-Hi PhD student! I am the Manager of this Company. Welcome! I am going to do this interview with you. First of all, I will ask you about your work in your thesis...are you satisfied about the work you have done?
Perdoni sr Manager però podríem començar per una de més facileta?
-Ok, no problem. I understand that probably you are a little nervous...
No, no és ben bé això, és que no sabria que dir-li...
-Sorry, what?
Miri es que hi ha dies que sembla que estiguis fent la feina més maca del món i que estiguis descobrint el que mai ningú encara ha trobat...però hi ha d'altres en què ho engegaries tot a la merda i a més d'un que t'envolta també.
-Yes... but I guess that this is the life, perhaps this happens in all the jobs, isn't it?
Home que vol que li digui...el que fa la seva feina sense preocupacions de que d'un dia per l'altre no li canviin, o sense tenir que esperar dies i dies respostes de gent que no et té ni en el seu top ten de prioritats, o sense saber quin és el seu contracte i quins drets li pertoquen, per dir alguns exemples....deu anar més tranquil a treballar no?
-Of course, but I guess that this does not happen at the University...
T'en faries creus sr Manager ... Sap que dels més de 4 anys que porto només el darrer he tingut un contracte com deu mana, com la resta de treballadors. Sap vostè que et toqui o no fer docència acabes fen-ne igual perque, simplement, el que mana més ho diu?
-Ok...Let's talk about your thesis, we will get back to all this later. What were the objectives of your thesis?
Perdoni? em pot repetir la pregunta?
-Yes of course! I guess that when you began your thesis you knew beforehand your scientific objectives.
Doncs això deu ser un model antic..., perque jo tinc entès que quan s'arriba al final, un mira lo que bonament ha pogut fer, escriu la tesi i deixa per lo últim posar quin era l'objectiu.
-Then, you do not have an aproppiate way of work...here we work to achieve some objectives in the lesser time required. So we need people capable to work in a team, organize meetings, share information and contrast ideas, etc..
Doncs això sí que em sap greu...perquè jo sempre treballo sol.
-But whith this concept of how to work, did you get some results?
Cap ni un! Ara tinc molt projectes vius encara. Fins i tot tinc un article que ja ha anat a sis revistes i en l'última casi cola. A part d'això he anat a congressos i he conegut molta gent. Fins i tot he fet una estada a l'estranger, amb grans resultats, tot i que també segueixo esperant aviam si algun dia em diuen alguna cosa des d'allí i els publiquem.
-Ok...but perhaps you should know when something is going on or not?
Però perdoni, vostè no em deu haver escoltat....jo treballo sol, com haig de saber si algo no funciona, amb qui vol que ho discuteixi.
-But you have not any group meeting in the whole PhD thesis?
I tant! Els primers anys un cop a la setmana i eren força divertides, però tampoc parlàvem massa de ciència. Després ho vam deixar, a la gent no li anava bé. Més tard de tant en tant veia al meu jefe i ens saludàvem i ara últimament ens veiem i quedem perque jo li ensenyi alguna cosa sobre un llenguatge de programació. Tinc moltes anècdotes, vol que li expliqui alguna?
-No thank you! Perhaps in another ocasion. Now, I would like to talk about your preparation?
Doncs posat còmode, perque tinc dos carreres, un bon grapat de títols i cursos!
-And then...why did not get results in your thesis period? You have plenty of courses in your CV and two degrees. You did not applied your knowledge?
Homeeeeeee.......veurà...es que jo sóc bioinformàtic sap, però resulta que he fet química i bioquímica com a carreres i després el doctorat en nutrició i metabolisme. Vostè es preguntarà que té a veure tot això amb la bioinformàtica oi?
-Obviously....
Doncs poca cosa...així que he hagut de fer un fotimer de cursos, com per exemple, de programació. Vaja que de fet, més tard o més d'hora, coneixements he assolit en el meu tema. Però el cas és que un cop assolits...no tenia objectius, no hi havia idees, ni res planejat per mi.
-But then...if your group did not have ideas...then neither projects and money for the PhD students...
Ah no home no! Això va per un altre camí! Està vostè barrejant pomes amb figues! Una cosa són els projectes, les fonts de financement, tenir més doctorands i més tesis per dirigir per poder demanar encara més projectes i perque els professors augmentin el sou i una altre cosa és lo que faci el doctorand. Evidenment és una cosa que pasa a segon terme. No veu que fer les coses coherents i pensar idees a desenvolupar requereix més temps.
-I feel a little confused but...
Tranquil home, jo em sento així des de fa anys...i de moment encara sóc viu.
-Ok then, what do you think that you have learnt all this time?
