La paraula llibertat

És curiosa la paraula llibertat en boca de certs personatges. Ahir Mariano Rajoy, líder del Partit Popular espanyol, va estar a TV3 al programa de Mònica Terribes. Es va cansar de repetir les paraules llibertat i igualtat durant tot el seu discurs. Deia que aquestes grans paraules i encara més grans valors les han de tenir tots els espanyols. I a nivell de Catalunya comentava que els pares han de tenir dret a l'escolarització dels seus fills en català o en castellà. Aquesta per mi és una falsa llibertat. Això per mi és manipular el significat de la paraula llibertat, del gran valor que té aquesta paraula. Resulta que un pare pot tenir la decisió de quin idioma ha d'aprendre el seu fill. Ha de privar un pare vingui d'on vingui que el seu nen aprengui el màxim de llengües possibles, atenent als criteris polítics i personals d'aquest pare? I una altre qüestió...que respon aquella vella dita de divideix i guanyaràs...si crees dos bàndols en la societat, els castellano i els catalano parlants estàs dividint, i al final qui guanyarà serà el més poderós. Tots sabem quin idioma és el més poderós.

És molt fàcil fer política a Catalunya des de Madrid. I és molt fàcil omplir-se la boca de grans valors universals com la llibertat i igualtat. Però no pots encobrir darrere aquestes paraules altres intencions o donar-li a aquests valors significats equivocats. Una cosa és la llibertat i l'altre que aquí cadascú exigeixi els privilegis que troba oportú quan arriba a una altre zona de l'estat, amb uns costums i llengua pròpia. Si comencem a canviar significats de paraules com darrerament al món de la política es veu aquí allò del diàleg per entendre's s'haurà acabat.

Altres temes que atemptaven contra aquesta "llibertat" que ell defensava és el fet de que parli que amb el temps arribarem a formar una nacionalitat única a tot el món, o que els homosexuals no es puguin casar, només unir-se. I que m'en dieu de la paraula igualtat en boca del senyor Rajoy? Igualtat és tractar de manera diferent punts d'estatuts similars? Com el valencià amb el català, o el andalús amb el català?

Si us plau, no perdem el significat de les paraules. El discurs d'aquest senyor d'ahir, si no s'analitza amb esperit crític podria resultar fins i tot coherent, és més, en altres parts d'Espanya, segurament, és com una veritat absoluta. Ara si analitzem lo que defensa amb les accions que realitza o té en ment ens adonem de una gran incoherència política. Crec o confio que es pugui fer polítiques de dretes o centristes, com li vulgueu dir, sense caure amb la mentida ni amb dobles moralitats.