dijous, 10 de juliol de 2008

"El pas del temps de cap manera disminueix la culpa dels assassins"

Aquesta és la frase amb la que Mr Efrahim Zuroff, el més important caçador de nazis de les darreres tres decades del Simon Wiesenthal Centre, argumenta que per més edat que tinguin els assassins de l'holocaust no deixen de ser culpables del que van fer. I afegeix que si a certa edat una persona deixés de ser culpable de les seves accions també estaríem oblidant el fet de que va haver-hi un genocidi.

Mr Zuroff ha emprès la darrera cerca per Sud Amèrica, lloc on van anar a refugiar-se dotzenes de nazis i col·laboradors, acabada la segona Guerra Mundial. En aquesta cerca, anomenada Operation Last Chance, està darrera la pista de un antic metge de les SS, Aribert Heim, entre d'altres. Aquest treballava al camp de concentració de Mauthausen i resulta que el desgraciat era l'encarregat de experimentar amb els jueus. Alguns testimonis han dit que el recordaven per la seva crueltat i sadisme. Entre d'altres coses experimentava quan dolor podia suportar una persona. Feia mutilacions sense anestèsia i un dels seus mètodes preferits era injectar petroli, aigua o verí directament al cor. En les seves estones lliures mesurava amb un cronómetre quan trigaven els pacients a morir. Afegiré que era conegut com el "Doctor Mort". Potser ha sigut molt dur llegir això, però considero que una imatge mental a vegades ajuda a retenir la informació d'algunes de les coses que van passar ara fa uns anys. I potser refrescar-ho, de tant en tant, hauria d'ajudar a que fets similars no tornessin a passar.

Mauthausen.

Al final de la segona Guerra Mundial, aquest assassí es va instal·lar a Baden-Baden per exercir la medicina, aquest cop de forma "estandard", és a dir, per curar, no per fer mal, suposo que es devia avorrir. Quan va veure que començaven a jutjar criminals de guerra, cap allà el 1962, va fugir cap a Sud Amèrica, establint-se a Xile, es creu que amb la seva filla. Aquesta, ara amb 64 anys, al ser interrogada per Mr Zuroff, va dir que son pare havia mort al 1993 a Argentina. Però no existeix ni certificat de defunció, ni la seva filla ni els seus fills, que viuen a Alemanya, han reclamat els prop de 900,000 euros que se suposa que té en la compte d'un banc europeu. Un cop més estan utilitzant la tàctica de les recompenses, que sembla haver funcionat en les captures d'altres nazis. Ja se sap que els diners mobilitzen més a la gent.

Aquest sàdic haurà pogut fer més o menys una vida normal, al costat de la seva filla, en canvi, molta de la gent que ell mateix va torturar no han tingut aquesta possibilitat. Potser ara, en els darrers anys de la seva vida, si és que és viu, li tocarà patir una mica, no tant com ell va fer patir.

4 comentaris:

Asimetrich ha dit...

Doncs la frase que dona títol al post és ben encertada. És molt injust que aquest tipus de gent hagi pogut tindre una vida decent després d'haver fet tot el que han fet.

Tifosso ha dit...

Molt encertat el post i el títol, el problema és que la realitat a vegades porta a aquesta situació. Quans dirigents franquistes han sigut jutjats? A Alemanya ho tenen ben clar això i han superat la lacra del nazisme de la millor manera. A Espanya no,un ministre d'una dictadura feixista han sigut president de Galicia durant molts anys i hem d'aguantar com molts encara justifiquen "l'alzamiento" i carreguen contra la memòria històrica. PROU, PROU i PROU!! LLuitem contra l'oblit de les injustícies que el temps no les fa justes!

zel ha dit...

Ni el temps ni l'oblit els treu cap culpa, els assassins han de pagar, n'estic cosida de veure morts arreu a mans d'un igual...

Albertinho ha dit...

Estic d'acord amb vosaltres i a més, pel que fa aquests salvatges, encara se'ls ha de tractar amb més severitat. Han d'anar davant de la justícia i ser jutjats i condemnats. El tema és que un cop condemnats, has condemnat a un vell de 94 anys, per exemple, llavors què? El fots en una presó fins que mori, que no trigarà gaire o llavors has de pensar en els drets humans?