Això és una pregunta difícil! He après moltes coses. Però la més important és que he après a viure i treballar sol. He après a inventar-me una feina i creure en ella fins les darreres conseqüències. Ah! I he adquirit una esportivitat increible! Sóc capaç d'anar cada dia a currar sabent que tot plegat és un desastre i està mal dirigit. I veure com al voltant hi ha gent que li va bé i altre que està com jo. Sóc capaç de veure injustícies, que em remouen l'estòmac, però somatitzar-les ràpidament i seguir treballant, tot creant un bon ambient de treball, per no ofendre a ningú.
-Oh this is good! In our enterprise we appreciatte that our employees like sports!
Sí això és el que jo deia...
-And the last question...at least for today... why do you wanna join us? And why do you think we should give you an opportunity?
Sr Manager...amb tot lo que li he explicat i encara i així he acabat la tesi...crec que es pot vostè donar per contestat.
Entrades
BuscoSoci
Fa 10 anys
7 comentaris:
JAJAJA
Veig que tu també has arribat al "grau de desdoblament de personalitat"... ben vingut. Som uns pocs els escollits que en moments d'engordiment dels pebrots màxim ... deu ser la testosterona que ens fa desdoblar la personalitat.
Molt bo.
Per cert, el Mr manager et podria preguntar:
Does your PI visit this Blog?
Tot i que no ho crec, espero que no ho faci!!!... Bé i si ho fa ...
En tot cas, ja t'ho he dit més d'un cop, en una situació així jo apostaria per enllestir-ho tot el més ràpid possible (entenguis acabar la tesis) estigui com estigui i buscar altres horitzons que permetin tornar a sentir-te útil i rependre aquell sentiment de "que guai, tot cuadra i te sentit". .. t'enrecordes de quan va ser l'últim cop que vas pensar això?.
Albertinho, com diria l'agent Fox Mulder "The truth is out there". Val la pena, de veritat.
Home això ho he sentit molt poques vegades, potser et diria que no sé noi que és això! Sempre hi ha diversos temes que penjen en les coses que he anat fent. No hem aconseguit mai algo que diguessis això és irrefutable. Però bé, sempre queda el sentit de l'humor i els desdoblaments de personalitat no?
Quina raó té el Mulder aquest!
;)
Aquesta és la realitat dels investigadors de la URV, oi? és una cançó que he sentit en diferents fonts ja.
La realitat és aquesta; és una universitat provinciana, de 45ª categoria, sense nom, i sense cap prestigi; i a dalt del matxo hi ha uns paios carregats de fums i amb un Ego que no els cap al cul (i això que el tenen ben gros). Es compliquen les col·laboracions, les estades a l'estranger i els congressos perquè es pensen que ells són prou bons com per fer-ho sols, i si la gent no els fa cas no es mereixen el seu interès....i la gent no els fa cas, senzillament perquè no els coneixen.
Cada Tutor té al seu càrreg 5, 6 ò 7 doctorands. Quin seguiment en pot fer? cap ni un. No s'haurien de dir tutors, sinó mecenes. Tenen gent treballant per ells, com més millor, perquè publiquin i puguin posar el seu nom el primer. A més doctorands, més articles. No es treballa per investigar, sinó per guanyar un prestigi a base de publicacions massives. El problema és que, com que no s'invsetiga com caldria, són alrticles que es publiquen (i amb prou feines) en revistes de molt baix índex d'impacte i tornem a començar.
El més important és que us agradi el que feu i que estigueu a gust. No us fixeu en el demés pq la URV és la URV..i no en sortirem.
Ànims!
Roger, si i no.
La URV compta amb bons grups,amb investigadors de qualitat i recursos.
El problema no és de la URV, està a la base, al concepte de la recerca a Espanya, recolzada en la figura del funcionari. Però entre el profe titular i el doctorand, falta la figura del investigador "senior" amb experiència.
Un profe titular amb 8 doctorands sí és un problema (però en trobaras ben pocs de grups així), però fora d'espanya, un titular te el seu propi grup de recerca (jo he conegut grups de 15 investigadors sota la batuta d'un sol titular). Com s'ho fan doncs?
En primer lloc portant una vida força diferent a la del clàssic funcionari (ara parlo desde el clàssic generalisme, excuseu-me). Però en segon lloc, comptant amb fonts de finançament que els permenten fitxar investigadors experimentats que poden fer-se càrrec de doctorands, així com personal de suport, tècnics etc ...
Un doctorand és productiu al final de la seva formació (això són 4 o 5 anys) mentre que un doctor ho és des del principi. Llavors a la URV (i a la resta de l'estat) es demana una producció de primer nivell amb uns recursos que disten molt del primer nivell. En situacions així, és molt difícil portar endavant la recerca per tothom i tots patim. Amb la diferència que el titular te el lloc garantit (faci el que faci) i el doctorand ha de lluitar contra l'apatia del cap i del sistema en general.
