Markov clustering and the case of the nonhomologous orthologs

Aqui esta el segon capitol relacionat en com es comporta el algoritme MCL clustering  en determinats contexts. En  aquest cas nosaltres vam analitzar el comportament del metode de formacio de clusters de familes de proteines agrupades per la seva similitud de sequencia.

Podeu seguir aquesta historia tambe al blog Buried treasure, on trobareu les entrades originals.

-----------------------------------------------

In the previous blog post I described how the MCL algorithm can sometimes produce unnatural clusters with disconnected parts. The C implementation of MCL has an option to suppress this behavior (--force-connected=y), but I suspect that it is rarely used. I have thus taken a closer look at some notable applications of MCL in bioinformatics to see if unnatural clusters arise in real data sets.
Here I will focus on OrthoMCL-DB, which is a database of orthologous groups of protein sequences. These were constructed by applying the MCL algorithm to the normalized results of an all-against-all BLAST search of the protein sequences.

To check the connectivity of the resulting orthologous groups, I downloaded OrthoMCL version 4 including the 13+ GB of gzipped BLAST results that formed the basis for the MCL clustering. I wish to thanks to the OrthoMCL-DB team for being very helpful and making this large data set available to me.

A few Perl scripts and CPU hours later, Albert Palleja and I had extracted the BLAST network for each of the 116,536 orthologous groups and performed single-linkage clustering to check if any of them contained disconnected parts. We found that this was the case for the following 28 orthologous groups:

Orthologous group	Protein
OG4_10123	tcru|Tc00.1047053448329.10
OG4_10133	cmer|CMS291C
OG4_11608	bmor|BGIBMGA011561
OG4_13082	lbic|eu2.Lbscf0004g03370
OG4_17434	cint|ENSCINP00000028818 nvec|e_gw.40.282.1
OG4_20715	mbre|fgenesh2_pg.scaffold_4000474
OG4_20953	tpal|NP_218832
OG4_21182	tvag|TVAG_333570
OG4_24433	tmar|NP_229533
OG4_29163	tcru|Tc00.1047053508221.76
OG4_32884	gzea|FGST_11535
OG4_36484	cbri|WBGene00088730 cjej|YP_002344482
OG4_39391	ddis|DDB_G0279421
OG4_43780	cpar|cgd3_1080
OG4_44179	atha|NP_177880
OG4_44684	bmal|YP_104794 rbal|NP_868387
OG4_45409	rcom|29647.m002000 rcom|29848.m004679
OG4_50671	pram|C_scaffold_62000023
OG4_50712	bpse|YP_331887.1
OG4_52326	bmaa|14961.m05365
OG4_52455	bmal|YP_338428
OG4_55725	apis|XP_001952076
OG4_57272	bbov|XP_001610684.1
OG4_58797	hwal|YP_659316
OG4_61264	crei|122343
OG4_68577	bmor|BGIBMGA000864
OG4_71107	cbur|NP_819756
OG4_84041	tcru|Tc00.1047053479883.10

For convenience, the orthologous groups are linked to the corresponding web pages in OrthoMCL-DB, which enable viewing of Pfam domain architectures and multiple sequence alignments. Cursory inspection suggests that the majority of the of the sequences listed in the table do not belong to the orthologous groups in question.

Of the 28 orthologous groups, 24 groups contain a single protein with no BLAST hits to other group members, 2 groups each contain 2 such singletons, and the remaining 2 groups each contain 2 proteins that show weak similarity to each other but not to any other group members. The latter proteins are highlighted in red.

In summary, this analysis shows that the unnatural clustering by MCL reported for a toy example in the previous post also affects the results of real-world bioinformatics applications of the algorithm.

Source: 

Buried treasure

Analysis: Markov clustering and the case of the unnatural clusters

Aquest es potser el post mes tecnic que mai havia escrit, be de fet, com veureu, no l'escrit jo, pero hi he treballat per obtenir els resultats que despres han portat a escriure aquesta historia. Tot va començar quan vam intentar formar grups de proteines basant-nos en les interaccions que hi ha entre aquestes. Les proteines eren les proteines humanes i la base de dades emprada era STRING, on hi ha recollides les interaccions conegudes i predites entre proteines.

