Computational Insights into Intergenic Regions and Overlapping Genes among Prokaryote Genomes
Tot i la gran varietat d’estils de vida de les espècies bacterianes, tots ells presenten trets arquitectònics comuns. En aquesta tesi s’estudia les regions intergèniques i els solapaments entre gens en els genomes procariotes.
Hem vist que per predir els orígens de replicació, a part de l’anàlisi de la composició de nucleòtids del DNA, es requereix experiments computacionals complementaris per aconseguir millors prediccions. Els solapaments entre gens acostumen a ser curts, respecten el codi genètic i es veuen influenciats per la pressió selectiva en contra de grans solapaments. En canvi, com més llarg és un solapament entre dos gens, més risc hi ha que una mutació pugui afectar a dues proteïnes de la cèl·lula al mateix temps. Hem detectat que els solapaments més llargs de 60 parells de bases són deguts a errors en la seqüenciació o en l’anotació dels gens. En quant a les regions intergèniques, hem vist que la presència d’una seqüència reguladora entre gens, com és
És difícil passar balanç de cinc anys de feina. Això és lo que he trigat en acabar el meu doctorat. És curiós perquè ara lo únic que m'omple és saber que ho he fet i ja he pogut passar pàgina. Que he complert amb mi mateix. Que jo mateix he desenvolupat una recerca amb resultats que sempre seran discutibles, però un ha recorregut un camí i ha lluitat fins al final per arrivar en les millors condicions. I sobretot i el que m'ha omplert més és que la meva família, pares, avis, nòvia i amics ho han pogut veure. Sí... he arrivat fins al final!
Ara, passant balanç es pot pensar en coses que s'haguessin pogut fer millor. Potser hi ha altre aspectes que ja han anat bé i altres que en tota la trajectòria no s'han pogut arreglar. Però és curiós, perquè tot això ara sembla passar a un segon terme. Qui s'enrecorda ara de les enrabiades per diversos temes...soletat, desorganització, frustració (sentir-se com una sardina dins un mar de taurons), pocs mitjans, etc... Ara tot això crec que va començar a difuminar-se just amb els aplaudiments del final de la tesi. Es difumina tot, però queda gravat en el disc dur de la consciència. Queda gravat que has patit, lluitat i conseguit un objectiu. En definitiva, he après alguna cosa.
Frase extreta del prefaci de la meva tesi:
"Life is a long lesson of humility" James Mathew Barrie (Scottish Dramatist and Novelist best known as the creator of Peter Pan, 1860-1937).
Volia expressar la meva opinió sobre què és una tesi per aquells que encara la estiguin fent. Amic doctorand la tesi és responsabilitat teva en una gran part. Però pensa que l'exit no és pot MAI mesurar per el nombre de papers que tens. Una tesi depèn del tema o sigui si els objectus estan ben definits i si estàs en un camp prolífic o no. També depèn del teu supervisor, és a dir, grau d'implicació i interès, l'ajuda que et dóna, com t'orienta, etc... I una mica també del teu entorn, és a dir condicions del laboratori, mitjans, presupost i podríem fins i tot valorar la teva situació personal. Lo únic que depèn de tu estimat colega és que ho donis tot si creus amb lo que estàs fent. Que la gran part que depengui de tu sempre la compleixis. I després la teva recompensa tindràs, la satisfacció de la feina feta.
Frase extreta del prefaci de la meva tesi:
"Learn from yesterday, live for today, hope for tomorrow. The important thing is not to stop questioning" Albert Einstein (German Physic 1879 - 1955)
Gràcies a tots els que vau ser-hi en cos i en ànima o en ànima només! ;)
Entrades
4 comentaris:
Enhorabona Dr,
Crec que has d'estar molt orgullós de la feina feta. Te n'has sortit del repte (dificultats, condicionants, ...) que tenies i amb molt bona nota. Segur que amb el pas del temps et quedaran més les parts bones, tot i que les parts dolentes de ben segur t'hauran ensenyat també moltes coses.
Els qui hem estat a prop teu aquests anys estem molt contents pel teu èxit, però també tenim una sensació estranya de saber que a partir d'ara és possible que no et tinguem tant a prop.
Recorda't de nosaltres quan recullis el primer premi Nobel en Bioinformàtica...
Caram Dr Vallvé...gairebé em fas caure la llagrimeta...Moltes gràcies per les felicitacions i les ajudes varies! Lo del Nobel queda massa gros no? Potser abans meu haurien de passar el Craig Venter, el Koonin, el Bork i companyia no? jejeje!!!
Felicitats Albert!!!Estic molt contenta per tú i de veure que estàs tan i tan satisfet...i no és per menys!!T'ho has currat moltíssim!!!Ara et mereixes lo millor, que tinguis molta sort en la teva segona etapa...aquí quedarem els que encara estem a la primera...jejeje!!Gràcies pels advices!!!jijij
Moltes gràcies Esther! Ja veus un es queda realment satisfet, però com dic en el post potser que quedis satisfet per coses molt més emocionals que no pas materials. És a dir per la gent que ha vingut (família, amics) o que t'ha animat allí on estiguin! ;) Per tu mateix que has arribat fins al final d'un projecte que et pertany. Al final no compta tant si tens un numero de publicacions o si el que dius és científicament molt rellevant.
Hasta la victoria siempre!
Publica un comentari a l'entrada