dimecres, 2 de desembre del 2009

Metges temptats pel Facebook

A vegades és dificil dir on esta el limit de les coses. Un exemple molt clar pot ser el Facebook. Quina privacitat volem tenir o ens deixen tenir? Que es etic i que no? Tothom que juga al joc del Facebook sap el significat de privat i public i sobretot, quan alguna cosa deixa de ser privada i passa a ser publica? Què passa amb la relacio de certs camps, com pot ser la medicina, que en la meva opinio personal sempre ha d'anar associat a un alt ivell de privacitat, amb el Facebook?



Avui llegia a BBC News que alguns pacients flirtejaven amb els seus metges despres d'haver passat per l'hospital o la consulta. Evidenment, aixo trenca amb la relacio pacient-doctor que ha existit sempre. Potser alguns creureu que la relacio era dolenta i ara sera mes bona. Doncs no ho sé, pero el que crec, es que en certa manera s'han de guardar les distancies entre pacient i metge per què el metge pugui fer adequadament la seva feina. Una cosa es ser educat, correcte o fins i tot afable estant en la consulta. L'altre es que fora la consulta hi hagi un flirteig en un espai on tot s'hi val, el Facebook.

Una altre una mica mes grossa es la de unes infermeres ajudants de dentista que es veu que van crear un grup anomenat algo aixi com..."Som ajudant infermeres i odiem als pacients que.....(tals)". Aixo ja ho trobo primerament una xorrada, que ademes pot arrivar a ser ofensiu per els pacients "tals". Us imagineu que us han fet un mal horroros al dentista, torneu a casa, poseu en marxa l'ordinador i us trobeu la cara de la infermera associada a un grup que odia els pacients com vosaltres. El desig de venjanca pot ser molt elevat i ja tenim prous casos de violencia cada dia. No cal donar mes motius a la gent per enrabiar-se.

O que us semblaria trobar alguna conversa entre metges que parlessin del vostre cas, ja se que la possibilitat pot ser ara minsa, pero i si el facebook penetra molt entre els metges i al final la relacio metge-pacient es totalment oberta. Llavors ja no sera tant dificil trobar que un dia un parell de colegues de la medicina parlen de tu pel Facebook i a mes, s'esta enterant tothom. Llavors ja no estarem tant segurs que lo que has parlatamb el metge a la seva consulta s'ha quedat.



En la meva modesta opinio hi ha certs camps que s'haurien d'abstenir de fer us d'aquestes xarxes per internet. Sobretot aquests camps que tenen una elevada informacio individual sobre les persones que podria ser  interpretada malament o utilitzada per a fins poc etics. Pero estareu d'acord en mi, que avui en dia hi ha molts camps que poden tenir informacio sobre tu. Llavors potser estem davant un dilema etic. Son les xarxes socials una bona eina o son perilloses? Què en penseu?

4 comentaris:

Vallve ha dit...

Jo vull pensar que si abans et fiaves dels metges, per què ha de ser diferent ara? Abans també podien anar explicant el teu cas o les teves dades pel carrer .... Potser si es dóna algun cas de mal comportament ara tindria més repercussió.

Goblin77 ha dit...

Clar que tambe podien, pero el tema podia quedar entre dos o tres colegues. Ara el teu cas tu el podries trobar un dia movente pel Facebook. El Facebook no pot ser malentes com un canal per difondre dades d'altres que son privades. Pero clar, aqui ja entra l'etica i la responsabilitat de cada metge o cada professional. Jo crec vallve que si que hi ha diferencia, i no nomes en la repercussio, tambe en la facilitat de difondre informacio que ofereix Facebook

noemi ha dit...

Jo particularment (i per ara.. ja que diuen que no pots dir mai que d'aquesta aigua no en veuré) no estic massa d'acord amb el facebook potser en principi no em molestava que la gent es relacioni com vulgui, clar fins al dia que t'afecta a tu, una amiga em va enviar una foto d'aquestes del col·legi quan erem petits amb tota la classe, que l'havia trobat en un facebook de una amiga,que una altra amiga, que una altra amiga... i així fins no sé quants amics havien penjat, i llavors penso quina culpa en tinc jo? perquè m'involucren així?? si la gent vol tenir un espai privat per relacionarse em sembla totalment lícit però no que afecti a terceres persones i això extrapolat a tot el que dius, a mi també em fa una mica de respecte...

Asimetrich ha dit...

Crec que estem en un moment de canvi brutal pel que fa a la gestió de la informació i les relacions socials. I fins i tot s'obren debats com aquest, centrats ja en la privacitat.

Suposo que és inevitable des del moment que tanta gent participa a xarxes socials com facebook. Això deu voler dir que s'accepta en linies generals. Llavors hi ha casos concrets com els que esmentes, però què hi farem, és el que té aquest nou model. A mi ara mateix no em crida l'atenció de cap manera, ja veurem en el futur.