Això no és patrimoni de la URV. La única universitat espanyola que es troba entre les 200 millors del món és la de Barcelona (o la UAB, no ho recordo ara), i estava al número 190 i pico.
Bueno albertinho com a femella em queda el consol que això dels desdoblaments de personalitat, només afecten al sector amb testosterona ( que tot i que un company de feina em diu machupingo!! ara com ara porto la testosterona bastant controlada!) crec que sou prou valents/tes tots per estar en una jungla ( tot rememorant el retorn als cinemes del nostre amic : Rambo, no me siento las piernas!!), i crec que us queda el consol com molt be diu el Roger, de fer allò que més us agrada i encara que això doni molts mals de cap, i algun que altre mal d'estòmeg, per no parlar de la falta de dormir, no hi ha res que ompli més a una persona, que sentir-se realitzada, sobretot si les condicions són adverses, ja que llavors adquereixen una dimensió molt més gratificant. Des de el meu pobre punt de vista de l'empresa privada, et puc dir que a l'empresa on pitjor ho vaig passar, m'ha servit per donar el millor de mi en l'actual empresa que és una de les millors d'Espanya, i que em sàpiguin reconèixer la meva feina, i on des de fa tres anys que hi treballo i m'han pujat per ara més de un 30 % el sou, això quan ho estava passant tant malament no m'ho hagués imagina't en la vida. Ànims de veritat que tots podem i som els millors!!
Albertinho, veig que no et podem deixar sol jejeje! Marxem de congrés i et ve el desdoblament de personalitat. En aquest post no hi ha res que no hagem parlat mai en persona, i encara que ho posis amb humor la realitat és ben xunga. Segueix el consell de l'asimetrich, acaba-ho tot lo més ràpid possible i a buscar altres horitzons.
Respecte a lo de la problematica de les universitats Espanyoles, tan sols cal que li doneu un cop d'ull a aquest ranking de 4000 universitats mundials. La URV surt a la posició 1857 :'( Les primeres a apareixer son la UCM, US, UB, UAB, UPC, però la primera d'elles ocupa el lloc 173 del mon. Qui si que és troba en una bona posició, son algunes institucions no universitàries, com el CSIC i REDIRIS que es troben entre les 50 primeres.
Per cert, el congrés era en el CIPF, on ens van fer un visita guiada pel centre i no sabia si riure o plorar, vaig veure un lloc amb post-docs, tècnics, servei d'informàtica en condicions, clusters d'ordinadors,servidors potentisims, les últims "joguines" en biologia molecular, proteomica, biologia cel•lular,... i uns investigadors sèniors de gran prestigi. Ufff! ja paro! Tan sols dir que, a Espanya hi ha centres d'investigació on es fa gran recerca també, però pot ser són com illes en un oceà.
Quanta raó tens asimetrich quan parles de la figura del investigador sènior (o del post-doc) que faci de pont entre el doctorant i el professor titular. Us posaré un exemple de futbol que em sembla bastant clar, ja que a l'albertinho li agrada aquest esport. Sí tens un equip amb una bona davantera i una bona defensa però sense centre del camp, doncs a cop de pilotada llarga, de tant en tant aconseguiràs guanyar algun partit i aconseguir algun petit èxit, però si et vols mantenir en l'èxit, és necessita un centre del camp fort que faci d'enllaç entre la davantera i la defensa. Doncs la figura del post-doc hauria de ser aquesta, i mentre no hi sigui, les universitats seguiran jugant malament el partit de la recerca. Bé, això seria un petit granet de sorra, un altre, seria canviar la mentalitat dels professors i investigadors principals, com ja s'ha esmentat en algun comentari.
NO interesa agafar tècnics, ni postdocs. Qui dóna tesis a dirigir, alguna publicació per anar tirant, treu hores de docència als professors i mai acaba l'entusiasme és un doctorand. No és pas cap investigador senior, que si vingués aquí i veiés lo que hi ha fotaria el camp en dos dies.
Aquí es demanen projectes sense cap tipus d'estratègia comuna i independenment del que fa el paio del despatx del costat. Es fa començar els doctorands sense cap objectiu i a vegades sense material. Últimament penso sobre si s'hauria de fer recerca a la UNiversitat o hauri de ser en empreses o institucions privades. Com es pot fer recerca en una Universitat amb el desgovern i descontrol existent amb certs personatges que no passen cap tipus de control en la seva vida per saber si fan bé la seva feina o si estant atenent totes les responsabilitats que se'ls hi suposa.
Publica un comentari a l'entrada