dijous, 24 de gener de 2008

La mà biònica


S'ha implantat una mà biònica a una nena al Hospital Sant Joan de Déu de Girona. Per mi és una d'aquelles notícies que m'apassionen! M'explico...en un món on es va utilitzar la fissió nuclear per desenvolupar l'arma més mortífera que s'ha fet mai, com és la bomba atòmica, és esperançador que la ciència i la tècnica també es dediqui a crear mans biòniques per a nens que neixen amb amputacions congènites.

Aquesta primera mà biònica, fabricada per una empresa escocesa, sembla ser que permet molt més moviments i augmenta la sensibilitat. Es veu que recull els estímuls del múscul residual de la nena, mitjançant sensors subcutanis, i els transforma en moviment. Això crec que obre un ventall d'esperança per totes les persones que malauradament sofreixen amputacions congènites o no congènites. I millora les pròtesis ja existents. Tot i que segurament aquesta mà no està a l'abast de totes les persones.

Recentment, llegia un llibre futurista, anomenat Limbo, en el qual després de una gran guerra mundial on els humans ens destruíem entre nosaltres, amb grans mitjans tècnics i avenços tecnològics, apareixia un món on la gent rica i ben aposentada portava implants amb grans possibilitats i prestacions, que per exemple, et permetien saltar grans distàncies, córrer més ràpid, etc... Com més implants tenies més ben considerat estaves en la societat i els pobres eren aquells que no tenien cap implant.

Aquesta dualitat de la ciència...destinada cap al bé i cap al mal i el temà dels implants biònics que recorden a la poderosa dóna biònica, gran sèrie de TV3 de fa temps, m'han fet recordar aquest llibre de ciència ficció. I en el rerefons em queda la pregunta...definitivament la ciència tendirà a grans descobriments cap al bé de les persones i de la natura que ens envolta o seguirem en aquesta obscura dualitat anys i anys? Bombes, armes, alta tecnologia precisa per a matar i mans biòniques per nens que no en tenen.

8 comentaris:

El llindar ha dit...

Això m'ha fet pensar en una frase molt catalana: "Salut i força al canut i força a la ma per poder-se-la pelar".

Sort de les mans biòniques, no? Jejeje!

Albertinho ha dit...

Un comentari fora de to totalment...estic per censurar-te!!! Una gran contribució al tema!

Encara no han sortit els cervells biònics...una llàstima!

Esther ha dit...

Osti Albert entre futbol i futbol tens altres sentiments........homeeeeeeeeeee!!!!
Jo no sóc una ment biònica ni molt menys però dir-te que espero que la ciència vagi cap al costat del bé (això sembla una peli...), però tots sabem que això no és així i el que mou el món, per desgràcia, són els diners, així que...no cal donar-li més voltes!!A lluitar!!jajajajaja

Asimetrich ha dit...

ei pos a mi el comentari el llindar mha fet riure un munt ... però sí, està fora de to.
ojalà la ciencia seguís sempre en el bon camí. Però ja se sap que les mans dels poderosos ho grapejen tot... i hi ha poca cosa a fer.

Albertinho ha dit...

Si home tu dona-li ales al paio ara...

Sabina ha dit...

Com no, el llindar sempre en la seva línia, en un post com aquest crec q no calia. Aquesta notícia de la mà biònica crec que és un avenç molt important per la ciència llàstima que sempre hi hagi dues cares. Per una banda, dóna esperança a gent que per coses del destí està limitada físicament i això li dóna noves oportunitats. D'altra banda, està la gent sense escrúpols que s'aprofita d'aquests nous descobriments i els utilitza per finalitats menyspreables. No m'agradaria acabar aquest comentari d'una manera tan pessimista, però la realitat no és un altra, o sigui que només ens queda lluitar perquè això passi en el menys possible, encara que sigui una tasca d'allò més difícil.

El llindar ha dit...

Homeeeee!!! Doncs no se perquè no us ha agradat el meu comentari. Era una metàfora de totes les utilitats que s'han de tenir en compte per a fabricar una ma d'aquest típus, és a dir, hi casos en que una ma real ha de ser precissa com quan s'agafen coses petites i altres en que ha d'apretar més fort. Aquests típus de coses s'han de tenir en compte quan es fabrica un òrgan artificial, és com si fabriquessim un cor artificial i només respongués a proves de poc esforç, ens mataria.

Però bé, ja veig que ningú ha entès el sentit del meu comentari, el proper cop ja seré menys subtil.

Albertinho ha dit...

No m'empasso que tu hagis pensat això en el poc temps d'escriure una frase...'menos lobos caperucito'!!!

Molt d'acord amb els teus comentaris Sabina!

;)