Per aquest objectiu necessites un fitxer amb les interaccions, del tipus ProtA ProtB 1 (la interaccio pot tenir diferents rangs, per exemple entre 0 i 1). Evidenment, en aquest exemple, com mes proper a 1 mes probabilitat que les proteines A i B interaccionin. En canvi, com mes proper a 0 la interaccio es mes debil. El segon que necesssites es un algoritme que et permeti formar grups de proteines segons el valor de la interaccio que tenen entre elles. Teoricament, el que t'esperes es que nomes les proteines que tenen interaccio acabin en el mateix cluster (grup de proteines). Pero podria passar que proteines acabessin en el mateix cluster sense tenir cap interaccio directa?

Us copio aqui sota el relat de la historia extret del blog d'en Lars Juhl Jensen, qui es avui en dia el meu supervisor de postdoc. El blog s'anomena Buried treasure.  En aquest mateix blog podeu seguir els dos seguents capitols d'aquesta historia. Hi trobareu els links al final d'aquest post i properament us copiare el text aqui tambe, mes que res per tenir jo un record personal. Espero que disfruteu amb la historia: ;)

----------------------------

The MCL (Markov CLustering) algorithm was invented/discovered by Stijn van Dongen and was published in 2000. It has since become highly popular in bioinformatics and has proven to perform well on a variety of different problems.
It was also the method of choice when my postdoc Albert Palleja needed to cluster the human interaction network from the STRING database. However, we got strange results. More specifically, we observed that some clusters contained proteins that had no interactions with any other proteins within the same cluster. I call these unnatural clusters; this should be seen as a contrast to natural clusters, which are characterized by the presence of many edges between the members of a cluster.
After we had spent a week unsuccessfully trying to find out what we were doing wrong, I finally asked myself if it could be that we were not doing anything wrong. Might it be that applying the MCL algorithm to a protein interaction network can result in clusters of non-interacting proteins?
To test this, I constructed the following toy network consisting of only 10 nodes and 12 edges:

Assigning a weight of 1 to all edges and running this network through MCL using an inflation factor (the key parameter in the MCL algorithm) between 1.734 and 3.418 yields five clusters. In the figure below, the nodes are colored according to which cluster they belong to:

Note the black cluster which consists of two proteins, X and Y, despite the two nodes only being connected via nodes that are not part of the same cluster. This example clearly shows that the MCL algorithm is indeed capable of producing unnatural clusters containing nodes with no direct edges to any other members in the cluster.
In my view this is not as such a error in the the MCL algorithm. The algorithm is based on simulation of flow in the graph. The nodes X and Y are clustered due to the strong flow between them via nodes A, C, E, and G. However, I think it is fair to say that this behavior will catch many users by surprise and that it can give rise to misleading results when applying MCL to certain types of networks.
Edit: I suspect that this is the same issue that was reported on the Mcl-users mailing list by Sungwon Jung. Using the --force-connected=y option prevents the undesirable clustering of X and Y.

Analysis: Markov clustering and the case of the nonhomologous orthologs

Analysis: Markov clustering and the case of the unsupported protein complexes

Source: 

Buried treasure

Sequenciat un esquimal de fa 4,000 anys

 Aquest es el vuite genoma completament sequenciat que tindrem, el que significa mes dades per analitzar i comparar per la comunitat cientifica. La gent que majoritariament ha treballat en la sequenciacio d'aquest antic esquimal, son danesos que treballen per la Universitat de Copenhague, concretament per el CBS (Center for Biological Sequence Analysis, Department of Systems Biology, Technical University of Denmark, DK-2800 Lyngby, Denmark). Per tant, crec que per interes general i propi i per proximitat cal mencionar aquesta gran troballa.

De fet te coses curioses des d'un bon principi, ja que com be s'ha destacat en els mitjans es veu que els cientifics danesos havien estat buscant per Greenland alguna resta dels antics pobladors d'aquesta immensa illa. No van trobar res que els permetes sequenciar el genoma d'aquests, cap ungla, pel o cel.lula perduda que pogues ajudar. El fet es que al tornar aqui i lamentar-se de la seva mala sort, algu va suggerir de remanar les restes trobades feia uns 20 anys abans i dipositades en el museu nacional. Concretament, una bossa on hi havia residus varis, un d'ells una mata de pel que al principi s'havia cregut que era d'os pel seu gruix.

