dimarts, 27 de novembre de 2007

Concert de NOFX


El passat 16 de Novembre vaig assistir al concert dels grans NOFX a Razzmatazz. Concert amb gent fins l'entrada del lavabo per la gent que coneix la sala i podem dir que ple absolut per la gent que no la coneix. Els teloners van començar a animar la gent amb força estil i energia. Força bé els The loved ones tot i que les cançons es semblaven molt les unes a les altres. Després d'ells van arrivar els NOFX a un ritme relaxat però es van anar entonant ràpidament. Però qui són aquests NOFX?

NOFX és una banda californiana creada a l'any 1983 que et pot sorprende amb cançons punks, hardcore melòdic o reggae. EL seu nom deriva de una banda de hardcore de Boston anomenada Negative FX. El seu estil són cançons animades i catxondes on poden satiritzar sobre política, religió o racisme. Tot i que darrerament han començat a fer una forta crítica sobre el govern Bush. La formació actual està composada per Fat Mike com a baixista i cantant. Aquest home és el creador de la discogràfica Fat Wreck Chords que ha acollit a un gran nombre de bandes de hardcore. A les guitarres Eric Melvin i El Hefe que a part s'encarrega de la trompeta. El Hefe va entrar a la banda cap a l'any 1991 i sempre és una festa en si. A la bateria ja més amagat Scott Sellers. Entre la seva ja extensa discografia destaca el Ribbed, White Trash, Two Heebs And a bean, el Punk in drublic o el So long and thank for all the shoes.

Parlant ja del concert va ser un concert de pujades i baixades. Va començar força suau amb forces cançons que requerien la guitarra del Hefe el qual des del principi va estar saltant per l'escenari. Posteriorment i després de la cançó més llarga que té el grup (va durar 20 minuts) el concert es va aturar en diverses vegades degut a que l'Eric Melvin va arrivar en mal estat, no sé si per indigestió o per excès de suc de civada. Mentrestant, el Hefe o en Fat intentaven que el bon rotllo establert amb el públic des del principi no decaigués amb Murder the Government o fins i tot alguna versió de Bob Marley. Finalment després de un parell d'interrupcions i gràcies a l'ajuda d'un sanitari de l'ambulància de fora en Melvin va tornar aflorar i vam entrar en els minuts més trepidants del concert on van sonar grans clàssics com Linoleum, Kill all the white man, Stickin in my eyes, Leave it alone o Don't call me white.

Un concert d'alts i baixos, en absolut el millor que els hi he vist, però sempre seran grans i conectaran amb la gent com ningú! Una passada veure'ls en concert! NOFX forever!!

Aquí teniu un petit fragment....





7 comentaris:

Dj Raman ha dit...

Musika...., fútbol.....a esto le falta algo, jejejeje.....onde tán las chicas de la semana????
NOFX...mmm...., entonces te gustará No Use for a Name....

agur

Asimetrich ha dit...

On són els comentaris de futbol rajant de Rijjjkkkard?

per favor... l'estem perdent...

noemi ha dit...

Osti jo pensava que al video es veuria trallant al guitarrista jolin...

noemi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Albertinho ha dit...

Qui ha fet un comentari i després l'ha eliminat?

El que trallava era el dels pels llargs de la dreta! I deu ni do!!! Va donar tot lo que portava a dins!

Ja vaig rajar de Rijkaard i amb el transcurs de les setmanes més em reafirmo en les meves paraules...el Barça no té entrenador, ni directiva, ni capitans...aquí no pren decisions ningú...semblen polítics ja....

No use for a name són grandes...hasta que se dedicaron hacer pop!

Crec que he contestat a tothom.

Salut!

Dj Raman ha dit...

Ey, loco!!!....Según la foto, el de camiseta azul se está trinkando al que está abrazado al gordito cara de malote....
Ahora mi pregunta....que hace el de camiseta blanca???, en qué piensa???, jejejejeje....

Albertinho ha dit...

Tantos años juntos al final nace el carinyo...