Concert de NOFX

El passat 16 de Novembre vaig assistir al concert dels grans NOFX a Razzmatazz. Concert amb gent fins l'entrada del lavabo per la gent que coneix la sala i podem dir que ple absolut per la gent que no la coneix. Els teloners van començar a animar la gent amb força estil i energia. Força bé els The loved ones tot i que les cançons es semblaven molt les unes a les altres. Després d'ells van arrivar els NOFX a un ritme relaxat però es van anar entonant ràpidament. Però qui són aquests NOFX?

NOFX és una banda californiana creada a l'any 1983 que et pot sorprende amb cançons punks, hardcore melòdic o reggae. EL seu nom deriva de una banda de hardcore de Boston anomenada Negative FX. El seu estil són cançons animades i catxondes on poden satiritzar sobre política, religió o racisme. Tot i que darrerament han començat a fer una forta crítica sobre el govern Bush. La formació actual està composada per Fat Mike com a baixista i cantant. Aquest home és el creador de la discogràfica Fat Wreck Chords que ha acollit a un gran nombre de bandes de hardcore. A les guitarres Eric Melvin i El Hefe que a part s'encarrega de la trompeta. El Hefe va entrar a la banda cap a l'any 1991 i sempre és una festa en si. A la bateria ja més amagat Scott Sellers. Entre la seva ja extensa discografia destaca el Ribbed, White Trash, Two Heebs And a bean, el Punk in drublic o el So long and thank for all the shoes.

Parlant ja del concert va ser un concert de pujades i baixades. Va començar força suau amb forces cançons que requerien la guitarra del Hefe el qual des del principi va estar saltant per l'escenari. Posteriorment i després de la cançó més llarga que té el grup (va durar 20 minuts) el concert es va aturar en diverses vegades degut a que l'Eric Melvin va arrivar en mal estat, no sé si per indigestió o per excès de suc de civada. Mentrestant, el Hefe o en Fat intentaven que el bon rotllo establert amb el públic des del principi no decaigués amb Murder the Government o fins i tot alguna versió de Bob Marley. Finalment després de un parell d'interrupcions i gràcies a l'ajuda d'un sanitari de l'ambulància de fora en Melvin va tornar aflorar i vam entrar en els minuts més trepidants del concert on van sonar grans clàssics com Linoleum, Kill all the white man, Stickin in my eyes, Leave it alone o Don't call me white.

Un concert d'alts i baixos, en absolut el millor que els hi he vist, però sempre seran grans i conectaran amb la gent com ningú! Una passada veure'ls en concert! NOFX forever!!

Aquí teniu un petit fragment....