dilluns, 22 de juny del 2009

Els australians ACDC estan en forma

Tenia pendent fer la crónica del darrer concert al que hi he assistit. Va ser a l'estadi de Montjuic, al Lluís Companys. Vam arribar cap a quarst de deu i ja estaven els previs tocant, la veritat no vaig fer massa cas perquè estava tot ple i la feina era trobar una posició per 4 a la grada. Amb les entrades esgotades per més de 62.000 incondicionals que venien de diferents llocs però amb denominador comú...camiseta negre, texans i banyes de dimoni...

Va ser un concert increibles, els que repetien s'afanyaven a dir que per ells un dels millors. Per mi era el primer i kla veritat vaig flipar. Per les 4 pantalles gegants els veia la cara, una cara on es dibuixaba el pas del temps, després veies com corrien per l'escenari per una rampa fins un escenari col·locat al mig del camp i no t'ho podies creure. Angus Yang no va decebre, riffs de pura essència rock, solos al llarg del màstil i streptease fins mostrar el cul dels calçotets on posava ben clar ACDC. Un tren a l'escenari i una nina inflable amb grans glàndules mamàries van completar la nota còmica. ACDC va fer el seu primer treball al 1973. Un no s'adona de lo que han influenciat aquesta gent el rock, i la joventut de la nostra quinta i de quintes previes, fins que no és allí, al ben mig d'un concert d'ells, escoltant tots aquells riffs que més d'un cop s'han quedat grabats a la memòria.

Solo Angus Yang: (no us el perdeu els amants del guitarreo!)



Un cop havien tocat grans clàssics (Hells Bells, Thunderstrick, TNT, For those about to rock, Back in black, etc...) i fins i tot es van atrevir amb alguna cançó del nou, va arribar el temps dels bisos, quan Johnson va voler mostrar la seva samarreta del Barça amb el número 1, mentre sonaba Highway to hell. Al final comiat amb focs artificials i tots amb cara de embadalits cap a casa. Només una crítica que no sé si té a veure amb el grup o només amb la organització. ELs preus dins del camp eren totalment abusius, però per una altre cop ja ho sé...entrepà de casa sempre!!!

Highway to hell - Brian Johnson cantant amb la samarreta del Barça:

1 comentari:

Asimetrich ha dit...

Molt bo. Espero les cròniques dels altres megaconcerts als que aniràs :)