Es molt facil aquests dies caure en el parany. A la seleccio espanyola de futbol hi juguen actualment 8 jugadors del Barça (Busquests, Puyol, Xavi, Pique, Valdes, Pedro, Villa i Iniesta) i 7 catalans si no vaig errat. Les seves raons mes o menys comprensibles tindran per lluir la samarreta d'Espanya. A mes aquesta seleccio te un clar segell cule, sobretot en lo que es refereix a futbol espectacular d'atac, en companyerisme, en lo que a fer pinya es refereix i en ambicio. Hi han hagut bons moments de la seleccio espanyola en el Mundial, especialment tot i que a molts madridstes i exmadridistes (Hierro) els pesi, quan Espanya ha jugat al estil Barça. Aquests jugadors que representen avui a Espanya han sigut criticats i atacats per la prensa madrilenya durant tot l'any passat. Un cop mes l'anomenada caverna mediatica madridista i espanyola va intentar desestabilitzar els jugadors eterns rivals del seu estimat Madrid. Quan per joc no arriven, com ha passat en els darrers anys, la prensa engega una campanya de pressio per intentar desestabilitzar el contrari i adulterar la competicio influint en la feina dels arbitres. Tot aixo passava nomes fa uns mesos. No ens deixem enganyar pels miratges...fa calor, no hi ha Barça i veiem que en Xavi i companyia segueixen fent meravelles amb la pilota. Pero, amb quina samarreta?
Doncs amb la samarreta de un pais que retalla l'estatut d'autonmia de la nostra nacio, que retalla les nostres llibertats i que voldria veure com la nostra llengua desapareix progressivament sense fer massa soroll. No ens han deixat tenir ni un estatut que, en si mateix, ja era de minims, ja va ser retallat. Que s'ha retocat de l'estatut? Les parts que fan referencia a la llengua, al finançament, a la possibilitat de fer referendums per preguntar al poble que vol fer amb el seu pais. Arreu del mon hi ha clars casos de nacions encaixades dins altres estats mitjançant acords que respecten les llibertats dels diferents sentiments de pais. Per posar exemples veieu el documental de TV3 de fa pocs dies, el cas de Groenlandia i Dinamarca, de Escocia i Anglaterra o del Quebec i Canada. Tots poden parlar lliurament la seva llengua en totes les institucions del seu pais i en qualsevol moment tenen la llibertat de preguntar en referendum a la poblacio si volen independitzar-se. Aixo son paisos moderns, amb politiques modernes que han evolucionat. Espanya es tot lo contrari i estigui qui estigui al govern seguiran igual. La mentalitat tancada, retrograda i nacionalista del seu govern no cambiara mai, perque en el veritable fons Espanya segueix sent un Estat inmobilista i feixista.
Dit aixo si Espanya juga millor que tots els altres i guanya, felicitats! Pero nosaltres els catalans no ens deixem enganyar pels miratges de l'estiu. Per nosaltres els catalans el dissabte a la manifestacio es on es juga la nostra lliga. El dissabte a Barcelona es on tenim que començar a dir prou i volem el dret a decidir per nosaltres mateixos.
BuscoSoci
Fa 10 anys
1 comentari:
I ho vam jugar bé, llàstima que els grossos són penosos...
Publica un comentari a l'entrada