Total que van descongelar la mostra, van extreure el cabell d'aquest esquimal de Greenland de fa uns 4000 anys i van poder aillar i sequenciar el 80% del seu DNA. Ja s'han identificat mes de 350 mil polimorfismes (variants genetiques observades entre individus i entre poblacions), els quals un 6.8% son noves mutacions a estudiar. Comparant el genoma d'aquest individu amb els 7 genomes mes contemporanis, ja sequenciats, s'ha pogut veure que el mes semblant es l'asatic i que probablement aquesta tribu va emigrar des de la siberia cap a Greenland tot passant per Alaska abans que passesin per alla els primers natius americans o els mateixos inuits de Greenland. Aixo podia haver passat fa uns 5500 anys. Un dels majors problemes en el proces era evitar la contaminacio humana en la manipulacio de la mostra, ja que no es volia acabar sequenciant el DNA dels cientifics actuals enlloc del DNA del inuit, pero s'ha pogut estimar que aquesta nomes podria ser un 0.8% del total.

De l'analisi de la sequencia i els diferents polimorfismes que presenta ja s'ha pogut veure que aquesta persona va tenir els ulls marrons, els cabells gruixuts com els asiatics, era del grup sanguini A+ i que tenia tots els numeros de quedar-se calb. Que hagin trobat pel tallat d'ell indica que segurament va morir bastant jove i encara teni una bona melena. Un gran avenç en quan al proces de la sequenciacio ha sigut que el DNA s'ha extret de la part mitja del cabell, enlloc de l'arrel. Fins ara s'havia cregut que nomes de l'arrel es podia extreure el DNA. Pero s'ha vist que es pot extreure de mes enlla de l'arrel on les cel.lules queden protegides de bacteries per les fibres de queratina que les envolten.

A l'espera de la finalitzacio del projecte de sequenciacio de 1000 genomes, de moment ja tenim el vuite. I aquest ens ofereix noves possibilitats, ja que podem comparar els genomes contemporanis amb un d'antic i estudiar com han evolucionat, quins polimorfismes hi havien abans i quins hi ha ara. De fet, com he comentat abans, aquest genoma porta 6.8% de mutacions no conegudes que s'hauran d'examinar i veure si tenen algun clar fenotip associat. Tambe s'obre la porta a diferents estudis demografics, com es van originar les civilizacions que van poblar els diferents indrets de la terra milers d'anys enrere.

Source:

Nature 463, 757-762 (11 February 2010) | doi:10.1038/nature08835; Received 30 November 2009; Accepted 18 January 2010

Metagenoma del tracte intestinal

Despres de una llarga absencia, avui torno a parlar des de la nevada capital danesa.

Ahir vaig assistir a una conferencia sobre el Metagenoma del nostre aparell digestiu. Sembla que despres de la estelar sequenciacio del genoma huma, ara estiguem ja a la era dels metagenomes. Fixeu-vos primer de tot que fa mes de 15 anys quan es parlava de DNA es parlava de kb (kilobases). Despres cap a l'any 1995 amb la sequenciacio de la primera bacteria, Haemophilus influenzae, es va començar a parlar de Mb (megabases). Uns anys despres amb la sequenciacio del genoma huma l'any 2001 vam començar a parlar de Gb (gigabases) i ara mateix a la era de la metagenomica podem parlar ja de Tb (terabases). Com us podeu suposar aixo complica molt el tractament d'aquestes dades degut als fitxers enormes on estan contingudes. I mes encara si sumem que la informatica avança a grans velocitats, pero potser a velocitats, malhauradament, encara no comparables.

Doncs be si agafem el genoma huma com a referencia, el metagenoma del nostre tracte intestinal seria 150 vegades mes gran. En una comparacio mes grafica, el que es una formiga a un huma que esta de peu. Pero que seria un metagenoma del tracte intestial? Doncs tots els genomes de totes les bacteries que tenim en el nostre tracte intestinal enganxats un darrera l'altre. Com podeu suposar tots aquests organismes estaran en equilibri amb el seu hoste, en aquest cas nosaltres, els humans. Aquests organismes en un estat d'equilibri ens aporten certes funcionalitats que sense ells no tindriem. Per exemple, son els responsables de metabolitzar la fibra que ingerim, de metabolitzar algunes toxines que podem ingerir, de desenvolupar el nostre sistema immunitari i altres funcions. Com podeu suposar, aquests extrafuncions les guanyem degut als gens continguts en els genomes d'aquestes bacteries que tenim en els nostres intestins i que codifiquen per diverses proteines que desenvolupen les seves funcions.

