menys mostres de catalanitat, tot és com molt global. El cas és que me sento molt còmode entre aquesta gent i de fet crec que és el caràcter que els catalans hem adquirit, no renunciar a les nostres arrels però sense perdre mai la humanitat ni els bons costum que ens han fet ser sempre un poble molt obert.

Bé vaig a publicar el post que ja és dia 12. Felicitats Catalunya i Goblin77!! Gràcies a tots els lectors! ;)

6 comentaris:

Pere ha dit...

ep! doncs jo ara vaig a celebrar la diada, tot i que a Catalunya ja és dia 12 jeje! :P

Asimetrich ha dit...

felicitats pel primer aniversari. Espero que continuis amb les teves reivindicacions i donant veu a les injusticies, ja siguin drets humans o la situacio del barca jejeej.

En un dia com l'11 de setembre pero, em fa una mica de pena veure com esta tot. Els politics fotent-nos el pel, i Espanya amb aquesta moda d'insultar-nos. Nosaltres anem amb el nostre "seny" encaixant garrotades mentre dir fill de puta a un catala s'esta convertint en un esport pels nacionalistes espanyols. I el que es pitjor, com surt gratis, qualsevol s'apunta al carro. I llavors has de veure que els teus representants es treuen els mocs, romanen totalment "mojosos" mentre tot aixo pasa i ens prenen el pel i els diners entre tant.

El que dius tu, aixo d'explicar-nos mes que els demes per ser catalans. Realment no es per explicar-nos, sino per justificar-nos. I jo em pregunto perque ens hem de justificar, perque hem d'arrossegar aquesta mena de sentiment de culpa per tot arreu?? Perque estem sempre a la defensiva? Com ja he dit abans, crec que aquells que insulten i ens matxaquen els hi surt tot gratis perque tenim uns representants que han perdut la sang!.

Albertinho ha dit...

Jo no ho hauria dit millor! :) Els polítics catalans no saben ni a que juguen últimament, mentre a Espanya tothom ens fa servir de cavall de batalla i sac de boxa. I encara algú es preguntarà perquè volem ser independents?

Ja no se si m'indigna més el que ens ataca amb la campanya de torn (productes catalans, català, català a les escoles, finançament, etc...) o la passivitat de un govern central que tot i els atacs injustificats no obre la boca clarament i diu lo que reivindica Catalunya és just (ells ho saben, només cal mirar balances fiscals). La passivitat a vegades fa més mal que qualsevol intel·lectual il·luminat que decideix fer una croada en contra de les llengues que no siguin la seva, com els dictadors!

Albertinho ha dit...

I gràcies per les felicitacions, ja sabeu que sou part d'això! ;)

Vallve ha dit...

Felicitats per l'aniversari, continua així. A veure si en la segona anualitat del blog escrius una mica més, ara que has fet números rodons, 1 any i 50 posts, no??

Albertinho ha dit...

Aviam aviam, suposo que en tinc bastants al cap, per al final de la tesi costa més posar-se a escriure! Ara quan sigui Doctor.... ;)