La mà biònica

S'ha implantat una mà biònica a una nena al Hospital Sant Joan de Déu de Girona. Per mi és una d'aquelles notícies que m'apassionen! M'explico...en un món on es va utilitzar la fissió nuclear per desenvolupar l'arma més mortífera que s'ha fet mai, com és la bomba atòmica, és esperançador que la ciència i la tècnica també es dediqui a crear mans biòniques per a nens que neixen amb amputacions congènites.

Aquesta primera mà biònica, fabricada per una empresa escocesa, sembla ser que permet molt més moviments i augmenta la sensibilitat. Es veu que recull els estímuls del múscul residual de la nena, mitjançant sensors subcutanis, i els transforma en moviment. Això crec que obre un ventall d'esperança per totes les persones que malauradament sofreixen amputacions congènites o no congènites. I millora les pròtesis ja existents. Tot i que segurament aquesta mà no està a l'abast de totes les persones.

Recentment, llegia un llibre futurista, anomenat Limbo, en el qual després de una gran guerra mundial on els humans ens destruíem entre nosaltres, amb grans mitjans tècnics i avenços tecnològics, apareixia un món on la gent rica i ben aposentada portava implants amb grans possibilitats i prestacions, que per exemple, et permetien saltar grans distàncies, córrer més ràpid, etc... Com més implants tenies més ben considerat estaves en la societat i els pobres eren aquells que no tenien cap implant.

Aquesta dualitat de la ciència...destinada cap al bé i cap al mal i el temà dels implants biònics que recorden a la poderosa dóna biònica, gran sèrie de TV3 de fa temps, m'han fet recordar aquest llibre de ciència ficció. I en el rerefons em queda la pregunta...definitivament la ciència tendirà a grans descobriments cap al bé de les persones i de la natura que ens envolta o seguirem en aquesta obscura dualitat anys i anys? Bombes, armes, alta tecnologia precisa per a matar i mans biòniques per nens que no en tenen.