Microscopia electronica 100,000,000x del meu intesti avui al mati despres de menjar-me un iogurt.

A vegades aquest equilibri entre aquests organismes presents a dins de nosaltres i el seu entorn es trenca. Concretament Dusko Ehrlich (professor del National Institute of Agronomic Research (INRA), France) ens va descriure ahir com aquests sistemes es veuen pertorbats per exemple, despres de la ingesta de yogurts (d'aquests amb organismes vius a dins, tot i que sempre he tingut dubtes sobre la existencia d'aquests). Per cert, us imagineu qui patrocinava aquest part del projecte? Comença per D... ja em direu... Doncs tornem a agafar el fil. Es veu que el nombre de gens i especies contingudes en aquest metagenoma es veu reduit, ostensiblement, en individus que pateixen malalties que puguin afectar els seus intestins, com poden ser la malaltia de Cron o la colitis ulcerosa. Pero, fins i tot veuen una reduccio del contingut de gens i en la varietat d'especies en persones obeses (mesurat amb el BMI - body mass index).

 Localitzacio dels diferents grups taxonomics en l'aparell digestiu.

Una de les coses que va ser mes sorprenent en la seva xerrada es que les especies que primer desapareixen son les del grup taxonomic Firmicutes, mentre que Bacteroidetes, el grup mes predominant en aquest entorn es mante. Perque Firmicutes? Son les bacteries mes sensibles a canvis en la dieta, no accepten massa be dietes massa greixoses, o en l'entron? Son Bacteroidetes uns organismes molt resistents a tota clase de canvis en el seu entorn? Bacteroidetes tenen una gran capacitat de digerir tot tipus de fibra. Bacteroides thetaiotaomicron te unes 350 proteines dedicades a aquesta fi. Pero, en intestins de persones obeses o amb malalties intestinals segueixen sobrevivint, mentre que firmicutes fugen cuitacorrents. Teniu alguna opinio al respecte? Espero els vostres comentaris. ;)

Metges temptats pel Facebook

A vegades és dificil dir on esta el limit de les coses. Un exemple molt clar pot ser el Facebook. Quina privacitat volem tenir o ens deixen tenir? Que es etic i que no? Tothom que juga al joc del Facebook sap el significat de privat i public i sobretot, quan alguna cosa deixa de ser privada i passa a ser publica? Què passa amb la relacio de certs camps, com pot ser la medicina, que en la meva opinio personal sempre ha d'anar associat a un alt ivell de privacitat, amb el Facebook?

Avui llegia a BBC News que alguns pacients flirtejaven amb els seus metges despres d'haver passat per l'hospital o la consulta. Evidenment, aixo trenca amb la relacio pacient-doctor que ha existit sempre. Potser alguns creureu que la relacio era dolenta i ara sera mes bona. Doncs no ho sé, pero el que crec, es que en certa manera s'han de guardar les distancies entre pacient i metge per què el metge pugui fer adequadament la seva feina. Una cosa es ser educat, correcte o fins i tot afable estant en la consulta. L'altre es que fora la consulta hi hagi un flirteig en un espai on tot s'hi val, el Facebook.

Una altre una mica mes grossa es la de unes infermeres ajudants de dentista que es veu que van crear un grup anomenat algo aixi com..."Som ajudant infermeres i odiem als pacients que.....(tals)". Aixo ja ho trobo primerament una xorrada, que ademes pot arrivar a ser ofensiu per els pacients "tals". Us imagineu que us han fet un mal horroros al dentista, torneu a casa, poseu en marxa l'ordinador i us trobeu la cara de la infermera associada a un grup que odia els pacients com vosaltres. El desig de venjanca pot ser molt elevat i ja tenim prous casos de violencia cada dia. No cal donar mes motius a la gent per enrabiar-se.

O que us semblaria trobar alguna conversa entre metges que parlessin del vostre cas, ja se que la possibilitat pot ser ara minsa, pero i si el facebook penetra molt entre els metges i al final la relacio metge-pacient es totalment oberta. Llavors ja no sera tant dificil trobar que un dia un parell de colegues de la medicina parlen de tu pel Facebook i a mes, s'esta enterant tothom. Llavors ja no estarem tant segurs que lo que has parlatamb el metge a la seva consulta s'ha quedat.

