dilluns, 28 de setembre del 2009

Espanya...toros, paella i sangria?

La catàstrofe de la retallada del pressupost de R+D

Escric aquesta carta per expressar el meu sentiment de desolació absoluta respecte del país i l’època que m’ha tocat viure. Sóc professor d’universitat amb 20 anys d’experiència en la recerca i amb un currículum que, si bé no és estratosfèric, almenys és decent pel que fa a aparicions de treballs meus en publicacions internacionals, projectes concedits i tesis doctorals dirigides. Durant molt temps, vaig creure que Espanya cada vegada aniria a més en l’aspecte científic, però les dades són tossudes i m’he de rendir davant l’evidència. L’últim toc d’alerta ha estat la proposta del Govern de retallar en un 37% el pressupost de R+D. No obstant, aquest anunci, que si bé és catastròfic, no ha estat el pitjor. El pitjor és que aquesta idea no ha tingut pràcticament cap repercussió en la nostra societat.
Els tan vanagloriats agents socials (partits, sindicats, patronal i associacions diverses) han mostrat una absoluta indiferència sobre el tema, cosa que, per una altra part, només indica que aquesta societat considera l’R+D com una cosa accessòria, sense importància. Estem condemnats a ser un país amb una alta taxa d’atur, amb ofertes de treball de molt baixa qualificació i sous de riure, i amb una activitat econòmica principal que consistirà en l’atenció a estiuejants i jubilats de tot Europa a preus porqueria. El pròxim cop que algun governant o empresari surti parlant de la importància de la ciència, no l’escoltaré, ja que és pràcticament segur que mentirà.
Un últim apunt, dedicat als joves que somien amb una carrera de recerca: que acabin la tesi doctoral aquí i que immediatament marxin d’aquest país a algun altre lloc on puguin desenvolupar adequadament la seva professió.

Carta a 'El Periodico de Catalunya', crec que jo no ho podria haver dit millor, doncs lo unic que me queda es felicitar el senyor que ha escrit aixo:  Joan Enric Rodríguez Gil. Em sento totalment identificat amb el que diu, probablement per aixo estic ara mateix a Dinamarca, no?

1 comentari:

cocoon ha dit...

Mare meva quin desastre! De retallada en retallada anem...així després ens va tot!Realment és una llàstima i una indignació tot plegat!...jo els hi retallaria el sou catastroferic que deuen tenir!