Pedagogia o simplement, dir les coses pel seu nom?

En una setmana on, arrel de la presència de Carod Rovira al programa de la 1, es torna a posar de manifest que quan un diu que és català el titllen de agre, separatista o altres coses pitjors, jo reflexiono, realment s'ha d'anar explicant a la gent què és ser català o només dir-ho sense cap mena de complexe ni temor. Cal explicar a gent, que no ho vol entendre, i que es revela contra un sentiment tant natural que una persona se senti català? Cal ser sempre tolerant amb aquella gent que venint d'Espanya et diu que mai voldran aprendre el català, simplement com a acte de rabieta. Quan estrangers hem trobat que al cap de quatre dies que estan aquí et somriuen i et solten un bon dia! Molts més que espanyols, segur! És un insult o una gràcia que algú et digui, doncs, tot i ser català m'has caigut bé, em pensava que els catalans ereu tancats o antipàtics. Que espensen que som un poble que ens pasem la vida conspiran aviam quans diners més li podem treure a Espanya? On vull anar a parar és a plantejar el fet de si realment a Espanya s'ha de fer pedagogia sobre que és ser català o el catalanisme, o que catalanisme no és sinònim de separatisme. Realment aquesta gent encara creu que ser català és un acte d'agressió a la unitat espanyola. No seria al revés, vull dir, no s'hauria de lluitar contra tot el que va representar el franquisme i les fundacions i comentaris a favor que encara ara existeixen, a favor de que totes les llengues de l'estat espanyol fossin oficials a Europa, a favor que cada regió o nació pogués ensenyar a les futures generacions amb la seva llengua i amb la riquesa cultural propia, a favor de trobar una fórmula en que totes les regions i nacions de l'estat espanyol poguessin conviure còmodament. Aquests espanyols, en molts casos intel.lectuals o universitaris, encara creuen que l'únic que volem és ser antiespanyols. En cap moment no s'han plantejat que nosaltres parlem català perquè ens agrada i ens dóna la gana, no com cap acte de rebeldia. No saben que un quan pensa en el seu interior potser ho fa en català, no en castellà ni en anglès. Estic segur i al llarg de la vida ho he pogut corroborar, que hi ha zones d'Espanya que encara creuen que a nosaltres parlar català ens representa un esforç i que, a més, ens ho imposen els malvats Carod Rovira o Artur Mas de torn.

Lectors d'aquest blog, us posaré un exemple, quan Copérnic entre 1507-1532 escrivia sobre la possibilitat de que no fos l'home i la terra el centre de l'Univers sino el Sol, la gent i entre aquesta gent l'esglèsia, creieu que estava disposada a escoltar el treball d'aquest científic? O més aviat el que veien perillar eren totes les seves antigues i arrelades creences i alguns la seva posició de força vers la societat. D'aquesta manera, van reaccionar no acceptant o posan impediments a la teoria heliocéntrica. Tant se'ls donava quina de les teories era la correcte o que deia exactament la heliocéntrica. Eren nacionalistes del seu pensament i de les seves creences. Doncs a Espanya pasa el mateix. La gent està adoctrinada en contra i revelada cap a les nacions catalana, basca. I el fet que tu diguis em sento català, vull aprendre català i parlar català en el carrer, vull defensar el meu idioma a les escoles, vull que els meus impostos quedin aquí i no vagin a kilometres de distància perquè després quan necessitem inversions els diners no arriven ni de conya, vull que quan algun turista vingui aquí no sempre compri un toro sino que també s'endugui una barretina cap a casa seva, és un acte antiespanyol i és una agressió separatista. Si algun d'aquests nacionalistes espanyols, perque a la gent se la de dir pel seu nom, no enten alguna d'aquestes coses, no fa cap esforç i a més la odia per decret, està fent com l'esglèsia quan negava a Copérnic els seus descobriments únicament perquè tenien por de perdre la seva posició dominant, la seva falsa estabilitat.

Jo des d'aquí dic a les coses pel seu nom sempre que puc: jo sóc català sense cap tipus d'explicació més. Si algún amic o company, espanyol o europeu, o qualsevol ciutadà del món em pregunta per aquest fet jo estaré encantat d'explicar-li el que sento. Però d'ara en endavant, de primeres català!!