En la meva modesta opinio hi ha certs camps que s'haurien d'abstenir de fer us d'aquestes xarxes per internet. Sobretot aquests camps que tenen una elevada informacio individual sobre les persones que podria ser  interpretada malament o utilitzada per a fins poc etics. Pero estareu d'acord en mi, que avui en dia hi ha molts camps que poden tenir informacio sobre tu. Llavors potser estem davant un dilema etic. Son les xarxes socials una bona eina o son perilloses? Què en penseu?

Aliat o traidor: Complex d'histocompatibilitat principal

Gairebe de domini public podem considerar que sempre que una bacteria, virus o cos estrany s'introdueix dins el nostre organisme hi ha una part del nostre sistema que reacciona. El nostre sistema immunitari crea anticossos o celules T que reconeixen antigens desconeguts i despres de un llarg proces aquell microorganisme o aquella cel.lula maligna es eliminada. La part del nostre DNA que podriem dir que reacciona davant una possibe infeccio s'anomena complex d'histocompatibilitat principal (MHC aliat). Aquesta regio del DNA va ser descoberta en ratolins al 1936 (mentre a Espanya es dedicaven a matar-se els uns amb els altres) i en humans esta localitzada en el brac petit del cromosoma 6. Aquesta regio ha sigut llargament estudiada per la seva gran quantitat de gens i la seva gran variabilitat. Podem trobar uns 224 possibles gens dels quals se sap que uns 128 s'expressen a proteina i d'aquests 40% estan dedicats a tasques immunologiques.

Figure 1. Three consequences of T cells recognising antigenic peptides presented by major histocompatibility complex (MHC) molecules on antigen-presenting cells. (a) During an infection, T cells recognise antigenic peptide fragments of the pathogen that are presented on the surface of MHC molecules. This recognition is mediated by the T-cell receptor (TCR) and stabilised by additional cell-surface molecules (see also Fig. 9; fig009abo). (b) The nature of T-cell development means that potentially self-reactive T cells are produced that can respond to self MHC molecules, even in the absence of infection. (c) In transplantation, T-cell activation in response to foreign (allogeneic) MHC molecules on the surface of donor antigen-presenting cells (APCs) induces destructive immune responses (fig001abo).

Variacions en aquest complex de gens del nostre DNA porten a tenir o be susceptibilitat o be resistencia a un gran nombre de infeccions, malalties autoimmunitaries, aixi com altres tipus de malalties. S'ha vist que un centenar de malalties tenen relacio amb aquest complex de gens. Un podria pensar llavors, doncs, perque no mirem quines mutacions  presenten susceptibilitat a malalties en aquesta area i llavors ja tindrem les causes de les malalties associades a aquesta part del DNA?. El problema es que hi ha elevats nivells de variacio entre humans en aquesta area i alhora presenta molt l'anomenat 'linkage disequilibrium'. Per explicar-ho planerament, moltes de les variacions en el nostre DNA no son uniques i estan associades potser amb altres mutacions que trobem centenars o fins i tot milers de bases lluny de la nostre mutacio d'estudi. A mes, molts dels estudis que es fan per trobar la causa de malalties, anomenats GWAS studies,  es basen nomes en uns quants gens en una regio del cromosoma, pero no en diferents regions del DNA i alhora en les possibles relacions amb el MHC.

Molts estudis analitzent mostres de DNA de milers de pacients per identificar les variants genetiques dins aquest entramat de gens que son propies de la malaltia i aquelles que son compartides entre multiple malalties inflamatories.  Malhauradament, aquest complex de gens que reacciona contra una possible infeccio, tambe pot reaccionar en contra nostra, si per exemple, no reconeix alguna proteina o alguna celula que es part del nostre cos i l'ataca (traidor). Per exemple, tenim la malatia de Cron, la qual es una malaltia autoimmune, on el nostre sistema immunitari ataca el nostre tracte gastrointesinal produint la seva inflamacio en qualsevol punt des de la boca fins l'annus. Tambe tenim la malaltia autoimmunitaria anomenada artritis reumatoide, en la qual el sistema immunitari ataca els cartilegs que tenim en les articulacions. O un altre exemple, podria ser la diabetis tipus I, on el nostre sistema immunitari destrueix les anomenades celules beta que es troben en el pancreas, les quals son les nostres productores d'insulina que es extremadament important en la regulacio del nivell de glucosa en sang.

