dissabte, 22 d’agost de 2009

Al lloc de feina com a casa?

Qui no ha vist passejant a 'estiu per Catalunya el típic estranger amb samarreta curta, pantaló curt i aquelles sandalies amb mitjons. Això en la nostra cultura és una combinació que esgarrifa i sovint ho mirem de reull o li diem al company 'mira aquell, segur que es guiri!'.

Doncs fa gairebé un mes que sóc a Dinamarca, concretament a la capital Copenhague, i començo a trobar aquesta manera d'anar calçat familiar. Amb això no vull dir que jo vagi calçat així ara. Sincerament ho continuo trobant estrany. Però dóna la casualitat que m'he trobat que gran part de la gent utilitza unes sandalies amb mitjons quan està al lloc de feina.


El passat divendres em vaig quedar a la feina fins més tard del compte i observaba les taules veïnes. Coincidien diversos aspectes, ordinadors, tasses de café ja buides i fredes, diversos articles científics amb paràgrafs remarcats i unes sandalies sota la taula. Llavors vaig començar a buscar-li un sentit. Molts pensareu que perquè no marxava cap a casa com havien fet ells ja feia un parell d'hores. Doncs perquè no, en aquella hora de la tarda vaig voler trobar una explicació al tema de les sandalies més mitjons a la feina.


Abans de dir-vos a quina conclusió vaig arribar us haig de posar en context. Al lloc on treballo i no sembla ser una excepció en aquest país. Hi ha una cuina per cada planta on pots trobar nevera, microones, fogons més forn, rentaplats i una màquina de café enorme que no para en tot el dia. En aquest país no es para de beure café i cervesa. Però deixeu que em guardi aquest tema per un altre dia. A part després de cada meeting important hi ha pa, formatge, embotit, pepino (estrany oi? Jo també ho penso!), pebrot, vi i cervesa. A part d'això a la planta hi ha una sala per reunir-se i estan per arrivar uns sofas per un espai que de moment no està en terra de ningú. Ara ja esteu en context, i procedim a les conclusions. Jo crec que els danesos intenten estar a la feina com a casa. Arriven pel matí, es canvien el calçat i s'enfunden unes sandalies, però clar, aquí fa més fresqueta, per tant sandalies amb mitjons, per no refredar-se! A part tenen el cafetó gratis cada vegada que volen, només cal anar i apretar un botó, bé i ficar el got sota del sortidor del líquid, si no cagada! I de tant en tant menjar gratis. Crec que l'empresa amb totes aquestes facilitats el que aconsegueix és que amb les 7 i mitja o 8 hores que el treballador està a la feina i estigui a gust. Però evidenment, lo que més ajuda són les sandalies de la feina. Segur que alguns estan tant còmodes que després marxen cap a casa també amb elles posades.

7 comentaris:

Asimetrich ha dit...

si és que no sé perquè ens volen fer agafar experiència internacional als investigadors Catalans. Anem a fora, veiem lo bé que es viu i després torna-hi amb les condicions q tenim.

Això sí, les sandàlies amb mitjons són una orterada t'ho miris com t'ho miris, encara que sigui amb carinyo ;)

Fora de tema, ara mateix tic veient el Barça. Quin partit nano!

Pere ha dit...

jjaja q bo! jo segueixo trobant que queden fatal les sandalies, però si per aquí tb hi ha gent que ho fa lo de canviar-se de sabates a la feina. Jo simplement em descalço :P

Pere ha dit...

volia dir les sandàlies amb mitjons

Albertinho ha dit...

Osti asymetrichhe experimentat el fet de sortir a les 17, o 17.30 de la tarda i tenir la ostia de hore per fer el que vulguis i es fantastic. Lo que no porto tant be es la presa amb que dinen. Pero tot es acostumar-se! Realment aqui hi ha unes condicions que a Catalunya/Espanya no hi son i trigaran a arribar! No es una cosa de un dia per un altre.

Per cert ja tenim el primer titol de la temporada nois!! Ueeeee!!!

Si teniu rao tots dos lo de les sandalies amb mitjons es una orterada pero crec que per ells es una questio de comoditat adaptada al entorn on viuen, es a dir, amb sandalies s'esta comode pero alhora el temps no acompanya com per no portarles sense mitjons!! :D

Asimetrich ha dit...

Oi que sí? els horaris són genials, és una passada. El tema de menjar, no és qüestió de fer-ho amb presses sinó sobre la marxa. Jo porto el tuper mig ple (o em compro alguna cosa al super del costat) i faig dues menjades, a mig matí una fruita i després el dinar. Tot i que si dines a les 12 i surts a les 5, sempre pots jalar algo de berenar al sortir. De fet, pots fer un munt de combinacions. T'hi acostumaràs ràpid, és més còmode i et permet treballar sense tenir la panxa plena, que sempre fa més mandra.

Albertinho ha dit...

Haure de portar menys racio de menjar i com tu dius es tracta d'anar picant alguna fruita o algo aixi quan tens gana. Lo bo es que tenim un futbolin gratis que ajuda a baixar el menjar
jejeje!!!!

Asimetrich ha dit...

jejeje. I naltrus un billar, que dóna més classe (però és mig de joguina, sssshhh això no ho contis)... jijijii