Molts dels GWAS estudis conclouen que les associacions entre el complex d'histocompatibilitat i les malalties autoimmunes son degudes a multiples llocs en aquesta zona que estan relacionats. Moltes malalties comparteixen alguns d'aquests llocs on hi ha mutaciones relacionades. En altres paraules,  podem trobar que malalties com, per exemple, el lupus, la malaltia de Chron, la diabetis tipus I, la psoriasis, l'artritis reumatoide, l'esclerosis multiple o la colitis ulcerosa, totes elles autoimmunes,  poden estar relacionades. De qualsevol manera, les variants realment causals encara estan realment per descobrir. I de moment no sembla que la causa d'una malaltia estigui nomes reservada a tant sols una mutacio. En moltes es dibuixa una possible causa fora del MHC i alhora dins. Tambe cal tenir en compte altres factors com, l'ambient, factors epigenetics, o microRNAs. A part d'aixo, com he comentat en algun dels darrers posts la combinacio de certes mutacions son les que et podrien donar certa susceptibilitat a patir una malaltia, no nomes una mutacio. I en qualsevol cas, tot i la teva predisposicio a una malaltia, no estic segur de fins a quin punt tambe hi ha d'haver un component de, diguem-li "mala sort", en forma de, per exemple, una altre mutacio que desencadeni definitivament la malaltia, un entorn de treball conflictiu (estres, radiacions UV properes, exposicio a dissolvents, etc...), un virus que malhauradament colabori en el desenvolupament de la malaltia (exemple: el virus de la SIDA pot colaborar al desenvolupament de l'esclerosis lateral amyotrofica, malaltia que pot tenir una explicacio viral), etc...

Sources:

Figure:
Three consequences of T cells recognising antigenic peptides presented by major histocompatibility complex (MHC) molecules on antigen-presenting cells Andrew Bushell and Kathryn J. Wood
  
Mapping of multiple susceptibility variants within the MHC region for 7 immune-mediated diseases. Proc Natl Acad Sci U S A. 2009 Nov 3;106(44):18680-5.

Julebryg dag!!!!

Doncs sembla aviat pero els amics danesos ja preparen la festa de Nadal i de forma ben curiosa. Avui es el 'Julebryg dag'. Alguns que hi han estat diuen que es una mena de petita October Fest a la danesa. El fet es que avui a les 20.59 del vespre es produeix l'estrena de la birra del Nadal!!!! Cada any Tuborg i Carlsberg, les quals fa poc em vaig enterar que pertanyen a la mateixa companyia, produeixen una cervesa especial nomes pel Nadal, la qual alliberen al public el primer divendres de Novembre.

Per posar-vos en situacio els bars o pubs des del mati ja anunciaven les ofertes en plan 4 cerveses a 100 corones daneses o per l'estil, amb lo qual la gent quan arriva el moment de tastar la nova cervesa, exactament a les 20.59, ja va completament torrada!! Tambe me n'he assabentat que hi ha camions conduits pels empleats de Carlsberg (la companyia propietaria de les dues marques de cervesa) que aquesta hora van passant pels carrers oferint aquesta cervesa nadalenca gratis. Com podeu veure pot ser una nit interessant la d'avui o almenys divertida! ;)

Es veu que tens que triar entre Tuborg, llavors has d'anar de color blau, o Carlsberg, llavors has d'anar evidenment de verd! Aqui teniu l'enllac a la campanya de Tuborg, que esta especialment currat per l'ocasio i les botells pel J-dag:

Tuborg J-dag

Les etiquetes de les botelles de cervesa aixi com les dels packs de cervesas tenen un disseny diferent i diuen que fins i tot un gust diferent. Experts en el tema als que he preguntat diuen que no es pas mes bona que la normal i fins i tot un pel mes dolca. Pel que he pogut llegir te cert aroma de caramel i porta algun tipus de licor angles. Ja us dire la meva opinio. El que segur mereix la pena es veure el moment de les 20.59 quan tots els bars, pubs o al bell mig del carrer comencen a servir la nova cervesa temporda de Nadal!!

Aviam si puc fer alguna foto d'aquest tradicional esdeveniment de Dinamarca!